04-06-2012

LaiaCardona

‘DA�u adorava fer rodar un calidoscopi’, de Laia Cardona

a��CabrA?! a��em diguA� mentre em tirava per la cara i damunt la camisa tot el que quedava del cappuccino. a��CabrA?! Ets un cabrA?! a��repetA� in eternum.

Cridant vaig aixecar-me de la cadira i em vaig dirigir al lavabo. Volia salvar la meva cara de la cremor que sentia, ja que la pell em suplicava ser arrabassada. Litres i litres da��aigua varen cA?rrer de la��aixeta mentre se ma��espassava la��escalfor. Tenia la cara com una tomA�tiga, per sort nomA�s eren de primer grau les cremadures i no sea��m quedaria la marca a�� sinA? prenia el sol o els rajos ultraviolats durant la seva curaciA?, A�s clar.

No me la��esperava aquell gest, una estona abans estava ben tranquilA�la. PerA?, el que li havia mostrat en vA�deo la��havia afectada. La seva cuirassa de dona forta sa��havia trencat i la fera que duia dins havia cobrat vida.

***

Tres quarts da��hora abans, quan encara no li havia dit el que li tenia que dir, ella estava asseguda al meu davant amb una cigarreta a la mA� dreta, a punt per aspirar una petita dosi de mort en qualsevol moment. Jo pensavaA� a�?una calada i una altra sumen al dia quantitats ingents de nicotina. Com A�s que encara no ha desenvolupat un cA�ncer?a�? Era una noia ben jove, tot i aixA�, pareixia major. Potser era pel toc misteriA?s que li donava estar sempre envoltada de fum. I aquelles ulleres de femme fatale, negres atzabeja, grans com la meitat del seu rostre, encara remarcaven mA�s la��interrogant del seu carA�cter. Era com sA� sense parlar ja diguA�s: a�?aquest mur de conxa negre no A�s per protegir els meus ulls, A�s perquA? tu, A�sser immund, no ta��apropis a mi, tu estA�s al mA?n dels vulgars, jo en canvi estic a la banda dels que sempre desprenem glamur, fins i tot, aixecant una simple tassa de cafA?a�?.

Esperava les meves paraules, tot sa��ha de dir, amb poca passiA?, ja que la��havia convocat en aquella pseudocita. Dic a�?pseudocitaa�? perquA? sempre que he quedat amb ella ma��he imaginat que A�s per raons amatA?ries. La realitat sempre ha estat que sempre ma��ha vist com una pedra conglomA?rica graciosa. Per ella era una roca formada de pedres mA�s petites i cada una da��elles era un divertiment per la madona dels meus somnis: sea��n reia del meu riure, trobava divertida la meva forma de caminar, es delectia amb les desgrA�cies personals que em succeeixen i un llarg etcA?tera de coses que no vA�nen a compte.

Les meves cordes vocals sa��havien conjurat contra mi, es barallaven entre elles per veure quina comenA�ava a parlar primer. A conseqA?A?ncia da��aquesta lluita sonora al fons de la meva gola nomA�s existia el silenci entre nosaltres. Una inexistA?ncia de renou incA?mode, producte de la prA?pia incapacitat per complir la llei mA�s senzilla de la fA�sica: la creaciA? da��una ona.

Si creava una ona sonora, aquesta viatjaria a travA�s de la��aire i la��oA?da da��ella a�� culminaciA? perfecte de la��evoluciA? animal i de la��estA?tica humana a�� la transformaria en un impuls elA?ctric comprensible per seu cervell. QuA? senzilla A�s la teoria i complicada la prA�ctica!

Silenci. MA�s pausa sonora. I mA�s silenci. Per entretenir-me la vaig comenA�ar a despullar amb la mirada. Aquell suA?ter verd maragda era preciA?s, li marcava els mugrons a��A� A�culminacions dels seus pits bruns. Fora! Li sobrava. La falda da��ivori, per damunt dels genolls, evocaven el seu entrecuix. Fora tambA�! I quA? mA�s li podia llevar? Fora els sostens, fora les bragues da��encaix (aixA? ma��ho imaginava, realment no tenia idea) i fora tot. Tota nua, tota curvatura sinuosa. AllA� davant tenia la meva deessa. I jo era el seu dA�u.

a��QuA?? Et dignarA�s a xerrar qualque dia. a��diguA� desprA�s de xarrupar el cafA? italiA�.

