NOTICIES

web conte st. vicenç l'Índia

Editat un nou conte sobre Sant Vicenç de Montalt

De l’Índia a Sant Vicenç a tocs de pilota” és el títol més recent de la col·lecció sobre el patrimoni cultural del municipi.

Un nou conte sobre Sant Vicenç de Montalt, publicat pel consistori, amb disseny i impressió a càrrec de La Impremta d’Argentona, té com a protagonista la Swati, aquest relat ens parla de persones que tenen molt i d’altres que no tenen res, de gent implicada, d’educació en valors, de generositat, de donar sense esperar res a canvi, de traspassar fronteres…

Com explica l’alcalde de Sant Vicenç de Montalt, Miquel Àngel Martínez i Camarasa en el pròleg: Però, més enllà de la història de la Swati, aquesta narració també ens mostra que una societat millor és possible i que molt a prop nostre tenim molt bona gent que no dubta a posar el seu petit granet de sorra perquè les diferències entre els països més avançats i els menys desenvolupats siguin cada vegada més petites”.

 


Web-

Singular i particular visió de la vila de finals del segle XIX. El Sr. Alejandro

Cirici ens descriu la imatge que té de l’Argentona que ell viu, no faltat de crítiques

sobretot pel que fa a les argentonines i els argentonins de l’època.

Visió faltada d’una anàlisi més generalista i que la fa una opinió poc creïble.

En la seva descripció dels masos és prou eloqüent, deixant de banda masies

que varen tenir una importància cabdal, sobretot en el cultiu de la vinya. Es

centra sobretot en les cases senyorials per la seva rellevància familiar i arquitectònica.

En els seus escrits sobre les aigües medicinals de la vila en fa

unes pinzellades més concretes. Amb aquest opuscle d’Alejandro Cirici es

dóna a conèixer aquesta visió singular de l’autor sobre Argentona.

Gràcies al Centre d’Estudis Argentonins Jaume Clavell per la cerca del document

i que serveixi per situar-nos a finals del segle XIX en la nostra vila.

Àngel Puig Boltà

Regidor de Cultura

 


Pagesia-facebook

Vaig poder veure el manuscrit d’aquest llibre, que el seu autor en un gest de confiança que li agraeixo em va voler mostrar quan encara l’estava acabant d’enllestir. Aleshores vaig adonar-me que no era tant el recull memorialístic dels seus records sobre la vinya i el vi a Argentona, com el reflex dels seus sentiments sobre el món rural viscut per ell a la seva vila natal. Vaig comprendre més tard perquè el manuscrit era escàs en paraules i per contra generós en imatges.  L’autor, en aquest llibre, ens ha volgut fer partícips d’una part important de la seva intensa i dilatada vida, la del món pagès argentoní i dels sentiments que aquesta vivència ha generat dins seu, més que no pas relatar-nos de forma minuciosa, cronològica i menys encara acadèmica, els seus records.

Oriol Marfà

 


Preludis-facebookpetita

“El poemari reflecteix una estructura en tres parts que remet a sengles formes musicals de plantejament i extensió diverses. S’hi fa palesa l’excel·lència del treball formal, des del punt de vista rítmic i de teixit sonor, però també de riquesa i precisió lèxiques. Ara bé, ens hi hem de referir, així mateix, com una obra major per la prodigiosa i subtil capacitat d’expressió metafòrica, que sovint contribueix a dotar els versos d’una atmosfera corprenedora, màgica i fascinant. I és també un llibre major per la manera magistral com Guido Sari hi afronta el foc i el naufragi de la vida, en un to elegíac, de nostàlgia continguda”.

Carles Duarte i Montserrat

Guido Sari va néixer i viu a l’Alguer, es va doctorar a Càller el 1975 i fins al 2010 va ser director de la Biblioteca Municipal de l’Alguer. Va fundar amb el seu germà Aldo l’Associació per a la Salvaguarda del Patrimoni Historicocultural de l’Alguer (1988), per tal de contribuir a fomentar l’ús social de la llengua, i va ser entre els promotors de la secció local d’Òmnium Cultural (1993).

Ha escrit llibres i articles que tracten de la història i cultura algueresa tant en italià com en català. D’aquests últims recordem els de caràcter literari Contes i rondalles (2 volums, 1995, 1998) i Fem teatre fem llengua (2006).

Des del 1990 va començar a organitzar cursos de llengua i tallers, entre els quals els de lectura (Teatre de veus). Per aquesta forma de teatre, que neix amb la finalitat d’involucrar a un ús més ampli de la llengua ciutadans corrents, que actuen com a actors no professionals, va escriure unes quantes obres en el català de l’Alguer, com Soldadet, poema quasi èpic (2012) i les comèdies Vassil (2013), Dolçaflor (2014), Dos mil cent… (2015), Elogi de la bellesa (2015).

El 2012 va publicar un llibre de sociolingüística El català de l’Alguer: una llengua en risc d’extinció amb l’editorial la Busca i amb el mateix editorial, el 2013, el seu primer  recull de poemes, Poemari mínim.

El 2013 li va ser atorgat el Premi d’actuació cívica catalana Lluís Carulla.

El 2015 va publicar un segon recull de poemes: Els ocells màgics, editat per les editorials La Busca i La Comarcal Edicions.


ioga-web.jpg

La Comarcal Edicions treu com a novetat la traducció comentada del ‘Patañjali Yoga-sutra’

Frans Moors és l’autor de la traducció i comentaris d’aquest text, escrit pel pensador hindú Patañjali, en el qual es basa el ioga en la seva forma clàssica. El llibre ha estat traduït al català per Marta Artigas

 

El ‘Yoga-sutra de Patañjali’ està format per 196  sūtras, és a dir, tractats sàncrits sobre la doctrina, els rituals i les prescripcions de la vida quotidiana  exposats en forma d’aforismes.  Aquesta traducció amb comentaris que ha fet Frans Moors és d’una remarcable fidelitat i precisió, tant al text sànscrit com a l’ensenyament rebut del seu professor, TKV Desikachar. El llibre és fruit d’anys de consagració a l’estudi i aprofundiment del text original, per això constitueix una veritable obra de referència per a tots aquells que volen acostar-se a la saviesa del seu contingut.

