Aquest espai mostra textos inA?dits d'autores i autors actuals. Si voleu divulgar les vostres propostes literAi??ries nomAi??s cal que ens les feu arribar a: info@lacomarcaledicions.com, on es farAi?? una selecciA?. propecia 90ct, propecia 90ct, propecia 90ct, propecia 90ct, propecia 90ct, propecia 90ct, propecia 90ct, propecia 90ct.
En aquest espai tambAi?? trobareu avanAi??aments editorials dels llibres que tAi?? previst editar La Comarcal Edicions.

13-11-2012

Sebastià Benassar

‘Salvador Iborra, un poeta medieval per al segle XXI’, de SebastiA� Bennasar

La primera vegada que vaig sentir a�?Tio Canyaa�? i a�?La��hereu Rieraa�? a��en les versions de Al Tall- va ser en un autocar que ens traslladava al Port da��AlcA?dia a mA�s da��una desena de joves escriptors que ens volA�em menjar el mA?n i als quals ens acabava de caure del cel una meravellosa subvenciA? per a bens fungibles. Qui cantava les canA�ons era un alA�lot jove i magre del PaA�s ValenciA� que llavors tenia 19 anys i que, jo encara no ho sabia, es convertiria en el meu millor amic. Es deia Salvador Iborra Mallol, era poeta i aleshores vivia en allA? que sempre va considerar el seu desterrament: Callosa de Segura un poble prA�cticament castellanoparlant del sud-oest alacantA�.

Salvador Iborra (ValA?ncia,1978-Barcelona, 2011) era llavors un poeta quasi inA?dit. Havia guanyat algun premi de cartes da��amor mentre cursava el batxillerat a��havia repetit alguns cursos i encara li faltaven dos anys per anar a la Universitat- i tambA� dos petits premis que el marcarien: el premi Joan Fuster da��Assaig per a Estudiants de SecundA�ria (1995) i sobretot una menciA? en els premis Solstici de Manises.

El primer fou important perquA? el comenA�A� a dotar da��aquella seguretat en la��escriptura de la��assaig a la manera fusteriana a��ja sabeu, petites reflexions sobre tot, da��alta intensitat, una elucubraciA? del pensament, un plantejament de possibilitats, defugint de la��erudiciA? del tractatus, perA? no defugint de la��erudiciA? del pensament complex- que anA� abocant a les seves llibretes i posteriorment al seu bloc; mentre que el segon li permetA� la coneixenA�a del valenciA� que mA�s admirA� en vida: Enric Valor i Vives.

El savi de Castalla va seguir amb interA?s la seva obra inicial i primerenca, ja que presidA� el jurat que amb posterioritat al 1996 li va donar a Salvador Iborra el primer i el segon premi dels guardons de Manises. Valor fou un referent constant en els inicis literaris da��Iborra, perA? sobretot ho fou pels valors A?tics i morals i pel compromA�s amb el PaA�s ValenciA�, un PaA�s ValenciA� que Iborra estimava amb bogeria. Moltes foren les reflexions sobre nacionalisme, independentisme i valors, que sorgiren en aquella primera trobada on la literatura tenguA� tambA� un pes extraordinari.

Salvador Iborra mai no va perdre aquella figura de cavaller medieval, de poeta companyA? da��AusiA�s Marc o de Jordi de Sant Jordi, tot i que en els darrers temps havia posat una mica de panxa perquA? ja no entrenava amb aquella regularitat i constA�ncia dels temps antics i sobretot perquA? en els darrers temps la seva alimentaciA? a��solitA�ria a la casa del carrer Palma de Sant Just, al GA?tic, en aquell mateix carrer on la��assassinaren amb nocturnitat i traA?doria- havia empitjorat forA�a. Adorava el dolA� per sobre totes les coses, en qualsevol de les seves varietats, des de la pastisseria industrial mA�s abjecta fins a les delA�cies dels robiols de brossat que la meva mare preparava durant la Setmana Santa. PerA? moltes vegades el seu recurs fA�cil era davallar fins al carrer de la Ciutat i demanar i emportar-se a casa unes pizzes de la pizzeria san Marino, on es va fer amic del propietari, amb qui sovint conversava al carrer mentre es feia una cigarreta. En els darrers temps la rutina sa��havia instalA�lat a la seva vida, i si bA� aquest establiment sa��havia convertit en un dels seus preferits, el del costat, el Thales, amb les seves taules de marbre i el seu aire a mig camA� entre bar carajillero de tota la vida i pub anglA?s, sa��havia convertit en el refugi per a cafA?s (tocaets) i aigA?es amb gas. Vull pensar que allA�, amb un llibre o amb la llibreta que sempre duia a la mA�, va obtenir moments de pau, quasi de felicitat.

Les llibretes han anat canviant. Al principi foren aquelles Miquelrius amb cinta de tela al costat i portada de tapa dura on ell enganxava indefectiblement missatges de valencianitat indubtable: ferratines del Bloc da��Estudiants Agermanats; la de a�?Som gent de la Riberaa�?, la de la Plataforma per la Llengua o la de a�?ConstruA?m el PaA�s ValenciA�a�?. Li agradaven les que tenien quadrets i escrivia amb ploma estilogrA�fica. Li agradava carregar-la amb tinta i no amb cartutx, perquA? en allA? tambA� hi havia el ritual, com en el fet de fumar, de vegades, en pipa (normalment era un addicte al tabac convencional). La pipa li la va regalar en Carlos, un asturiA� que va conA?ixer al mA�ster i que tambA� li donA� algunes lliA�ons importants sobre com beure correctament el whisky. El Carlos li va anar refinant el gust, com tambA� ho fA�u en Sergi en el vestir. Les llibretes, deia, eren la seva finestra al mA?n. Estan plenes del seu pensament, perA? tambA�, a algunes, hi inclou anotacions dels rars privilegiats que hi vA�rem poder escriure. I desprA�s, centenars de texts extrets de les lectures i apuntades amb una lletra petita i ben conformada, recomanacions de llibres, fotografies, postals, sobres de cafA?, bitllets de metro… tot el que ha nodrit la seva geografia sentimental es reflecteix en aquelles pA�gines de paper que en els darrers temps a��potser des del viatge a Liverpool, on va estudiar la��Erasmus- havia canviat per les Moleskine, cares, que tant ens agradaven.A� Dins el caos era endreA�at a mA�s no poder, aquelles llibretes eren a��sA?n, encara ara- el mapa per guiar-se per un territori mental que desprA�s es traduA?a en els poemes. En la nostra llarga amistat analA?gica, el paper escrit, la lletra menuda, hi juga un paper fonamental i essencial, i en la construcciA? de la��obra sA?n aquestes llibretes i els llibres llegits els que conformen el poeta.

La��altra inspiraciA? per a la creaciA? dels poemaris a��Un llenA�ol per embrutar (Viena, 2003); Les entranyes del foc (Ajuntament da��Arenys da��Amunt) i Els cossos oblidats (Onada Edicions, 2009) formen el corpus da��obra publicada- foren les dones i la��amor, o el desamor. En Salvador Iborra tenia una necessitat molt gran da��estimar, de donar la��amor que sentia nA�ixer al seu interior. Sa��enamorava amb una facilitat acollonant, i aquells enamoraments eren llargs, tempestuosos i mai no els oblidava. Podia estar amb noves parelles, amb noves dones, perquA? era un gran seductor. Emprava la paraula per fascinar, i de vegades aquesta mateixa paraula era la que li tancava les portes. Sa��havia da��estar molt segur o molt apassionat per seguir el ritme de la seva conversa sovint da��una alta volada intelA�lectual, fregant la pedanteria i de vegades entrant-hi de ple. AixA? hi havia dones que ho adoraven i da��altres que ho rebutjaven de totes totes i de vegades eren aquestes darreres les que a ell el marcaven. A les seves obres a��tres llibres publicats, com tres llibres de poemes varen deixar nomA�s els malaguanyats Bartomeu RossellA?-PA?rcel i el seu admiradA�ssim Gabriel Ferrater- hi sura la��ombra de tots aquells noms que ell anava anotant minuciosament al seu exemplar de Les dones i els dies, gastat de tant de rellegir.A�A�A�A�A�A�A� La primera vegada que vaig anar a ValA?ncia, pujA�rem dalt del Micalet. Va ser des da��aquella talaia privilegiada quan em va parlar da��AusiA�s March i de Vicent AndrA�s EstellA�s amb aquella coneixenA�a A�ntima i quasi reverencial que es professa pels poetes que adores. Ma��ensenyava ValA?ncia i per a ell ValA?ncia era la da��aquells homes dignes i da��honor, amants de les lletres i de les dones i valents. Ell fou totes tres coses. Era estiu i ell havia tornat a la fi a la seva ciutat enyorada, la que estA� compresa entre les Torres de Serrans i la de Quart, el barri del Carme, la ciutat Vella, la ValA?ncia catalana, en paraules da��Eliseu Climent, un altre dels homes que admirava, i mA�s encara desprA�s de la��obertura de la��Octubre Centre de Cultura ContemporA�nia a la��Edifici El Siglo. El dia de la inauguraciA? va dir a�?Xe, quins collons tA� aquest home de fer aixA? acA�, al mig de ValA?ncia, tocant-li els ous a la Rita i als blaverosa�?.