La seva fredor em va copejar al bell mig del somni erA?tic i hem va fer aterrar a la realitat. Ni estava despullada com la��Afrodita naixent de la��escuma marina, ni jo era el seu Adonis. La vaig mirar a ella i desprA�s al recipient cafeA�nic de cerA�mica blanca, havia quedat tacat amb el seu pintallavis rosa cirera. No podia parar de mirar aquesta marca vermella damunt el blanc virginal, voldria haver estat la tassa per poder sentir els seus llavis molsuts amb cada glop de cafA? (ja sA� que aquesta frase A�s un tA?pic molt usat en la literatura i el cinema, perA? A�s el que volia en aquell moment, menjar-me a mastegades la seva boca i omplir-la amb la meva llengua).

No podia evitar descentrar-me de la conversa. La seva presA?ncia ma��abduA?a.

a��TomA�s, des de que ens han portat les begudes, ja fa quinze minuts, no has dit res. Hem fas venir aquA� i nomA�s bades. Per telA?fon ma��has suplicat, quasi implorat que vinguA�s. Tenia coses importants a fer i estic aquA� perdent el temps.

a��No, perdona… No te volia fer perdre el temps, Adrianna. NomA�s te volia contar una histA?ria.

a��I per aixA? me fas venir aquA�? Me fas travessar tota la ciutat per contar-me ves a sabre quA?.

a��Escolta… Per favor…

a��Podria estar ara mateix amb la Beluccia de tendes!

a��Deixaa��m dir-te… simplement escoltem…

a��No, no vull. a��diguA� mentre sa��aixecava.

a��Seu… Seu… Seu! He dit que seguis!

Fins i tot, em sobtA� que aquell crit sortA�s de la meva boca, perA? va aconseguir el seu propA?sit. Ella va tornar a recolzar les seves natges a la cadira.

a��Val, val, ja sec. Ja estic asseguda. No fa falta que cridis.

a��Es que mai em fas cas, mai ma��escoltes. Vas a la teva i jo ta��he de seguir. PerA?, quan et demano una cosa mai, absolutament mai la fas.

a��SA?c aixA�.

a��Ja ho sA�. Saps, de petit, quan anava al parvulari vaig conA?ixer una nena molt pareguda a tu. Vull dir en personalitat. NomA�s tenia cinc anys, perA? em vaig enamorar da��ella. La��amor masculA� impA?ber no et permet fer res, A�s mental i no fA�sic. No estA�s desenvolupat com a home, en canvi les dones ja tenen els aparells reproductors complets, en versiA? diminuta, perA? els tenen allA�. Al bell mig de les cames, al centre del cos, al punt exacte on comenA�a qualsevol vida.

a��Podries deixar de contar-me les teves erA?tico-rememorances infantils. No ma��interessen.

a��EscoltarA�s igualment, tinc tota la llibertat del mA?n per parlar. Abans he callat, perA? ara les meves cordes vocals no poden aturar-se, sA?n com cavalls acA?stics desbocats enmig del caos onA�stic de la��aire. a��Vaig fer una pausa per respirar el cor ma��anava molt rA�pid. Ma��encantava parlar de sobte, era com si haguA�s de contar tot el que no havia dit mai.a��Aquella infantona, la que he mencionat abans, no tenia nom. Segurament els seus pares li havien posat un, perA? mai me vaig atrevir a demanar-li, o sigui, que per jo era com si no en tinguA�s. I la vaig anomenar Calidoscopi.

a��Quin nom mA�s estA?pid per posar a una nena.

a��Ah! De sobte ta��interessa el que ta��estic contant.

a��No, que va. PerA?, davant el teu mal gust per triar noms no me puc estar de donar la meva opiniA?.

a��Mal gust impossible. Era per pura idolatria que la vaig apodar aixA�. La paraula a�?calidoscopia�? A�s mA�gica, mA?sica per la meva ment. Sons que pugen com una muntanya russa i quan estan dalt es deixen caure, provocant un pessigolleig extrem, una descA�rrega da��adrenalina fulgurant. a�?Caa�? ma��excita alfabA?ticament, a�?lia�? A�s sensualitat vocA�lica, a�?dosa�? denota la��ambigA?itat de la paraula, a�?coa�? A�s un cop consonA�ntic i a�?pia�? la��A?xtasi de la culminaciA? palatal.

a��EstA�s boig, parles de les paraules com si les desitgessis.

