Aquest espai mostra textos inA?dits d'autores i autors actuals. Si voleu divulgar les vostres propostes literA�ries nomA�s cal que ens les feu arribar a: info@lacomarcaledicions.com, on es farA� una selecciA?.
En aquest espai tambA� trobareu avanA�aments editorials dels llibres que tA� previst editar La Comarcal Edicions.

04-11-2013

freixas-e1373390845649

‘El llibre de poemes’, de Marc Freixas

 

Vas obrir el llibre de poemes
per la pA�gina dels versos
que mA�s t’agraden. doudoune moncler Rellegies
amb aquella intensitat
de quan les emocions
floreixen a la pell, new balance 2018 pas cher i el tacte esdevA�
la senzillesa d’uns ulls inquiets
que es preparen impacientment
per rebre la meravella de la paraula
mentre les mans acomoden tota la mA�gia
per tal de fer del tot verA�dic l’instant
de quan per uns bells segons
tot sembla indicar que protegeixes la lectura
amb una professionalitat incomparable, Basket nike 2018 com si es tractA�s
de la feina mA�s important que mai has tingut.
Vas obrir el llibre de poemes
per la pA�gina dels versos
que mA�s t’agraden. ugg femme Ara, canada goose 2018 la raA? d’existir
A�s molt mA�s profunda,



Share on Facebook

13-11-2012

Sebastià Benassar

‘Salvador Iborra, un poeta medieval per al segle XXI’, de SebastiA� Bennasar

La primera vegada que vaig sentir a�?Tio Canyaa�? i a�?La��hereu Rieraa�? a��en les versions de Al Tall- va ser en un autocar que ens traslladava al Port da��AlcA?dia a mA�s da��una desena de joves escriptors que ens volA�em menjar el mA?n i als quals ens acabava de caure del cel una meravellosa subvenciA? per a bens fungibles. Qui cantava les canA�ons era un alA�lot jove i magre del PaA�s ValenciA� que llavors tenia 19 anys i que, jo encara no ho sabia, es convertiria en el meu millor amic. Es deia Salvador Iborra Mallol, era poeta i aleshores vivia en allA? que sempre va considerar el seu desterrament: Callosa de Segura un poble prA�cticament castellanoparlant del sud-oest alacantA�.

Salvador Iborra (ValA?ncia,1978-Barcelona, 2011) era llavors un poeta quasi inA?dit. Havia guanyat algun premi de cartes da��amor mentre cursava el batxillerat a��havia repetit alguns cursos i encara li faltaven dos anys per anar a la Universitat- i tambA� dos petits premis que el marcarien: el premi Joan Fuster da��Assaig per a Estudiants de SecundA�ria (1995) i sobretot una menciA? en els premis Solstici de Manises.

El primer fou important perquA? el comenA�A� a dotar da��aquella seguretat en la��escriptura de la��assaig a la manera fusteriana a��ja sabeu, petites reflexions sobre tot, da��alta intensitat, una elucubraciA? del pensament, un plantejament de possibilitats, defugint de la��erudiciA? del tractatus, perA? no defugint de la��erudiciA? del pensament complex- que anA� abocant a les seves llibretes i posteriorment al seu bloc; mentre que el segon li permetA� la coneixenA�a del valenciA� que mA�s admirA� en vida: Enric Valor i Vives.

El savi de Castalla va seguir amb interA?s la seva obra inicial i primerenca, ja que presidA� el jurat que amb posterioritat al 1996 li va donar a Salvador Iborra el primer i el segon premi dels guardons de Manises. Valor fou un referent constant en els inicis literaris da��Iborra, perA? sobretot ho fou pels valors A?tics i morals i pel compromA�s amb el PaA�s ValenciA�, un PaA�s ValenciA� que Iborra estimava amb bogeria. Moltes foren les reflexions sobre nacionalisme, independentisme i valors, que sorgiren en aquella primera trobada on la literatura tenguA� tambA� un pes extraordinari.

Salvador Iborra mai no va perdre aquella figura de cavaller medieval, de poeta companyA? da��AusiA�s Marc o de Jordi de Sant Jordi, tot i que en els darrers temps havia posat una mica de panxa perquA? ja no entrenava amb aquella regularitat i constA�ncia dels temps antics i sobretot perquA? en els darrers temps la seva alimentaciA? a��solitA�ria a la casa del carrer Palma de Sant Just, al GA?tic, en aquell mateix carrer on la��assassinaren amb nocturnitat i traA?doria- havia empitjorat forA�a. Adorava el dolA� per sobre totes les coses, en qualsevol de les seves varietats, des de la pastisseria industrial mA�s abjecta fins a les delA�cies dels robiols de brossat que la meva mare preparava durant la Setmana Santa. PerA? moltes vegades el seu recurs fA�cil era davallar fins al carrer de la Ciutat i demanar i emportar-se a casa unes pizzes de la pizzeria san Marino, on es va fer amic del propietari, amb qui sovint conversava al carrer mentre es feia una cigarreta. En els darrers temps la rutina sa��havia instalA�lat a la seva vida, i si bA� aquest establiment sa��havia convertit en un dels seus preferits, el del costat, el Thales, amb les seves taules de marbre i el seu aire a mig camA� entre bar carajillero de tota la vida i pub anglA?s, sa��havia convertit en el refugi per a cafA?s (tocaets) i aigA?es amb gas. Vull pensar que allA�, amb un llibre o amb la llibreta que sempre duia a la mA�, va obtenir moments de pau, quasi de felicitat.

Les llibretes han anat canviant. Al principi foren aquelles Miquelrius amb cinta de tela al costat i portada de tapa dura on ell enganxava indefectiblement missatges de valencianitat indubtable: ferratines del Bloc da��Estudiants Agermanats; la de a�?Som gent de la Riberaa�?, la de la Plataforma per la Llengua o la de a�?ConstruA?m el PaA�s ValenciA�a�?. Li agradaven les que tenien quadrets i escrivia amb ploma estilogrA�fica. Li agradava carregar-la amb tinta i no amb cartutx, perquA? en allA? tambA� hi havia el ritual, com en el fet de fumar, de vegades, en pipa (normalment era un addicte al tabac convencional). La pipa li la va regalar en Carlos, un asturiA� que va conA?ixer al mA�ster i que tambA� li donA� algunes lliA�ons importants sobre com beure correctament el whisky. El Carlos li va anar refinant el gust, com tambA� ho fA�u en Sergi en el vestir. Les llibretes, deia, eren la seva finestra al mA?n. Estan plenes del seu pensament, perA? tambA�, a algunes, hi inclou anotacions dels rars privilegiats que hi vA�rem poder escriure. I desprA�s, centenars de texts extrets de les lectures i apuntades amb una lletra petita i ben conformada, recomanacions de llibres, fotografies, postals, sobres de cafA?, bitllets de metro… tot el que ha nodrit la seva geografia sentimental es reflecteix en aquelles pA�gines de paper que en els darrers temps a��potser des del viatge a Liverpool, on va estudiar la��Erasmus- havia canviat per les Moleskine, cares, que tant ens agradaven.A� Dins el caos era endreA�at a mA�s no poder, aquelles llibretes eren a��sA?n, encara ara- el mapa per guiar-se per un territori mental que desprA�s es traduA?a en els poemes. En la nostra llarga amistat analA?gica, el paper escrit, la lletra menuda, hi juga un paper fonamental i essencial, i en la construcciA? de la��obra sA?n aquestes llibretes i els llibres llegits els que conformen el poeta.

La��altra inspiraciA? per a la creaciA? dels poemaris a��Un llenA�ol per embrutar (Viena, 2003); Les entranyes del foc (Ajuntament da��Arenys da��Amunt) i Els cossos oblidats (Onada Edicions, 2009) formen el corpus da��obra publicada- foren les dones i la��amor, o el desamor. En Salvador Iborra tenia una necessitat molt gran da��estimar, de donar la��amor que sentia nA�ixer al seu interior. Sa��enamorava amb una facilitat acollonant, i aquells enamoraments eren llargs, tempestuosos i mai no els oblidava. Podia estar amb noves parelles, amb noves dones, perquA? era un gran seductor. Emprava la paraula per fascinar, i de vegades aquesta mateixa paraula era la que li tancava les portes. Sa��havia da��estar molt segur o molt apassionat per seguir el ritme de la seva conversa sovint da��una alta volada intelA�lectual, fregant la pedanteria i de vegades entrant-hi de ple. AixA? hi havia dones que ho adoraven i da��altres que ho rebutjaven de totes totes i de vegades eren aquestes darreres les que a ell el marcaven. A les seves obres a��tres llibres publicats, com tres llibres de poemes varen deixar nomA�s els malaguanyats Bartomeu RossellA?-PA?rcel i el seu admiradA�ssim Gabriel Ferrater- hi sura la��ombra de tots aquells noms que ell anava anotant minuciosament al seu exemplar de Les dones i els dies, gastat de tant de rellegir.A�A�A�A�A�A�A� La primera vegada que vaig anar a ValA?ncia, pujA�rem dalt del Micalet. Va ser des da��aquella talaia privilegiada quan em va parlar da��AusiA�s March i de Vicent AndrA�s EstellA�s amb aquella coneixenA�a A�ntima i quasi reverencial que es professa pels poetes que adores. Ma��ensenyava ValA?ncia i per a ell ValA?ncia era la da��aquells homes dignes i da��honor, amants de les lletres i de les dones i valents. Ell fou totes tres coses. Era estiu i ell havia tornat a la fi a la seva ciutat enyorada, la que estA� compresa entre les Torres de Serrans i la de Quart, el barri del Carme, la ciutat Vella, la ValA?ncia catalana, en paraules da��Eliseu Climent, un altre dels homes que admirava, i mA�s encara desprA�s de la��obertura de la��Octubre Centre de Cultura ContemporA�nia a la��Edifici El Siglo. El dia de la inauguraciA? va dir a�?Xe, quins collons tA� aquest home de fer aixA? acA�, al mig de ValA?ncia, tocant-li els ous a la Rita i als blaverosa�?.

Salvador Iborra adorava ValA?ncia. En les llargues nits caminA�vem per la ciutat i parlA�vem de tot, de les dones, del paA�s, del futur. Volia viatjar i per a ell la��estada a Liverpool i sobretot els dos anys a Barcelona foren la porta oberta de cap a un camA� futur que intuA?a complicat: acabar fent classes de literatura o de teoria de la literatura en una universitat americana. No puc precisar quan em va parlar per primera vegada de Derrida, perA? abans del 2.000 ja hi havia cites del pensador en les seves llibretes. Ell i Paul de Man foren alguns dels seus autors de capA�alera en el mA?n de la crA�tica literA�ria. Certament, adorava aquell ofici i assegurava sempre amb aquella rotunditat absoluta que a�?als diaris no es fa crA�tica literA�riaa�? igual que deia que a�?la poesia catalana presenta alguns vicis molt greus i la mediocritat da��alguns dels llibres que es publiquen no A�s el pitjora�?. Tot i aixA?, i per guanyar algun calerA?, va acabar fent ressenyes al suplement de cultura del Diari de Balears. El 2001 havia intentat fer carrera com a periodista al mateix diari, a la secciA? de CrA?nica Negra, on es va guanyar el sobrenom de Dostoievski per la seva minuciositat en les crA?niques i de vegades per la��extrema lentitud a la��hora de redactar-les. Ja se sap que als poetes no els han anat mai bA� ni les presses ni les distA�ncies llargues.

Mallorca va ser durant una etapa llarga el seu refugi, el seu paradA�s. Hi va viure, la va conA?ixer, la va estimar, hi va estimar, va ser estimat. Davant la tomba de Robert Graves, al cementiri de DeiA�, allA� on la mar i el cel es fonen, em va dir una vegada a�?amica�? seria un bon epitafi. Tenia massa raA?. Al Salvador Iborra el mataren per ser bona persona, per ser amic. No el mataren per una bicicleta, la��assassinaren per ser amic i lleial. Hauria pogut ser una bicicleta, deu milions da��euros o un bolA�graf bic. Ell sempre hauria actuat igual, amb un cor i una generositat enorme, i amb el seu elevat sentit de justA�cia i de rectitud. Segur que els qui la��assassinaren no sabien res da��ell, no la��havien llegit mai, com els assassins o la��assassA� de Pasolini en aquella llarga platja da��A�stia, Segurament no sabien res perquA? tenien divuit anys i anaven amb ganivets de cuina i navalles per Barcelona mentre es dedicaven a robar i a furtar-nos a tots la Barcelona immortal.

Salvador Iborra no va morir sol perquA? una veA?na argentina li va aguantar la mirada i la mA� fins al darrer moment en un acte de pietat suprema, mentre al carrer dels LledA?, paralA�lel a Palma de Sant Just on va trobar la mort, allA� on hi havia la impremta dels LledA? que servA� per imprimir entre moltes altres obres el teatre da��en Pitarra i El Rei MicA?-micA?, de la��AbdA? Terrades, alguns vianants sobrevisqueren a sengles intents de robatori, vA�s a saber si fets per adolescents de divuit anys que no llegeixen poetes i que duen navalles i ganivets de cuina en lloc de llibretes per anar a escola.

En el capA�tol de proeses del meu amic deu figurar amb lletres da��or el de ser la��home que mA�s vegades ma��ha despertat. Les seves trucades telefA?niques a altes hores de la nit per demanar-me consells que mai no seguia sa��afegiren en els darrers temps a anA?cdotes memorables com cantar a la matinada la��himne dels EUA a casa amb una alA�lota, i a sobre fer-ho bA�. Ja us he dit que el vaig conA?ixer cantant,A� i aquella nit em vaig despertar pensant que sa��havien carregat A�la��Obama i activant totes les neurones del periodista per veure quA? sa��havia de fer i com reaccionar a la��esport nacional americA�, el tir al blanc contra alts cA�rrecs. PerA? era simplement la��eufA?ria da��haver conegut algA? especial. DesprA�s cantaren Lili Marlen, aquella canA�A? espectral dels soldats que el fascinava quasi tant com les aventures de Rommel, la��A?nic oficial de la��exA?rcit nazi a qui vertaderament admirava pel seu elevat concepte da��honor a les arenes del Nord da��A�frica.

En Salvador Iborra era una persona molt i molt culta, amb gustos extravagants a��cada matA�, abans da��anar a treballar a la��institut es turmentava i em turmentava escoltant canA�ons del Demis Roussos per internet- i amb una forta A?tica, un tipus que es pensava que era mediocre (i que en algunes ocasions ho va escriure) perA? que amb el seu talent hauria pogut acompanyar amb la major de les dignitats Aragorn i Gandalf en la lluita contra els mals que vA�nen de Mordor. Ara nomA�s ens queda el rar privilegi de rellegir-lo. I la��obligaciA? de no oblidar-lo.



Share on Facebook
03-09-2012

E.Miró

‘Poder A�s voler’, d’Eduard MirA?

Si poguA�s regalar

mig pulmA? al que no respira.

Si sabA�s nedar finsA� a lA?horitzA?

i duu lA?alA? al qui expira.

Si sabA�s escalar

tots els murs de vidre

i no decebre al que em mira.

Si corrA�s la maratA?

per portar un bocA� de pa

a aquell nen sense vida.

Potser hi hauria un demA�

per lA?agA?nic,

un present pel mancat dA?oxigen,

i un futur pel famA?lic.

PerA? avui,en acabar lA?oraciA?,

mA?he calA�at les sandA�lies

i carregat les espatlles

dA?engrunes de pa i de rialles,

dA?ampolles dA?aigua i dA?aire

i mA?he decidit a caminar

cap al sud,al ritme del vent,

i mA?he convertit en captairea��

Foto: Francesc Forcades Vives




Share on Facebook
23-07-2012

Marc

‘Amor i Silenci’, de Marc Freixas i Morros

POEMA 3

Cada dia robes una mica mA�s els braA�os

amb el do de fer calendaris eterns i llargs

permetent el goig infinit de creure en cada cos

perquA? no hi ha lA�mits en les carA�cies

quan aquestes sA?n del tot volgudes…

tens tanta fam als ulls i a la boca

i tanta voluntat de fer-ho bA�,

que se’ns torna sensible la pell sense voler.