Salvador Iborra adorava ValA?ncia. En les llargues nits caminA�vem per la ciutat i parlA�vem de tot, de les dones, del paA�s, del futur. Volia viatjar i per a ell la��estada a Liverpool i sobretot els dos anys a Barcelona foren la porta oberta de cap a un camA� futur que intuA?a complicat: acabar fent classes de literatura o de teoria de la literatura en una universitat americana. No puc precisar quan em va parlar per primera vegada de Derrida, perA? abans del 2.000 ja hi havia cites del pensador en les seves llibretes. Ell i Paul de Man foren alguns dels seus autors de capA�alera en el mA?n de la crA�tica literA�ria. Certament, adorava aquell ofici i assegurava sempre amb aquella rotunditat absoluta que a�?als diaris no es fa crA�tica literA�riaa�? igual que deia que a�?la poesia catalana presenta alguns vicis molt greus i la mediocritat da��alguns dels llibres que es publiquen no A�s el pitjora�?. Tot i aixA?, i per guanyar algun calerA?, va acabar fent ressenyes al suplement de cultura del Diari de Balears. El 2001 havia intentat fer carrera com a periodista al mateix diari, a la secciA? de CrA?nica Negra, on es va guanyar el sobrenom de Dostoievski per la seva minuciositat en les crA?niques i de vegades per la��extrema lentitud a la��hora de redactar-les. Ja se sap que als poetes no els han anat mai bA� ni les presses ni les distA�ncies llargues.

Mallorca va ser durant una etapa llarga el seu refugi, el seu paradA�s. Hi va viure, la va conA?ixer, la va estimar, hi va estimar, va ser estimat. Davant la tomba de Robert Graves, al cementiri de DeiA�, allA� on la mar i el cel es fonen, em va dir una vegada a�?amica�? seria un bon epitafi. Tenia massa raA?. Al Salvador Iborra el mataren per ser bona persona, per ser amic. No el mataren per una bicicleta, la��assassinaren per ser amic i lleial. Hauria pogut ser una bicicleta, deu milions da��euros o un bolA�graf bic. Ell sempre hauria actuat igual, amb un cor i una generositat enorme, i amb el seu elevat sentit de justA�cia i de rectitud. Segur que els qui la��assassinaren no sabien res da��ell, no la��havien llegit mai, com els assassins o la��assassA� de Pasolini en aquella llarga platja da��A�stia, Segurament no sabien res perquA? tenien divuit anys i anaven amb ganivets de cuina i navalles per Barcelona mentre es dedicaven a robar i a furtar-nos a tots la Barcelona immortal.

Salvador Iborra no va morir sol perquA? una veA?na argentina li va aguantar la mirada i la mA� fins al darrer moment en un acte de pietat suprema, mentre al carrer dels LledA?, paralA�lel a Palma de Sant Just on va trobar la mort, allA� on hi havia la impremta dels LledA? que servA� per imprimir entre moltes altres obres el teatre da��en Pitarra i El Rei MicA?-micA?, de la��AbdA? Terrades, alguns vianants sobrevisqueren a sengles intents de robatori, vA�s a saber si fets per adolescents de divuit anys que no llegeixen poetes i que duen navalles i ganivets de cuina en lloc de llibretes per anar a escola.

En el capA�tol de proeses del meu amic deu figurar amb lletres da��or el de ser la��home que mA�s vegades ma��ha despertat. Les seves trucades telefA?niques a altes hores de la nit per demanar-me consells que mai no seguia sa��afegiren en els darrers temps a anA?cdotes memorables com cantar a la matinada la��himne dels EUA a casa amb una alA�lota, i a sobre fer-ho bA�. Ja us he dit que el vaig conA?ixer cantant,A� i aquella nit em vaig despertar pensant que sa��havien carregat A�la��Obama i activant totes les neurones del periodista per veure quA? sa��havia de fer i com reaccionar a la��esport nacional americA�, el tir al blanc contra alts cA�rrecs. PerA? era simplement la��eufA?ria da��haver conegut algA? especial. DesprA�s cantaren Lili Marlen, aquella canA�A? espectral dels soldats que el fascinava quasi tant com les aventures de Rommel, la��A?nic oficial de la��exA?rcit nazi a qui vertaderament admirava pel seu elevat concepte da��honor a les arenes del Nord da��A�frica.

En Salvador Iborra era una persona molt i molt culta, amb gustos extravagants a��cada matA�, abans da��anar a treballar a la��institut es turmentava i em turmentava escoltant canA�ons del Demis Roussos per internet- i amb una forta A?tica, un tipus que es pensava que era mediocre (i que en algunes ocasions ho va escriure) perA? que amb el seu talent hauria pogut acompanyar amb la major de les dignitats Aragorn i Gandalf en la lluita contra els mals que vA�nen de Mordor. Ara nomA�s ens queda el rar privilegi de rellegir-lo. I la��obligaciA? de no oblidar-lo.



Share on Facebook
03-09-2012

E.Miró

‘Poder A�s voler’, d’Eduard MirA?

Si poguA�s regalar

mig pulmA? al que no respira.

Si sabA�s nedar finsA� a lA?horitzA?

i duu lA?alA? al qui expira.

Si sabA�s escalar

tots els murs de vidre

i no decebre al que em mira.

Si corrA�s la maratA?

per portar un bocA� de pa

a aquell nen sense vida.

Potser hi hauria un demA�

per lA?agA?nic,

un present pel mancat dA?oxigen,

i un futur pel famA?lic.

PerA? avui,en acabar lA?oraciA?,

mA?he calA�at les sandA�lies

i carregat les espatlles

dA?engrunes de pa i de rialles,

dA?ampolles dA?aigua i dA?aire

i mA?he decidit a caminar

cap al sud,al ritme del vent,

i mA?he convertit en captairea��

Foto: Francesc Forcades Vives




Share on Facebook
10-05-2012

Força 01

‘Jo amb mi’, d’Assumpta Mercader

El dia que em vaig aixecar de dormir i vaig veure que de sota el llit en sortia un peu, em vaig espantar molt. Quan, a mA�s, em vaig adonar que el peu era meu, vaig caure de cul.

No ho podia entendre. Estava dreta al costat del llit i, a la vegada, estirada a sota. Em vaig fer sortir da��allA� immediatament. Em vaig preguntar quA? carai hi feia. No em vaig saber contestar. Em vaig atabalar moltA�ssim. Fins i tot vaig estar a punt de trucar a la feina per dir que no hi anava. PerA? ma��hi vaig repensar: si no sortia de casa, comenA�aria a pensar que estava boja.

Quin dia vaig passar! Em costava horrors concentrar-me en qualsevol cosa. NomA�s pensava en casa meva. Devia haver tingut una alA�lucinaciA?. Ja ma��ho deia tothom: que treballava massa, que feia mil coses, que un dia faria un pet. A veure si encara els hauria de donar la raA?. Si em tornava a passar, potser hauria da��anar al metge.

Quan vaig acabar la jornada laboral, vaig cA?rrer cap a casa. Ma��havia tranquilA�litzat molt. Fins i tot era capaA� de fer-ne broma. Encara hi devia ser, jo, a casa meva? La tenia tota per netejar; quin dia per tenir-ma��hi de visita! La veritat A�s que em moria de ganes de posar la clau al pany i comprovar que tot havia estat fruit de la meva imaginaciA?.

Vaig pujar les escales da��una revolada, vaig obrir la porta i… Aaah! Era allA�! Socors! No ho podria suportar! Era allA� amb una bata i un plomall a la mA�, i… Aaah! Havia endreA�at i netejat tota la casa!

Vaig sortir i vaig tancar la porta darrera meu. No; fugir no serviria de res. I era evident que no ho podia explicar a ningA?: a�?No puc entrar a casa, A�s que hi sA?c a dinsa�?. Havia de ser valenta i tornar enrera; ma��havia da��enfrontar amb mi mateixa. I ho vaig fer. Vaig tornar a entrar a casa, ens vam asseure i vaig servir un parell de copes.

- Qui ets realment? Da��on has sortit? QuA? ma��estA� passant?

La meva igual em mirava, no deia res i amb la mA� ma��acaronava. Semblava que em volguA�s tranquilA�litzar. Es va aixecar i va posar a taula el meu sopar predilecte. La��havia cuinat per a mi. Semblava que em coneguA�s de tota la vida. Quin detall!

I la��endemA� tambA� era sota el llit. I la��altre. I la��altre. I jo no vaig dir res al metge ni a ningA?. Ben mirat, no em feia cap nosa. Tot al contrari, va comenA�ar a ser molt agradable arribar a casa i trobar-me amb mi mateixa. PerquA?, amb els dies, ho vaig comenA�ar a entendre: no era que tinguA�s una clA?nica; era nomA�s que jo ma��havia dividit en dos cossos.