a��Doncs, aixA� A�s. Jo desitjava aquesta paraula. La podia controlar amb la ment, era la seva deA?tat. Era omnipresent damunt aquell conjunt de sons de culte. Tot i tothom que tinguA�s aquell nom era meu, era la meva possessiA?. AixA� de simple. Per aquesta raA? li vaig posar Calidoscopi, nomA�s el duria ella, ella seria la��A?nica de dur en secret el nom que la unia amb el seu dA�u, jo.

a��Pensaves que era la teva possessiA?? Ja ta��ho he dit, no te funciona bA� el cap. Les persones sA?n lliures, no pertanyen a ningA?. Mea��n vaig.

a��Si ta��aixeques, igualment te perseguirA�. Te parlarA� contA�nuament.

a��Ni se ta��acudeixi.

a��Quedaa��t i escolta. Per explicar-te la meva vida enmig del carrer no em pots denunciar.

a��NomA�s tens dA�u minuts.A� DesprA�s no vull tornar a veurea��t. I pensar que et considerava un amic.

a��Amic? Creia que em consideraves, mA�s bA�, un bufA? a les teves ordres ja que necessitaves diversiA? dialectal.

a��No A�s cert. Tu sempre vares ser rialler i divertit. No te vaig obligar a fer-ho en cap moment.

a��Una visiA? una mica ingA?nua, venint da��una dona intelA�ligent. ContinuarA� amb el que te contava, sinA? mai acabarA�.

La contemplava, estava incA?mode amb aquella situaciA?. Es notava que volia escapolir-se, perA? per un pic en la vida la tenia sota control. Un suggestiu control dictatorial provocat per la veu.

a��Calidoscopi jugava nomA�s amb les seves amigues, no deixava entrar a ningA? al seu cercle social. Ella els triava selectament, era un honor que atorgava molt valorat. Per desgrA�cia no em va triar, ni sea��n va adonar de la meva existA?ncia. Per pura devociA? la vaig perseguir visualment al llarg dels anys. Durant la primA�ria ens varen posar a diferents classes. Somiava que arribA�s la��hora del pati per poder contemplar la seva bellesa.

a��Normal que no et veiA�s, no sA� exactament per quina raA? produeixes aquest efecte… Tal vegada serA� la roba que duus, la��aura de inexistA?ncia que portes tatuada a la��A�nima… Ves a sabre…

a��Les meves pupilA�les la varen acomiadar als dotze anys. Els meus pares es varen traslladar de paA�s i ciutat. Sempre els vaig odiar per aquest fet. Resava i suplicava que es matessin, aixA� jo aniria a viure amb la meva A�via i tornaria a estar escolaritzat en el mateix colA�legi que Calidoscopi. Em retrobaria amb el tub de vidres encisadors. Com que jo era dA�u, els precs a la meva prA?pia divinitat varen funcionar. Un dia els pares es varen morir en un accident de trA�nsit. Tothom va plorar, menys jo, estava exultant. La meva iaia materna em va acollir amb els braA�os oberts. No aturava de dir a�?pobre criaturaa�?, jo en canvi pensava que la vida era justa i preciosa. Em vaig donar grA�cies per ser un A�sser tot poderA?s de la��Olimp.

a��Ets horrorA?s, tens el cor erm. Com pot ser que supliquessis la mort dels teus pares? Quasi es podria dir que tu els vares matar de ganes. I, quina bogeria que creguessis ser un dA�u. NingA? A�s dA�u.

a��Jo sA�. PerA?, no ho puc demostrar, ja ho diuen totes les religions del mA?n, la��existA?ncia dels personatges divins no A�s pot demostrar, A�s un acte de fe. Hi creus per donar-li un sentit a la vida. Jo crec ser dA�u, per aquest simple fet de creenA�a es demostra que ho sA?c.

a��EgocA?ntric.

a��Als quinze anys vaig tornar. La vaig cercar a tots els instituts, un per un. A cada noia que em passava al costat la mirava descaradament, inspeccionava la seva cara per trobar les faccions infantils de Calidoscopi desenvolupades, transformades de pA?bers a jovenA�voles. I per fi, un dia la vaig identificar. La nostra retrobada va ser com una anunciaciA?. AllA� estava, tota ella feta dona. Preciosa. Una HelA�lena de TrA?ia virtuosa de cara i sensual de cos. Parlava amb les seves amigues a la sortida del seu centre da��estudis. Al dia segA?ent em vaig inscriure allA�.