Ell t’agraeix aquest esforA�

i porta la nuesa del joc

al terreny inacabable de la tendresa, i tot

sense caure en el parany irreparable de la gelosia.

Tan se val quin A�s el sexe afortunat

en aquesta travessia A�ntima dels que s’estimen…

tan se val si hi ha diferA?ncies insalvables

per culpa de tots aquells que creuen

que nomA�s hi ha puresa

en allA? que mai sobrepassa les lleis de la vida.

Avui parlarem de tots els colors possibles

i tindrem clar quin A�s el nostre futur.

Respectarem la decisiA? de viure l’amor

de la manera que a cadascA? li plagui.

POEMA 5

Silenciosament
la paraula es fa mA?sica…
la veu de l’amor
penetra dins la melodia
mentre les amplituds del temps
perviuen sensibles i tendres
dins de cada nota arrecerada i calmada.
I el teu rostre
reposa damunt d’aquesta veu d’amor
fent-te sentir imprevisible,
capaA� de tancar els ulls vers l’infinit
perquA? tot A�s desmesurat
en aquesta pervivA?ncia de sensibilitat i tendresa.
La suavitat de la paraula feta mA?sica
reposa sense pressa
en el coixA� dels teus records mes A�ntims, i ara
A�s quan vols compartir-ho tot sense fissures…
aixA� podrem desar la quietud
dins de cada nota arrecerada i calmada.
La paraula A�s un homenatge al silenci amb mA?sica de fons.

A�

A�

A�



Share on Facebook
02-07-2012

VII-1

‘Al bosc de l’abstracciA?’, de Fernando Pessoa, traducciA? de Maria Fullana

SA� QUE Ma��HE DESPERTAT i que encara dormo. El meu cos antic, mA?lt de viure, em diu que A�s molt da��hora encara. Em sento febril de lluny. Em trobo pesant, no sA� per quA?. En una torpor lA?cida, pesadament incorpA?ria, ma��estanco, entre un somni i la vigA�lia, en un somni que A�s una ombra de somniar. La meva atenciA? sura entre dos mons i veu cegament la fondA�ria da��una mar i la fondA�ria da��un cel; i aquestes fondA�ries ma��interpenetren, es barregen, i no sA� on sA?c ni quA? somnio.

Un vent da��ombres fa envolar cendres de propA?sits morts sobre allA? que sA?c despert. Cau da��un firmament desconegut una rosada tA?bia de tedi. Una gran angoixa inert em grapeja la��A�nima per dins, incerta, ma��altera com la brisa els perfils de les copes.

A la��alcova mA?rbida i tA?bia, la��alba de fora nomA�s A�s un alA? de penombra. SA?c tot confusiA? quieta. Per quA? ha de trencar un dia? Em costa saber que despuntarA�, com si fos un esforA� meu haver-lo de fer aparA?ixer. Amb una lentitud confusa em calmo. Ma��entorpeixo. Suro enlaire, entre vetllar i dormir, i una altra espA?cie de realitat sorgeix, i jo al bell mig, no sA� de quin on que no A�s aquest.

Sorgeix, perA? no esborra aquesta, aquesta alcova tA?bia, aquella da��un bosc estrany. Coexisteixen en la meva atenciA? emmanillada les dues realitats, com dos fums que es barregen.

Que nA�tid de la��altra i da��aquesta aquell trA?mul paisatge transparent!

I qui A�s aquesta dona que amb mi vesteix da��espia da��aquell bosc aliA?? Com puc tenir un moment per preguntar-ma��ho? Ni sA� si vull saber-ho…

La��alcova vaga A�s un vidre fosc a travA�s del qual, conscient da��aquest, veig aquell paisatge, i aquell paisatge el conec de fa molt, i fa molt que amb aquella dona que desconec erro, una altra realitat, a travA�s de la irrealitat da��aquesta. Sento en mi segles de conA?ixer aquells arbres, i aquelles flors i aquells camins que es perden amb aquell A�sser meu que hi vaga, antic i ostensiu a la meva mirada, i saber que sA?c en aquesta alcova em vesteix de penombres de veure…

De tant en tant, pel bosc on de lluny em veig i sento, un vent lent escombra un fum, i aquest fum A�s la visiA? nA�tida i fosca de la��alcova on sA?c amb aquests vagues mobles i cortines i la seva torpor nocturna. DesprA�s, aquest vent passa i torna a ser tot nomA�s-ell el paisatge da��aquell altre mA?n.

Altres vegades, aquesta cambra estreta nomA�s A�s una cendra de broma, a la��horitzA? da��aquella terra estranya. I hi ha moments en quA? el terra que allA� trepitgem A�s aquesta alcova visible.

Somnio i em perdo, doble de ser jo i aquella dona. Un gran cansament A�s un foc negre que em consumeix. Una gran A�nsia passiva A�s la vida que ma��estreny.

Oh, felicitat opaca, oh, etern ser a la cruA?lla dels camins!

Somnio i, per darrere de la meva atenciA?, somnia amb mi algA?. I potser jo no sigui sinA? un somni da��aquest AlgA? que no existeix.

AllA� fora, la��alba tan lluny! el bosc tan aquA� davant un altres ulls meus!

I jo, que lluny da��aquest paisatge gairebA� la��oblido, A�s quan el tinc que la��enyoro. I A�s quan el recorro que el ploro i a ell aspiro.

Els arbres! les flors! la��amagar-se capA�at dels camins!

PassejA�vem de vegades, de bracet, sota els cedres i les buguenvA�lA�lees; cap dels dos no pensava a viure. La nostra carn ens era un perfum vague i la nostra vida un eco de so de font.

Ens agafA�vem de la mA� i els nostres ulls es preguntaven quA? seria ser sensual i voler realitzar en carn la ilA�lusiA? de la��amor.

Al nostre jardA�, hi havia flors de totes les belleses: roses de contorns enrotllats, lliris da��un blanc esgrogueint-se, roselles que estarien ocultes si el seu vermell no els guaitA�s presA?ncia, algunes violes a la vora apelfada dels bancals, miosotis mA�nims, camA?lies estA?rils de perfum… I, astorats per damunt da��herbes altes, ulls, els gira-sols isolats ens fitaven intensament.

Nosaltres acaronA�vem tota la��A�nima vista per la frescor visible de la molsa i tenA�em, en passar per les palmeres, la intuA?ciA? esvelta da��altres terres. I ens pujava el plor de la��enyor, perquA? ni aquA�, en ser feliA�os, ho A�rem.

Roures plens de segles nuosos ens feien ensopegar els peus amb els tentacles morts de les arrels. Els plA�tans sa��emparraven.

I a la llunyania, entre arbre i arbre, a prop, penjaven en el silenci dels enreixats els penjolls negrejants de raA?ms…

El nostre somni de viure ens anava al davant, alat, i nosaltres tenA�em per a aquest un somriure igual i aliA?, enllaA�at a les A�nimes sense mirar-nos, sense saber un de la��altre mA�s que la presA?ncia recolzada da��un braA� contra la��atenciA? amatent de la��altre braA� que el sentia.

La nostra vida no tenia dins. A�rem fora i altres. Ens desconeixA�em com si haguA�ssim aparegut a les nostres A�nimes desprA�s da��un viatge a travA�s dels somnis.

Ens havA�em oblidat del temps, i la��espai immens sea��ns havia empetitit en la��atenciA?. Fora da��aquells arbres propers, da��aquells enreixats allunyats, da��aquells turons darrers a la��horitzA?, hi hauria res de real, de mereixedor de la��esguard obert que es dA?na a les coses que existeixen?

A la clepsidra de la nostra imperfecciA?, gotes regulars de somni marcaven hores irreals. Res no paga la pena, oh, amor meu llunyA�!, sinA? saber com A�s de suau saber que no res paga la pena.

El moviment deturat dels arbres; la��assossec inquiet de les fonts; la��alA? indefinit del ritme A�ntim de la saba; el capvespre lent de les coses, que sembla venir-los de dins i encaixar mans da��acord espiritual a la��entristir remot i proper a la��A�nima de la��alt silenci del cel; el caure de les fulles, compassat i inA?til, gotes da��abstracciA? en quA? el paisatge sea��ns torna tot cap a les oA?des i sa��entristeix en nosaltres com una pA�tria recordada a��tot aixA?, com un cinyell afluixant-se, ens estrenyia, incertament.

AllA� vam viure un temps que no sabia transcA?rrer, un espai en quA? no es podia pensar a mesurar-lo. Un transcA?rrer fora del temps, una extensiA? que desconeixia els hA�bits de la realitat a la��espai. Que hores, oh, companya inA?til del meu tedi, que hores de desassossec feliA� es van fingir allA�! Hores de cendra da��esperit, dies da��enyor espacial, segles interiors de paisatge extern… I nosaltres no ens preguntA�vem per quA? era allA? que no era per a res.

Ens sabA�em allA� per una intuA?ciA? que, per cert, no tenA�em, que aquest mA?n adolorit on serA�em dos, si existia, era mA�s enllA� de la lA�nia externa on les muntanyes sA?n hA�bits de formes, i mA�s enllA� da��allA� no hi havia res. I era a causa de la contradicciA? de saber aixA? que la nostra hora da��allA� era fosca com una caverna en terra de supersticiosos, i el nostre sentir-la era estrany com un perfil de ciutat morisca contra un cel de crepuscle de tardor.

Vores de marees desconegudes tocaven, a la��horitzA? da��oir-nos, platges que mai no podrA�em veure, i ens era la felicitat escoltar, fins a veure-la en nosaltres, aquella mar on, sense dubte, solcaven caravelA�les amb altres fins en recA?rrer-la que no pas els fins A?tils i controlats de la Terra.

Ens adonA�vem de sobte, com qui sa��adona que viu, que la��aire era ple de cants da��au, i que, com perfums antics en rasos, el brogit refregat de les fulles estava mA�s profundament arrelat en nosaltres que la consciA?ncia da��oir-nos.

I aixA�, el murmuri de les aus, el xiuxiueig de les arbredes i el fons monA?ton oblidat de la mar eterna posaven a la nostra vida abandonada una aurA?ola de no a conA?ixer-nos. Vam dormir allA� dies desperts, contents de no ser res, de no tenir desitjos ni esperances, da��haver-nos oblidat del color dels amors i del sabor dels odis. Ens crA?iem immortals.

AllA� vam viure hores plenes da��un altre sentir-les, hores da��una imperfecciA? buida i tan perfectes per aixA?, tan diagonals a la certesa rectangular de la vida… Hores imperials deposades, hores vestides de porpra desgastada, hores caigudes en aquell mA?n da��altre mA?n mA�s ple da��orgull de tenir mA�s angoixes desmantellades.

I ens sabia greu gaudir-ho, ens sabia greu. PerquA?, malgrat allA? que tenia da��exili serA?, tot aquell paisatge ens sabia a ser da��aquest mA?n, tot ell estava humit da��un tedi vague, trist i enorme i pervers com la decadA?ncia da��un imperi ignot.

A les cortines de la nostra alcova, el matA� A�s una ombra de llum.

Els meus llavis, que sA� que estan pA�lA�lids, saben un de la��altre que no volen tenir vida. La��aire de la nostra cambra neutra A�s pesat com una cortina.

La nostra atenciA? somnolent al misteri de tot aixA? A�s blana com una cua de vestit arrossegada en un cerimonial al crepuscle. Cap A�nsia nostra no tA� raA? de ser. La nostra atenciA? A�s un absurd consentit per la nostra inA?rcia alada.

No sA� quins olis de penombra ens ungeixen la idea del nostre cos. El cansament que tenim A�s la��ombra da��un cansament. Ens ve de molt lluny, com la nostra idea de posseir-nos la vida.

Cap de nosaltres no tA� nom o existA?ncia plausible. Si poguA�ssim ser sorollosos fins al punt da��imaginar-nos rient, riurA�em, sense dubte, da��imaginar-nos vius. La frescor calentona dels llenA�ols ens acarona (a tu com a mi, certament) els peus que se senten, entre si, nus. Desarruguem-nos, amor meu, de la vida i les seves maneres. Fugim per ser nosaltres. No ens traguem del dit la��anell mA�gic que crida, en sacsejar-lo, les fades del silenci i els elfs de la��ombra i els follets de la��oblit.

I vet aquA� que, en posar-nos a somniar parlar da��ell, sorgeix davant nostre, un altre cop, mA�s encara, el bosc; ara, perA?, mA�s pertorbat per la nostra pertorbaciA? i mA�s trist per la nostra tristor. Li fuig al davant, com una boira que es desfulla, la nostra idea del mA?n real, i em posseeixo un altre cop en el meu somni errant, que aquest bosc misteriA?s emmarca.

Les flors, les flors que hi vaig viure! Flors que la vista traduA?a als seus noms, coneixent-les, i el perfum de les quals la��A�nima prenia, no pas en elles sinA? en la melodia dels seus nom. Flors els noms de les quals eren repetits en seqA?A?ncia, orquestres de perfums sonors. Arbres la voluptuositat verda dels quals posava ombra i frescor en com sa��anomenaven. Fruites el nom de les quals era un clavar de dents a la��A�nima de la seva polpa. Ombres que eren relA�quies da��altres temps feliA�os. Clarianes, clarianes clares, que eren somriures mA�s francs del paisatge que es badalla al proper… oh, hores multicolors! Instants-flors, minuts-arbres, oh, temps estagnat en espai, temps mort da��espai cobert de flors, i del perfum de flors, i del perfum de noms de flors! Bogeria de somni en aquell silenci aliA?! La nostra vida era tota la vida. El nostre amor era el perfum del amor. VivA�em hores impossibles, plenes de ser nosaltres. I aixA? perquA? sabA�em, amb tota la carn de la nostra carn, que no A�rem una realitat.

A�rem impersonals, buits de nosaltres, una altra cosa. A�rem aquell paisatge esfumat en consciA?ncia de si mateix. I aixA� com ell era dos a��de realitat que era, i ilA�lusiA?a�� aixA� A�rem nosaltres foscament dos, sense que cap dels dos sabA�s del cert si la��altre no era ell-mateix, si la��altre incert visquA�s.

Quan vam emergir de sobte davant la��estagnaciA? dels llacs, ens sentA�em voler sanglotar. AllA�, aquell paisatge tenia els ulls negats da��aigua, ulls deturats plens de tedi incomptable de ser. Plens, sA�, del tedi de ser alguna cosa, realitat o ilA�lusiA? a��i aquell tenia la seva pA�tria i la seva veu en la mudesa i la��exili dels llacs. I nosaltres, caminant sempre i sense saber-ho o voler-ho, encara semblava que ens deturA�vem a la vora da��aquells llacs, tant de nosaltres amb ells restava i vivia, simbolitzat i absort.

I quin fresc i feliA� horror no haver-hi ningA?! Ni nosaltres, que per allA� anA�vem, que hi A�rem. PerquA? nosaltres no A�rem ningA?. Ni tampoc no A�rem res. No tenA�em vida que la mort necessitA�s matar. A�rem tan tA?nues i humils que el vent del transcA?rrer ens deixA� inA?tils i la��hora ens passava acaronant-nos com una brisa pel capdamunt da��una palmera.

No tenA�em temps ni propA?sit. Tota la finalitat de les coses i dels A�ssers sea��ns quedA� a la porta da��aquell paradA�s da��absA?ncia.

Immobilitzar-se, per a sentir-la nosaltres, la��A�nima rugosa dels troncs, la��A�nima estesa de les fulles, la��A�nima nA?bil de les flors, la��A�nima retorA�uda de les fruites. I aixA� vam morir a la nostra vida, tan atents separadament a morir-la que no vam percebre que A�rem sols un, que cadascA? de nosaltres era una ilA�lusiA? de la��altre, i cadascA?, dins de si, el simple eco del seu propi A�sser.