I aixA?, ben mirat, era genial. Disposava del doble de temps per divertir-me. La casa sempre estava neta. NomA�s havia de pensar en anar a comprar o fer qualsevol altre encA�rrec, i ho trobava fet. I feia un pilA? de dies que quan arribava a casa no havia de posar-me a cuinar.

Fins i tot em va resultar positiu psicolA?gicament. Parlava llargues estones amb mi, i el fet de tenir-me per escoltar-me, ma��ajudava a reflexionar i sovint podia prendre decisions amb una calma que no havia tingut mai. Devia ser que em convenia estar mA�s per mi.

Em provava, no na��hi havia cap dubte. Mai ma��havia sentit tan bA� amb mi mateixa. I la gent ho notava. La famA�lia em va felicitar; trobaven que A?ltimament feia mA�s bona cara. A la��oficina, la��ambient era molt mA�s agradable: molts companys depenien de la meva feina i jo, ara, la podia fer molt mA�s relaxada.

Vaig comenA�ar a viure tan bA�, em sentia tan lliure, realitzada i serena, que fins em vaig enamorar. QuA? mA�s podia demanar? Vaig comenA�ar a gaudir da��una magnA�fica relaciA?. CompartA�em moltes coses, ens estimA�vem molt i A�rem feliA�os.

Tot anava com una seda fins que em va demanar de venir a casa. Sabia que vivia sola; per tant, no tenia excusa. Aquell dia, dissimuladament, vaig aconseguir donar-li allargues. PerA? havia de trobar una soluciA?.

QuA? podria fer amb mi mateixa? Em sabria greu no veurea��m mA�s: ja ma��havia acostumat a fer-me companyia. PerA? no podia ser. Aquella relaciA? amb mi sa��havia da��acabar. No podia pretendre que el meu nA?vio ho entenguA�s: era demanar massa. Mea��n vaig parlar molta estona. Em feia molta pena; em vaig emocionar. Aquella nit vaig dormir amb mi. Al matA� estava sola, i ma��hi vaig sentir molt.

Els dies que van venir em vaig sentir molt estranya. Trobava a faltar companyia a casa. Per sort, no vam tardar gaire a viure junts. Molt millor. Tenint-lo a ell a casa, deixar de pensar en mi era molt mA�s fA�cil. TambA� haig de dir que estA�vem tan enamorats, ens tenA�em tant la��un a la��altre, que molt aviat em vaig sentir tan bA� com abans.

El meu nA?vio era molt solA�lA�cit. No li feia res de fer les feines de casa. Cuinava al meu gust, anava a comprar i em feia encA�rrecs si li ho demanava. I aixA? que treballava tant o mA�s que jo! Era un autA?ntic tresor.

I un matA� em vaig llevar del llit i vaig veure que de sota en sortia un peu. Un peu gros i una mica pelut. El peu del meu home, que ja havia marxat a treballar.



Share on Facebook
19-03-2012

jordi lopesino foto bona 2012

‘El pacte’, de Jordi Lopesino

Segons deia el llibre havia de fer un gran cercle de sal al voltant del pentagrama que havia dibuixat al terra. Era el cercle de protecciA? que impediria al diable matar-lo, ferir-lo o posseir-lo. El llibre da��invocacions tambA� precisava molt bA� els tipus de materials que necessitava: sang humana per pintar el pentagrama i els sA�mbols cabalA�stics, sal pel cercle de protecciA?, espelmes negres, una calavera humana…A� A FaustA� tota aquella litA?rgia demonA�aca li venia grossa. Ell era un home senzill i de bon cor que es veia arrossegat per les circumstA�ncies a invocar el diable.

Ja ho tenia tot preparat i estava a punt per comenA�ar la cerimA?nia, perA? sentia una por i una angoixa que no el deixaven viure. En FaustA� estava patint, perA? no pel diable sinA? perquA? la seva dona no arribA�s abans da��hora i veiA�s el desordre i la brutA�cia que havia provocat.

a��Si ho veu la Marta, em mata.

Les invocacions que aconsellava el llibre estaven en llatA� i eren molt llargues i rebuscades. No li feien el pes. AixA� que va decidir tirar pel dret. Es va posar dins el cercle de sal i va cridar, sense salms, llatinades ni litA?rgies absurdes. Clar i catalA�!

a��Dimoni, vine!

Es veu que la cosa va funcionar, perquA? es va sentir una explosiA? sorda, atenuada, i va aparA?ixer el diable envoltat da��una fumera groga i pudenta. Un diable clA�ssic, dels de tota la vida, amb banyes, cua i la pell vermella que portava un vestit fosc molt elegant i refinat.

a��Bon dia a��va dir en FaustA� donant-li la benvinguda.

El diable sea��l va mirar amb atenciA? abans de contestar. Va veure que la��A�nima da��en FaustA� era de bona qualitat i que podria fer negoci, un gran negoci amb ella.

a��Bon dia, FaustA�.

Tot seguit el diable va anar fins el cercle de sal i la��escampA� amb un peu, desfent el cercle de protecciA?.

a��No et creurA�s aquesta pantomima del cercle de protecciA? i tot aixA?, oi? a��Va dir el diablea��. AixA? sA?n collonades per a la gent que en realitat no em vol veure. De fet, ma��ha sorprA?s molt la teva invocaciA?. Per aixA? he vingut. Feia temps que ningA? ma��invocava a la��antiga… Des de que existeix la��Internet tot A�s molt mA�s fA�cil a��treu de la butxaca una tarja de visitaa��. TA�, la propera vegada enviaa��m un mail o entra a la meva pA�gina web. En FaustA�, sorprA?s, va sortir de la��esmicolat cercle de sal i agafA� la tarja del diable.

a��Seiem? a��va dir el diable com si fos a casa seva.

Ho van fer al sofA� de la sala da��estar.

a��Vols prendre alguna cosa? a��va oferir el diablea�� No? Doncs jo sA�. Fer negocis em fa venir set.

El diable va petar els dits i al moment tenia una copa a les mans.

a��AllA? da��allA� A�s la��urna amb les cendres de la teva sogra, oi? a��va dir el diable per trencar el gela�� Doncs que sA�pigues que la tinc a la��infern. Per cert, us envia records.

En FaustA� va moure el cap, perA? no va dir res.

a��QuA? vols a canvi de la teva A�nima? a��li va preguntar el diablea�� Poder, glA?ria, reconeixement, riqueses…? O vols viure vint anys mA�s, quaranta potser? O vols enamorar a alguna dona, o millor, que totes les dones del mA?n caiguin enamorades als teus peus?

En FaustA� negava amb el cap totes les propostes del diable.

a��No, mA�s aviat voldria una cosa mA�

s senzilla… a��va dir finalment.

El diable la��observA� amb molta atenciA?. La seva A�nima era mA�s pura i valuosa del que sa��havia pensat en un principi. Estava disposat a pagar un preu molt alt per aconseguir-la, perA? es va llepar els bigotis de plaer en sentir que en FaustA� volia una cosa mA�s senzilla de les que ell li havia ofert.

a��Demana el que vulguis i ta��ho concedirA�… a��va dir el diable en un excA�s de confianA�aa�� a canvi de la teva A�nima.

a��NomA�s vull feina.

El diable que estava bevent en aquell moment es va ennuegar.

a��QuA? has dit? a��va bramar.

a��QuA? vull que ma��aconsegueixis una feina amb contracte indefinit, ben pagada i del meu ram.

a��Ta��ofereixo, poder, riqueses, sexe sense lA�mits… I tu vols, nomA�s, una feina? a��El diable estava furibund, perA? va fer un esforA� per semblar asserenata�� I de quin ram ets, FaustA�?

a��Del ram de la construcciA?. SA?c paleta.

a��Pe.., pe.., perA? tu te na��adones de que em demanes una cosa impossible. Saps com estA� el mA?n de la construcciA? en aquests moments? No has sentit parlar de la crisi?

a��A mi ma��ho has de dir a��va contestar en FaustA�a��. Si estic a la��atur precisament per aixA?.

a��PerA? jo ta��ofereixo ser ric, famA?s…

a��SA�, sA�, ja ho he entA?s a��va interrompre en FaustA�a��, perA? jo nomA�s vull treballar de paleta. Amb contracte indefinit, seguritat social, plusos, hores extres… Ja saps. Per poder tenir una bona jubilaciA? en el futur. DesprA�s quan em mori la meva A�nima serA� teva, perA? mentrestant podrA� pagar la��hipoteca i mantenir a la famA�lia. Em sembla un tracte just.

El diable treia foc pels queixals.

a��No puc fer-ho. No tinc competA?ncies. Aconseguir el que demanes seria un miracle a��es va retorA�ar les mans anguniA?s quan va dir la paraula miraclea��. Hauries de parlar amb DA�u, o amb algA? dels seus representants a la terra.

a��Ja ho he fet. Precisament ells mateixos em van recomanar els teus serveis.

