02-09-2013

neri

Univers a�?Bennasara��

Albert Calls/Ressenya de llibre

A la prestatgeria de casa comencen a acumular-seA� llibres (llegits) de narrativa de la��editorial Meteora (Olga Xirinacs, MA�rius Sampere, JA?lia Costa…); alguns, veritables apostes per la literatura de qualitat que es fa en catalA� en aquests temps de tecnA?crates i en els quals sembla A?nicament que la��objectiu A�s vendre el que sigui i com sigui.

Serveixi aquest preA�mbul polA�ticament incorrecte per emmarcar la novelA�la Nocturn de Sant Felip Neri, ja que ha trobat una cobertura editorial immillorable, que arrodoneix el projecte del seu autor.

Escrita com una peA�a musical que va desgranant-se lentament i obrint viaranys insospitats, aquets llibre tA� un plantejament tA�ctit senzill, perA? va desplegant-se per camins laberA�ntics i oferint al lector un mapa da��alguns dels principals anhels de la histA?ria contemporA�nia de les persones normalsA� i corrents de la nostra societat, perA? els que tenen la maledicciA? de les a�?inquietuds culturalsa��.

Mesurant els spoilers per no estroncar cap lectura plaent, els personatges da��aquesta obra sA?n els pilars da��un projecte literari ambiciA?s: Clara Bertran, una noia cega da��una antiga famA�lia de la��aristocrA�cia barcelonina, que encarrega a Carles, un escriptor que malviu de la literatura, la redacciA? da��un llibre sobre un mA?sic de carrer, Franz Bogdanovic, el violinista que provA� de Sarajevo.

La��escenografia de la trama se situa en els lA�mits imprecisos da��un casalot medieval de la plaA�a de Sant Felip Neri; la Barcelona cosmopolita i acollidora perA? tambA� classista, marcada per les guerres i la desteta, amb ferides incurables malgrat el pas del temps; el Sarajevo que puposa, per a molts, un punt da��inflexiA? generacional perquA? ens va mostrar la��Infern al costat de casa; la��Europa poA?tica i corcada, contradictA?ria en la��abisme de la��esplendor i la��horror que comparteix a la cruA?lla dels segles XX i el XXI.

MA�s temes en aquesta capsa de mA?sica, paraules i histA?ries que prenen forma de novelA�la: la��amor per la cultura i la misA?ria de la��escriptor o del mA?sic que malviuen en un mA?n de pretesa opulA?ncia; els llibres a�?crematsa��, vexats i el valor que els dA?na qui els estima; la interrelaciA? entre les persones en un escenari que no controlen, la a�?vidaa�� en definitiva, o aquell vell axioma leninista de quA? la��individu, en solitari, no pot contra el flux de la histA?ria.

I si la��amor als llibres porta a encarregar un llibre sobre un mA?sic i el preu A�s en llibres, els personatges es desplacen pel cercle laberA�ntic da��aquells que estimen la cultura, perA? com a persones que sA?n estan sota la implacable llosa de la histA?ria. A mA�s, pel que fa a la forma, la novelA�la pren un itinerari musical que tA� el seu clA�max al final, com A�s de justa mesura i sea��ns avisa en el tA�tol da��una obra que tA� els ecos da��un altre excelA�lent llibre, El violoncelista de Sarajevo, de Steven Galloway.

La��autor, SebastiA� Bennasar (Palma de Mallorca, 1976) ve desenvolupant una intensa activitat cultural i literA�ria en els darres temps, emmarcada en la novelA�la de gA?nere, el periodisme i la passiA? per la��escriptura en general. Amb el Nocturn ens mostra el seu potencial com a narrador, que ben segur veurem desplegat properament amb tanta forA�a o mA�s que en aquesta obra, solament apte per a gent que estima la cultura i els llibres.

a�?La vida da��en Franz A�s una autA?ntica caixa de sorpreses. Ho ha estat per a tu quan te la��explicava i ho A�s per a la Clara quan la va sentint a travA�s de la teva veu. El que per als habitants de Sarajevo va ser la normalitat mA�s absoluta, aquets flirteig amb la mort durant cada minut, durant cada instant, no ha estat res, han hagut da��habituar-sa��hi, de posar-hi call. Vosaltres, en canvi, assistiu en silenci al testimoni del terror. En Franz Bogdanovic continua tocant el seu violA� pels carrers de la ciutat i vosaltres escoltau cada una de les seves manifestacions amb el cor encongit. Com A�s possible que malgrat tot encara pugui continuar tocant?

- Vol dir aixA? que en Franz ja no pot sentir res?

- NomA�s odi, Clara, perA? ara fins i tot aixA? estA� deixant de sentir.”

 



Share on Facebook