Brunzeix una mosca, incerta i mA�nima.

Llueixen en la meva atenciA? sorolls vagues, nA�tids i dispersos, que omplin de ser ja dia la meva consciA?ncia de la nostra cambra. La nostra cambra? Nostra de quins dos, si estic sol? No sA�. Tot es fon i nomA�s resta, fingint, una realitat-broma on la meva incertesa sotsobra i el meu comprendrea��m, embolcallat da��opi, sa��adorm.

Sa��ha fet dematA�, com una caiguda del cim pA�lA�lid de la��Hora. Han acabat de cremar, amor meu, a la llar de la nostra vida, els troncs dels nostres somnis. Desenganyem-nos de la��esperanA�a, perquA? traeix; de la��amor, perquA? cansa; de la vida, perquA? afarta i no assacia, i fins i tot dA?na mort, perquA? duu mA�s del que es vol i menys del que sa��espera.

Desenganyem-nos, oh, Vetlla!, del nostre propi tedi, perquA? sa��envelleix de si mateix i no gosa ser tota la��angoixa que A�s. No plorem, no odiem, no desitgem.

Cobrim, oh, silenciosa!, amb un llenA�ol de lli fi, el perfil rA�gid de la nostra ImperfecciA?.

De l’obra El jo profund i els altres jo. Poemes dramA�tics, traduA?t per Maria Fullana.



Share on Facebook
04-06-2012

LaiaCardona

‘DA�u adorava fer rodar un calidoscopi’, de Laia Cardona

a��CabrA?! a��em diguA� mentre em tirava per la cara i damunt la camisa tot el que quedava del cappuccino. a��CabrA?! Ets un cabrA?! a��repetA� in eternum.

Cridant vaig aixecar-me de la cadira i em vaig dirigir al lavabo. Volia salvar la meva cara de la cremor que sentia, ja que la pell em suplicava ser arrabassada. Litres i litres da��aigua varen cA?rrer de la��aixeta mentre se ma��espassava la��escalfor. Tenia la cara com una tomA�tiga, per sort nomA�s eren de primer grau les cremadures i no sea��m quedaria la marca a�� sinA? prenia el sol o els rajos ultraviolats durant la seva curaciA?, A�s clar.

No me la��esperava aquell gest, una estona abans estava ben tranquilA�la. PerA?, el que li havia mostrat en vA�deo la��havia afectada. La seva cuirassa de dona forta sa��havia trencat i la fera que duia dins havia cobrat vida.

***

Tres quarts da��hora abans, quan encara no li havia dit el que li tenia que dir, ella estava asseguda al meu davant amb una cigarreta a la mA� dreta, a punt per aspirar una petita dosi de mort en qualsevol moment. Jo pensavaA� a�?una calada i una altra sumen al dia quantitats ingents de nicotina. Com A�s que encara no ha desenvolupat un cA�ncer?a�? Era una noia ben jove, tot i aixA�, pareixia major. Potser era pel toc misteriA?s que li donava estar sempre envoltada de fum. I aquelles ulleres de femme fatale, negres atzabeja, grans com la meitat del seu rostre, encara remarcaven mA�s la��interrogant del seu carA�cter. Era com sA� sense parlar ja diguA�s: a�?aquest mur de conxa negre no A�s per protegir els meus ulls, A�s perquA? tu, A�sser immund, no ta��apropis a mi, tu estA�s al mA?n dels vulgars, jo en canvi estic a la banda dels que sempre desprenem glamur, fins i tot, aixecant una simple tassa de cafA?a�?.

Esperava les meves paraules, tot sa��ha de dir, amb poca passiA?, ja que la��havia convocat en aquella pseudocita. Dic a�?pseudocitaa�? perquA? sempre que he quedat amb ella ma��he imaginat que A�s per raons amatA?ries. La realitat sempre ha estat que sempre ma��ha vist com una pedra conglomA?rica graciosa. Per ella era una roca formada de pedres mA�s petites i cada una da��elles era un divertiment per la madona dels meus somnis: sea��n reia del meu riure, trobava divertida la meva forma de caminar, es delectia amb les desgrA�cies personals que em succeeixen i un llarg etcA?tera de coses que no vA�nen a compte.

Les meves cordes vocals sa��havien conjurat contra mi, es barallaven entre elles per veure quina comenA�ava a parlar primer. A conseqA?A?ncia da��aquesta lluita sonora al fons de la meva gola nomA�s existia el silenci entre nosaltres. Una inexistA?ncia de renou incA?mode, producte de la prA?pia incapacitat per complir la llei mA�s senzilla de la fA�sica: la creaciA? da��una ona.

Si creava una ona sonora, aquesta viatjaria a travA�s de la��aire i la��oA?da da��ella a�� culminaciA? perfecte de la��evoluciA? animal i de la��estA?tica humana a�� la transformaria en un impuls elA?ctric comprensible per seu cervell. QuA? senzilla A�s la teoria i complicada la prA�ctica!

Silenci. MA�s pausa sonora. I mA�s silenci. Per entretenir-me la vaig comenA�ar a despullar amb la mirada. Aquell suA?ter verd maragda era preciA?s, li marcava els mugrons a��A� A�culminacions dels seus pits bruns. Fora! Li sobrava. La falda da��ivori, per damunt dels genolls, evocaven el seu entrecuix. Fora tambA�! I quA? mA�s li podia llevar? Fora els sostens, fora les bragues da��encaix (aixA? ma��ho imaginava, realment no tenia idea) i fora tot. Tota nua, tota curvatura sinuosa. AllA� davant tenia la meva deessa. I jo era el seu dA�u.

a��QuA?? Et dignarA�s a xerrar qualque dia. a��diguA� desprA�s de xarrupar el cafA? italiA�.

La seva fredor em va copejar al bell mig del somni erA?tic i hem va fer aterrar a la realitat. Ni estava despullada com la��Afrodita naixent de la��escuma marina, ni jo era el seu Adonis. La vaig mirar a ella i desprA�s al recipient cafeA�nic de cerA�mica blanca, havia quedat tacat amb el seu pintallavis rosa cirera. No podia parar de mirar aquesta marca vermella damunt el blanc virginal, voldria haver estat la tassa per poder sentir els seus llavis molsuts amb cada glop de cafA? (ja sA� que aquesta frase A�s un tA?pic molt usat en la literatura i el cinema, perA? A�s el que volia en aquell moment, menjar-me a mastegades la seva boca i omplir-la amb la meva llengua).

No podia evitar descentrar-me de la conversa. La seva presA?ncia ma��abduA?a.

a��TomA�s, des de que ens han portat les begudes, ja fa quinze minuts, no has dit res. Hem fas venir aquA� i nomA�s bades. Per telA?fon ma��has suplicat, quasi implorat que vinguA�s. Tenia coses importants a fer i estic aquA� perdent el temps.

a��No, perdona… No te volia fer perdre el temps, Adrianna. NomA�s te volia contar una histA?ria.

a��I per aixA? me fas venir aquA�? Me fas travessar tota la ciutat per contar-me ves a sabre quA?.

a��Escolta… Per favor…

a��Podria estar ara mateix amb la Beluccia de tendes!

a��Deixaa��m dir-te… simplement escoltem…

a��No, no vull. a��diguA� mentre sa��aixecava.

a��Seu… Seu… Seu! He dit que seguis!

Fins i tot, em sobtA� que aquell crit sortA�s de la meva boca, perA? va aconseguir el seu propA?sit. Ella va tornar a recolzar les seves natges a la cadira.

a��Val, val, ja sec. Ja estic asseguda. No fa falta que cridis.

a��Es que mai em fas cas, mai ma��escoltes. Vas a la teva i jo ta��he de seguir. PerA?, quan et demano una cosa mai, absolutament mai la fas.

a��SA?c aixA�.

a��Ja ho sA�. Saps, de petit, quan anava al parvulari vaig conA?ixer una nena molt pareguda a tu. Vull dir en personalitat. NomA�s tenia cinc anys, perA? em vaig enamorar da��ella. La��amor masculA� impA?ber no et permet fer res, A�s mental i no fA�sic. No estA�s desenvolupat com a home, en canvi les dones ja tenen els aparells reproductors complets, en versiA? diminuta, perA? els tenen allA�. Al bell mig de les cames, al centre del cos, al punt exacte on comenA�a qualsevol vida.

a��Podries deixar de contar-me les teves erA?tico-rememorances infantils. No ma��interessen.

a��EscoltarA�s igualment, tinc tota la llibertat del mA?n per parlar. Abans he callat, perA? ara les meves cordes vocals no poden aturar-se, sA?n com cavalls acA?stics desbocats enmig del caos onA�stic de la��aire. a��Vaig fer una pausa per respirar el cor ma��anava molt rA�pid. Ma��encantava parlar de sobte, era com si haguA�s de contar tot el que no havia dit mai.a��Aquella infantona, la que he mencionat abans, no tenia nom. Segurament els seus pares li havien posat un, perA? mai me vaig atrevir a demanar-li, o sigui, que per jo era com si no en tinguA�s. I la vaig anomenar Calidoscopi.

a��Quin nom mA�s estA?pid per posar a una nena.

a��Ah! De sobte ta��interessa el que ta��estic contant.

a��No, que va. PerA?, davant el teu mal gust per triar noms no me puc estar de donar la meva opiniA?.

a��Mal gust impossible. Era per pura idolatria que la vaig apodar aixA�. La paraula a�?calidoscopia�? A�s mA�gica, mA?sica per la meva ment. Sons que pugen com una muntanya russa i quan estan dalt es deixen caure, provocant un pessigolleig extrem, una descA�rrega da��adrenalina fulgurant. a�?Caa�? ma��excita alfabA?ticament, a�?lia�? A�s sensualitat vocA�lica, a�?dosa�? denota la��ambigA?itat de la paraula, a�?coa�? A�s un cop consonA�ntic i a�?pia�? la��A?xtasi de la culminaciA? palatal.

a��EstA�s boig, parles de les paraules com si les desitgessis.

a��Doncs, aixA� A�s. Jo desitjava aquesta paraula. La podia controlar amb la ment, era la seva deA?tat. Era omnipresent damunt aquell conjunt de sons de culte. Tot i tothom que tinguA�s aquell nom era meu, era la meva possessiA?. AixA� de simple. Per aquesta raA? li vaig posar Calidoscopi, nomA�s el duria ella, ella seria la��A?nica de dur en secret el nom que la unia amb el seu dA�u, jo.

a��Pensaves que era la teva possessiA?? Ja ta��ho he dit, no te funciona bA� el cap. Les persones sA?n lliures, no pertanyen a ningA?. Mea��n vaig.

a��Si ta��aixeques, igualment te perseguirA�. Te parlarA� contA�nuament.

a��Ni se ta��acudeixi.

a��Quedaa��t i escolta. Per explicar-te la meva vida enmig del carrer no em pots denunciar.

a��NomA�s tens dA�u minuts.A� DesprA�s no vull tornar a veurea��t. I pensar que et considerava un amic.

a��Amic? Creia que em consideraves, mA�s bA�, un bufA? a les teves ordres ja que necessitaves diversiA? dialectal.

a��No A�s cert. Tu sempre vares ser rialler i divertit. No te vaig obligar a fer-ho en cap moment.

a��Una visiA? una mica ingA?nua, venint da��una dona intelA�ligent. ContinuarA� amb el que te contava, sinA? mai acabarA�.

La contemplava, estava incA?mode amb aquella situaciA?. Es notava que volia escapolir-se, perA? per un pic en la vida la tenia sota control. Un suggestiu control dictatorial provocat per la veu.

a��Calidoscopi jugava nomA�s amb les seves amigues, no deixava entrar a ningA? al seu cercle social. Ella els triava selectament, era un honor que atorgava molt valorat. Per desgrA�cia no em va triar, ni sea��n va adonar de la meva existA?ncia. Per pura devociA? la vaig perseguir visualment al llarg dels anys. Durant la primA�ria ens varen posar a diferents classes. Somiava que arribA�s la��hora del pati per poder contemplar la seva bellesa.

a��Normal que no et veiA�s, no sA� exactament per quina raA? produeixes aquest efecte… Tal vegada serA� la roba que duus, la��aura de inexistA?ncia que portes tatuada a la��A�nima… Ves a sabre…

a��Les meves pupilA�les la varen acomiadar als dotze anys. Els meus pares es varen traslladar de paA�s i ciutat. Sempre els vaig odiar per aquest fet. Resava i suplicava que es matessin, aixA� jo aniria a viure amb la meva A�via i tornaria a estar escolaritzat en el mateix colA�legi que Calidoscopi. Em retrobaria amb el tub de vidres encisadors. Com que jo era dA�u, els precs a la meva prA?pia divinitat varen funcionar. Un dia els pares es varen morir en un accident de trA�nsit. Tothom va plorar, menys jo, estava exultant. La meva iaia materna em va acollir amb els braA�os oberts. No aturava de dir a�?pobre criaturaa�?, jo en canvi pensava que la vida era justa i preciosa. Em vaig donar grA�cies per ser un A�sser tot poderA?s de la��Olimp.

a��Ets horrorA?s, tens el cor erm. Com pot ser que supliquessis la mort dels teus pares? Quasi es podria dir que tu els vares matar de ganes. I, quina bogeria que creguessis ser un dA�u. NingA? A�s dA�u.

a��Jo sA�. PerA?, no ho puc demostrar, ja ho diuen totes les religions del mA?n, la��existA?ncia dels personatges divins no A�s pot demostrar, A�s un acte de fe. Hi creus per donar-li un sentit a la vida. Jo crec ser dA�u, per aquest simple fet de creenA�a es demostra que ho sA?c.

a��EgocA?ntric.

a��Als quinze anys vaig tornar. La vaig cercar a tots els instituts, un per un. A cada noia que em passava al costat la mirava descaradament, inspeccionava la seva cara per trobar les faccions infantils de Calidoscopi desenvolupades, transformades de pA?bers a jovenA�voles. I per fi, un dia la vaig identificar. La nostra retrobada va ser com una anunciaciA?. AllA� estava, tota ella feta dona. Preciosa. Una HelA�lena de TrA?ia virtuosa de cara i sensual de cos. Parlava amb les seves amigues a la sortida del seu centre da��estudis. Al dia segA?ent em vaig inscriure allA�.

a��I quA?? Et vares tornar de nou un perseguidor manA�ac da��aquella pobre adolescent?

a��Tampoc ta��enganyarA�. Una mica sA�, que la vaig espiar, perA? aquesta vegada tenia ben clar que sent un dA�u no podia ser una ombra sota les seves sabates. Ma��havia de veure. Adorar-me. Fer-se de la meva religiA?. Un dia em vaig atrevir a posar-me al seu costat durant la classe de matemA�tiques i li vaig comenA�ar a parlar. Eren tonteries inconnexes, dites amb la��A?nica pretensiA? de crear conversa. Per alguna raA? estranya que mai entendrA�, enlloc da��odiar-me o caure en devociA? sota la meva olA�mpica figura, li vaig semblar graciA?s. Tots els nois de la classe li pareixien repugnants, no els considerava dignes de la seva bellesa. Ella sabia que podia aspirar a un partit millor. PerA?, amb la meva travada dialA?ctica i els meus riures histriA?nics provocats pels nirvis, li vaig semblar la��acompanyament masculA� perfecte a partir da��aquell moment. Em vaig convertir en el seu bufA? de la cort.

a��Pobret, vares perdre la llum celestial i et varen coronar amb un barret ridA�cul de cascavells. Em cau bA� aquesta noia, et va treure els fums.

a��Potser tens raA?. Durant quasi nou anys, per fer-la contenta vaig oblidar que era un dA�u. Vaig ser un esclau sota les seves ordres. Calidoscopi va resultar ser una dictadora impassible, freda i dA?spota. Una hereva digne de NerA?. Hauria cremat, fins i tot, la seva casa familiar si ho haguA�s trobat interessant.

a��Vaja, com la descrius. Fer combustionar la teva prA?pia llar no tA� grA�cia, A�s una pA?rdua de diners massa gran. Seria mA�s divertit veure com les flames devoren les possessions da��algA? que no li cau bA�.

a��Penseu semblant totes dues! Ella tambA� pensava el mateix. FarA� unes dues setmanes la meva estimada li va calar foc a la vivenda de la seva millor amiga. Tots varen morir a la��incendi. Segurament, ho deguA� fer, perquA? la��amiga se na��havia anat al llit amb el noi de Calidoscopi.

