23-07-2012

Marc

‘Amor i Silenci’, de Marc Freixas i Morros

POEMA 3

Cada dia robes una mica més els braços

amb el do de fer calendaris eterns i llargs

permetent el goig infinit de creure en cada cos

perquè no hi ha límits en les carícies

quan aquestes són del tot volgudes…

tens tanta fam als ulls i a la boca

i tanta voluntat de fer-ho bé,

que se’ns torna sensible la pell sense voler.

Ell t’agraeix aquest esforç

i porta la nuesa del joc

al terreny inacabable de la tendresa, i tot

sense caure en el parany irreparable de la gelosia.

Tan se val quin és el sexe afortunat

en aquesta travessia íntima dels que s’estimen…

tan se val si hi ha diferències insalvables

per culpa de tots aquells que creuen

que només hi ha puresa

en allò que mai sobrepassa les lleis de la vida.

Avui parlarem de tots els colors possibles

i tindrem clar quin és el nostre futur.

Respectarem la decisió de viure l’amor

de la manera que a cadascú li plagui.

POEMA 5

Silenciosament
la paraula es fa música…
la veu de l’amor
penetra dins la melodia
mentre les amplituds del temps
perviuen sensibles i tendres
dins de cada nota arrecerada i calmada.
I el teu rostre
reposa damunt d’aquesta veu d’amor
fent-te sentir imprevisible,
capaç de tancar els ulls vers l’infinit
perquè tot és desmesurat
en aquesta pervivència de sensibilitat i tendresa.
La suavitat de la paraula feta música
reposa sense pressa
en el coixí dels teus records mes íntims, i ara
és quan vols compartir-ho tot sense fissures…
així podrem desar la quietud
dins de cada nota arrecerada i calmada.
La paraula és un homenatge al silenci amb música de fons.

 

 

 



Share on Facebook