La llum etòria, insondable. L’entrepA�

de mortadel·la sucat amb tomA�quet lluent,

no pot ser que destil·lin el mateix misteri?

L’encariment de la sensualitat que gira

i gira al torn de fang, amb mans precises, fermes,

A�s la geometria del ritme en forma exacta,

en el cA�ntir que s’omplirA� d’aigua i anA�s

pel broc gros. Però a galet no menes la corba

a la gola seca que gira un altre cop

amb tremolor de braA� feble. La pots sentir?

D’argent, tres roses de gules no em fan més glA?ria.