En aquell moment, Adrianna, va posar uns ulls com a plats i no va sabre articular cap mot. El bufA? havia descobert el seu secret. Era una pirA?mana-assassina consumada. Per fi, la seva ment da��intelA�ligA?ncia flamosa havia encaixat totes les peces del puzle de la meva histA?ria. La noia sobre la qual havia parlat tota la��estona era ella mateixa. Calidoscopi, la meva adorada Calidoscopi era Adrianna. Ca-li-dos-co-pi. Quina preciosa paraula. La mA�s sublim entre totes les pA�gines del diccionari. Ella per fi sea��n va enrecordar que ens havA�em conegut als quinze anys a la��institut, ja feia mA�s da��una dA?cada.

a��Em coneixies ja des de petita?

a��SA�. AnA�vem junts a classe.

a��PerA?, no et recordo.

a��Em passa sovint, intento passar desapercebut, com que sA?c un dA�u si fos visible per tothom les masses intentarien tirar-sea��m a sobre.

a��Deixa de dir estupideses. Com has sabut que vaig cremar la casa de Valeria?

a��Ja ta��he contat abans que sempre ta��he espiat en la llunyania, fins i tot, encara avui dia tinc el costum de fer-ho.

Li vaig narrar com la��havia seguit aquella nit, quinze dies enrere. Al principi no sabia que volia fer. NomA�s la vaig veure entrar furtivament pel jardA�, matar els gossos a trets silenciats i entrar a la gran mansiA? da��estil modernista. Pensava que voldria espantar a Valeria, perquA? sabia que era amant de Giovanni, el xicot de Calidoscopi. O que potser la volia matar amb la pistola que portava, encara que me va estranyar que portA�s un bidA? a la mA�. Quan va sortir uns minuts mA�s tard per escapolir-se rA�pidament amb una furgoneta que devia haver robat, una columna de fum comenA�ava a sortir per una de les finestres de la planta baixa. Ja no portava el recipient amb el qual havia entrat, vaig intuir que era un contenidor ple de benzina que devia haver usat per causar la��incendi. Les flames es varen intensificar rA�pidament i varen envair les estances del primer i el segon pis, que era on dormia la gent. Jo vaig poder veure i sentir els crits da��auxili de les persones engabiades en aquella trampa mortal, no tenien per on sortir. Estaven atansats contra la finestra de les golfes, implorant que els salvessin, perA? els bombers no varen poder fer res. Arribaren massa tard. Aquelles cinc persones: pare, mare i tres fills quedaren socarrimats com a pollastres a la��ast.

Fins i tot, tenia fotografies que la��implicaven. Amb el mA?bil no vaig poder evitar fotografiar entrant i sortint a Adrianna de la casa, De nit, amb la llum de la lluna acariciant el seu cutis porcellanA?s A�s quan A�s mA�s bella. Pel morbo de la situaciA?, tambA� vaig fer un vA�deo de baixa resoluciA? del moment en quA? la famA�lia de la Valeria demanava que els salvessin, el volia penjar a Internet de bon principi, perA? desprA�s vaig decidir usar-lo a favor meu.

Les pesquises de la policia no donaren resultats conclusius. La hipA?tesi mA�s factible A�s que un lladre havia entrat a robar, havia matat els gossos amb una arma de foc i ho havia cremat tot. El foc nomA�s havia deixat una pista, unes penjades de botes de muntanya masculines de la talla quaranta-cinc a la terra fangosa del jardA�. Per aixA?, suposaven els investigadors que era un home que devia mesurar mA�nim A? vuitanta-cinc centA�metres i que calA�ava un peu gran. Que llesta era la meva estimada!

Vaig treure el mA?bil de la meva butxaca i li vaig mostrar el vA�deo a Adrianna, havia de veure la��espectacle dantesc que sa��havia perdut desprA�s de fugir. Amb la mA� tremolosa va sostenir la��aparell. Cincs persones cridaven i cridaven, envoltades de braA�os taronges ardents que els anaven a engolir.

a��Ta��agrada? a��li vaig demanar.

Va tirar el telA?fon dins el meu got ple de Coca-Cola.

a��No ta��escarrassis en destruir el pobre mA?bil, no tA� la culpa. A mA�s, ja he fet cA?pies de les fotografies i el vA�deo. SA?c dA�u, penso en tot.

I aquA� va ser quan me va escridassar.

a��CabrA?! a��em diguA� mentre em tirava per la cara i damunt la camisa tot el que quedava del cappuccino. a��CabrA?! Ets un cabrA?! a��repetA� in eternum.

DesprA�s de tornar del servei vA�rem reprendre la conversa, ja que ella havia recobrat una mica de la compostura perduda.

a��I quA? vols aconseguir amb aquest material que ma��inculpa? Fa dies que el podries haver portat a la policia. QuA? vols? a��em reclamA� la��Adrianna a��QuA? vols de jo?

a��Ho he rumiat molt. He pensat que et volia convertir en porc senglar per castigar-te, perA? desprA�s me na��he adonat que no sA?c cap jutge per imposar-te un cA�stig. AixA? A�s el que fan els humans i jo sA?c una deA?tat, la meva tasca A�s simplement contemplar la creaciA? i no intervenir.

a��EstA�s realment boig!

a��Realment, el que vull ets tu. Et vull a tu.

a��Prefereixo que ma��empresonin a deixar-me tocar per tu.

a��AixA? no ho decideixes tu. Ara ets meva i farA� amb tu el que desitgi. Et vull contemplar a totes hores. Que la teva joventut perduri eternament, que la llum sa��escoli entre els teus ulls, que quedis engalanada amb joies de vidres colorits. SerA�s un calidoscopi!

Arianna va desaparA?ixer darrera da��una pantalla de fum gris i quan aquesta sa��esvaA� sobre la taula del bar hi havia un cilindre estampat de flors. Vaig agafar el calidoscopi, el vaig enfocar cap al sol i pel petit visor vaig poder admirar milers de bocins de joies multiplicades per infinit. Eren els ulls, els cabells, els dits… tot el cos de la meva estimada, esmicolat i transformat en petits vidres. Davant meu tenia la visiA? mA�s cA?smica de la��univers. La bellesa conservada en un tub.

Vaig pagar al cambrer les consumicions i, mentre caminava, anava fent girar aquell petit objecte mA�gic.

 



Share on Facebook
10-05-2012

Força 01

‘Jo amb mi’, d’Assumpta Mercader

El dia que em vaig aixecar de dormir i vaig veure que de sota el llit en sortia un peu, em vaig espantar molt. Quan, a mA�s, em vaig adonar que el peu era meu, vaig caure de cul.

No ho podia entendre. Estava dreta al costat del llit i, a la vegada, estirada a sota. Em vaig fer sortir da��allA� immediatament. Em vaig preguntar quA? carai hi feia. No em vaig saber contestar. Em vaig atabalar moltA�ssim. Fins i tot vaig estar a punt de trucar a la feina per dir que no hi anava. PerA? ma��hi vaig repensar: si no sortia de casa, comenA�aria a pensar que estava boja.

Quin dia vaig passar! Em costava horrors concentrar-me en qualsevol cosa. NomA�s pensava en casa meva. Devia haver tingut una alA�lucinaciA?. Ja ma��ho deia tothom: que treballava massa, que feia mil coses, que un dia faria un pet. A veure si encara els hauria de donar la raA?. Si em tornava a passar, potser hauria da��anar al metge.

Quan vaig acabar la jornada laboral, vaig cA?rrer cap a casa. Ma��havia tranquilA�litzat molt. Fins i tot era capaA� de fer-ne broma. Encara hi devia ser, jo, a casa meva? La tenia tota per netejar; quin dia per tenir-ma��hi de visita! La veritat A�s que em moria de ganes de posar la clau al pany i comprovar que tot havia estat fruit de la meva imaginaciA?.

Vaig pujar les escales da��una revolada, vaig obrir la porta i… Aaah! Era allA�! Socors! No ho podria suportar! Era allA� amb una bata i un plomall a la mA�, i… Aaah! Havia endreA�at i netejat tota la casa!

Vaig sortir i vaig tancar la porta darrera meu. No; fugir no serviria de res. I era evident que no ho podia explicar a ningA?: a�?No puc entrar a casa, A�s que hi sA?c a dinsa�?. Havia de ser valenta i tornar enrera; ma��havia da��enfrontar amb mi mateixa. I ho vaig fer. Vaig tornar a entrar a casa, ens vam asseure i vaig servir un parell de copes.

- Qui ets realment? Da��on has sortit? QuA? ma��estA� passant?

La meva igual em mirava, no deia res i amb la mA� ma��acaronava. Semblava que em volguA�s tranquilA�litzar. Es va aixecar i va posar a taula el meu sopar predilecte. La��havia cuinat per a mi. Semblava que em coneguA�s de tota la vida. Quin detall!

I la��endemA� tambA� era sota el llit. I la��altre. I la��altre. I jo no vaig dir res al metge ni a ningA?. Ben mirat, no em feia cap nosa. Tot al contrari, va comenA�ar a ser molt agradable arribar a casa i trobar-me amb mi mateixa. PerquA?, amb els dies, ho vaig comenA�ar a entendre: no era que tinguA�s una clA?nica; era nomA�s que jo ma��havia dividit en dos cossos.

I aixA?, ben mirat, era genial. Disposava del doble de temps per divertir-me. La casa sempre estava neta. NomA�s havia de pensar en anar a comprar o fer qualsevol altre encA�rrec, i ho trobava fet. I feia un pilA? de dies que quan arribava a casa no havia de posar-me a cuinar.

Fins i tot em va resultar positiu psicolA?gicament. Parlava llargues estones amb mi, i el fet de tenir-me per escoltar-me, ma��ajudava a reflexionar i sovint podia prendre decisions amb una calma que no havia tingut mai. Devia ser que em convenia estar mA�s per mi.

Em provava, no na��hi havia cap dubte. Mai ma��havia sentit tan bA� amb mi mateixa. I la gent ho notava. La famA�lia em va felicitar; trobaven que A?ltimament feia mA�s bona cara. A la��oficina, la��ambient era molt mA�s agradable: molts companys depenien de la meva feina i jo, ara, la podia fer molt mA�s relaxada.

Vaig comenA�ar a viure tan bA�, em sentia tan lliure, realitzada i serena, que fins em vaig enamorar. QuA? mA�s podia demanar? Vaig comenA�ar a gaudir da��una magnA�fica relaciA?. CompartA�em moltes coses, ens estimA�vem molt i A�rem feliA�os.

Tot anava com una seda fins que em va demanar de venir a casa. Sabia que vivia sola; per tant, no tenia excusa. Aquell dia, dissimuladament, vaig aconseguir donar-li allargues. PerA? havia de trobar una soluciA?.

QuA? podria fer amb mi mateixa? Em sabria greu no veurea��m mA�s: ja ma��havia acostumat a fer-me companyia. PerA? no podia ser. Aquella relaciA? amb mi sa��havia da��acabar. No podia pretendre que el meu nA?vio ho entenguA�s: era demanar massa. Mea��n vaig parlar molta estona. Em feia molta pena; em vaig emocionar. Aquella nit vaig dormir amb mi. Al matA� estava sola, i ma��hi vaig sentir molt.

Els dies que van venir em vaig sentir molt estranya. Trobava a faltar companyia a casa. Per sort, no vam tardar gaire a viure junts. Molt millor. Tenint-lo a ell a casa, deixar de pensar en mi era molt mA�s fA�cil. TambA� haig de dir que estA�vem tan enamorats, ens tenA�em tant la��un a la��altre, que molt aviat em vaig sentir tan bA� com abans.

El meu nA?vio era molt solA�lA�cit. No li feia res de fer les feines de casa. Cuinava al meu gust, anava a comprar i em feia encA�rrecs si li ho demanava. I aixA? que treballava tant o mA�s que jo! Era un autA?ntic tresor.

I un matA� em vaig llevar del llit i vaig veure que de sota en sortia un peu. Un peu gros i una mica pelut. El peu del meu home, que ja havia marxat a treballar.



Share on Facebook
19-03-2012

jordi lopesino foto bona 2012

‘El pacte’, de Jordi Lopesino

Segons deia el llibre havia de fer un gran cercle de sal al voltant del pentagrama que havia dibuixat al terra. Era el cercle de protecciA? que impediria al diable matar-lo, ferir-lo o posseir-lo. El llibre da��invocacions tambA� precisava molt bA� els tipus de materials que necessitava: sang humana per pintar el pentagrama i els sA�mbols cabalA�stics, sal pel cercle de protecciA?, espelmes negres, una calavera humana…A� A FaustA� tota aquella litA?rgia demonA�aca li venia grossa. Ell era un home senzill i de bon cor que es veia arrossegat per les circumstA�ncies a invocar el diable.

Ja ho tenia tot preparat i estava a punt per comenA�ar la cerimA?nia, perA? sentia una por i una angoixa que no el deixaven viure. En FaustA� estava patint, perA? no pel diable sinA? perquA? la seva dona no arribA�s abans da��hora i veiA�s el desordre i la brutA�cia que havia provocat.

a��Si ho veu la Marta, em mata.

Les invocacions que aconsellava el llibre estaven en llatA� i eren molt llargues i rebuscades. No li feien el pes. AixA� que va decidir tirar pel dret. Es va posar dins el cercle de sal i va cridar, sense salms, llatinades ni litA?rgies absurdes. Clar i catalA�!

a��Dimoni, vine!

Es veu que la cosa va funcionar, perquA? es va sentir una explosiA? sorda, atenuada, i va aparA?ixer el diable envoltat da��una fumera groga i pudenta. Un diable clA�ssic, dels de tota la vida, amb banyes, cua i la pell vermella que portava un vestit fosc molt elegant i refinat.

a��Bon dia a��va dir en FaustA� donant-li la benvinguda.

El diable sea��l va mirar amb atenciA? abans de contestar. Va veure que la��A�nima da��en FaustA� era de bona qualitat i que podria fer negoci, un gran negoci amb ella.

a��Bon dia, FaustA�.

Tot seguit el diable va anar fins el cercle de sal i la��escampA� amb un peu, desfent el cercle de protecciA?.

a��No et creurA�s aquesta pantomima del cercle de protecciA? i tot aixA?, oi? a��Va dir el diablea��. AixA? sA?n collonades per a la gent que en realitat no em vol veure. De fet, ma��ha sorprA?s molt la teva invocaciA?. Per aixA? he vingut. Feia temps que ningA? ma��invocava a la��antiga… Des de que existeix la��Internet tot A�s molt mA�s fA�cil a��treu de la butxaca una tarja de visitaa��. TA�, la propera vegada enviaa��m un mail o entra a la meva pA�gina web. En FaustA�, sorprA?s, va sortir de la��esmicolat cercle de sal i agafA� la tarja del diable.

a��Seiem? a��va dir el diable com si fos a casa seva.

Ho van fer al sofA� de la sala da��estar.

a��Vols prendre alguna cosa? a��va oferir el diablea�� No? Doncs jo sA�. Fer negocis em fa venir set.

El diable va petar els dits i al moment tenia una copa a les mans.

a��AllA? da��allA� A�s la��urna amb les cendres de la teva sogra, oi? a��va dir el diable per trencar el gela�� Doncs que sA�pigues que la tinc a la��infern. Per cert, us envia records.

