19-01-2012

6

‘Delirium tremens poA?tic’, d’A�frica Ragel

Una altra punxada insuportable al cap. Un gran dolor que li recorda que tA� el cervell malferit i el temps marcat per un punt final.

DesprA�s, tot seguit i sense descans, un nou recaragolament del cos; una contracciA? que la��obliga a tensar els muscles dels braA�os per abraA�ar-se el tA?rax i aixA� poder suportar, entre els sotracs de les convulsions, la pujada de la��onada A�cida fins a la boca de la��estA?mac. Una onada que li omple la gola da��un sabor dolA� amb tocs de sinA?resi, afA?resi i sA�ncope. Un gust agradable que el trasbalsa i el deixa estabornit.

Arriben, tot seguit, les nA�usees que no acaben de brollar, acumulant-se-li en els llavis premuts entre cobles dissolutes, aleshores, sa��hi esforA�a intentant articular mots que mai no naixeran.

Fa dies que tremola, de vegades ho fa lleugerament, da��altres en espasmes brutals que li fan perdre el poc equilibri que li queda entre idea i idea. Li baixa la pressiA? arterial i li puja la pressiA? mA?trica.

Camina, temptejant el terra, amb peus adolorits. Sent com la suor li rellisca cos avall i se li escola per entre les llambordes que, sobresortides les unes damunt de les altres, el tempten a caure, a deixar-se anar, a desistir del seu objectiu. I entre cesures a maiore i a minore, acaba per trontollar sense rumb escampant-se en monosA�lA�labs, bisA�lA�labs i trisA�lA�labs.

Sent romanA�os i canA�ons que algA? li recita a cau da��orella, sons que es repeteixen en forma de rimes falses, i ell, en la confusiA?, els transforma en visuals i els guarneix da��estil.

Finalment, descansa recolzat en un fanal i, en un esforA� da��encavalcament, inclina el cap a la��esquerra per no esquitxar-se da��octaves i vomita la seva darrera creaciA?; la que el farA� triomfar i, alhora, la que el durA� a la mort, la��A?ltim vers que encara no sabrA� ben bA� si serA� blanc o si serA� lliure.



Share on Facebook