19-01-2012

6

‘Delirium tremens poètic’, d’Àfrica Ragel

Una altra punxada insuportable al cap. Un gran dolor que li recorda que té el cervell malferit i el temps marcat per un punt final.

Després, tot seguit i sense descans, un nou recaragolament del cos; una contracció que l’obliga a tensar els muscles dels braços per abraçar-se el tòrax i així poder suportar, entre els sotracs de les convulsions, la pujada de l’onada àcida fins a la boca de l’estómac. Una onada que li omple la gola d’un sabor dolç amb tocs de sinèresi, afèresi i síncope. Un gust agradable que el trasbalsa i el deixa estabornit.

Arriben, tot seguit, les nàusees que no acaben de brollar, acumulant-se-li en els llavis premuts entre cobles dissolutes, aleshores, s’hi esforça intentant articular mots que mai no naixeran.

Fa dies que tremola, de vegades ho fa lleugerament, d’altres en espasmes brutals que li fan perdre el poc equilibri que li queda entre idea i idea. Li baixa la pressió arterial i li puja la pressió mètrica.

Camina, temptejant el terra, amb peus adolorits. Sent com la suor li rellisca cos avall i se li escola per entre les llambordes que, sobresortides les unes damunt de les altres, el tempten a caure, a deixar-se anar, a desistir del seu objectiu. I entre cesures a maiore i a minore, acaba per trontollar sense rumb escampant-se en monosíl·labs, bisíl·labs i trisíl·labs.

Sent romanços i cançons que algú li recita a cau d’orella, sons que es repeteixen en forma de rimes falses, i ell, en la confusió, els transforma en visuals i els guarneix d’estil.

Finalment, descansa recolzat en un fanal i, en un esforç d’encavalcament, inclina el cap a l’esquerra per no esquitxar-se d’octaves i vomita la seva darrera creació; la que el farà triomfar i, alhora, la que el durà a la mort, l’últim vers que encara no sabrà ben bé si serà blanc o si serà lliure.



Share on Facebook