El diable quedA� estupefacte durant un segon, per, immediatament, deixar anar una riota infernal.

a��La mare que els va… a��va dir entre singlots i riallesa�� Vaja, vaja. Com estA� la crisi. No la��arregla ni DA�u! a��i tornA� a riure com un boig.

En FaustA� estava desolat. Era la seva A?ltima oportunitat i estava veient com se li esvaA?en les possibilitats. El diable sa��eixugA� les llA�grimes provocades per la riota abans de continuar parlant.

a��Ai, FaustA�, em sembla que no farem tractes… Tot i aixA� ta��he de dir que hi ha una clA�usula infernal que ma��obliga a fer-te un regal de desgreuge perquA? no he pogut satisfer la meva part del contracte. QuA? vols, doncs? I no tinguis por per la teva A�nima. No tinc cap dret a posseir-la.

En FaustA� sa��ho va comenA�ar a pensar, perA? no sabia que demanar. Riqueses, poder…? En aquell precA�s moment va sentir el soroll da��una clau que entrava en el pany de la porta de casa.

a��Ostres, la Marta! I la casa feta un fA�stic. RA�pid a��li va demanar al diablea��, ajudaa��m a recollir tot aquest enrenou…

El diable va petar els dits i la casa va quedar immediatament com una patena.

a��Estem en paus, FaustA� a��va dir el diable, amb un posat burleta a la cara, mentre sa��esvaA?a lentament davant seu.

zp8497586rq



Share on Facebook
28-02-2012

coberta

‘La justA�cia’, d’Albert Calls i Xart

I

El cavaller de Malasang cavalca de nit en el seu corser negre mentre plovisqueja. De lluny, encara, A�s visible el perfil, dalt del roquissar, del castell de Riumarjal. Porta dues setmanes travessant les terres del senyor de Cabestany i quan alguns dels vilatans la��han vist, han abaixat atemorits el cap perquA? han reconegut el segell que duu bordat al pit, el sA�mbol dels jutges inquisidors, capacitats per decidir i executar allA� on sospitin que hi ha vestigis de bruixeria.

II

Malasang sa��ha aturat quan el castell encara A�s visible, ben petit, com una icona, en la llunyania. FarA� nit en el bosc i calcula que la��endemA� haurA� arribat al seu destA� per fer la feina que li han encomanat.

Normalment no tarda mai gaire en reconA?ixer els sA�mbols de les persones maleA?des: a vegades A�s un gest, da��altres un estigma visible en el cos, la��olor demonA�aca alguns cops.

Si tA� algun dubte o sospita caldrA� torturar, com aA� pas previ a la gran foguera que en el pati del castell purificarA� el pecat del mA?n un cop mA�s.

III

Sa��ha descarregat de la cota de malla i de les armes i ha alliberat el cavall perquA? es relaxi dels dies de cavalcada. Sa��ajup al rierol i amb les mans beu aigua fins quedar ben sadollat. Al farcell hi resta una mica de menjar que li han donat en el darrer poble on va fer sojorn. EncA�n un foc a��no tA� por, sA?n els altres els qui el temen.

Malasang cau retut. El somni primer A�s alliberador pel cansament que arrossega. PerA? hi ha un moment que les visions apareixen i li provoquen angoixa i neguit. Davant seu, els Quatre Genets de la��Apocalipsi: la Victoria, la Guerra, la Fam i la Mort. Quan mira el rostre del quart sent un horror indescriptible i es desperta, sobtadament, amarat de suor, amb un malestar al cos que no li permet tornar a dormir.

IV

El senyor del castell ja la��espera quan Malasang arriba al seu destA�. Presentacions rA�pides i anar per feina perquA? la situaciA? aixA� ho requereix. A la��esglA�sia del castell han portat tots els posseA?ts. Malasang veu davant seu un centenar de persones estirades pel terra, amb el cos ple de purulA?ncies i nafres, gemegant de dolor, que evidencien el pas del Senyor de la��Avern.

La��inquisidor sa��avitualla amb vi i carn de cA?rvol i es prepara per a la segona part del seu treball. La��acompany

en a les garjoles on tenen detinguda una dona gran, de cabells rogencs, a quA� han colpejat i maltractat. Malasang li aixeca el cap amb la mA� enguantada i contempla el rostre sagnant pels cops, perA? cap senyal com el que havia vist en les altres persones a la capella. a�?No intenteu parlar amb ella, no us entendrA�, parla una llengua que no comprenema�?, li aclareix un dels sicaris. TambA� li explica que la dona va arribar fa unes setmanes, amb un circ estranger. El poble, en comenA�ar a caure malalats, els van linxar i cremar i ella A�s la��A?nica supervivent que van poder salvar de la multitud desfermada.

Malasang escup a terra i els recorda que ell A�s la llei i la��A?nic que pot exercir la JustA�cia. Tot seguit ordena que agafin a la dona i que la tornin a torturar. Les crueltats del botxA� nomA�s li arrenquen les mateixes paraules, un cop i altre, perA? ningA? les entA?n. SA?n uns pocs mots en una llengua inintelA�ligible que Malasang memoritza per reconA?ixer la parla infernal si se la torna a trobar. Al final, la dona mort vA�ctima de les tortures. Malasang ordena executar amb espasa totes les persones que mostrin senyals de possessiA? i els seus cadA�vers sA?n cremats en una gran foguera de fum negre, que es veu des de la llunyania.

V

El cavaller abandona el castell de Riumarjal i quan porta dos dies cavalcant es troba de front amb un grup de firaires. Sa��atura, el saluden i descobreix que parlen la mateixa llengua que la dona maligna. Quan desembeina la��espasa, sense baixar del cavall, da��entre el grup sorgeix un dels circencs que entA�n el seu idioma. Matusserament li explica que vA�nen da��un paA�s llunyA�, que sa��han dividit en dos grups per fer una gira a la zona i que van a la��encontre dels seus companys.

Malasang li pregunta quA? volen dir les paraules de la bruixa que ha memoritzat. La��altre li respon. El cavaller no sa��acomiada quan arrenca de sobte al galop per allunyar-se del grup. Passada una estona atura al cavall i baixa esperitat. Es mira les mans i els braA�os i veu el signe del Mal present en ell, les purulA?ncies i tumefaccions, mentre la traducciA? de les paraules maleA?des es repeteix un i altre cop al seu cervell: a�?la��aigua estA� infectadaa�?.

- – - – -

IL.LUSTRACIA�: MISAEL ALERM POU

Conte publicat a la revista Valors de Febrer de 2012

zp8497586rq



Share on Facebook
03-02-2012

nuria_lopez1

‘La��Alegoria a la Primavera de Botticelli’, de NA?ria LA?pez Garcia

LlorenA� MA?dicis, el MagnA�fic com la��anomenen el seus partidaris a FlorA?ncia, em va encomanar un quadre per a regalar-lo al seu cosA� que sa��havia de casar. Aquest era un encA�rrec seriA?s que faria treballar el meu taller durant mesos. Com coneixia el seu gust artA�stic per la��Antiguitat, li vaig preguntar si havia pensat en alguna escena mitolA?gica. Crec que estava abstret llegint llibre de Ficino mentre jo li parlava i em va contestar. Es casen la��any vinent, per primavera.

Em feu venir la��idea al cap. Una alA�legoria a la Primavera A�s un tema bonic per fer un regal de casament, li vaig dir, i em vaig posar a treballar en uns esbossos abans de presentar-me per segon cop davant del meu mecenes.

He pensat en situar la��escena a un jardA� de tarongers, sire. La��arbre herA�ldic de la vostra famA�lia. La composiciA? A�s un trA�ptic da��escenes on al centre sa��hi troben Venus i Cupid, els sA�mbols de la��amor. Ara bA�, com A�s un regal per a un matrimoni cristiA� he pensat pintar a la deesa vestida com a dona casada. LlorenA� somriguA�, No hi ha doncs dones nues en aquest quadre? Estava clar que les hi volia. Oh, si, a la dreta de la deesa hi ballen les tres grA�cies, la Joventut, la��Amor i la Bellesa, nomA�s vestides per uns tuls transparents. I on A�s el nuvi en la��escena? em preguntA� el MagnA�fic mirant els A?nics dos homes de la composiciA? que jo li mostrava en esbA?s. Com a home de negocis que A�s, la��he representat com a Mercuri, el deu del comerA�.

Alessandro, no cal que ma��expliquis mA�s detalls, ho deixo en les teves mans. PerA? recorda, el quadre es regal meu. No na��hi ha da��haver cap altre que li faci ombra.

Tota la cort de FlorA?ncia va passar per la��estudi mentre pintava La Primavera. Poques vegades venia el Duc, perA? qualsevol insinuaciA? que ell fes, la��incorporava immediatament al quadre. AixA� les GrA�cies acabaren tenint el rostre de les dames de la cort que mA�s plaA?en al MagnA�fic.

Mentre els meus aprenents pintaven els arbres, les flors i els doblecs de les tA?niques; jo em concentrava en les lA�nies del cos humA�. Em fascinaven les mans, el gest de cada figura, la��expressiA? dels rostres.