En FaustA� va moure el cap, perA? no va dir res.

a��QuA? vols a canvi de la teva A�nima? a��li va preguntar el diablea�� Poder, glA?ria, reconeixement, riqueses…? O vols viure vint anys mA�s, quaranta potser? O vols enamorar a alguna dona, o millor, que totes les dones del mA?n caiguin enamorades als teus peus?

En FaustA� negava amb el cap totes les propostes del diable.

a��No, mA�s aviat voldria una cosa mA�

s senzilla… a��va dir finalment.

El diable la��observA� amb molta atenciA?. La seva A�nima era mA�s pura i valuosa del que sa��havia pensat en un principi. Estava disposat a pagar un preu molt alt per aconseguir-la, perA? es va llepar els bigotis de plaer en sentir que en FaustA� volia una cosa mA�s senzilla de les que ell li havia ofert.

a��Demana el que vulguis i ta��ho concedirA�… a��va dir el diable en un excA�s de confianA�aa�� a canvi de la teva A�nima.

a��NomA�s vull feina.

El diable que estava bevent en aquell moment es va ennuegar.

a��QuA? has dit? a��va bramar.

a��QuA? vull que ma��aconsegueixis una feina amb contracte indefinit, ben pagada i del meu ram.

a��Ta��ofereixo, poder, riqueses, sexe sense lA�mits… I tu vols, nomA�s, una feina? a��El diable estava furibund, perA? va fer un esforA� per semblar asserenata�� I de quin ram ets, FaustA�?

a��Del ram de la construcciA?. SA?c paleta.

a��Pe.., pe.., perA? tu te na��adones de que em demanes una cosa impossible. Saps com estA� el mA?n de la construcciA? en aquests moments? No has sentit parlar de la crisi?

a��A mi ma��ho has de dir a��va contestar en FaustA�a��. Si estic a la��atur precisament per aixA?.

a��PerA? jo ta��ofereixo ser ric, famA?s…

a��SA�, sA�, ja ho he entA?s a��va interrompre en FaustA�a��, perA? jo nomA�s vull treballar de paleta. Amb contracte indefinit, seguritat social, plusos, hores extres… Ja saps. Per poder tenir una bona jubilaciA? en el futur. DesprA�s quan em mori la meva A�nima serA� teva, perA? mentrestant podrA� pagar la��hipoteca i mantenir a la famA�lia. Em sembla un tracte just.

El diable treia foc pels queixals.

a��No puc fer-ho. No tinc competA?ncies. Aconseguir el que demanes seria un miracle a��es va retorA�ar les mans anguniA?s quan va dir la paraula miraclea��. Hauries de parlar amb DA�u, o amb algA? dels seus representants a la terra.

a��Ja ho he fet. Precisament ells mateixos em van recomanar els teus serveis.

El diable quedA� estupefacte durant un segon, per, immediatament, deixar anar una riota infernal.

a��La mare que els va… a��va dir entre singlots i riallesa�� Vaja, vaja. Com estA� la crisi. No la��arregla ni DA�u! a��i tornA� a riure com un boig.

En FaustA� estava desolat. Era la seva A?ltima oportunitat i estava veient com se li esvaA?en les possibilitats. El diable sa��eixugA� les llA�grimes provocades per la riota abans de continuar parlant.

a��Ai, FaustA�, em sembla que no farem tractes… Tot i aixA� ta��he de dir que hi ha una clA�usula infernal que ma��obliga a fer-te un regal de desgreuge perquA? no he pogut satisfer la meva part del contracte. QuA? vols, doncs? I no tinguis por per la teva A�nima. No tinc cap dret a posseir-la.

En FaustA� sa��ho va comenA�ar a pensar, perA? no sabia que demanar. Riqueses, poder…? En aquell precA�s moment va sentir el soroll da��una clau que entrava en el pany de la porta de casa.

a��Ostres, la Marta! I la casa feta un fA�stic. RA�pid a��li va demanar al diablea��, ajudaa��m a recollir tot aquest enrenou…

El diable va petar els dits i la casa va quedar immediatament com una patena.

a��Estem en paus, FaustA� a��va dir el diable, amb un posat burleta a la cara, mentre sa��esvaA?a lentament davant seu.

zp8497586rq



Share on Facebook
28-02-2012

coberta

‘La justA�cia’, d’Albert Calls i Xart

I

El cavaller de Malasang cavalca de nit en el seu corser negre mentre plovisqueja. De lluny, encara, A�s visible el perfil, dalt del roquissar, del castell de Riumarjal. Porta dues setmanes travessant les terres del senyor de Cabestany i quan alguns dels vilatans la��han vist, han abaixat atemorits el cap perquA? han reconegut el segell que duu bordat al pit, el sA�mbol dels jutges inquisidors, capacitats per decidir i executar allA� on sospitin que hi ha vestigis de bruixeria.

II

Malasang sa��ha aturat quan el castell encara A�s visible, ben petit, com una icona, en la llunyania. FarA� nit en el bosc i calcula que la��endemA� haurA� arribat al seu destA� per fer la feina que li han encomanat.

Normalment no tarda mai gaire en reconA?ixer els sA�mbols de les persones maleA?des: a vegades A�s un gest, da��altres un estigma visible en el cos, la��olor demonA�aca alguns cops.

Si tA� algun dubte o sospita caldrA� torturar, com aA� pas previ a la gran foguera que en el pati del castell purificarA� el pecat del mA?n un cop mA�s.

III

Sa��ha descarregat de la cota de malla i de les armes i ha alliberat el cavall perquA? es relaxi dels dies de cavalcada. Sa��ajup al rierol i amb les mans beu aigua fins quedar ben sadollat. Al farcell hi resta una mica de menjar que li han donat en el darrer poble on va fer sojorn. EncA�n un foc a��no tA� por, sA?n els altres els qui el temen.

Malasang cau retut. El somni primer A�s alliberador pel cansament que arrossega. PerA? hi ha un moment que les visions apareixen i li provoquen angoixa i neguit. Davant seu, els Quatre Genets de la��Apocalipsi: la Victoria, la Guerra, la Fam i la Mort. Quan mira el rostre del quart sent un horror indescriptible i es desperta, sobtadament, amarat de suor, amb un malestar al cos que no li permet tornar a dormir.

IV

El senyor del castell ja la��espera quan Malasang arriba al seu destA�. Presentacions rA�pides i anar per feina perquA? la situaciA? aixA� ho requereix. A la��esglA�sia del castell han portat tots els posseA?ts. Malasang veu davant seu un centenar de persones estirades pel terra, amb el cos ple de purulA?ncies i nafres, gemegant de dolor, que evidencien el pas del Senyor de la��Avern.

La��inquisidor sa��avitualla amb vi i carn de cA?rvol i es prepara per a la segona part del seu treball. La��acompany

en a les garjoles on tenen detinguda una dona gran, de cabells rogencs, a quA� han colpejat i maltractat. Malasang li aixeca el cap amb la mA� enguantada i contempla el rostre sagnant pels cops, perA? cap senyal com el que havia vist en les altres persones a la capella. a�?No intenteu parlar amb ella, no us entendrA�, parla una llengua que no comprenema�?, li aclareix un dels sicaris. TambA� li explica que la dona va arribar fa unes setmanes, amb un circ estranger. El poble, en comenA�ar a caure malalats, els van linxar i cremar i ella A�s la��A?nica supervivent que van poder salvar de la multitud desfermada.

Malasang escup a terra i els recorda que ell A�s la llei i la��A?nic que pot exercir la JustA�cia. Tot seguit ordena que agafin a la dona i que la tornin a torturar. Les crueltats del botxA� nomA�s li arrenquen les mateixes paraules, un cop i altre, perA? ningA? les entA?n. SA?n uns pocs mots en una llengua inintelA�ligible que Malasang memoritza per reconA?ixer la parla infernal si se la torna a trobar. Al final, la dona mort vA�ctima de les tortures. Malasang ordena executar amb espasa totes les persones que mostrin senyals de possessiA? i els seus cadA�vers sA?n cremats en una gran foguera de fum negre, que es veu des de la llunyania.

V

El cavaller abandona el castell de Riumarjal i quan porta dos dies cavalcant es troba de front amb un grup de firaires. Sa��atura, el saluden i descobreix que parlen la mateixa llengua que la dona maligna. Quan desembeina la��espasa, sense baixar del cavall, da��entre el grup sorgeix un dels circencs que entA�n el seu idioma. Matusserament li explica que vA�nen da��un paA�s llunyA�, que sa��han dividit en dos grups per fer una gira a la zona i que van a la��encontre dels seus companys.

Malasang li pregunta quA? volen dir les paraules de la bruixa que ha memoritzat. La��altre li respon. El cavaller no sa��acomiada quan arrenca de sobte al galop per allunyar-se del grup. Passada una estona atura al cavall i baixa esperitat. Es mira les mans i els braA�os i veu el signe del Mal present en ell, les purulA?ncies i tumefaccions, mentre la traducciA? de les paraules maleA?des es repeteix un i altre cop al seu cervell: a�?la��aigua estA� infectadaa�?.

- – - – -

IL.LUSTRACIA�: MISAEL ALERM POU

Conte publicat a la revista Valors de Febrer de 2012

zp8497586rq



Share on Facebook
03-02-2012

nuria_lopez1

‘La��Alegoria a la Primavera de Botticelli’, de NA?ria LA?pez Garcia

LlorenA� MA?dicis, el MagnA�fic com la��anomenen el seus partidaris a FlorA?ncia, em va encomanar un quadre per a regalar-lo al seu cosA� que sa��havia de casar. Aquest era un encA�rrec seriA?s que faria treballar el meu taller durant mesos. Com coneixia el seu gust artA�stic per la��Antiguitat, li vaig preguntar si havia pensat en alguna escena mitolA?gica. Crec que estava abstret llegint llibre de Ficino mentre jo li parlava i em va contestar. Es casen la��any vinent, per primavera.

Em feu venir la��idea al cap. Una alA�legoria a la Primavera A�s un tema bonic per fer un regal de casament, li vaig dir, i em vaig posar a treballar en uns esbossos abans de presentar-me per segon cop davant del meu mecenes.

He pensat en situar la��escena a un jardA� de tarongers, sire. La��arbre herA�ldic de la vostra famA�lia. La composiciA? A�s un trA�ptic da��escenes on al centre sa��hi troben Venus i Cupid, els sA�mbols de la��amor. Ara bA�, com A�s un regal per a un matrimoni cristiA� he pensat pintar a la deesa vestida com a dona casada. LlorenA� somriguA�, No hi ha doncs dones nues en aquest quadre? Estava clar que les hi volia. Oh, si, a la dreta de la deesa hi ballen les tres grA�cies, la Joventut, la��Amor i la Bellesa, nomA�s vestides per uns tuls transparents. I on A�s el nuvi en la��escena? em preguntA� el MagnA�fic mirant els A?nics dos homes de la composiciA? que jo li mostrava en esbA?s. Com a home de negocis que A�s, la��he representat com a Mercuri, el deu del comerA�.

Alessandro, no cal que ma��expliquis mA�s detalls, ho deixo en les teves mans. PerA? recorda, el quadre es regal meu. No na��hi ha da��haver cap altre que li faci ombra.

Tota la cort de FlorA?ncia va passar per la��estudi mentre pintava La Primavera. Poques vegades venia el Duc, perA? qualsevol insinuaciA? que ell fes, la��incorporava immediatament al quadre. AixA� les GrA�cies acabaren tenint el rostre de les dames de la cort que mA�s plaA?en al MagnA�fic.

Mentre els meus aprenents pintaven els arbres, les flors i els doblecs de les tA?niques; jo em concentrava en les lA�nies del cos humA�. Em fascinaven les mans, el gest de cada figura, la��expressiA? dels rostres.

Clara, la meva dona, mirA� un dia el quadre, quasi acabat i em preguntA�: Per quA? cap da��ells sa��adona que els estem mirant? Fins i tot Venus sembla abstreta, sense veurea��ns. Clara estava embarassada de vuit mesos del que seria el nostre tercer fill. Vaig refer el personatge de Flora. Ara mirant-nos fit a fit, amb el rostre de la meva dona i el seu ventre.

ArribA� el gran dia, quan LlorenA� el MagnA�fic havia de donar el vist-i-plau final, a la��obra acabada. Sospito que es va adonar que la model per a la deesa Flora no era cap dona de la noblesa de FlorA?ncia, sinA? la��humil esposa da��aquest artesA� pintor. Tanmateix, aquest nomA�s era un petit detall en la complexitat de personatges i referA?ncies mitolA?giques del quadre. Tothom en deia meravelles i ell, com a mecenes, na��estava molt orgullA?s. PerA? potser em vaig equivocar i no sea��n havia adonat. Unes setmanes mA�s tard, els homes del MagnA�fic sa��endugueren el quadre cap al palau del nuvi, a Castello, i ja mai mA�s el vaig tornar a veure.

Tot seguit, LlorenA� MA?dici em va fer un altre encA�rrec que va omplir la gran paret buida que havia quedat al fons del taller. Alessandro, em va dir, el quadre ma��ha agradat tant que si no fos que havia promA?s regalar-lo me la��haguA�s quedat. Ara pintarA�s un quadre per a mi, una alA�legoria de la��amor etern. El que nomA�s pot existir en el mA?n dels deus de la Mitologia. Aquest cop, no hi vull referA?ncies al matrimoni, ni un munt de dones ballant. Vull a la deesa de la��amor sola per a mi, nua com a les estA�tues romanes.

El MagnA�fic em semblA� de sobte trist. Feu un gest a un dels seus criats que ma��entregA� un petit quadre. El vaig reconA?ixer a la��instant puix la��havia pintat jo, el retrat pA?stum de Simonetta Vespucci.



Share on Facebook
27-01-2012

juan-carlos-vitale1

‘Lateral’ i altres poemes, de Carlos Vitale

LATERAL

Un aire gris,
algunas fotos,
ciertos amores,
ritos, paisajes,
ni una lA?grima,
algo parecido
a la felicidad.

OCURRE

Ocurre, lo dices, lo vives, revives.
Ocurre, no lo dices, lo olvidas.
Ocurre, no lo dices.

RA�QUIEM

Al final
sA?lo queda
una direcciA?n
que borro.

OTRA VUELTA DE TUERCA

Y nada mA?s que sed
y vasos rotos.

RISAS DE COCODRILO

No te engaA�es.
El de la foto
tan sonriente
ya era infeliz
(tA? lo sabes,
bien que lo sabes).

ContA�mplalo ahA� detrA?s,
pA?blico o comparsa,
borroso
incluso en primer plano.

SonrA�e
aunque estA� muerto.

Si le pides
que se adelante
no da sombra.

ConvA�ncete:
sA?lo la sombra
no da sombra.

EL ESTADO DE LA CUESTIA�N

Has parado la noche, pero me has negado el dA�a.

JORNADA

TA?, de pie, desnuda en la penumbra.
Tu espalda es el arco del conocimiento.
Desde la cama, observo y espero.
Cuando te vuelvas me dirA?s quiA�n soy.
Sin otra luz que mi deseo.



Share on Facebook
19-01-2012

6

‘Delirium tremens poA?tic’, d’A�frica Ragel

Una altra punxada insuportable al cap. Un gran dolor que li recorda que tA� el cervell malferit i el temps marcat per un punt final.

DesprA�s, tot seguit i sense descans, un nou recaragolament del cos; una contracciA? que la��obliga a tensar els muscles dels braA�os per abraA�ar-se el tA?rax i aixA� poder suportar, entre els sotracs de les convulsions, la pujada de la��onada A�cida fins a la boca de la��estA?mac. Una onada que li omple la gola da��un sabor dolA� amb tocs de sinA?resi, afA?resi i sA�ncope. Un gust agradable que el trasbalsa i el deixa estabornit.

Arriben, tot seguit, les nA�usees que no acaben de brollar, acumulant-se-li en els llavis premuts entre cobles dissolutes, aleshores, sa��hi esforA�a intentant articular mots que mai no naixeran.