Frans Moors practica i estudia el ioga des de fa més de 30 anys i viatja anualment a Chennai (Índia), per aprofundir el seu aprenentatge amb el seu mestre, TKV Desikachar. Moors imparteix seminaris, conferències i es dedica a la formació de professors a diverses ciutats europees, ensenyant els diferents aspectes del ioga i també els textos fonamentals.  Durant 17 anys va ser redactor en cap de la Revista Viniyoga i responsable dels diàlegs de la secció Yoga-Sūtra.

La traducció del llibre al català ha estat realitzada per Marta Artigas, professora de ioga, estretament vinculada amb l’ensenyament d’aquesta filosofia rebuda de T.K.V. Desikachar i Krisnamacharya Yoga Mandiram. Des de l’any 1985 és directora de la seva pròpia escola a Granollers i durant 25 anys ha estat impulsora responsable de la traducció de la Revista Viniyoga. Cal destacar el rigor, la fidelitat, el respecte ajustat al veritable sentit textual i la delicadesa expressada en cadascun dels detalls de la seva traducció d’aquesta obra.


Avi-marcel-web

Editat un nou conte sobre Sant Vicenç de Montalt

L’avi Marcel torna a la plaça del Poble’ és el títol més recent de la col·lecció sobre el patrimoni cultural del municipi

 

Aquest nou conte sobre Sant Vicenç de Montalt, publicat pel consistori, amb disseny i impressió a càrrec de La Impremta d’Argentona, té com a escenari la plaça del Poble i recupera la història i la tradició vinculada a aquest indret a través d’un original diàleg.

‘L’avi Marcel torna a la plaça del Poble’ es suma als títols que han anat apareixent al llarg d’onze anys amb l’objectiu de divulgar entre els petits la història del poble, dels seus carrers, dels seus edificis i de la seva gent.

L’autor del text és en Jordi Brunet i Ezquerro, mentre que les il·lustracions són obra de Marina Ibàñez Cuesta.

Com explica l’alcalde de Sant Vicenç de Montalt, Miquel Àngel Martínez i Camarasa en el pròleg: “Persones com l’avi Marcel, el protagonista del conte d’enguany; racons emblemàtics com la plaça del Poble, on transcorre la narració, i la ferma voluntat de mantenir els orígens i la història ens han portat fins aquí, fins on som ara”.

 


Imagen3

‘Els ocells màgics i altres poemes’, novetat editorial de La Comarcal Edicions

Es tracta de la darrera obra de l’escriptor alguerès Guido Sari, autor de llibres i articles sobre la història i cultura de l’Alguer.

Guido Sari, va néixer i viu a l’Alguer. Doctorat a Càller el 1975 fins al 2010 ha estat director de la Biblioteca Municipal de l’Alguer. Juntament amb el seu germà Aldo va fundar a finals dels vuitanta l’Associació per a la Salvaguarda del Patrimoni Historico cultural de l’Alguer, amb l’objectiu de contribuir a fomentar l’ús social de la llengua. A més, va ser un dels promotors de la secció local d’Òmnium Cultural.

Sari és autor de llibres i articles que tracten de la història i cultura algueresa, tant en italià com en català. De la seva abundant obra destaquen els de caràcter literari: Contes i rondalles (2 volums, 1995, 1998) i Fem teatre fem llengua (2006).

Al llarg de la dècada dels noranta Guido Sari va començar a organitzar cursos de llengua i tallers, entre els quals els de lectura en veu alta o teatre llegit. D’aquesta experiència, nascuda amb la finalitat d’involucrar a un ús més ampli de la llengua ciutadans corrents, que actuen com a actors no professionals, va escriure algunes obres en el català de l’Alguer, com ara Soldadet, poema quasi èpic (2012) i les comèdies Vassil (2013) i Dolçaflor (2014).

Més recentment, el 2012, va publicar un llibre de sociolingüística El català de l’Alguer: una llengua en risc d’extinció amb editorial la Busca i amb la mateixa editorial, el 2013, el seu primer recull de poemes, Poemari mínim.

El 2013 li va ser atorgat el Premi d’actuació cívica catalana Lluís Carulla.

L’escriptor Àlex Susanna ha dit d’ell: «Els seus poemes, perfectament escandits i mesurats, són amants de l’encavalcament i doncs de la juxtaposició del ritme del vers amb el de la frase: un contrapunt que és a l’origen de la millor música en poesia. La que defuig el ritme insistent del tamborí –és a dir, la que confon ritme amb metre–, i per contra s’empelta del que podríem dir una “música callada”: una música interior. La que conforma el corrent principal de la poesia moderna».

 


_DSC0138

Entrevista a Sergi Roche Font, autor de ‘30’

L’Ajuntament d’Alella i La Comarcal Edicions presenten aquest diumenge 19 d’abril, a les 11h del matí, a Can Lleonart, el guanyador del Premi Alella a Maria Oleart 2014, Sergi Roche Font, autor del poemari ‘30’. Roche ha publicat els següents llibres de poesia: Ànimes cercant el paradís (2005), La Ciutat Antiga (2006), Les Set Paraules (2007), La Taula de Llum (2007), Serà aquest món (2008) i Una delicada indiscreció (2010).

“El llibre és una crònica literària sobre el que succeeix aquí i ara, passada pel tamís subjectiu”

Els poemes de ‘30’ reivindiquen el malestar d‘una generació?

En part crec que sí, ja que el punt de partida del llibre és la crítica en un moment concret i específic, és a dir, en una edat, que és el que representa aquest número. Però per altra part, també crec que el missatge que emet el llibre pot ser rebut per qualsevol persona, sigui quina sigui la seva generació. Es tracta, en definitiva, d’una visió de la realitat actual, del que succeeix i com ho percep una bona part de la societat.

