16-04-2015

_DSC0138

Entrevista a Sergi Roche Font, autor de ‘30’

L’Ajuntament d’Alella i La Comarcal Edicions presenten aquest diumenge 19 d’abril, a les 11h del matí, a Can Lleonart, el guanyador del Premi Alella a Maria Oleart 2014, Sergi Roche Font, autor del poemari ‘30’. Roche ha publicat els següents llibres de poesia: Ànimes cercant el paradís (2005), La Ciutat Antiga (2006), Les Set Paraules (2007), La Taula de Llum (2007), Serà aquest món (2008) i Una delicada indiscreció (2010).

“El llibre és una crònica literària sobre el que succeeix aquí i ara, passada pel tamís subjectiu”

Els poemes de ‘30’ reivindiquen el malestar d‘una generació?

En part crec que sí, ja que el punt de partida del llibre és la crítica en un moment concret i específic, és a dir, en una edat, que és el que representa aquest número. Però per altra part, també crec que el missatge que emet el llibre pot ser rebut per qualsevol persona, sigui quina sigui la seva generació. Es tracta, en definitiva, d’una visió de la realitat actual, del que succeeix i com ho percep una bona part de la societat.

En el seu llibre es planteja fer ‘poesia social’? Vol fer la seva aportació a canviar la societat?

És francament difícil que un llibre, com a aportació individual, tingui una repercussió real i evident en la realitat, i concretament sobre la societat, sobre els lectors que el rebran. Sí realment fos així, estaria plenament satisfet d’haver-ho aconseguit. En realitat la meva intenció principal, era fer una crònica literària sobre el que succeeix aquí i ara, evidentment passada pel meu tamís subjectiu. Sobre la poesia social, crec que el llibre podria entrar dintre d’aquest gènere pel contingut i per la intenció que vol transmetre.

El pas del temps i les inquietuds d’una generació preparada que sembla trobar-se davant d’un mur marquen molts dels seus poemes. Tot i així no parlem d’una poesia nihilista sinó d’una poètica que no amaga una certa esperança. En tenim d’esperança en el magma de la globalització i del que sembla l’Apocalipsi del segle XXI?

Crec fermament que sempre hi ha esperança. El que succeeix, des del meu punt de vista, és que aquest segle XXI ha aportat una rapidesa en els fets i una desorientació a la societat que és difícil d’entendre i de gestionar, a part, òbviament, d’una bona quantitat de problemes i de murs que porten a la gent a tenir una clara sensació de què la dignitat en els “grans afers” costa de trobar.

Les Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació són presents al seu llibre, si més no testimonialment. Creu que afectaran la manera de fer poesia, de cara a un futur?

Les Noves Tecnologies ja han canviat la vida quotidiana de tothom, de forma individual i col·lectiva. Per tant, crec que la poesia i la literatura en general ja han trobat i continuaran trobant noves formes de difondre’s i de ser part d’aquesta virtualitat tan present avui en dia.

El llibre desvetlla també, sobretot, la crisi dels 30 anys. La poesia continua sent encara el millor gènere per reflexionar sobre un mateix i sobre el món?

És un gènere que permet concreció i transmetre un missatge precís i directe en molt poques ratlles. Els llibres de poesia són curts, permeten moltes lectures diverses i també la relectura de forma ràpida, i poden fixar un missatge en etapes diferents i d’una forma totalment diferent de com ho podrien fer altres formes literàries. A més a més, fa possible parlar de situacions diverses en cada poema sense haver de perdre la idea general del conjunt i no haver de limitar el contingut general a l’argument o en accions que desvien l’atenció de l’objectiu que vol transmetre el poeta.

Quins són els seus referents literaris?. En cita diversos al recull.

En general els meus referents principals estan a la literatura anglesa, per la seva forma subtil de tractar la realitat, encara que en aquest recull, per la realitat que explica, no estan especialment presents.

Cultura globalitzada i cultura local es contraposen o es complementen? Sobretot perquè vostè incorpora molts elements de la cultura global en el seu recull.

Penso que es complementen, ja que la realitat particular no deixa de ser la local, encara que avui en dia molt matisada per la realitat global. En realitat no deixem de viure en un lloc en un moment concret, i al final ens condiciona més aquest món proper que no el que passa a l’altra punta del món. Tot i això, crec que parlant de cultura no és ben bé així, ja que la influència sobretot anglosaxona és molt potent.

Què ha suposat per a vostè guanyar el Premi Alella a Maria Oleart en la seva darrera edició?

En primer lloc una satisfacció molt important en l’àmbit personal, perquè la sensació de ser reconegut per la teva feina és gratificant. En segon lloc, la publicació del llibre permetrà la seva difusió i que arribi als lectors, fet que no és gens fàcil amb la crisi actual i en un gènere minoritari com és la poesia.

Entrevista: Albert Calls.

Foto: Cedida.

 

Sergi Roche Font va néixer a Barcelona l’1 de gener de 1980. És llicenciat en Química per la Universitat de Barcelona. Ha publicat Ànimes cercant el paradís (Servei de Publicacions de la UAB, 2005, XXII Premi Divendres Culturals – Ciutat de Cerdanyola), La ciutat antiga (dins del llibre col·lectiu Bellesa Ferotge, Editorial Fonoll, 2006), Les set paraules (dins del llibre col·lectiu Esguards sincers, Editorial Fonoll, 2007), La taula de llum (Editorial Moll, 2007, XXII Premi Bernat Vidal i Tomàs), Serà aquest món (dins del volum col·lectiu Primaveres imperfectes, Fonoll 2008, Premi de Poesia Joan Duch de Juneda) i Una delicada indiscreció (Edicions Saragossa, 2010).

30 arrenca amb una cita de Stéphane Hessel, referent intel·lectual dels indignats, i això és tota una declaració d’intencions. És un llibre reivindicatiu, que conforma una veu pròpia dels temps que corren.

Des de l’autocrítica fins a la vergonya davant dels fets aclaparadors de la societat contemporània, Roche etziba poemes al lector carregats d’originalitat i posant-hi un punt de mira plenament actual i vigent.



Share on Facebook