Fa dies que tremola, de vegades ho fa lleugerament, da��altres en espasmes brutals que li fan perdre el poc equilibri que li queda entre idea i idea. Li baixa la pressiA? arterial i li puja la pressiA? mA?trica.

Camina, temptejant el terra, amb peus adolorits. Sent com la suor li rellisca cos avall i se li escola per entre les llambordes que, sobresortides les unes damunt de les altres, el tempten a caure, a deixar-se anar, a desistir del seu objectiu. I entre cesures a maiore i a minore, acaba per trontollar sense rumb escampant-se en monosA�lA�labs, bisA�lA�labs i trisA�lA�labs.

Sent romanA�os i canA�ons que algA? li recita a cau da��orella, sons que es repeteixen en forma de rimes falses, i ell, en la confusiA?, els transforma en visuals i els guarneix da��estil.

Finalment, descansa recolzat en un fanal i, en un esforA� da��encavalcament, inclina el cap a la��esquerra per no esquitxar-se da��octaves i vomita la seva darrera creaciA?; la que el farA� triomfar i, alhora, la que el durA� a la mort, la��A?ltim vers que encara no sabrA� ben bA� si serA� blanc o si serA� lliure.



Share on Facebook
09-01-2012

JLGarciaherrera

‘Manhattan Night Club’, de JosA� Luis GarcA�a Herrera

Les portes de la nit mai sA?n tancades,

ni trobes en els penjadors ales da��A�ngels.

AquA� tot A�s mentida, o aixA� ho sembla,

perA? potser la veritat mA�s crua sa��hi amaga

entre les voltes de fum i les paraules

que expressen la solitud de qui les calla.

La nit sa��empassa a glops da��enyoranA�a

els cops de cor que ilA�luminen amb llum roja

les cites amb la��amor infidel de la memA?ria.

Un joc de perdedors sobre la pista

da��un ball breu sense endemA�, sense recanA�a

pel cos que damunt la vora del llit

espera el sou mA�s antic de la tristesa.

AquA� tot A�s mentida i ningA? sa��estranya

si entren o si surten veus de matinada. Ja ho saps.

Les portes de la nit mai sA?n tancades.



Share on Facebook
27-12-2011

EmiliG

‘El boig de la rue Lepic’, d’Emili Gil

EL BOIG DE LA RUE LEPIC

o

La��EQUILIBRI DEL VOL

Al Mathias Enard,

per les nits lliures de somni cantat,

a tot drap, barroerament,

i a la meravellosa embriaguesa

que ens acompanyA�, fidel.

Amb un gest comA?, el boig de la rue Lepic sa��emportA� la copeta da��anA�s a la boca. La��assaborA� i somriguA�. Estava assegut en un tamboret, al balcA? da��un A�tic de lloguer. Al damunt dels genolls tenia la mA�quina da��escriure. Era una nit freda da��hivern que la��havia obligat a posar-se la bata gruixuda.

De vell antuvi, la seva ment vagarejA� sense saber com emprendre el text. PerA? pocs minuts mA�s tard va comenA�ar a omplir fulls i fulls da��una manera continuada. Sempre escrivia aixA�, ell: de cop, arrauxadament, figuradament vomitant. I quan comenA�ava no hi havia manera humana de parar-lo. Perdia la nociA? del temps i de la��espai, i era capaA� de romandre teclejant dies i dies, nits i nits, sense que se na��adonA�s del pas de les hores. Tan sols sa��aturava quan un rampell biolA?gic sobtat li manava fer-ho (sopar o pixar, bA�sicament). En totes les paraules, en tots els folis, en tot allA? que picaven els seus dits damunt les tecles de la mA�quina da��escriure nomA�s hi deia una cosa: ta��estimo. El seu missatge era clar, encara que potser un xic complex per la manera com ho escrivia. Ell estimava, no havia dubte. PerA? a qui estimava? A quA??… A Tot i a No-res.

Havia viatjat per la Boira, havia sabut de la Solitud, havia fet la��amor amb la Nit. I tambA� havia caminat per les muntanyes, travessat els rius, esguardat els boscos, solcat les mars, plorat les matinades i somrigut als crepuscles; havia trescat nu per certes teulades grises de ciutats grans, sa��havia esmunyit per xemeneies plenes de sutge; havia cantat els colors de les cases pairals i sa��havia embriagat amb les llambordes dels carrers dels pobles… Es sentia part da��aquest mA?n real-irreal pel qual havia estat creat i, alhora, que ell tambA� havia creat. Sabia de la no-eternitat de les coses; tot fugia, ell fugia, res no era permanent, tota lA?gica no era sinA? un canvi constant. I tot allA? que escrivia, tots els poemes i contes que creava, totes les melodies que composava, tots els llenA�os que pintava no deien cap altra cosa: ta��estimo.

EntrA� un moment a la��habitaciA? de la��A�tic de lloguer, per fer-se una cigarreta i fumar. TambA� va escurar la copeta da��anA�s. Durant un moment els seus ulls brillaren, fulgents. El fred no era tan intens com al balcA?, perA? en el seu estat somnolent no era prou conscient de les sensacions externes del cos. SortA� de nou a fora, fixant la��esguard al llum da��un fanal que hi havia al carrer. I li llanA�A� un petA?. DesprA�s, va continuar teclejant sense descans ni mesura, doncs era tan sols allA? el que ell volia de debA?: dir a tothom i a totes les coses: ta��estimo… Encara que no fos comprA?s i que ben poques coses i persones li agradessin.

(Aquest text pertany a la��antologia inA?dita AL LABERINT. DE ABSURDIS CLAMAVI, una amalgama da��escrits diversos que homenatgen i maleeixen la��existA?ncia, bo i mostrant un calidoscopi da��aspectes del dA?dal de la vida humana que, amb mA�s gran o petita mesura, patim i gaudim, tots plegats i individualment. En sA�ntesi: una amanida de caos).



Share on Facebook
19-12-2011

110705_APARADOR DESERT_RSURROCA_Foto Jordi Peñarroja-85

‘L’armari d’Steinbeck’, de Ramon Surroca

DesprA�s de tants dies da��insuportable xafogor, el desperten els trons i les passes de la��A�via al llarg del passadA�s, fent dringar els rajols esquerdats. Sent com tanca tots els finestrons i sea��n torna al llit. Si algA? el poguA�s veure sota els llenA�ols, el descobriria somrient per aquella inesperada expectaciA?, pels minA?sculs fenA?mens que dins la casa provoca el que sa��esdevA� centenars de metres mA�s amunt, ocult pel sostre i els dos pisos que encara hi ha abans da��arribar al terrat onA� a�� i en pensar-hi la seva complaent excitaciA? augmenta ilA�limitadament a�� deu poder-sa��hi observar el ventre fosc dels nA?vols inquietants, els risc letal dels llamps, la freda lentitud da��aquella massa obscura que voga aprofitant la��obscuritat de la nit, com un enemic alhora poderA?s i pA?rfid. Dins el llit, pensa en totes les paraules relacionades amb la tempesta que potser la��endemA� la��oncle li farA� dir, i conclou que no en sap gaires, que si ha de descriurea��n alguna la versiA? que en farA� serA� poc matisada. Humitat, nA?vol, aigua, llamps i llampecs, plumbi a�� una paraula lletja a�� plomA�s, eteri, xA�fec, pluja i gotes i encara ratxes. Els trons van sonant cada cop mA�s a prop perA? tan aviat sA?n ben a la vora com esclaten sordament, de nou remots. El seu so descriu una immensitat que Gerard mesura des de la seva flonja talaia subterrA�nia. La��estanA�a put a resclosit, perA? aquesta fetor vagament dolA�a i agre A�s la��embolcall on ara dormiten les paraules, amagades sota llenA�ols de paper imprA?s a les lleixes que sa��enlairen al seu voltant fins gairebA� tocar el sostre.

El dia anterior la��ha passat tancat a la��estudi, llegint Proust. No pots anar enlloc si no has llegit aixA?. Les paraules de la��oncle no admeten discussiA?. El mateix li havia dit al llarg da��altres estius en relaciA? als escriptors de novelA�la negra americana. Si vols saber com es fa un diA�leg, llegeix Dashiel Hammett, llegeix Raymond Chandler, llegeix Ross Macdonald. DiA�legs contundents, durs. Proust A�s tota una altra histA?ria. Gerard sospita que la��oncle no ha arribat a llegir els set volums da��Alianza Editorial, la traducciA? de Pedro Salinas i Consuelo Berges. No A�s aquell ben bA� el seu mA?n, malgrat admirar-lo.

No se li han fet excessivament dures les hores dins el minA?scul despatxet, assegut davant la��escriptori de roure americA�, flanquejat per les estibes de revistes i colA�leccions amuntegades per tot arreu iA� els vells retrats ovals dels besavis, custodiant la��eternitat de la��estanA�a damunt el seu cap. La��oncle no ha volgut anar a la cambra del davant a buscar el conte de Steinbeck. Fa massa calor, hA?stia. Ja el buscarem un altre dia.

Potser han passat ja dos estius des quA? la��oncle li parlA� per primer cop del conte de Steinbeck. Ni Gironella, ni Cela, ni Delibes ; Steinbeck. TA� un conte sensacional, meravellA?s. A�s en un dels nA?meros de Triunfo. El millor conte que hagis llegit mai. AixA? A�s la literatura!. La��oncle no ha estat mai gaire explA�cit a la��hora de justificar el seu entusiasme, perA? la rotunditat amb quA? en lloa les qualitats reemplaA�a i torna inA?til qualsevol altre argument. Gerard no sa��atreviria mai a sofrir les conseqA?A?ncies de contradir-lo, amb nomA�s catorze anys. Algun cop, perA?, la��ha replicat sense enfrontar-sa��hi, oferint-li exemples dignes que la��han permA?s sentir-se momentA�niament dins la mateixa sagrada constelA�laciA? de paraules i autors.

La locura sonreA�a en los grifos torcidos, havia gosat dir-li una vegada, recordant una frase llegida a ‘Nada’, de Carmen Laforet. Aquesta A�s bona, sentenciA� llavors, greument, la��oncle.

El conte A�s dins da��un armari vell de la cambra del davant. Un armari estret, de dues portes. A la dreta de la��armari el balcA? deixa veure la��Onyar que tot i els canvis de cabal ofereix sempre una mena da��imatge invariable. Les revistes sa��enfilen en dues estibes altA�ssimes, dividides per la llengA?eta dels diminuts paperets on la��oncle escrivA� temps enrere la data de la��any que comprA?n cada tram. Ho ha pogut veure da��amagatotis, no recorda ja quan temps fa, Gerard no provaria mai de fer res sense el permA�s de la��oncle. Un dia la��haurem de buscar, perA? em fot una mandra de nassos, no sA� pas en quin any el deurien publicar. No hi ha feina, saps, a buscar-loa��

La darrera tarda de la��A?ltim estiu estigueren a punt da��iniciar la recerca. Havia comenA�at a ploure i la pluja els fA�u anulA�lar el tomb que havien de fer per anar a trobar un amic de la��oncle. Havien encA?s els llums de la cambra del davant i la��oncle sa��havia situat enfront de la��armari, pensatiu, sense obrir-lo. Llavors apareguA� la��A�via i diguA� que estaven a punt de comenA�ar una pelA�lA�cula da��en Hitchcock. Quina?A� a�?Aquella de San Francisco, de la dona rossa i la torre da��esglA�sia en una antiga colA?nia espanyolaa��a�? responguA� la��A�via i la��oncle apagA� el llum de la cambra per anar al menjador.

Durant tot el dia no ha parat de ploure. Sense sortir, veient al televisor algun programa tan inversemblant com la��atmosfera en quA? la tempesta mantA� suspeses totes les coses, les hores no han estat llargues. La visita del propietari del pis, a algun membre de la famA�lia del qual, des de fa mA�s de cinquanta anys, la��A�via paga el lloguer, ha estat el senyal imprecA�s perA? rotund que aquell dia no havia de ser com els altres. Cada cinc o sis anys el propietari apareix impensadament i diu unes poques paraules amables. Els rebuts que semblen administrar un deute sobrenatural, que no tA� a veure amb la��ordre de les coses quotidianes, destilA�la aquesta forma de maneres cordials i expressiA? continguda, que no ha traspassat la llinda perA? ha propagat dins el pis un eco infinit, una fita en el temps que impregna la resta da��hores da��un ressA? mA�s interior; com la llum que ilA�lumina una nau incommensurable, Gerard ha sentit que aquella presA?ncia engrandia la longitud del passadA�s, la fredor de les cambres, la inexpugnabilitat de la��armari on sa��amaga el conte de Steinbeck.

La tarda, que a estones ha semblat dilatar-se i a estones comprimir-se, ha dut una estona la��oncle al llit, mentre al balcA? del menjador la pluja percudia sobre la barana de ferro perquA? la��endemA� la seva vaga exhalaciA? de rovell propaguA�s per tot Girona una sentor de la mateixa espA?cie que la de la pedra, la del terra moll de la Devesa, la de la reluctA�ncia humida del coure vibrant de la campana. MA�s tard, mentre la pluja sa��estimbava encara insensiblement sobre les lloses del carrerA?, ha tornat a aparA?ixer la��oncle, encara que potser feia estona que era llevat, encara que potser en cap moment ha anat a estirar-se al llit, traginant a la cambra del davant, la que mira la Rambla, als seus arbres xops, al riu que ara deu anar mA�s ple.

Del fons ha arribat el seu nom i Gerard ha deixat la��A�via adormida a la butaca. La��oncle A�s enmig de la cambra, voltat dels munts de revistes que ha tret de la��armari. Puden, com els llibres, com el pis, com la tarda. El cel sa��ha enfosquit encara mA�s des de fa una estona i el llum que penja enmig del sostre tA� una incandescA?ncia mA�s groga. Aquestes sA?n dels setanta i aquesta pila del seixanta-sis, la��any que vas nA�ixer. Miren els darrers fulls de cada nA?mero. Busquen llegir La Serpiente perA? el tA�tol es resisteix. Tenint en compte que la��oncle tA� la colA�lecciA? sencera podrien passar dies i dies buscant-lo. Gerard tem que la��oncle se na��atipi, que una trucada el porti al carrer, a les barres que ilA�luminen les vetades converses dels adults. PerA? la��oncle torna a parlar del conte.

–A� A�s el millor conte del mA?n. A�s perfecte. No hi sobra ni hi falta res. A�s mA�s important el que no es diu en un conte que el que sa��hi diu. A�s breu, una columna. Hauries da��aprendre a escriure aixA�.

La��oncle no en recorda els detalls, i algun dia morirA� ignorant que la versiA? de Triunfo era un mer extracte, perA? el conte de Steinbeck deu ser grandiA?s si mereix tot sol els qualificatius que Gerard ha sentit fa temps atribuir a Stendhal, als herois de la novelA�la negra americana, al mateix Shakespeare, al gran Simenon, de la boca de la mateixa persona que ara sa��ha ajupit al seu costat a�� mai havien estat tan a prop tots dos, com autA?ntics companys de batalla, da��aquella manera a�� regirant amb determinaciA? les fulles da��un setinat somort, que sa��esbrava amb la sentor da��humitat del paper acolorit que A�s el resum del dia que ha comenA�at sota els llenA�ols i que continua condormint-ho tot dins el redA?s mA�s ample del pis .

Passa mitja hora i la��oncle va a buscar una cervesa a la cuina. Tu vols alguna cosa? Gerard voldria poder dir-li una cervesa per semblar mA�s camarades, perA? sap que aquesta pausa A�s nomA�s per a la��oncle, com ho A�s encara la��alcohol, i que haurA� de seguir buscant tot sol durant una estona, entre les pA�gines finals de cada revista. AixA? el convertirA� en un combatent solidari.

Els trons, que tornen a sonar amb forA�a, bombardegen el mA?n sense anorrear-lo, sense impedir aquesta treva parcial dins el refugi heroic de la cambra devastada, decimonA?nica, la cambra de la butaca esfilagarsada i la��immemorial llit dels besavis.