En el seu llibre es planteja fer ‘poesia social’? Vol fer la seva aportació a canviar la societat?

És francament difícil que un llibre, com a aportació individual, tingui una repercussió real i evident en la realitat, i concretament sobre la societat, sobre els lectors que el rebran. Sí realment fos així, estaria plenament satisfet d’haver-ho aconseguit. En realitat la meva intenció principal, era fer una crònica literària sobre el que succeeix aquí i ara, evidentment passada pel meu tamís subjectiu. Sobre la poesia social, crec que el llibre podria entrar dintre d’aquest gènere pel contingut i per la intenció que vol transmetre.

El pas del temps i les inquietuds d’una generació preparada que sembla trobar-se davant d’un mur marquen molts dels seus poemes. Tot i així no parlem d’una poesia nihilista sinó d’una poètica que no amaga una certa esperança. En tenim d’esperança en el magma de la globalització i del que sembla l’Apocalipsi del segle XXI?

Crec fermament que sempre hi ha esperança. El que succeeix, des del meu punt de vista, és que aquest segle XXI ha aportat una rapidesa en els fets i una desorientació a la societat que és difícil d’entendre i de gestionar, a part, òbviament, d’una bona quantitat de problemes i de murs que porten a la gent a tenir una clara sensació de què la dignitat en els “grans afers” costa de trobar.

Les Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació són presents al seu llibre, si més no testimonialment. Creu que afectaran la manera de fer poesia, de cara a un futur?

Les Noves Tecnologies ja han canviat la vida quotidiana de tothom, de forma individual i col·lectiva. Per tant, crec que la poesia i la literatura en general ja han trobat i continuaran trobant noves formes de difondre’s i de ser part d’aquesta virtualitat tan present avui en dia.

El llibre desvetlla també, sobretot, la crisi dels 30 anys. La poesia continua sent encara el millor gènere per reflexionar sobre un mateix i sobre el món?

És un gènere que permet concreció i transmetre un missatge precís i directe en molt poques ratlles. Els llibres de poesia són curts, permeten moltes lectures diverses i també la relectura de forma ràpida, i poden fixar un missatge en etapes diferents i d’una forma totalment diferent de com ho podrien fer altres formes literàries. A més a més, fa possible parlar de situacions diverses en cada poema sense haver de perdre la idea general del conjunt i no haver de limitar el contingut general a l’argument o en accions que desvien l’atenció de l’objectiu que vol transmetre el poeta.

Quins són els seus referents literaris?. En cita diversos al recull.

En general els meus referents principals estan a la literatura anglesa, per la seva forma subtil de tractar la realitat, encara que en aquest recull, per la realitat que explica, no estan especialment presents.

Cultura globalitzada i cultura local es contraposen o es complementen? Sobretot perquè vostè incorpora molts elements de la cultura global en el seu recull.

Penso que es complementen, ja que la realitat particular no deixa de ser la local, encara que avui en dia molt matisada per la realitat global. En realitat no deixem de viure en un lloc en un moment concret, i al final ens condiciona més aquest món proper que no el que passa a l’altra punta del món. Tot i això, crec que parlant de cultura no és ben bé així, ja que la influència sobretot anglosaxona és molt potent.

Què ha suposat per a vostè guanyar el Premi Alella a Maria Oleart en la seva darrera edició?

En primer lloc una satisfacció molt important en l’àmbit personal, perquè la sensació de ser reconegut per la teva feina és gratificant. En segon lloc, la publicació del llibre permetrà la seva difusió i que arribi als lectors, fet que no és gens fàcil amb la crisi actual i en un gènere minoritari com és la poesia.

Entrevista: Albert Calls.

Foto: Cedida.

 

Sergi Roche Font va néixer a Barcelona l’1 de gener de 1980. És llicenciat en Química per la Universitat de Barcelona. Ha publicat Ànimes cercant el paradís (Servei de Publicacions de la UAB, 2005, XXII Premi Divendres Culturals – Ciutat de Cerdanyola), La ciutat antiga (dins del llibre col·lectiu Bellesa Ferotge, Editorial Fonoll, 2006), Les set paraules (dins del llibre col·lectiu Esguards sincers, Editorial Fonoll, 2007), La taula de llum (Editorial Moll, 2007, XXII Premi Bernat Vidal i Tomàs), Serà aquest món (dins del volum col·lectiu Primaveres imperfectes, Fonoll 2008, Premi de Poesia Joan Duch de Juneda) i Una delicada indiscreció (Edicions Saragossa, 2010).

30 arrenca amb una cita de Stéphane Hessel, referent intel·lectual dels indignats, i això és tota una declaració d’intencions. És un llibre reivindicatiu, que conforma una veu pròpia dels temps que corren.

Des de l’autocrítica fins a la vergonya davant dels fets aclaparadors de la societat contemporània, Roche etziba poemes al lector carregats d’originalitat i posant-hi un punt de mira plenament actual i vigent.


Empresa

Nou llibre, ‘Transformación en la empresa’

És el darrer títol publicat amb l’assessorament de La Comarcal-La Impremta d’Argentona, en aquest cas dins d’una edició d’àmbit privat. El seu autor és Sebastián Buenestado

El treball, de 223 pàgines, analitza diversos aspectes empresarials vinculats amb la tasca del seu autor a Transports Metropolitans de Barcelona, com ara l’entorn, la negociació amb l’equip i les tàctiques, l’estratègia, el procés, l’acord, la gestió, les opinions de les persones que hi han participat i una bibliografia, entre d’altres aspectes d’interès.