Clara, la meva dona, mirA� un dia el quadre, quasi acabat i em preguntA�: Per quA? cap da��ells sa��adona que els estem mirant? Fins i tot Venus sembla abstreta, sense veurea��ns. Clara estava embarassada de vuit mesos del que seria el nostre tercer fill. Vaig refer el personatge de Flora. Ara mirant-nos fit a fit, amb el rostre de la meva dona i el seu ventre.

ArribA� el gran dia, quan LlorenA� el MagnA�fic havia de donar el vist-i-plau final, a la��obra acabada. Sospito que es va adonar que la model per a la deesa Flora no era cap dona de la noblesa de FlorA?ncia, sinA? la��humil esposa da��aquest artesA� pintor. Tanmateix, aquest nomA�s era un petit detall en la complexitat de personatges i referA?ncies mitolA?giques del quadre. Tothom en deia meravelles i ell, com a mecenes, na��estava molt orgullA?s. PerA? potser em vaig equivocar i no sea��n havia adonat. Unes setmanes mA�s tard, els homes del MagnA�fic sa��endugueren el quadre cap al palau del nuvi, a Castello, i ja mai mA�s el vaig tornar a veure.

Tot seguit, LlorenA� MA?dici em va fer un altre encA�rrec que va omplir la gran paret buida que havia quedat al fons del taller. Alessandro, em va dir, el quadre ma��ha agradat tant que si no fos que havia promA?s regalar-lo me la��haguA�s quedat. Ara pintarA�s un quadre per a mi, una alA�legoria de la��amor etern. El que nomA�s pot existir en el mA?n dels deus de la Mitologia. Aquest cop, no hi vull referA?ncies al matrimoni, ni un munt de dones ballant. Vull a la deesa de la��amor sola per a mi, nua com a les estA�tues romanes.

El MagnA�fic em semblA� de sobte trist. Feu un gest a un dels seus criats que ma��entregA� un petit quadre. El vaig reconA?ixer a la��instant puix la��havia pintat jo, el retrat pA?stum de Simonetta Vespucci.



Share on Facebook
27-01-2012

juan-carlos-vitale1

‘Lateral’ i altres poemes, de Carlos Vitale

LATERAL

Un aire gris,
algunas fotos,
ciertos amores,
ritos, paisajes,
ni una lA?grima,
algo parecido
a la felicidad.

OCURRE

Ocurre, lo dices, lo vives, revives.
Ocurre, no lo dices, lo olvidas.
Ocurre, no lo dices.

RA�QUIEM

Al final
sA?lo queda
una direcciA?n
que borro.

OTRA VUELTA DE TUERCA

Y nada mA?s que sed
y vasos rotos.

RISAS DE COCODRILO

No te engaA�es.
El de la foto
tan sonriente
ya era infeliz
(tA? lo sabes,
bien que lo sabes).

ContA�mplalo ahA� detrA?s,
pA?blico o comparsa,
borroso
incluso en primer plano.

SonrA�e
aunque estA� muerto.

Si le pides
que se adelante
no da sombra.

ConvA�ncete:
sA?lo la sombra
no da sombra.

EL ESTADO DE LA CUESTIA�N

Has parado la noche, pero me has negado el dA�a.

JORNADA

TA?, de pie, desnuda en la penumbra.
Tu espalda es el arco del conocimiento.
Desde la cama, observo y espero.
Cuando te vuelvas me dirA?s quiA�n soy.
Sin otra luz que mi deseo.



Share on Facebook
09-01-2012

JLGarciaherrera

‘Manhattan Night Club’, de JosA� Luis GarcA�a Herrera

Les portes de la nit mai sA?n tancades,

ni trobes en els penjadors ales da��A�ngels.

AquA� tot A�s mentida, o aixA� ho sembla,

perA? potser la veritat mA�s crua sa��hi amaga

entre les voltes de fum i les paraules

que expressen la solitud de qui les calla.

La nit sa��empassa a glops da��enyoranA�a

els cops de cor que ilA�luminen amb llum roja

les cites amb la��amor infidel de la memA?ria.

Un joc de perdedors sobre la pista

da��un ball breu sense endemA�, sense recanA�a

pel cos que damunt la vora del llit

espera el sou mA�s antic de la tristesa.

AquA� tot A�s mentida i ningA? sa��estranya

si entren o si surten veus de matinada. Ja ho saps.

Les portes de la nit mai sA?n tancades.



Share on Facebook
19-12-2011

110705_APARADOR DESERT_RSURROCA_Foto Jordi Peñarroja-85

‘L’armari d’Steinbeck’, de Ramon Surroca

DesprA�s de tants dies da��insuportable xafogor, el desperten els trons i les passes de la��A�via al llarg del passadA�s, fent dringar els rajols esquerdats. Sent com tanca tots els finestrons i sea��n torna al llit. Si algA? el poguA�s veure sota els llenA�ols, el descobriria somrient per aquella inesperada expectaciA?, pels minA?sculs fenA?mens que dins la casa provoca el que sa��esdevA� centenars de metres mA�s amunt, ocult pel sostre i els dos pisos que encara hi ha abans da��arribar al terrat onA� a�� i en pensar-hi la seva complaent excitaciA? augmenta ilA�limitadament a�� deu poder-sa��hi observar el ventre fosc dels nA?vols inquietants, els risc letal dels llamps, la freda lentitud da��aquella massa obscura que voga aprofitant la��obscuritat de la nit, com un enemic alhora poderA?s i pA?rfid. Dins el llit, pensa en totes les paraules relacionades amb la tempesta que potser la��endemA� la��oncle li farA� dir, i conclou que no en sap gaires, que si ha de descriurea��n alguna la versiA? que en farA� serA� poc matisada. Humitat, nA?vol, aigua, llamps i llampecs, plumbi a�� una paraula lletja a�� plomA�s, eteri, xA�fec, pluja i gotes i encara ratxes. Els trons van sonant cada cop mA�s a prop perA? tan aviat sA?n ben a la vora com esclaten sordament, de nou remots. El seu so descriu una immensitat que Gerard mesura des de la seva flonja talaia subterrA�nia. La��estanA�a put a resclosit, perA? aquesta fetor vagament dolA�a i agre A�s la��embolcall on ara dormiten les paraules, amagades sota llenA�ols de paper imprA?s a les lleixes que sa��enlairen al seu voltant fins gairebA� tocar el sostre.

El dia anterior la��ha passat tancat a la��estudi, llegint Proust. No pots anar enlloc si no has llegit aixA?. Les paraules de la��oncle no admeten discussiA?. El mateix li havia dit al llarg da��altres estius en relaciA? als escriptors de novelA�la negra americana. Si vols saber com es fa un diA�leg, llegeix Dashiel Hammett, llegeix Raymond Chandler, llegeix Ross Macdonald. DiA�legs contundents, durs. Proust A�s tota una altra histA?ria. Gerard sospita que la��oncle no ha arribat a llegir els set volums da��Alianza Editorial, la traducciA? de Pedro Salinas i Consuelo Berges. No A�s aquell ben bA� el seu mA?n, malgrat admirar-lo.

No se li han fet excessivament dures les hores dins el minA?scul despatxet, assegut davant la��escriptori de roure americA�, flanquejat per les estibes de revistes i colA�leccions amuntegades per tot arreu iA� els vells retrats ovals dels besavis, custodiant la��eternitat de la��estanA�a damunt el seu cap. La��oncle no ha volgut anar a la cambra del davant a buscar el conte de Steinbeck. Fa massa calor, hA?stia. Ja el buscarem un altre dia.

Potser han passat ja dos estius des quA? la��oncle li parlA� per primer cop del conte de Steinbeck. Ni Gironella, ni Cela, ni Delibes ; Steinbeck. TA� un conte sensacional, meravellA?s. A�s en un dels nA?meros de Triunfo. El millor conte que hagis llegit mai. AixA? A�s la literatura!. La��oncle no ha estat mai gaire explA�cit a la��hora de justificar el seu entusiasme, perA? la rotunditat amb quA? en lloa les qualitats reemplaA�a i torna inA?til qualsevol altre argument. Gerard no sa��atreviria mai a sofrir les conseqA?A?ncies de contradir-lo, amb nomA�s catorze anys. Algun cop, perA?, la��ha replicat sense enfrontar-sa��hi, oferint-li exemples dignes que la��han permA?s sentir-se momentA�niament dins la mateixa sagrada constelA�laciA? de paraules i autors.

La locura sonreA�a en los grifos torcidos, havia gosat dir-li una vegada, recordant una frase llegida a ‘Nada’, de Carmen Laforet. Aquesta A�s bona, sentenciA� llavors, greument, la��oncle.