a��I quA?? Et vares tornar de nou un perseguidor manA�ac da��aquella pobre adolescent?

a��Tampoc ta��enganyarA�. Una mica sA�, que la vaig espiar, perA? aquesta vegada tenia ben clar que sent un dA�u no podia ser una ombra sota les seves sabates. Ma��havia de veure. Adorar-me. Fer-se de la meva religiA?. Un dia em vaig atrevir a posar-me al seu costat durant la classe de matemA�tiques i li vaig comenA�ar a parlar. Eren tonteries inconnexes, dites amb la��A?nica pretensiA? de crear conversa. Per alguna raA? estranya que mai entendrA�, enlloc da��odiar-me o caure en devociA? sota la meva olA�mpica figura, li vaig semblar graciA?s. Tots els nois de la classe li pareixien repugnants, no els considerava dignes de la seva bellesa. Ella sabia que podia aspirar a un partit millor. PerA?, amb la meva travada dialA?ctica i els meus riures histriA?nics provocats pels nirvis, li vaig semblar la��acompanyament masculA� perfecte a partir da��aquell moment. Em vaig convertir en el seu bufA? de la cort.

a��Pobret, vares perdre la llum celestial i et varen coronar amb un barret ridA�cul de cascavells. Em cau bA� aquesta noia, et va treure els fums.

a��Potser tens raA?. Durant quasi nou anys, per fer-la contenta vaig oblidar que era un dA�u. Vaig ser un esclau sota les seves ordres. Calidoscopi va resultar ser una dictadora impassible, freda i dA?spota. Una hereva digne de NerA?. Hauria cremat, fins i tot, la seva casa familiar si ho haguA�s trobat interessant.

a��Vaja, com la descrius. Fer combustionar la teva prA?pia llar no tA� grA�cia, A�s una pA?rdua de diners massa gran. Seria mA�s divertit veure com les flames devoren les possessions da��algA? que no li cau bA�.

a��Penseu semblant totes dues! Ella tambA� pensava el mateix. FarA� unes dues setmanes la meva estimada li va calar foc a la vivenda de la seva millor amiga. Tots varen morir a la��incendi. Segurament, ho deguA� fer, perquA? la��amiga se na��havia anat al llit amb el noi de Calidoscopi.

En aquell moment, Adrianna, va posar uns ulls com a plats i no va sabre articular cap mot. El bufA? havia descobert el seu secret. Era una pirA?mana-assassina consumada. Per fi, la seva ment da��intelA�ligA?ncia flamosa havia encaixat totes les peces del puzle de la meva histA?ria. La noia sobre la qual havia parlat tota la��estona era ella mateixa. Calidoscopi, la meva adorada Calidoscopi era Adrianna. Ca-li-dos-co-pi. Quina preciosa paraula. La mA�s sublim entre totes les pA�gines del diccionari. Ella per fi sea��n va enrecordar que ens havA�em conegut als quinze anys a la��institut, ja feia mA�s da��una dA?cada.

a��Em coneixies ja des de petita?

a��SA�. AnA�vem junts a classe.

a��PerA?, no et recordo.

a��Em passa sovint, intento passar desapercebut, com que sA?c un dA�u si fos visible per tothom les masses intentarien tirar-sea��m a sobre.

a��Deixa de dir estupideses. Com has sabut que vaig cremar la casa de Valeria?

a��Ja ta��he contat abans que sempre ta��he espiat en la llunyania, fins i tot, encara avui dia tinc el costum de fer-ho.

Li vaig narrar com la��havia seguit aquella nit, quinze dies enrere. Al principi no sabia que volia fer. NomA�s la vaig veure entrar furtivament pel jardA�, matar els gossos a trets silenciats i entrar a la gran mansiA? da��estil modernista. Pensava que voldria espantar a Valeria, perquA? sabia que era amant de Giovanni, el xicot de Calidoscopi. O que potser la volia matar amb la pistola que portava, encara que me va estranyar que portA�s un bidA? a la mA�. Quan va sortir uns minuts mA�s tard per escapolir-se rA�pidament amb una furgoneta que devia haver robat, una columna de fum comenA�ava a sortir per una de les finestres de la planta baixa. Ja no portava el recipient amb el qual havia entrat, vaig intuir que era un contenidor ple de benzina que devia haver usat per causar la��incendi. Les flames es varen intensificar rA�pidament i varen envair les estances del primer i el segon pis, que era on dormia la gent. Jo vaig poder veure i sentir els crits da��auxili de les persones engabiades en aquella trampa mortal, no tenien per on sortir. Estaven atansats contra la finestra de les golfes, implorant que els salvessin, perA? els bombers no varen poder fer res. Arribaren massa tard. Aquelles cinc persones: pare, mare i tres fills quedaren socarrimats com a pollastres a la��ast.