Com destaca el vicepresident executiu de TMB, Dídac Pestaña Rodríguez: “Se le agradece al señor Buenestado, que deja su cargo de Director General para emprender un proyecto personal y profesional fuera de TMB, su contribución al crecimiento operativo y estratégico de Metro en todos los ámbitos en los que ha trabajado. Durante los últimos años el Señor Buenestado ha sido una pieza clave en la puesta en operación del primer tramo de la línea automática L9 y L10, ha contribuido en los altos niveles de satisfacción manifestados anualmente por los clientes de Metro y por los ciudadanos de Barcelona, ha colaborado notoriamente en la adopción de recursos para hacer frente a la crisis económica de los últimos años y ha sido capaz de crear y consolidar un equipo de profesionales que asegura el despliegue en el futuro de nuevos y complejos proyectos”.

 


Imagen1

El poemari ‘L’estel dels vents’, novetat editorial publicada per La Comarcal Edicions

 

Susana Gil Micó és l’autora d’aquest recull poètic aparegut el passat mes de desembre que, a través de poemes, haikus i imatges,  evoca la seva experiència vital

L’estel dels vents reflecteix en llenguatge poètic  les vivències i impressions que Susana Gil Micó ha anat acumulant al llarg de la seva vida. Retalls i trossets de tot allò que ha anat observant i experimentant.

Aquest és el segon llibre de l’autora, nascuda al Poblenou de Barcelona i vinculada a l’ensenyament del tapís, del teixit i del macramé antics. La seva primera publicació va ser la novel·la històrica La cadira verda on recreava la vida a les fàbriques tèxtils.

Amb L’estel dels vents Susana Gil fa un exercici d’introspecció per oferir al lector molt més que unes memòries, una mirada profunda i reflexiva de tot allò que ens envolta.


CD

Impulsen el projecte ‘Música d’Amor i Silenci’

Marc Freixas, autor del poemari Amor i silenci, i el cantautor Albert Gàmez, impulsen un procés de micromecenatge a Verkami per tirar endavant el projecte “Música d’Amor i Silenci”

Es tracta de fer possible un disc compacte d’uns quants dels poemes de Marc Freixas que ha musicat el cantautor Albert Gàmez. Tot això després d’haver fet uns quants recitals conjunts amb l’espectacle ‘Recital d’Amor i Silenci’ que combina música i poesia i que ha tingut molt bona acollida per part del públic.

Fins el 6 de desembre encara hi ha temps per participar en el projecte que ja porta recaptats 1330 dels 1500 euros que calen per fer possible l’enregistrament del cd.

Es pot col·laborar a través del següent enllaç:

“Música d’Amor i Silenci”

 


PremisAlella

Lliurament dels Premis Literaris Alella 2014

L’obra guanyadora del certamen de poesia, el més veterà dels guardons i que arriba ja a la divuitena edició, es publica a La Comarcal Edicions

El Centre Cultural Can Lleonart d’Alella ha estat escenari aquest diumenge, 26 d’octubre, d’una edició molt especial del lliurament de Premis Literaris marcada pel record a Montserrat Abelló, la poeta que va apadrinar i que va acompanyar aquests premis des de la seva creació i que va morir el 9 de setembre a l’edat de 96 anys.

El jurat dels diferents premis literaris d’Alella va destacar l’alt nivell dels treballs aspirants. Enguany se n’han presentat 109 obres: 18 al certamen de poesia Maria Oleart, 88 al certamen de contes Guida Alzina i 3 al premi relat curt d’astronomia Alella a Isidre Pòlit.

Sergi Roche amb l’obra 30 va ser el guanyador del XVIIIè certamen de poesia Alella a Maria Oleart; M.Eugènia Gisbert amb l’obra Brigada de neteja va aconseguir el premi de la XIV edició del certamen de contes Alella a Guida Alzina; i Jordi Boladeras amb l’obra El Sol és la Lluna, rondalla d’un pare astroenredaire va obtenir el premi de XIè certamen de relats curts d’astronomia Alella a Isidre Pòlit.

Podeu llegir el text sencer en aquesta adreça: Homenatge a Montserrat Abelló en el lliurament de Premis Literaris.

Foto: Ajuntament d’Alella.

 


Carles-Pujadas-portada (1)

El perruquer Carles Pujadas recull la seva trajectòria professional en un llibre

L’escriptor Rafael Vallbona és l’autor de la biografia Carles Pujadas. 40&50. Fent camí des de 1973, que ha estat publicada per La Comarcal Edicions

Les cinc dècades d’experiència professional del perruquer de Teià Carles Pujadas, molt conegut per la seva perruqueria a Premià de Mar, es recullen en aquest llibre biogràfic que ha anat a cura de l’escriptor Rafael Vallbona i que ha comptat, a més, amb la col·laboració dels escriptors Sílvia Tarragó i Albert Calls i d’Adriana Pujol, que s’ha encarregat de la correcció del volum.

La publicació és un recorregut per les vivències del perruquer, emmarcades en els canvis produïts pel pas del temps, més de cinquanta anys d’història viscuts des de la perspectiva d’un ofici que ha evolucionat marcat per èpoques i tendències. També es dóna notícia dels reconeixements que ha rebut pel seu treball i s’escolta la veu d’alguns dels seus clients més fidels.

La presentació del llibre va tenir lloc a Teià el passat 21 de juny, a la Casa Municipal de Cultura La Unió que acollia també l’exposició ‘Fent camí des de 1973’, una mostra amb fotografies de les desfilades realitzades per Carles Pujadas i estris antics de barberia i perruqueria. L’acte, presentat per Rafael Vallbona i que va comptar amb la intervenció de l’alcalde de Teià, Josep Botey, entre d’altres autoritats, va ser seguit per una nodrida assistència de públic.

 

 

Un moment de l’acte en què Carles Pujadas i el seu equip van rebre un reconeixement a la qualitat del seu treball.