La��oncle ha tornat amb un dels llibres policA�acs de Brugera. TambA� sembla buscar-hi alguna cosa, fent amb els ulls, amb tota la cara, la ganyota de concentraciA? a la recerca de la��angle tan vertical, quasi impossible, que li permet de distingir les lletres. Diu: deixa aixA? un moment i escolta. Llegeix un parA�graf fA�cilment negligible perA? la seva veu es fa mA�s greu, mA�s lenta, en llegir finalment; el tiempo discurrA�a con un dedo de silencio en los labios. Gerard vol preguntar-li quin A�s el llibre, qui la��autor, perA? sap que ara convA� callar, perquA? ni la frase ni la mirada inquisitiva de la��oncle admeten cap comentari, qualsevol cosa en desvirtuaria la��efecte que ressona dins la cambra com al cel la��eco dels trons que semblen fer mA�s gran, mA�s poderA?s, la��univers.

La��oncle ha caminat novament fins la��armari i na��ha tret amb esforA� una estiba sencera. Al paperet que cau a terra hi diu 1972 perA? les revistes que diposita sobre el vell enllosat hidrA�ulic, entre tots dos, sA?n de la��any segA?ent. En una de les portades hi apareix un autoretrat de Picasso i la seva coneguda signatura com a titular. A�s la��any de la seva mort. 1973. La��oncle sa��atura a mirar-la.

–A� A la vida nomA�s hi ha dues coses, o tres, que et poden fer feliA� una estona. SA?n les A?niques coses importants de la vida. Passar-ho bA� amb una dona al llit, fer un bon sopar amb quatre amics a�� un sopar per parlar a�� i viure en un altre mA?n com els artistes. Crear un mA?n diferent per a viure-hi millor, per conA?ixer millor el mA?n de cada dia, per veurea��l amb uns ulls que no poden ser els ulls de sempre, ja ma��entensa��

–A� I els llibres, no?

–A� Els llibres formen part de la tercera cosa que he esmentat. Sembles ximple. QuA?, no apareix el conte?

No ha acabat de parlar la��oncle quan sa��atura en sec en una pA�gina. Ha fet vibrar la seva gola amb un so ofegat, una implosiA? de satisfacciA?. DesprA�s ha mirat el seu nebot. Aquest no gosa preguntar-li si ja la��ha trobat, perA? la greu contenciA? de la��oncle en llegir el full, sense respirar, el convenA� que sA�. La pluja ha cessat gairebA� de sobte. El retruny dels trons fixa ara molt lluny els lA�mits de la ciutat. La��inesperat silenci converteix el mA?n en un A�sser expectant, que es concentra, que es resum a les parets, al sostre, que es condensa en la��aire que va da��un moble a la��altre, da��una decoraciA? a una altra, da��un retrat a un altre. La��oncle llegeix:

En aquel momento se escucharon unos pasos rA?pidos y suaves en los peldaA�os de madera y llamaron con fuerza a la puerta. Una ligera mueca de fastidio cruzA? la cara del joven mientras iba a abrir. Una mujer alta y delgada estaba en la entrada. Llevaba un vestido oscuro y austero a��sus cabellos negros y lisos, que clareaban en su llana frente, estaban desordenados como si el viento hubiera estado soplando en ellos… Sus ojos negros brillaban bajo la fuerte luz.

La vella cambra A�s ara omplerta da��una vibraciA? secreta, inaudible, que la��amara da��una antiga presA?ncia. En la quietud que ha seguit a la lectura del conte, el silenci ha impregnat tots els objectes da��una fonda gravetat. Tot allA? que han vist esdevenir-se al seu davant, des de fa mA�s de cent anys, en aquest mateix espai, sembla sostenir-los ara da��una forma mA�s evident, portadors de mons que ja no hi sA?n, perA? que alenen en la fredor de la tarda plujosa com si el pes de la��existA?ncia sa��haguA�s aturat al seu voltantA� i nebot i oncle fossin al centre on conflueixen tots els misteris de la vida, que els sotgen sense deixar-se veure, amb la respiraciA? continguda, amb un dit de silenci als llavis.

Com sempre que llegeix algun parA�graf notable, alguna frase fiblant, la��oncle adopta un aire melancA?lic, gairebA� trist. Si la lectura fos un sopar da��amics dirA�em que la��oncle roman assegut quan tothom ja A�s fora, jugant amb la copa buida, evocant paraules que encara ressonen en la��aire i sA?n da��alguna manera dins del cristall. Gerard pensa en la dona serp, excitat per tot el que nomA�s ha entA?s a mitges, malgrat la mirada da��intelA�ligA?ncia cA?mplice, profunda, que ha intercanviat amb la��oncle. No plou ja a penes, i els degotalls de la cornisa, de les balconades, sA?n el camA� que esclareix el mA?n on hi haurA� tantes dones i homes disposats a sorprendrea��ns o a decebrea��ns, tantes absA?ncies i presA?ncies inexplicables, tantes hores perdudes com guanyades, la��ordit incommensurable dels dies i les vides. Som a la��any deliqA?escent de mil nou-cents setanta-nou.

Foto: Jordi PeA�arroja



Share on Facebook
12-12-2011

foto-pau-joan-hernc3a0ndez

‘Viatge de Tornada’, de Pau Joan HernA�ndez

Tips de viure darrere les lA�nies enemigues,

vam decidir passar-les.

Emparats en la nit,

vam travessar els camps batuts per la metralla

i els bassals da��aigua negra on moria la Lluna

ens donaven refugi.

Tot era quiet. Semblava que tot fos un miratge

mentre nosaltres, nus, coberts de fang, sense armes,

saltA�vem els filats, creuA�vem les trinxeres.

Vam tenir la certesa de la nostra victA?ria

i vam esperar la��alba

segurs que ens trobaria al nostre territori.

PerA? estA�vem darrere les lA�nies enemigues

tot i haver-les creuades.

Vam veure que les lA�nies tenien moltes cares

i totes disparaven.

Que, de fet, no hi havia

ni banderes, ni front, ni bA�ndols, ni batalla.

I tot i la tristor, ens vam sentir mA�s savis.



Share on Facebook
04-12-2011

JC-Garcia-Pujalte

‘Mai’, de Joan Carles GonzA�lez Pujalte

El vell, avergonyit va abaixar el cap. Un tic-tac de neA? sa��esmunyia amb una periodicitat irritant, com de presagi, per la cambra en penombra i ilA�luminava brevA�ssimament el seu front i les espatlles nues de la jove. No hauria da��haver intentat besar-la, pensava la��home, amb un sentiment de dura certesa i de vergonya. Era mA�s que evident la seva feblesa, el seu infortuni i la seva derrota davant del pas dels anys, que no perdonen.

MA�s que mai el vell era conscient del fA�stic que produA?a en aquella dona que si, de tant en tant el rebia, desenganyaa��t!, pensava ell, era per buidar la seva butxaca, que era la��A?nica cosa que en ell, donada la��edat, era fA�cil de buidar. El mA?n A�s aixA� de canalla i no en passa una. A?Com podia haver pensat ni que fos per un moment que algA? hauria da��estimar-lo ara amb la passiA? amb quA? en da��altres temps la��havien estimat? Ella, adonant-se del sentiment que tenallava el cor del vell, li va tocar delicadament el rostre per on davallava amb dificultat una llA�grima que per moments sa��entollava en espais on els dolors del passat havien deixat marques, clots i rasses. El vell va voler dir alguna cosa i ella va pensar que voldriaA� excusar-se.

Posant-li un dit als llavis li ho va impedir. Rere la��envA� sonava sense grA�cia un piano desafinat profanat por unes mans poc hA�bils. El vell es va botonar amb la torpor prA?pia de la��artrosi la camisa i es va calA�ar mirant de no esbufegar per la��esforA�. La jove va assajar un somriure invisible en la semifoscor que va xerricar com un baldA? rovellat. Ell, finalment, ho va dir. Perdona. I ella va continuar amb el seu somriure i un dolor indefinible que li naixia al budellam. El vell va deixar damunt la tauleta un bitllet de cinquanta, generA?s per a la seva economia, i va sortir per la porta buscant els braA�os indignes de la matinada.

Mai no besem, nosaltres, va cridar ella un cop es va trobar sola i el va saber lluny. Ho va repetir cinc o sis cops amb tota la forA�a que li permetien la manca da��aire i els singlots que des de dins de la��A�nima se la��havien desfermat com una tempesta de tristesa. Fins que el piano va deixar de sonar i es va sentir una veu fA?mina i rogallosa que cridava des de la��altre cantA? del mur o del mA?n, no sA�, que en aquesta feina, nena, els sentiments sa��han de deixar al marge.



Share on Facebook
27-11-2011

Julia-Costa

‘Dona amb gos, al meu carrer’, de JA?lia Costa

La dona del gos petit
passeja quan minva el dia,
amb un posat arraulit
cap enlloc ella fa via
esguardant un infinit
que jeu al fons de la nit
i al mar de la melangia.

Sa��allunya al breu horitzA?
del barri, que sa��arrenglera,
amb el seu gos petitA?
que ensopega amb la vorera
i sembla que tingui por
i que demani perdA?
a la multitud barroera.

No tA� fills ni tA� marit
ni germanes, ni cunyades,
i va escampant un neguit
per totes les cantonades,
i una olor de nen petit,
de sabA? i de temps bullit,
i da��aigua de les bugades.

TA� una histA?ria que no sA�
i que sembla molt antiga,
amagada a un vell carrer
i a alguna vella botiga,
i que tA� gust de cafA?,
de betum de sabater,
de mel i de pa de figa.

Des de lluny la veig passar
mentre camina cansada,
i sa��atura en un llindar
de qualsevol cantonada,
mentre prem amb una mA�
la corretja ben lligada
al seu gos sense demA�.

Tinc por de ser jo mateixa
qui mena aquest gos petit,
i camina sense queixa
pels carrers, quan ve la nit.



Share on Facebook
20-11-2011

FERRAN-inedits

Aforismes de Ferran Planell

‘El gourmet de l’amor necessita perpetuar-se en l’estat pur de l’enamorament.’

‘Qui dubta un cop, cerca i aprA?n; qui en dubta dos, repassa i millora; qui arriba a tres, s’atura i no avanA�a.’

‘El plaer tA� un component d’abstracte. El vici A�s concret, real, i definit. A�s plaer, doncs, el que hi trobem en el vici?’

‘Per navegar en la foscor de la nit, ens calen fars en forma de somnis.’

‘El colA�leccionisme comenA�a en el desig de contemplar, i acaba en l’A�nsia de posseir.’

‘El tic-tac A�s soroll; el tic-tac fa silenci.’



Share on Facebook
13-11-2011

Peiro

‘AquilA�les i la tortuga’, d’AgustA� PeirA?

La famosa paradoxa da��AquilA�les i la tortuga ha promogut al llarg de la histA?ria tota mena de debats. La qA?estiA? que planteja, sinA?pticament, A�s que en una hipotA?tica cursa entre el corredor llegendari i la tortuga, tot concedint-li a esta un avantatge posem per cas de cent metres, AquilA�les no atraparA� mai la��animal, perquA? tots dos en moviment, quan ell haurA� avanA�at uns metres, ella sa��haurA� mogut uns centA�metres, i aixA� successivament, de manera que la carrera pot esdevindre infinita, perA? el punt da��encontre impossible.

Molts pensadors han volgut trobar al problema una soluciA? amb proves lA?giques i matemA�tiques, i de fet ho han aconseguit, perA? un dels arguments mA�s sA?lids que es pot presentar A�s el que assenyala que la��home mai no atraparA� la tortuga en la seua cursa simulada perquA? en cap cas, per mA�s rA�pid que ell es desplace, o per mA�s voltes que la��avance en un determinat circuit, no podrA� trobar-se en el mateix lloc que ella. Tota la discussiA?, doncs, es resol amb una llei de la fA�sica tan elemental com ara aquella que diu que cap cos no pot ocupar el lloc da��un altre.

Sobre la paradoxa sa��han escrit tota mena de comentaris i refutacions diferents, i fins i tot encara hi ha gent enamorada dels enigmes que afirma que es tracta da��un problema irresoluble. PerA?, per una altra banda, el que tambA� es pot qA?estionar A�s el fet mateix que proposa com a matA?ria, A�s a dir la cursa entre un home semidivA� i un rA?ptil queloni.

A primera vista estA� ben clar que si es tracta da��una competiciA? esportiva, com les que tanta expectaciA? alA�aven entre els ciutadans de la��antiga GrA?cia, la cosa no tA� color: sempre guanyarA� AquilA�les, perquA? els homes sA?n mA�s rA�pids que les tortugues i la��avantatge inicial dels cent metres serA� superat immediatament. (AixA? si no A�s que, A�s clar, a la��home li donava un infart en el moment del tret da��eixida i ja no podia dur a terme la seua victA?ria). Ara bA�: si el que es formula amb la paradoxa A�s tambA� una mena de faula o reflexiA? moral, com a vegades altres comentaristes han volgut indicar (una moralitat a quA? tambA� eren molt aficionats els antics grecs), el tema ja comporta molts dubtes i una altra mena de raonaments per tal de ser dilucidat. PerquA? bA� es podria voler dir que la tortuga viu mA�s da��acord amb allA? que A�s (el seu A�sser), avanA�ant sempre al seu pas o ritme, mentre que la��home de vegades corre massa o no sap molt bA� per quA? ho fa. Amb quin propA?sit un A�sser racional participaria en una competiciA? amb un A�sser no racional com ara una tortuga? Per a demostrar quA?? La seua superioritat fA�sica i de qualsevol ordre? La qA?estiA? formulada des da��este punt de vista podria dur-nos no a la��absurd en quA? de vegades desemboca qualsevol disputa sobre lA?gica, sinA? a un debat sobre la nostra mateixa existA?ncia. Potser la conclusiA? que en resultaria seria que, si correm tant en la vida ordinA�ria, aixA? tampoc no tA� massa sentit. PerquA? no sabrA�em dir per quA? ho fem realment, i si trobA�vem que tambA� era absurd cA?rrer tant en les nostres vides segurament que ens replantejarA�em de viure da��una altra manera, al nostre propi ritme, mA�s da��acord amb la nostra naturalesa.

En qualsevol cas, les vides da��aquells dos teA?rics competidors de la paradoxa eren molt diferents a les nostres i el que es pot deduir tambA� A�s que AquilA�les arribA� molt abans que la tortuga al cementeri. I A�s que, ja se sap, les tortugues tenen una llarga vida perquA? mai no van de pressa.



Share on Facebook
07-11-2011

Mompo

‘I vingueres’, de Francesc MompA?

I vingueres a la��arbre orb

per enroscar la flama a la��escorA�a,

flama blava en tronc milA�lenari

nodrit al bosc de les tenebres,

i com un tel virginal esquinA�ares la fosca

amb una pluja de gesmil i lluernes.

Sobre la pell seca dels llavis

deixares caure espurnes de reixiu,

carboncle salvatge,

mentre que als ulls se ta��abocava un alfabet

da��herba fresca i cants da��alosa.

I jo, avui, als teus peus retut,

amb revol de festa grossa,

pare les tovalles al cor

amb un cistell de pa tendre

i un pessic da��acollidora sal,

i a les mans et pose

aromes de forest novella

i un ram de gestos amatents.



Share on Facebook
31-10-2011

022-manel_alonso_01

Poema del llibre inA?dit ‘Quadern per a Joan’, de Manel Alonso i CatalA�

XVII

El murmuri de la��aigua

quan aquesta se sap mar,

la llum solar

acariciant la seua superfA�cie,

esclatant en una lluA?ssor

da��argent sobre la��atzur.

Es va acostant la��horabaixa

i una brisa, un pensament melangiA?s,

va omplint els fulls del quadern de bitA�cola

da��una tristesa lA�quida:

un bram reprimit

da��onades contra els esculls

que amenacen amb un naufragi,

que amenacen amb un capvespre

avanA�at i dolorA?s.