Fins i tot, tenia fotografies que la��implicaven. Amb el mA?bil no vaig poder evitar fotografiar entrant i sortint a Adrianna de la casa, De nit, amb la llum de la lluna acariciant el seu cutis porcellanA?s A�s quan A�s mA�s bella. Pel morbo de la situaciA?, tambA� vaig fer un vA�deo de baixa resoluciA? del moment en quA? la famA�lia de la Valeria demanava que els salvessin, el volia penjar a Internet de bon principi, perA? desprA�s vaig decidir usar-lo a favor meu.

Les pesquises de la policia no donaren resultats conclusius. La hipA?tesi mA�s factible A�s que un lladre havia entrat a robar, havia matat els gossos amb una arma de foc i ho havia cremat tot. El foc nomA�s havia deixat una pista, unes penjades de botes de muntanya masculines de la talla quaranta-cinc a la terra fangosa del jardA�. Per aixA?, suposaven els investigadors que era un home que devia mesurar mA�nim A? vuitanta-cinc centA�metres i que calA�ava un peu gran. Que llesta era la meva estimada!

Vaig treure el mA?bil de la meva butxaca i li vaig mostrar el vA�deo a Adrianna, havia de veure la��espectacle dantesc que sa��havia perdut desprA�s de fugir. Amb la mA� tremolosa va sostenir la��aparell. Cincs persones cridaven i cridaven, envoltades de braA�os taronges ardents que els anaven a engolir.

a��Ta��agrada? a��li vaig demanar.

Va tirar el telA?fon dins el meu got ple de Coca-Cola.

a��No ta��escarrassis en destruir el pobre mA?bil, no tA� la culpa. A mA�s, ja he fet cA?pies de les fotografies i el vA�deo. SA?c dA�u, penso en tot.

I aquA� va ser quan me va escridassar.

a��CabrA?! a��em diguA� mentre em tirava per la cara i damunt la camisa tot el que quedava del cappuccino. a��CabrA?! Ets un cabrA?! a��repetA� in eternum.

DesprA�s de tornar del servei vA�rem reprendre la conversa, ja que ella havia recobrat una mica de la compostura perduda.

a��I quA? vols aconseguir amb aquest material que ma��inculpa? Fa dies que el podries haver portat a la policia. QuA? vols? a��em reclamA� la��Adrianna a��QuA? vols de jo?

a��Ho he rumiat molt. He pensat que et volia convertir en porc senglar per castigar-te, perA? desprA�s me na��he adonat que no sA?c cap jutge per imposar-te un cA�stig. AixA? A�s el que fan els humans i jo sA?c una deA?tat, la meva tasca A�s simplement contemplar la creaciA? i no intervenir.

a��EstA�s realment boig!

a��Realment, el que vull ets tu. Et vull a tu.

a��Prefereixo que ma��empresonin a deixar-me tocar per tu.

a��AixA? no ho decideixes tu. Ara ets meva i farA� amb tu el que desitgi. Et vull contemplar a totes hores. Que la teva joventut perduri eternament, que la llum sa��escoli entre els teus ulls, que quedis engalanada amb joies de vidres colorits. SerA�s un calidoscopi!

Arianna va desaparA?ixer darrera da��una pantalla de fum gris i quan aquesta sa��esvaA� sobre la taula del bar hi havia un cilindre estampat de flors. Vaig agafar el calidoscopi, el vaig enfocar cap al sol i pel petit visor vaig poder admirar milers de bocins de joies multiplicades per infinit. Eren els ulls, els cabells, els dits… tot el cos de la meva estimada, esmicolat i transformat en petits vidres. Davant meu tenia la visiA? mA�s cA?smica de la��univers. La bellesa conservada en un tub.

Vaig pagar al cambrer les consumicions i, mentre caminava, anava fent girar aquell petit objecte mA�gic.

 



Share on Facebook