Un moment de l’acte en què Carles Pujadas i el seu equip van rebre un reconeixement a la qualitat del seu treball.


unnamed

Presentació de ‘El ser confianzal’ a Mataró

La presentació del nou assaig de Jaume Patuel, El ser confianzal: Fe y confianza del ser humano en el ser humano, anirà a càrrec de Jorge Blaschke i tindrà lloc el proper dimecres, 4 de juny, a dos quarts de vuit del vespre, a la Llibreria Maresme


El pedapsicogog i psicoanalista Jaume Patuel  Puig serà a la capital del Maresme per presentar el seu nou llibre, publicat recentment per La Comarcal Edicions. En aquesta nova obra Patuel aposta per una visió diferent de l’ésser humà des de la psicologia profunda i transpersonal.

 

Data: Dimecres, 4 de juny, a les 19.30h.

Lloc: Llibreria Maresme (C/Jaume Isern, 43, Mataró).


UN-CURS-ESPECIAL

‘Els contes de Premià de Dalt’ recuperen la història de dues escoles públiques de la vila

 

Un curs especial és el títol del darrer llibre d’aquesta col·lecció adreçada als infants que edita cada any l’Ajuntament de Premià de Dalt, i que enguany té com a protagonista la celebració del 25è aniversari de les escoles Marià Manent i Santa Anna

 

La col·lecció Els contes de Premià de Dalt tenen com a objectiu donar a conèixer als infants els diferents elements de la història d’aquesta població del Maresme. Des de que va sortir el primer número, Altemir i Bonadona, l’abril de 2005, aquesta iniciativa literària, educativa i lúdica s’ha anat consolidant.

Un curs especial és obra d’un grup de mestres de les escoles Maria Manent i Santa Anna que han treballat conjuntament per tal d’oferir en aquest llibre la història de les dues escoles públiques de primària de Premià de Dalt. L’autora del text és Mar Font Cortadelles i la de les il·lustracions Roser Cabanillas Bermúdez.


El-ser-confianzal-web

La Comarcal Edicions publica una nova obra del psicòleg Jaume Patuel

El ser confianzal: Fe y confianza del ser humano en el ser humano és el títol del nou llibre del pedapsicogog i psicoanalista Jaume Patuel Puig. Es tracta d’un assaig que aposta per una visió diferent de l’ésser humà des de la psicologia profunda i transpersonal

 

Com a  experimentat educador i psicoanalista, Jaume Patuel proporciona en aquesta darrera obra seva nombrosos exemples i metàfores que serveixen per il·lustrar les seves exposicions i arguments. D’aquesta manera, facilita la lectura i convida a encetar el camí de l’autoconeixement, donant també la possibilitat de reflexionar sobre el sentit de la vida.

Jaume Patuel Puig va néixer a Guyotville (avui Ain Benian), Algèria, però als pocs anys hi va anar a viure a Mataró on encara resideix. Tot i que els seus pares procedien de Mataró, els seus avantpassats eren de Soursac (Corrèze, Occitània,França) i es van instal·lar a Catalunya al segle XVIII.

Patuel va estudiar als Salesians de Mataró i, més endavant, es va llicenciar en Teologia per l’Institut de Teologia Fonamental dels jesuïtes de Sant Cugat del Vallès i en Psicologia per la Universitat de Barcelona. Ha impartit cursos en el màster del mateix centre universitari, i també a l’MBA de La Salle de Barcelona.

Actualment, és professor de la Fundació Vidal i Barraquer i membre del Seminari de Psicologia de la Religió. També dóna classes a la Formació Permanent dels jesuïtes de Sant Cugat del Vallès i és col·laborador de la seva revista, ‘Actualitat Bibliogràfica’. A més, és membre de la Fundació Europea per a la Psicoanàlisi, de l’Associació Catalana de Psicoteràpia Psicoanalítica (ACPP) i de l’Associació Internacional d’Estudis Mèdics – Psicològics i Religiosos (AIEMPR). Després d’escriure articles al llarg de 25 anys en el desaparegut ‘Diari de Mataró’, publicats en la seva col·lecció Quòdlibet, manté la seva columna setmanal al setmanari ‘El Tot Mataró i Maresme’.

El pensament de Jaume Patuel és humanista integral. Pare de família amb dos fills i casat en segones núpcies, resideix a Mataró on té una consulta psicoterapèutica.


Alella

Convoquen els Premis Literaris Alella 2014

Els guardons, a més de promoure la creació literària, són un homenatge a tres personatges que han deixat la seva empremta a Alella i que han contribuït a l’enriquiment de la nostra cultura:  Maria Oleart, Guida Alzina i Isidre Pòlit

 

Per participar-hi cal trametre les obres abans del 15 de juliol a l’Ajuntament d’Alella, Regidoria de Cultura, (plaça de l’Ajuntament, 1, 08328 Alella), acompanyades d’un sobre tancat. A dins d’aquest sobre és imprescindible que hi hagi una tarja amb el títol de l’obra, nom, cognoms, adreça, telèfon, correu electrònic i fotocòpia del DNI de l’autor.

Els premis convocats són els següents:

Alella a Maria Oleart – Certamen de poesia

Aquest premi s’atorga al millor recull de poemes, inèdit i original en llengua catalana. No concursen treballs guardonats en altres certàmens. El premi consisteix en la publicació de l’obra, en edició comercial, per La Comarcal Edicions i una peça de l’escultor Mariano Andrés Vilella.

Alella a Guida Alzina – Certamen de contes

Aquest premi s’atorga al millor conte, inèdit, original i en llengua catalana. L’extensió no serà superior a 8 fulls. No podran concursar treballs guardonats en altres certàmens. El premi consisteix en una peça de l’escultora Sara Milian i un xec per valor de 600 euros. A més, el conte es publicarà a la revista Alella.