El conte A�s dins da��un armari vell de la cambra del davant. Un armari estret, de dues portes. A la dreta de la��armari el balcA? deixa veure la��Onyar que tot i els canvis de cabal ofereix sempre una mena da��imatge invariable. Les revistes sa��enfilen en dues estibes altA�ssimes, dividides per la llengA?eta dels diminuts paperets on la��oncle escrivA� temps enrere la data de la��any que comprA?n cada tram. Ho ha pogut veure da��amagatotis, no recorda ja quan temps fa, Gerard no provaria mai de fer res sense el permA�s de la��oncle. Un dia la��haurem de buscar, perA? em fot una mandra de nassos, no sA� pas en quin any el deurien publicar. No hi ha feina, saps, a buscar-loa��

La darrera tarda de la��A?ltim estiu estigueren a punt da��iniciar la recerca. Havia comenA�at a ploure i la pluja els fA�u anulA�lar el tomb que havien de fer per anar a trobar un amic de la��oncle. Havien encA?s els llums de la cambra del davant i la��oncle sa��havia situat enfront de la��armari, pensatiu, sense obrir-lo. Llavors apareguA� la��A�via i diguA� que estaven a punt de comenA�ar una pelA�lA�cula da��en Hitchcock. Quina?A� a�?Aquella de San Francisco, de la dona rossa i la torre da��esglA�sia en una antiga colA?nia espanyolaa��a�? responguA� la��A�via i la��oncle apagA� el llum de la cambra per anar al menjador.

Durant tot el dia no ha parat de ploure. Sense sortir, veient al televisor algun programa tan inversemblant com la��atmosfera en quA? la tempesta mantA� suspeses totes les coses, les hores no han estat llargues. La visita del propietari del pis, a algun membre de la famA�lia del qual, des de fa mA�s de cinquanta anys, la��A�via paga el lloguer, ha estat el senyal imprecA�s perA? rotund que aquell dia no havia de ser com els altres. Cada cinc o sis anys el propietari apareix impensadament i diu unes poques paraules amables. Els rebuts que semblen administrar un deute sobrenatural, que no tA� a veure amb la��ordre de les coses quotidianes, destilA�la aquesta forma de maneres cordials i expressiA? continguda, que no ha traspassat la llinda perA? ha propagat dins el pis un eco infinit, una fita en el temps que impregna la resta da��hores da��un ressA? mA�s interior; com la llum que ilA�lumina una nau incommensurable, Gerard ha sentit que aquella presA?ncia engrandia la longitud del passadA�s, la fredor de les cambres, la inexpugnabilitat de la��armari on sa��amaga el conte de Steinbeck.

La tarda, que a estones ha semblat dilatar-se i a estones comprimir-se, ha dut una estona la��oncle al llit, mentre al balcA? del menjador la pluja percudia sobre la barana de ferro perquA? la��endemA� la seva vaga exhalaciA? de rovell propaguA�s per tot Girona una sentor de la mateixa espA?cie que la de la pedra, la del terra moll de la Devesa, la de la reluctA�ncia humida del coure vibrant de la campana. MA�s tard, mentre la pluja sa��estimbava encara insensiblement sobre les lloses del carrerA?, ha tornat a aparA?ixer la��oncle, encara que potser feia estona que era llevat, encara que potser en cap moment ha anat a estirar-se al llit, traginant a la cambra del davant, la que mira la Rambla, als seus arbres xops, al riu que ara deu anar mA�s ple.

Del fons ha arribat el seu nom i Gerard ha deixat la��A�via adormida a la butaca. La��oncle A�s enmig de la cambra, voltat dels munts de revistes que ha tret de la��armari. Puden, com els llibres, com el pis, com la tarda. El cel sa��ha enfosquit encara mA�s des de fa una estona i el llum que penja enmig del sostre tA� una incandescA?ncia mA�s groga. Aquestes sA?n dels setanta i aquesta pila del seixanta-sis, la��any que vas nA�ixer. Miren els darrers fulls de cada nA?mero. Busquen llegir La Serpiente perA? el tA�tol es resisteix. Tenint en compte que la��oncle tA� la colA�lecciA? sencera podrien passar dies i dies buscant-lo. Gerard tem que la��oncle se na��atipi, que una trucada el porti al carrer, a les barres que ilA�luminen les vetades converses dels adults. PerA? la��oncle torna a parlar del conte.

–A� A�s el millor conte del mA?n. A�s perfecte. No hi sobra ni hi falta res. A�s mA�s important el que no es diu en un conte que el que sa��hi diu. A�s breu, una columna. Hauries da��aprendre a escriure aixA�.

La��oncle no en recorda els detalls, i algun dia morirA� ignorant que la versiA? de Triunfo era un mer extracte, perA? el conte de Steinbeck deu ser grandiA?s si mereix tot sol els qualificatius que Gerard ha sentit fa temps atribuir a Stendhal, als herois de la novelA�la negra americana, al mateix Shakespeare, al gran Simenon, de la boca de la mateixa persona que ara sa��ha ajupit al seu costat a�� mai havien estat tan a prop tots dos, com autA?ntics companys de batalla, da��aquella manera a�� regirant amb determinaciA? les fulles da��un setinat somort, que sa��esbrava amb la sentor da��humitat del paper acolorit que A�s el resum del dia que ha comenA�at sota els llenA�ols i que continua condormint-ho tot dins el redA?s mA�s ample del pis .

Passa mitja hora i la��oncle va a buscar una cervesa a la cuina. Tu vols alguna cosa? Gerard voldria poder dir-li una cervesa per semblar mA�s camarades, perA? sap que aquesta pausa A�s nomA�s per a la��oncle, com ho A�s encara la��alcohol, i que haurA� de seguir buscant tot sol durant una estona, entre les pA�gines finals de cada revista. AixA? el convertirA� en un combatent solidari.

Els trons, que tornen a sonar amb forA�a, bombardegen el mA?n sense anorrear-lo, sense impedir aquesta treva parcial dins el refugi heroic de la cambra devastada, decimonA?nica, la cambra de la butaca esfilagarsada i la��immemorial llit dels besavis.

La��oncle ha tornat amb un dels llibres policA�acs de Brugera. TambA� sembla buscar-hi alguna cosa, fent amb els ulls, amb tota la cara, la ganyota de concentraciA? a la recerca de la��angle tan vertical, quasi impossible, que li permet de distingir les lletres. Diu: deixa aixA? un moment i escolta. Llegeix un parA�graf fA�cilment negligible perA? la seva veu es fa mA�s greu, mA�s lenta, en llegir finalment; el tiempo discurrA�a con un dedo de silencio en los labios. Gerard vol preguntar-li quin A�s el llibre, qui la��autor, perA? sap que ara convA� callar, perquA? ni la frase ni la mirada inquisitiva de la��oncle admeten cap comentari, qualsevol cosa en desvirtuaria la��efecte que ressona dins la cambra com al cel la��eco dels trons que semblen fer mA�s gran, mA�s poderA?s, la��univers.

La��oncle ha caminat novament fins la��armari i na��ha tret amb esforA� una estiba sencera. Al paperet que cau a terra hi diu 1972 perA? les revistes que diposita sobre el vell enllosat hidrA�ulic, entre tots dos, sA?n de la��any segA?ent. En una de les portades hi apareix un autoretrat de Picasso i la seva coneguda signatura com a titular. A�s la��any de la seva mort. 1973. La��oncle sa��atura a mirar-la.

–A� A la vida nomA�s hi ha dues coses, o tres, que et poden fer feliA� una estona. SA?n les A?niques coses importants de la vida. Passar-ho bA� amb una dona al llit, fer un bon sopar amb quatre amics a�� un sopar per parlar a�� i viure en un altre mA?n com els artistes. Crear un mA?n diferent per a viure-hi millor, per conA?ixer millor el mA?n de cada dia, per veurea��l amb uns ulls que no poden ser els ulls de sempre, ja ma��entensa��

–A� I els llibres, no?

–A� Els llibres formen part de la tercera cosa que he esmentat. Sembles ximple. QuA?, no apareix el conte?

No ha acabat de parlar la��oncle quan sa��atura en sec en una pA�gina. Ha fet vibrar la seva gola amb un so ofegat, una implosiA? de satisfacciA?. DesprA�s ha mirat el seu nebot. Aquest no gosa preguntar-li si ja la��ha trobat, perA? la greu contenciA? de la��oncle en llegir el full, sense respirar, el convenA� que sA�. La pluja ha cessat gairebA� de sobte. El retruny dels trons fixa ara molt lluny els lA�mits de la ciutat. La��inesperat silenci converteix el mA?n en un A�sser expectant, que es concentra, que es resum a les parets, al sostre, que es condensa en la��aire que va da��un moble a la��altre, da��una decoraciA? a una altra, da��un retrat a un altre. La��oncle llegeix:

En aquel momento se escucharon unos pasos rA?pidos y suaves en los peldaA�os de madera y llamaron con fuerza a la puerta. Una ligera mueca de fastidio cruzA? la cara del joven mientras iba a abrir. Una mujer alta y delgada estaba en la entrada. Llevaba un vestido oscuro y austero a��sus cabellos negros y lisos, que clareaban en su llana frente, estaban desordenados como si el viento hubiera estado soplando en ellos… Sus ojos negros brillaban bajo la fuerte luz.