Escampes amb un gest el mal pensament

i el murmuri de la��aigua

torna a ser un bA�lsam de mA?siques

que et fan dansar amb les sirenes.



Share on Facebook
23-10-2011

gloria-calafell

‘El bes del blau’, de GlA?ria Calafell

El cel ens envolta de blau fred

AgraA?ts amb un somriure i un poema

obviemA� amenaces i foscors.

Res no atura la paraula.

Fa poc, el glaA� ofenia la��asfalt

i la pluja, al vespre, la�� enrojolava.

Fidels com una pintura,

fem realitats de la��aigua.

La��hivern A�s frA�gil i dur;

canviable com la��amor i la terra.

PerA? ens sorprA?n el foc de la��A?ltim bes

en la��hivern de cadascA?.



Share on Facebook
17-10-2011

Santa Coloma de Gram

‘HerA�ldica’, de Jordi Valls

La llum etA?ria, insondable. La��entrepA�

de mortadelA�la sucat amb tomA�quet lluent,

no pot ser que destilA�lin el mateix misteri?

La��encariment de la sensualitat que gira

i gira al torn de fang, amb mans precises, fermes,

A�s la geometria del ritme en forma exacta,

en el cA�ntir que sa��omplirA� da��aigua i anA�s

pel broc gros. PerA? a galet no menes la corba

a la gola seca que gira un altre cop

amb tremolor de braA� feble. La pots sentir?

Da��argent, tres roses de gules no em fan mA�s glA?ria.



Share on Facebook
10-10-2011

Merce-climent

‘Gener de 2002. La��assumpciA?.’, de MercA? Climent

He tornat a abocar-me a la pA�gina en blanc, als meus temors, a mi mateix. Sempre he escrit quan he sentit que em mancava quelcom per sentir-me feliA� a��A�s difA�cil definir la felicitata�� almenys sA�, tranquil. I ara em falta allA? mA�s important: temps.

Fa uns dies que torne a ser a casa, no sA� molt bA� quants, sembla que un parell de setmanes, potser menys. Ma��han extirpat un tumor cerebral: glioblastomanosequemA�s sa��anomena el bitxo que ha volgut furtar-me la vida.

La��oncA?leg ma��informA� que la��operaciA? duraria quasi vuit hores. Mentre el meu cos patia jo ma��he limitat a dormir. No recorde haver somniat res durant la��estanA�a. Ma��he despertat en una sala menuda i connectat a un fum de mA�quines. El primer pensament que he tingut ha sigut estic viu. Sent una pressiA? espantosa al cap i veure el tub que em surt de la��embenatge no em tranquilA�litza massa. El llit estA� situat una mica de gaidA? i aixA? encara augmenta la sensaciA? de mareig i da��embotament.

Em diuen Joan Antoni Climent, tinc quaranta-quatre anys i ma��acaben da��operar da��un tumor cerebral, em dic a mi mateix per comprovar que les facultats mentals han quedat intactes. Era un dels riscs, juntament a quedar-me en una cadira de rodes o, fins i tot, quedar-me fet un vegetal. Menege un dit, dos dits, la mA� sencera. El braA� dret. La��esquerre. No, pel moment no sA?c un vegetal. ContinuarA� sent animal.

Sa��acosta a mi una dona jove vestida de verd. Em pregunta com estic mentre ma��ilA�lumina les ninetes amb una llanterneta, tafaneja alguns botons de la��aparell i finalment em canvia la��ampolleta del degoter. No sA� si espera resposta, perA? li dic que tinc molta set. Ella somriu, i diu que pel moment haurA� da��estar unes hores sense ingerir lA�quids ni aliments. Amb el somriure encara dibuixat als llavis em diu, mira, assenyalant-me una finestreta que hi ha just enfront.

La meva dona, els meus fills, el meu germA�. QuA? fa acA� el meu sogre? Desapareix i apareix vestit de verd al meu costat. Em dA?na paraules da��A�nims. En un altre temps potser li haguera preguntat quA? fas acA�, com A�s que entres abans que Adela i els meus fills. Ara, no. NomA�s sa��estA� uns segons. Sent entretallades les paraules dels meus fills que em parlen per una mena de telA?fon. PapA�, com estA�s? Els tremola la veu i a estones fugen del marc de la finestra, per retornar amb els ulls rojos i enfonsats. Els somric i els dic que estic bA�. PerA?, estic bA�? Adela, que han dit els metges? li demane quan A�s ella la que emplena de verd la��habitaciA?. Em diu que tot ha anat bA�, que era un tumor benigne, perA? perquA? no es torne a reproduir haurA� de seguir un tractament de quimioterA�pia i de radioterA�pia. Vull creurea��m aixA?, perA? li he vist el dolor enganxat al rostre i la��absA?ncia de mirades darrere del vidre. No insistesc mA�s, amb eixa a�?veritata�? serA� mA�s fA�cil.



Share on Facebook
28-09-2011

Vicent_Penya

‘El poder del silenci’, de Vicent Penya

He de contar una histA?ria, i comenA�arA� aixA�:

Tot un dia va estar reflexionant el senyor Blanc sobre el poder del silenci. Vint-i-quatre hores que se li van fer mA�s llargues que un dia sense pa, com sol dir la gent del poble. No A�s que el tema li interessara en particular ni tampoc, A�s clar, en general, perA? des que va ser conscient de la��actitud circumspecta da��algunes persones envers ell, no parava de pensar-hi. Es tractava da��una reflexiA? que no el sorprenia massa sovint, que li arribava a intervals irregulars al llarg da��un matA�, da��una vesprada, fins i tot da��una nit, perA? que des da��un punt de vista objectiu es podia considerar com a inacceptable i impertinent. A dir veritat, la��irritava sobre manera, com cap altre aspecte de la seua vida. Tot i aixA?, no posseA?a la suficient forA�a de voluntat per desviar el fil dels seus pensaments cap a un altre discurs expositiu.

Havia comprovat que la paraula estava revestida da��un gran poder; qui estA� en possessiA? de la paraula, ja siga escrita o parlada, reclama la��atenciA? dels altres, exigeix el seu silenci i el seu respecte, fins i tot la seua comprensiA?, perA? sa��havia adonat que el poder del silenci era molt mA�s inquietant, molt mA�s incisiu, mA�s incomprensible i temible que la paraula. La paraula concentra les mirades dels qui escolten en aquell qui parla, perA? tambA� provoca un despullament de qui emet la seua veu. El silenci, en canvi, converteix en misterioses les persones, les fa desconegudes. I ja se sap que tot allA? misteriA?s i desconegut fa por, i la por, indubtablement, A�s el millor aliat del poder.

QuA? A�s mA�s punyent, es demanava el senyor Blanc, una persona xarraire, que parla pels descosits, que no escolta i que exigeix constantment la��atenciA? de les nostres orelles, o una persona que calla, que no respon a cap pregunta que li fas, que actua da��una manera enigmA�tica i esfereA?dora darrere del seu silenci?

En els dos casos la comunicaciA? A�s impossible. PerA?, sens dubte, el segon exemple es pot veure com mA�s irreal, mA�s inhumA�, mA�s esborrajat, fins i tot mA�s propi de la bogeria que de la impertinA?ncia. No ho creieu aixA�? No ho heu pensat mai, aixA?? Per descomptat, no A�s necessari que estigueu da��acord amb aquesta tesi si no ho considereu oportA?. PerA? tant se val. Una narraciA?, A�s cert, no pretA�n ser un reflex de la veritat, sinA?, potser, de la mentida. Entre da��altres, aquesta podria ser una de les maneres de definir-la: la��art de dir el contrari del que es vol dir (i de silenciar moltes coses).



Share on Facebook
26-07-2011

carme-rovira

‘L’estenedor’, de Carme Rovira

La��estenedor da��una casa es alguna cosa mA�s que roba molla o mig estrangulada i neta exposada al sol.

AtenciA? mereix aquell estenedor, que pot ser objecte de tesis o tesina, quan da��ell pengen, llargs mitjons de color da��ala de mosca i samarretes apelfades, al costat da��immenses calces blanques de cotA? i bA?nquers com a sostenidors i faixes.

Objecte de meditaciA? que admet diverses reflexions i certa enveja, es la��estenedor que llueix mini calA�otets estampats de lleopard o amb trompa da��elefant (no cal exagerar) o trompeta. I al costat seu penja un suport de natges femenA�, model tapa de borni, amb fil fluorescent per la��ullet negre.

MA�s… quan la��estenedor al mateix dia de la setmana, venteja entre llenA�ols, tovallons, estovalles i draps de cuina, meticulosament fent becs… mestressaA� o mestrA?s de casa, repolits, rutinaris, pot ser… avorrits, massa discrets?

SA� per experiA?ncia, que els estenedorsA� amb mes vidilla, A�sA?n aquells en els quals penja la roba que barreja molts colors, mides i estils.

Trist, molt trist, em sembla aquell estenedor, on la penyora oblidada i mig esparracada, tot just se sostA� descolorida a la��extrem da��una feble i vella corda.

Observant els estenedors, doncs, puc imaginar la rentadora da��inquietuds, sexe i somnis, que tA� lloc als habitatges. A�s per aixA?, que quan penjo la meva vida a la��estenedor de casa, ho faig de manera que resulti decorosa.

PerquA?… els meus fantasmes, procuro eixugar-los sempre a la��aixopluc de les mirades.



Share on Facebook
20-07-2011

susana

‘Alameda City’, de Susana HernA?ndez

VA�rem arribar a Alameda City al matA� da��un dia qualsevol del mes da��octubre, sota un sol de penitA?ncia. La ciutat vivia colpida per la�� impacte da��un duel imminent entre la��heroi local, John, El Llarg i el foraster Mel Tuckson, da��Arizona. NingA? no parlava da��una altre cosa, la ciutat anava plena de les fites de Tuckson als dos cantons del MississippA�.A� A la posada ens va rebre un homenet calb que semblava permanent atabalat. Xerrava pels colzes. En Willy, sempre tan gentil, li donava conversa i em mirava a cua da��ull.

- El pobre John no te res a fer contra Tuckson a��es lamentava amb el cap cota�� perA? ningA? no li ha tret del cap aquesta ximpleria. BA�, no els entretinc mA�s. Senyor, senyora a��em va fer una reverA?ncia forA�a cA?micaa�� que tinguin una agradable estada a la ciutat.

Un cop enllestit el trA�mit del allotjament ens vam aventurar a fer una volta. Els carrers comenA�aven a quedar deserts. Sa��acostava la��hora del duel. Les finestres i les portes es tancaven amb un soroll metA�lA�lic, de temor contingut. El Sheriff, Charles no sA� quA?, era un senyor de bon beure, ros i alt, amb un somriure de suficiA?ncia.

- Fa deu anys que sA?c Sheriff da��Alameda i mai no he vist tanta por davant da��un duel. Aquest Tuckson es el pistoler mA�s perillA?s i rA�pid des de Billy, el Nen. Es una llA�stima, John, El Llarg, tA� dona i dos criatures. Cada cop hi ha mA�s vA�dues i orfes a la ciutat. Aviat no tindrem homes per tirar endavant.

DesprA�s del discurs es va oferir a guiar-nos pel carrer principal. La pols sa��aixecava al pas dels escassos genets que passaven esperitats, bA� a refugiar-se lluny del perill, bA�, els mA�s intrA?pids, cap al salA?, a agafar un lloc de primera fila per gaudir de la��espectacle. El vespre queia poc a poc sobre Alameda. En Willy, va aprofitar la invitaciA? del Sheriff i no sea��n va estar de passar una bona estona amb les noies del bordell. Jo, per la meva part, ma��ho vaig passar la mar de bA�, a la taula del despatx del atractiu Sheriff Charles no sA� quA?.

- No sa��ho prendrA� malament el teu marit? a��va demanar un cop consumat el presumpte adulteria�� has da��entendre que sA?c el Sheriff, no em puc batre en duel, la��hauria da��engarjolar i sembla un bon jan en Willy i es massa petit, gairebA� un nan. No paga la pena ficar-lo a la presA?. La necessito per tipus mA�s forts, haig da��economitzar la��espai. Oi que ma��entens, bonica?

- No pateixi, Sheriff, ell ho entendrA� a��li vaig somriure retocant-me el carmA� dels llavis.

A les vuit en punt, el salA? era ple com un ou. Els homes bevien en un silenci tens. La fortor a suor impregnada en por vessava per colls i camises. Al fons de la barra, menys begut que els seus companys de borratxera, John, El Llarg, que certament era alt com un San Pau, es furgava les profunditats del nas amb la mirada perduda en el seu got de bourbon. Va aixecar el cap en sentir la porta, les seves espatlles es van relaxar de cop, un nan i una dona, no eren motiu per espantar-lo. Em va mirar amb atenciA?, i va fer un cop de cap molt galant, tot tocant-se la��ala del barret amb un somriure lasciu.

- John a��vaig cridar. El salA? sencer va emmudir. Juro que li vaig donar deu segons de marge, temps suficient per un pistoler expert. La mA� li va volar a la cartutxera, perA? no li va servir de res. Li vaig engegar tres trets precisos i letals; un al braA�, la��altre al cap, i el tercer, al cor. Es el que jo anomeno la trA�ada. Reconec que ho faig per impressionar, quan tinc pA?blic. Prou que se que la vanitat es un pecat. Prometo confessar-me al proper poble. No ma��agrada estar en conflicte amb el Senyor, mai no se sap quan puc necessitar els seus serveis.

- Qui dimonis A�s? a��demanaven desconcertats els parroquians del salA?.

- Tuckson, Melanie Tuckson a��em vaig presentara��. Em penso que m’he esquinA�at una ungla, Willy.

- De seguida ho soluciono, reina. Dos tequiles, si usA� plau a�� . Willy va obrir el seu inseparable maletA� de manicura i el va colA�locar damunt del taulell.

- Willy, qui es el proper brA?tol?

- Benjamin Smith, germaneta, de Nou MA?xic a��va contestar mentre em llimava les ungles a un metre del cos dessagnat de John, El Llarg.

Susana HernA?ndez.

http://susanahernandez.wordpress.com



Share on Facebook
15-07-2011

silvia-tarrago

SelecciA? de tres poemes de ‘L’alA? en la pols’, de SA�lvia TarragA?

EL TEMPS ENCETAT

Duies el temps encetat
que ta��encenia el rumb
orquestrat en la plana.

Convergies en el mA?n
des de la terra,
i aquell vA?rtex de llum
tambA� la��omplies.

No sabies res mA�s
que el vincle
cap a aquest niu de llavors
prenyades
en la��arena infinita dels inicis.

Et feies amb el sol,
en la��estaciA? hostil
i en la bonanA�a,
mentre dormies
el repA?s dels innocents,
degut al tronc
i a la branca.

BOSCATGES
Acull la��esqueix
aferrat a la��esclat de la branca
i contempla
aquest impuls verdejant
de la prada.

Medita el silenci,
matisat pel clarobscur
da��una tarda esgotant-se
i repensaa��t
des del cor del mA?n.

Uneix aleshores
els fils invisibles
que ens lliguen sempre
en la��univers
i retorna
altre cop
a aquell preludi
dels boscatges.

DESPERTA
Desperta els cinc sentits
i enfilaa��ls al ventall de la��heura,
a la remor tremolosa
de les agulles de pi
que apressen el foscant
per racons de falgueres.

I mentre observes aquest desconcert
orquestrat en fileres de canyes,
segueix el rumb pertinaA� de la riera,
les dreceres del bosc,
imprecises i esquives
com vol da��orenetes.

Escolta tambA� el silenci,
esquinA�at pel batec sobtat
da��un brancatge,
absort en la subtil complaenA�a
de la��oratge.

Sent la pell humida
da��aquesta sorra
amarada en la��essA?ncia alboral
de les llavors que esperen
la vinguda de la��afer germinant,
la��esperit de la crescuda
i el beneplA�cit del temps.



Share on Facebook