Alella a Isidre Pòlit – Premi Relat Curt d’Astronomia

Aquest premi s’atorga al millor relat curt d’astronomia, inèdit, original i en llengua catalana. L’extensió no serà superior a 3 fulls. No podran concursar treballs guardonats en altres certàmens, ni els membres de l’Agrupació d’Astronomia d’Alella, promotora del premi. Només es permet una obra per autor. El premi consisteix en un xec de 300 euros.


llibres-sant-jordi

Les novetats editorials de La Comarcal Edicions per a aquest Sant Jordi

El poemari I la llum es va fer i les novel·les Comptabilitat domèstica o El misteri de la cambra tancada i El tiempo en el espejo,  són les principals novetats que presenta La Comarcal per Sant Jordi

Entre els nous llibres que acaba de publicar La Comarcal Edicions hi trobem I la llum es va fer, de Josep Fàbrega, poemari guanyador de la darrera edició del Premi Alella a Maria Oleart, la XVII.

Una altra novetat és la novel·la Comptabilitat domèstica o El misteri de la cambra tancada, del veterà autor Jordi Bordas i Coca, una obra de misteri, suspens i molta tensió que captivarà tant als amants del gènere negre com als lectors en general.

També hi trobem la nova novel·la de Ginés Sánchez Amorós, El tiempo en el espejo, un relat format per diverses històries que composen un gran caleidoscopi narratiu.

D’altra banda, cal destacar la publicació d’un nou volum de la col·lecció de contes de Sant Vicenç de Montalt titulat Tots fem pinya a Sant Vicenç de Montalt,  i l’aparició de la nova revista La Sénia del rellotge. Revista de cultura de Vilasssar de Mar i el Maresme, una publicació editada per l’Ajuntament de Vilassar de Mar amb els serveis editorials de La Comarcal Edicions.

Tots els llibres de La Comarcal Edicions es poden comprar a quaselvol llibreria i, també, a Amazon. En cas d’haver-los d’encarregar a llibreries, la  distribuidora és Midac Llibres.

 


el-tiempo-en-el-espejo-web

‘El tiempo en el espejo’, novetat editorial de La Comarcal Edicions

 

L’autor, Ginés Sánchez Amorós, ha creat una novel·la coral amb diversos protagonistes a través dels quals basteix una història plural, plena de facetes


El tiempo en el espejo narra les peripècies de la jove Angustias qui deixa enrere el seu passat, fugint de la pobresa, la solitud i la mesquinesa imposades pels seus veïns. En aquest camí que acaba d’encetar li espera una vida nova, una ciutat, una feina, un amor i una família. Però el temps i l’atzar faran que s’endinsi en un laberint d’anhels, somnis i ambicions que acabaran convertint el seu trajecte en un viatge iniciàtic.

Ginés Sánchez Amorós és autor d’obres diverses, algunes de les quals han estat publicades a La Comarcal Edicions, com les novel·les Delluch i Voces, i el llibre de poesies Los cuatro sellos.

El tiempo en el espejo es pot comprar a qualsevol llibreria (el distribuidor és Midac Llibres) i, també, a Amazon.

 


Premi-maria-oleart-14-WEB

Presenten l’obra guanyadora del XVII premi “Alella a Maria Oleart”

I la llum es va fer, de Josep Fàbrega i Selva, va ser el poemari guardonat en la darrera edició del premi, i acaba de ser publicat per La Comarcal Edicions

La poetessa i rapsode, Anna Maluquer, va presentar el passat diumenge 6 d’abril, a les Golfes del Centre Cultural d’Alella, Can Lleonart, el  XVII Premi “Alella a Maria Oleart”, I la llum es va fer, de Josep Fàbrega i Selva.

Segons explica Maluquer al pròleg, el poemari “és un treball minuciós on les imatges flueixen sense entrebancs i on el ritme és treballat amb un rigor admirable”.

El premi de poesia “Alella a Maria Oleart” té una sòlida trajectòria i des del seus inicis La Comarcal edicions ha publicat l’obra guanyadora.

 


La-senia

Neix la nova revista cultural “La Sénia del Rellotge”

La Biblioteca Municipal Ernest Lluch, de Vilassar de Mar, serà l’espai de presentació, divendres 14 de març, de la la nova revista La Sénia del Rellotge. Revista de cultura de Vilassar de Mar i el Maresme. La publicació, que recull l’esperit de l’antic Singladures, és una iniciativa de la Regidoria de Cultura amb la voluntat de promoure la divulgació de la història i la cultura locals.

La revista es podrà consultar a través del web municipal i es podrà aconseguir a l’Espai Cultural Can Bisa, a la Biblioteca Municipal i a l’Ajuntament fins a exhaurir exemplars. De la producció gràfica se n’ha encarregat La Impremta d’Argentona-La Comarcal Edicions.

La publicació deu el seu nom a la sénia modernista projectada per l’arquitecte Eduard Ferrés i Puig, esdevinguda equipament municipal i que acull la Col·lecció municipal de la Marina, i surt al carrer amb noves seccions i la voluntat de publicar-se de manera regular un cop l’any. A través de diversos articles, s’explicaran aspectes relacionats amb la cultura, la història i el patrimoni de Vilassar de Mar, des d’una perspectiva científica i professional.

Durant l’acte de presentació es va fer la xerrada “La memòria oral a Vilassar de Mar”, un dels articles que recull el primer número de la revista. La xerrada va anar a càrrec d’Agustí Martín, membre del Consell Assessor de Cultura (CAC) i impulsor del projecte de la memòria oral de Vilassar de Mar.

Articles que conté el núm. 1 de “La Sénia del Rellotge”:

-Presentació de l’alcalde.

-Butlletí de sumaris de la revista Singladures, 1-30 (1985-2012). Sol Teixidó i Blanch.

-Historial del butlletí Singladures. Damià Bas i Macià.

-Ressenyes històriques de Vilassar de Mar (1881-1891). Antoni Torrent i Marquès.

-Aproximació a la vida de Maria Roser Carrau i Puigvert. Carla Pi i Rusiñol.

-Els fons musicals del Museu-Arxiu de Santa Maria de Mataró (I). Neus Cabot i Sagrera.