La vella cambra A�s ara omplerta da��una vibraciA? secreta, inaudible, que la��amara da��una antiga presA?ncia. En la quietud que ha seguit a la lectura del conte, el silenci ha impregnat tots els objectes da��una fonda gravetat. Tot allA? que han vist esdevenir-se al seu davant, des de fa mA�s de cent anys, en aquest mateix espai, sembla sostenir-los ara da��una forma mA�s evident, portadors de mons que ja no hi sA?n, perA? que alenen en la fredor de la tarda plujosa com si el pes de la��existA?ncia sa��haguA�s aturat al seu voltantA� i nebot i oncle fossin al centre on conflueixen tots els misteris de la vida, que els sotgen sense deixar-se veure, amb la respiraciA? continguda, amb un dit de silenci als llavis.

Com sempre que llegeix algun parA�graf notable, alguna frase fiblant, la��oncle adopta un aire melancA?lic, gairebA� trist. Si la lectura fos un sopar da��amics dirA�em que la��oncle roman assegut quan tothom ja A�s fora, jugant amb la copa buida, evocant paraules que encara ressonen en la��aire i sA?n da��alguna manera dins del cristall. Gerard pensa en la dona serp, excitat per tot el que nomA�s ha entA?s a mitges, malgrat la mirada da��intelA�ligA?ncia cA?mplice, profunda, que ha intercanviat amb la��oncle. No plou ja a penes, i els degotalls de la cornisa, de les balconades, sA?n el camA� que esclareix el mA?n on hi haurA� tantes dones i homes disposats a sorprendrea��ns o a decebrea��ns, tantes absA?ncies i presA?ncies inexplicables, tantes hores perdudes com guanyades, la��ordit incommensurable dels dies i les vides. Som a la��any deliqA?escent de mil nou-cents setanta-nou.

Foto: Jordi PeA�arroja



Share on Facebook
12-12-2011

foto-pau-joan-hernc3a0ndez

‘Viatge de Tornada’, de Pau Joan HernA�ndez

Tips de viure darrere les lA�nies enemigues,

vam decidir passar-les.

Emparats en la nit,

vam travessar els camps batuts per la metralla

i els bassals da��aigua negra on moria la Lluna

ens donaven refugi.

Tot era quiet. Semblava que tot fos un miratge

mentre nosaltres, nus, coberts de fang, sense armes,

saltA�vem els filats, creuA�vem les trinxeres.

Vam tenir la certesa de la nostra victA?ria

i vam esperar la��alba

segurs que ens trobaria al nostre territori.

PerA? estA�vem darrere les lA�nies enemigues

tot i haver-les creuades.

Vam veure que les lA�nies tenien moltes cares

i totes disparaven.

Que, de fet, no hi havia

ni banderes, ni front, ni bA�ndols, ni batalla.

I tot i la tristor, ens vam sentir mA�s savis.



Share on Facebook
04-12-2011

JC-Garcia-Pujalte

‘Mai’, de Joan Carles GonzA�lez Pujalte

El vell, avergonyit va abaixar el cap. Un tic-tac de neA? sa��esmunyia amb una periodicitat irritant, com de presagi, per la cambra en penombra i ilA�luminava brevA�ssimament el seu front i les espatlles nues de la jove. No hauria da��haver intentat besar-la, pensava la��home, amb un sentiment de dura certesa i de vergonya. Era mA�s que evident la seva feblesa, el seu infortuni i la seva derrota davant del pas dels anys, que no perdonen.

MA�s que mai el vell era conscient del fA�stic que produA?a en aquella dona que si, de tant en tant el rebia, desenganyaa��t!, pensava ell, era per buidar la seva butxaca, que era la��A?nica cosa que en ell, donada la��edat, era fA�cil de buidar. El mA?n A�s aixA� de canalla i no en passa una. A?Com podia haver pensat ni que fos per un moment que algA? hauria da��estimar-lo ara amb la passiA? amb quA? en da��altres temps la��havien estimat? Ella, adonant-se del sentiment que tenallava el cor del vell, li va tocar delicadament el rostre per on davallava amb dificultat una llA�grima que per moments sa��entollava en espais on els dolors del passat havien deixat marques, clots i rasses. El vell va voler dir alguna cosa i ella va pensar que voldriaA� excusar-se.

Posant-li un dit als llavis li ho va impedir. Rere la��envA� sonava sense grA�cia un piano desafinat profanat por unes mans poc hA�bils. El vell es va botonar amb la torpor prA?pia de la��artrosi la camisa i es va calA�ar mirant de no esbufegar per la��esforA�. La jove va assajar un somriure invisible en la semifoscor que va xerricar com un baldA? rovellat. Ell, finalment, ho va dir. Perdona. I ella va continuar amb el seu somriure i un dolor indefinible que li naixia al budellam. El vell va deixar damunt la tauleta un bitllet de cinquanta, generA?s per a la seva economia, i va sortir per la porta buscant els braA�os indignes de la matinada.

Mai no besem, nosaltres, va cridar ella un cop es va trobar sola i el va saber lluny. Ho va repetir cinc o sis cops amb tota la forA�a que li permetien la manca da��aire i els singlots que des de dins de la��A�nima se la��havien desfermat com una tempesta de tristesa. Fins que el piano va deixar de sonar i es va sentir una veu fA?mina i rogallosa que cridava des de la��altre cantA? del mur o del mA?n, no sA�, que en aquesta feina, nena, els sentiments sa��han de deixar al marge.



Share on Facebook
20-11-2011

FERRAN-inedits

Aforismes de Ferran Planell

‘El gourmet de l’amor necessita perpetuar-se en l’estat pur de l’enamorament.’

‘Qui dubta un cop, cerca i aprA?n; qui en dubta dos, repassa i millora; qui arriba a tres, s’atura i no avanA�a.’

‘El plaer tA� un component d’abstracte. El vici A�s concret, real, i definit. A�s plaer, doncs, el que hi trobem en el vici?’

‘Per navegar en la foscor de la nit, ens calen fars en forma de somnis.’

‘El colA�leccionisme comenA�a en el desig de contemplar, i acaba en l’A�nsia de posseir.’

‘El tic-tac A�s soroll; el tic-tac fa silenci.’



Share on Facebook
07-11-2011

Mompo

‘I vingueres’, de Francesc MompA?

I vingueres a la��arbre orb

per enroscar la flama a la��escorA�a,

flama blava en tronc milA�lenari

nodrit al bosc de les tenebres,

i com un tel virginal esquinA�ares la fosca

amb una pluja de gesmil i lluernes.

Sobre la pell seca dels llavis

deixares caure espurnes de reixiu,

carboncle salvatge,

mentre que als ulls se ta��abocava un alfabet

da��herba fresca i cants da��alosa.

I jo, avui, als teus peus retut,

amb revol de festa grossa,

pare les tovalles al cor

amb un cistell de pa tendre

i un pessic da��acollidora sal,

i a les mans et pose

aromes de forest novella

i un ram de gestos amatents.



Share on Facebook
31-10-2011

022-manel_alonso_01

Poema del llibre inA?dit ‘Quadern per a Joan’, de Manel Alonso i CatalA�

XVII

El murmuri de la��aigua

quan aquesta se sap mar,

la llum solar

acariciant la seua superfA�cie,

esclatant en una lluA?ssor

da��argent sobre la��atzur.

Es va acostant la��horabaixa

i una brisa, un pensament melangiA?s,

va omplint els fulls del quadern de bitA�cola

da��una tristesa lA�quida:

un bram reprimit

da��onades contra els esculls

que amenacen amb un naufragi,

que amenacen amb un capvespre

avanA�at i dolorA?s.

Escampes amb un gest el mal pensament

i el murmuri de la��aigua

torna a ser un bA�lsam de mA?siques

que et fan dansar amb les sirenes.



Share on Facebook
17-10-2011

Santa Coloma de Gram

‘HerA�ldica’, de Jordi Valls

La llum etA?ria, insondable. La��entrepA�

de mortadelA�la sucat amb tomA�quet lluent,

no pot ser que destilA�lin el mateix misteri?

La��encariment de la sensualitat que gira

i gira al torn de fang, amb mans precises, fermes,

A�s la geometria del ritme en forma exacta,

en el cA�ntir que sa��omplirA� da��aigua i anA�s

pel broc gros. PerA? a galet no menes la corba

a la gola seca que gira un altre cop

amb tremolor de braA� feble. La pots sentir?

Da��argent, tres roses de gules no em fan mA�s glA?ria.



Share on Facebook
10-10-2011

Merce-climent

‘Gener de 2002. La��assumpciA?.’, de MercA? Climent

He tornat a abocar-me a la pA�gina en blanc, als meus temors, a mi mateix. Sempre he escrit quan he sentit que em mancava quelcom per sentir-me feliA� a��A�s difA�cil definir la felicitata�� almenys sA�, tranquil. I ara em falta allA? mA�s important: temps.

Fa uns dies que torne a ser a casa, no sA� molt bA� quants, sembla que un parell de setmanes, potser menys. Ma��han extirpat un tumor cerebral: glioblastomanosequemA�s sa��anomena el bitxo que ha volgut furtar-me la vida.

