27-11-2011

Julia-Costa

‘Dona amb gos, al meu carrer’, de JA?lia Costa

La dona del gos petit
passeja quan minva el dia,
amb un posat arraulit
cap enlloc ella fa via
esguardant un infinit
que jeu al fons de la nit
i al mar de la melangia.

Sa��allunya al breu horitzA?
del barri, que sa��arrenglera,
amb el seu gos petitA?
que ensopega amb la vorera
i sembla que tingui por
i que demani perdA?
a la multitud barroera.

No tA� fills ni tA� marit
ni germanes, ni cunyades,
i va escampant un neguit
per totes les cantonades,
i una olor de nen petit,
de sabA? i de temps bullit,
i da��aigua de les bugades.

TA� una histA?ria que no sA�
i que sembla molt antiga,
amagada a un vell carrer
i a alguna vella botiga,
i que tA� gust de cafA?,
de betum de sabater,
de mel i de pa de figa.

Des de lluny la veig passar
mentre camina cansada,
i sa��atura en un llindar
de qualsevol cantonada,
mentre prem amb una mA�
la corretja ben lligada
al seu gos sense demA�.

Tinc por de ser jo mateixa
qui mena aquest gos petit,
i camina sense queixa
pels carrers, quan ve la nit.



Share on Facebook