-Estudi de la pluviometria a Vilassar de Mar (1982-2011), trenta anys de dades a ca l’Eudald. Pere Novell i Andinyac.

-Resum històric del Centre Excursionista Pirenaic a Vilassar de Mar. Lluís Beulas i Tenas.

-La memòria oral de Vilassar de Mar. Agustí Martín i Mallofré.

-Arxiu Municipal de Vilassar de Mar, memòria 2012. Cristina Simó i Recasens.

-Biblioteca Municipal Ernest Lluch i Martín, memòria 2012. Laia Ventura i Riera.

-Servei de Gestió Cultural i dinamització associativa, memòria 2012. Jordi Viñes i Querol.


Mà-e1379922337808

Serveis editorials de La Impremta d’Argentona

T’oferim assessorament en la producció gràfica de tota mena de llibres, revistes i publicacions. Fem realitat els teus projectes.

La Impremta d’Argentona-La Comarcal edicions compta amb una llarga experència de 17 anys en el camp de la publicació, com pot comprovar-se en el seu diversificat catàleg de títols.

Posem a la teva disposició la nostra experiència en tota mena d’edicions per ajudar-te a fer viables els teus llibres i produccions gràfiques, des del procés inicial: assessorament de contingut, correcció, maquetació i disseny, fins a la impressió i distribució en els canals editorials més actuals, tant en format paper com digital.

Amb motiu dels 15 anys del segell, l’any 2011 vam obrir el portal www.lacomarcaledicions.com, un espai a la xarxa en el qual es dóna notícia de les nostres publicacions i propostes, però també d’altres de relacionades amb el món editorial i la literatura més actual.

Per a qualsevol projecte editorial que vulguis fer, pensa en nosaltres!

 


comptabilitat-domestica-web

‘Comptabilitat domèstica o El misteri de la cambra tancada’, nou llibre editat per La Comarcal Edicions

Intriga, suspens i molta tensió són els ingredients de la nova novel·la de Jordi Bordas que acaba de publicar-se aquest mes de gener

L’escriptor barceloní Jordi Bordas i Coca ha confegit en aquesta obra un còctel de misteris i sospites que captivarà tant als amants del gènere negre com als lectors en general. La trama s’inicia en el moment en què, gràcies a un programa de comptabilitat, la Mònica descobreix una diferència mensual entre les despeses i els ingressos que declara el seu marit, en Robert. Malgrat que ell ho atribueix a un error i hi treu importància, això reviu en la Mònica antics dubtes sobre la seva culpabilitat en un assassinat que va tenir lloc a l’empresa d’on l’havien acomiadat injustament. L’empresari havia estat trobat mort dins el despatx, tot i que  s’havia tancat amb clau per preparar els sous. A més, tretze milions de pessetes havien desaparegut. A partir d’aquest moment els interrogants i les conjectures donen pas a una història trepidant on s’evidencia el mestratge literari de l’autor.

Bordas es va donar a conèixer ja als anys seixanta quan va estrenar i publicar l’obra de teatre per a nois i noies La Terra es belluga (Edicions 62), que va ser guardonada amb el premi de teatre Serra d’Or. Poc després, va ser entrevistat al llibre d’Oriol Pi de Cabanyes i Guillem-Jordi Graells,  La generació literària dels 70.També va traduir obres d’Arnold Wesker, Clifford Odets i Woody Allen.

Als anys 90, després d’un temps sense publicar, va tornar al camp de la narrativa i va obtenir diversos guardons entre els quals destaquen el premi Emili Teixidor 1999 per L’assassí sense pietat, (La Busca, 2000) i el premi Ramon Juncosa 2002 per Congelats a domicili, (Editorial Trabucaire, 2003). També va publicar els reculls Divuit dies de vacances (Abadia de Montserrat, 2002) i Baixa per malaltia (editorial Mont-florit, 2006) que va ser finalista del premi Mercè Rodoreda.

El 2008 va publicar Obra poètica (editorial Montflorit),  i uns anys més tard va veure la llum la seva primera novel·la llarga: D’esquena al sol (Editorial Meteora, 2011).  Aquesta obra va ser en part fruit dels cursos seguits a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès.

Jordi Bordas actualment és membre del col·lectiu de contes Setze Petges.

 

Comptabilitat domèstica o El misteri de la cambra tancada es pot comprar a qualsevol llibreria i, també, a Amazon.

 


Imagen1

La memoria de Cabrils i els poemes de Punsola traduïts a l’àrab

Publicats dos nous títols vinculats a La Impremta d’Argentona, centrats en temes comarcals

Recuperar la història local és el que es planteja el llibre ‘Com era abans Cabrils. Ensenyament, música i festivitats del calendari’, publicat per l’Ajuntament de Cabrils, a través de la seva Regidoria de Cultura, la Biblioteca Pública de Cabrils i la Diputació de Barcelona.

Els textos del llibre són a càrrec del Grup de tertúlia Com era abans Cabrils. De la transcripció i redacció se n’ha encarregat Mireia Llonch i Llongueras. La maquetació i impressió ha anat a càrrec de La Impremta d’Argentona.

El treball s’estructura a través de les seccions d’Ensenyament. Música i Festivitats del calendari. Precisament, en aquest darrer apartat, es destaquen una trentena d’efemèrides de l’any: Els Reis, Dijous gras, Sant Antòni de Pàdua o dels paletes, Festa del Pare Claret…

“Aquests escrits són fruit de la memoria d’uns cabrilencs que han viscut molts ays al municipi, i també és el resultat de l’esforç de diverses persones que de forma voluntària ens hem dedicat a destriar i compilar la informació necessària per a redactar-los”, explica la periodista Mireia Llonch i Llongueras en el pròleg del recull.

‘Punsola viu, Punsola vola’

Multiplicar la veu del poeta mataroní Josep Punsola és el que s’ha plantejat l’associació cultural mataronina Llibre Viu amb la publicació de l’obra ‘Punsola viu, Punsola vola. Un viatge català-àrab’.