La��oncA?leg ma��informA� que la��operaciA? duraria quasi vuit hores. Mentre el meu cos patia jo ma��he limitat a dormir. No recorde haver somniat res durant la��estanA�a. Ma��he despertat en una sala menuda i connectat a un fum de mA�quines. El primer pensament que he tingut ha sigut estic viu. Sent una pressiA? espantosa al cap i veure el tub que em surt de la��embenatge no em tranquilA�litza massa. El llit estA� situat una mica de gaidA? i aixA? encara augmenta la sensaciA? de mareig i da��embotament.

Em diuen Joan Antoni Climent, tinc quaranta-quatre anys i ma��acaben da��operar da��un tumor cerebral, em dic a mi mateix per comprovar que les facultats mentals han quedat intactes. Era un dels riscs, juntament a quedar-me en una cadira de rodes o, fins i tot, quedar-me fet un vegetal. Menege un dit, dos dits, la mA� sencera. El braA� dret. La��esquerre. No, pel moment no sA?c un vegetal. ContinuarA� sent animal.

Sa��acosta a mi una dona jove vestida de verd. Em pregunta com estic mentre ma��ilA�lumina les ninetes amb una llanterneta, tafaneja alguns botons de la��aparell i finalment em canvia la��ampolleta del degoter. No sA� si espera resposta, perA? li dic que tinc molta set. Ella somriu, i diu que pel moment haurA� da��estar unes hores sense ingerir lA�quids ni aliments. Amb el somriure encara dibuixat als llavis em diu, mira, assenyalant-me una finestreta que hi ha just enfront.

La meva dona, els meus fills, el meu germA�. QuA? fa acA� el meu sogre? Desapareix i apareix vestit de verd al meu costat. Em dA?na paraules da��A�nims. En un altre temps potser li haguera preguntat quA? fas acA�, com A�s que entres abans que Adela i els meus fills. Ara, no. NomA�s sa��estA� uns segons. Sent entretallades les paraules dels meus fills que em parlen per una mena de telA?fon. PapA�, com estA�s? Els tremola la veu i a estones fugen del marc de la finestra, per retornar amb els ulls rojos i enfonsats. Els somric i els dic que estic bA�. PerA?, estic bA�? Adela, que han dit els metges? li demane quan A�s ella la que emplena de verd la��habitaciA?. Em diu que tot ha anat bA�, que era un tumor benigne, perA? perquA? no es torne a reproduir haurA� de seguir un tractament de quimioterA�pia i de radioterA�pia. Vull creurea��m aixA?, perA? li he vist el dolor enganxat al rostre i la��absA?ncia de mirades darrere del vidre. No insistesc mA�s, amb eixa a�?veritata�? serA� mA�s fA�cil.



Share on Facebook
28-09-2011

Vicent_Penya

‘El poder del silenci’, de Vicent Penya

He de contar una histA?ria, i comenA�arA� aixA�:

Tot un dia va estar reflexionant el senyor Blanc sobre el poder del silenci. Vint-i-quatre hores que se li van fer mA�s llargues que un dia sense pa, com sol dir la gent del poble. No A�s que el tema li interessara en particular ni tampoc, A�s clar, en general, perA? des que va ser conscient de la��actitud circumspecta da��algunes persones envers ell, no parava de pensar-hi. Es tractava da��una reflexiA? que no el sorprenia massa sovint, que li arribava a intervals irregulars al llarg da��un matA�, da��una vesprada, fins i tot da��una nit, perA? que des da��un punt de vista objectiu es podia considerar com a inacceptable i impertinent. A dir veritat, la��irritava sobre manera, com cap altre aspecte de la seua vida. Tot i aixA?, no posseA?a la suficient forA�a de voluntat per desviar el fil dels seus pensaments cap a un altre discurs expositiu.

Havia comprovat que la paraula estava revestida da��un gran poder; qui estA� en possessiA? de la paraula, ja siga escrita o parlada, reclama la��atenciA? dels altres, exigeix el seu silenci i el seu respecte, fins i tot la seua comprensiA?, perA? sa��havia adonat que el poder del silenci era molt mA�s inquietant, molt mA�s incisiu, mA�s incomprensible i temible que la paraula. La paraula concentra les mirades dels qui escolten en aquell qui parla, perA? tambA� provoca un despullament de qui emet la seua veu. El silenci, en canvi, converteix en misterioses les persones, les fa desconegudes. I ja se sap que tot allA? misteriA?s i desconegut fa por, i la por, indubtablement, A�s el millor aliat del poder.

QuA? A�s mA�s punyent, es demanava el senyor Blanc, una persona xarraire, que parla pels descosits, que no escolta i que exigeix constantment la��atenciA? de les nostres orelles, o una persona que calla, que no respon a cap pregunta que li fas, que actua da��una manera enigmA�tica i esfereA?dora darrere del seu silenci?

En els dos casos la comunicaciA? A�s impossible. PerA?, sens dubte, el segon exemple es pot veure com mA�s irreal, mA�s inhumA�, mA�s esborrajat, fins i tot mA�s propi de la bogeria que de la impertinA?ncia. No ho creieu aixA�? No ho heu pensat mai, aixA?? Per descomptat, no A�s necessari que estigueu da��acord amb aquesta tesi si no ho considereu oportA?. PerA? tant se val. Una narraciA?, A�s cert, no pretA�n ser un reflex de la veritat, sinA?, potser, de la mentida. Entre da��altres, aquesta podria ser una de les maneres de definir-la: la��art de dir el contrari del que es vol dir (i de silenciar moltes coses).



Share on Facebook
26-07-2011

carme-rovira

‘L’estenedor’, de Carme Rovira

La��estenedor da��una casa es alguna cosa mA�s que roba molla o mig estrangulada i neta exposada al sol.

AtenciA? mereix aquell estenedor, que pot ser objecte de tesis o tesina, quan da��ell pengen, llargs mitjons de color da��ala de mosca i samarretes apelfades, al costat da��immenses calces blanques de cotA? i bA?nquers com a sostenidors i faixes.

Objecte de meditaciA? que admet diverses reflexions i certa enveja, es la��estenedor que llueix mini calA�otets estampats de lleopard o amb trompa da��elefant (no cal exagerar) o trompeta. I al costat seu penja un suport de natges femenA�, model tapa de borni, amb fil fluorescent per la��ullet negre.

MA�s… quan la��estenedor al mateix dia de la setmana, venteja entre llenA�ols, tovallons, estovalles i draps de cuina, meticulosament fent becs… mestressaA� o mestrA?s de casa, repolits, rutinaris, pot ser… avorrits, massa discrets?

SA� per experiA?ncia, que els estenedorsA� amb mes vidilla, A�sA?n aquells en els quals penja la roba que barreja molts colors, mides i estils.

Trist, molt trist, em sembla aquell estenedor, on la penyora oblidada i mig esparracada, tot just se sostA� descolorida a la��extrem da��una feble i vella corda.

Observant els estenedors, doncs, puc imaginar la rentadora da��inquietuds, sexe i somnis, que tA� lloc als habitatges. A�s per aixA?, que quan penjo la meva vida a la��estenedor de casa, ho faig de manera que resulti decorosa.

PerquA?… els meus fantasmes, procuro eixugar-los sempre a la��aixopluc de les mirades.



Share on Facebook
15-07-2011

silvia-tarrago

SelecciA? de tres poemes de ‘L’alA? en la pols’, de SA�lvia TarragA?

EL TEMPS ENCETAT

Duies el temps encetat
que ta��encenia el rumb
orquestrat en la plana.

Convergies en el mA?n
des de la terra,
i aquell vA?rtex de llum
tambA� la��omplies.

No sabies res mA�s
que el vincle
cap a aquest niu de llavors
prenyades
en la��arena infinita dels inicis.

Et feies amb el sol,
en la��estaciA? hostil
i en la bonanA�a,
mentre dormies
el repA?s dels innocents,
degut al tronc
i a la branca.

BOSCATGES
Acull la��esqueix
aferrat a la��esclat de la branca
i contempla
aquest impuls verdejant
de la prada.

Medita el silenci,
matisat pel clarobscur
da��una tarda esgotant-se
i repensaa��t
des del cor del mA?n.

Uneix aleshores
els fils invisibles
que ens lliguen sempre
en la��univers
i retorna
altre cop
a aquell preludi
dels boscatges.

DESPERTA
Desperta els cinc sentits
i enfilaa��ls al ventall de la��heura,
a la remor tremolosa
de les agulles de pi
que apressen el foscant
per racons de falgueres.

I mentre observes aquest desconcert
orquestrat en fileres de canyes,
segueix el rumb pertinaA� de la riera,
les dreceres del bosc,
imprecises i esquives
com vol da��orenetes.

Escolta tambA� el silenci,
esquinA�at pel batec sobtat
da��un brancatge,
absort en la subtil complaenA�a
de la��oratge.

Sent la pell humida
da��aquesta sorra
amarada en la��essA?ncia alboral
de les llavors que esperen
la vinguda de la��afer germinant,
la��esperit de la crescuda
i el beneplA�cit del temps.



Share on Facebook