El recull, imprès a La Impremta d’Argentona, aplega una selecció de poemes de Josep Punsola i Vallespí traduïts del català a l’àrab, en el marc de l’Any commemoratiu que s’ha celebrat a la capital del Maresme, amb motiu del centenary del seu naixement.

L’opuscle compta amb una il·lustració en portada de Raül Capitani, textos de Francesc Rogès, Manuel Punsola, Elias Khoury i Ma Dolça Ribas. De la traducció a l’àrab se n’ha encarregat Elias Khoury Nafouj. També hi ha material fotogràfic i d’interès cultural divers.


AiS

Publiquem un poema de Marc Freixas a la secció ‘Inèdits’

 

L’autor del poemari Amor i silenci ha volgut oferir-nos una petita mostra del que està escrivint darrerament

Marc Freixas és un poeta molt actiu que no deixa passar l’ocasió de difondre la poesia a través de tots els mitjans possibles.  Els darrers mesos ha participat com a poeta a diversos actes entre els quals un recital de poesia a Vilafranca del Penedès, la presentació  del llibre Amor i Silenci a la biblioteca Cal Font d’igualada i el Festival ‘Poesia a les caves’ a Sant Sadurní d’Anoia.

El seu darrer poemari, Amor i Silenci, va ser ressenyat darrerament al diari digital de cultura Núvol.

Podeu llegir el seu poema inèdit ‘El llibre de poemes’, en aquest enllaç: El llibre de poemes, de Marc Freixas.

 

 


Poch

Inauguren l’exposició ‘A l’entorn de M’, de l’artista Joan Poch

 

La Casa Gòtica d’Argentona acollirà, del 29 de novembre fins el 5 de gener, l’exposició ‘A l’entorn de M’, pintures, dibuixos i escultures de la carpeta amb il·lustracions i textos publicada dins el segell de La Comarcal Edicions

La proposta neix de la mateixa inquietud que va originar el projecte ‘Carpeta M‘: el mite de Teseu i el Minotaure. Aquests personatges de la mitologia clàssica han donat com a fruit les catorze obres de l’artista, que s’acompanyen de textos d’Emilia Illamola Ganduxé, i poemes de Joan Carles Gonzàlez Pujalte.

L’acte d’inauguració tindrà lloc aquest divendres, 29 de novembre, a les vuit del vespre a la sala d’exposicions de la Casa Gòtica (Pl. de l’Església, 4, Argentona).

Més informació a: www.argentona.cat

 


SilviaRomero

Sílvia Romero guardonada amb el 15è Premi El Lector de l’Odissea

L’autora de l’obra de teatre Verí, Sílvia Romero i Olea, s’ha endut el prestigiós guardó amb la novel·la Lladres d’històries que serà publicat a la  col·lecció “A tot vent”, d’Edicions Proa

L’acte de lliurament del Premi de Narrativa El Lector de l’Odissea, considerat el més transparent del panorama català gràcies al procés de selecció d’obres finalistes en què hi participen un centenar de lectors, va tenir lloc el passat divendres, 25 d’octubre, a l’Auditori Municipal de Vilafranca.

El premi a la novel·la guanyadora, al qual optaven 30 originals, va ser lliurat a Sílvia Romero pel conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, després d’un emotiu acte de celebració del 15è aniversari del certamen, en el que també hi van assistir Laura Borràs, la directora de la institució de les Lletres Catalanes, els guanyadors d’edicions anteriors i tots els lectors que han format el jurat aquest any.

Amb Lladres d’històries Sílvia Romero s’endinsa en el món de l’ambició i la recerca de l’èxit a qualsevol preu a través de l’encreuament de dues històries separades per quaranta anys: l’exili a Mèxic d’un mestre, el seu fill i una nena òrfena als anys 30, i l’afany per pujar en  l’escala professional d’una jove periodista sense escrúpols en la Barcelona del segle XXI.

FONT: lafura.cat

 

 


Copia de IsabelDelRio_laredinformacion_0

Les 100 Barcelones d’Isabel del Río

Albert Calls/Ressenya de llibre

La crisi apocalíptica que estem vivint, provocada principalment per l’ambició humana sense mesura, ens obliga a assumir aquest tram del segle XXI –als antics membres de l’anomenat Primer Món– amb restriccions de tota mena. Fruit d’aquesta necessitat, precisament, han sorgit interessants llibres que ens donen pistes i fulls de rutes a seguir

 

I si una de les restriccions a què ens veiem abocats per motius d’economia domèstica és el poder viatjar, 100 coses per fer a Barcelona almenys una vegada a la vida, d’Isabel del Río, publicat per Cossetània Edicions, ens dóna un ampli ventall de possibilitats de redescobrir la capital de Catalunya amb pocs recursos i moltes opcions.

En aquest context, l’escriptora, editora, activista cultural i per damunt de tot, jo crec, exploradora de la vida, Isabel del Río, ens regala 100 possibles viatges a la Barcelona que tenim a tocar de casa. La guia parteix d’una tasca de redescobriment personal que el lector pot convertir en seu. Alhora, s’obre a multiplicitat de possibilitats i combinacions, perquè cadascú es faci el seu itinerari personal.

El llibre parteix de descobrir les cares que t’observen des del sostre de Barcino i proposa conèixer de prop la torre Agbar, el Laberint d’Horta, el Liceu, la Cereria Subirà, la història dels gegants, el Palau Sant Jordi, el Cafè de l’Òpera, el Mercat de Sant Antoni, els cementiris… entre moltes d’altres opcions, tot un ampli ventall de possibilitats que entrellacen llocs coneguts amb d’altres que no ho són tant: patinar, fer un pínic, emprovar-se barrets…

Un total de petits i àgils apunts, 100, que es poden llegir seguits o de forma aleatòria i que ens conviden a fer un turisme de proximitat senzill i que obre universos inexplorats. En línia amb el signe dels temps.

 

Foto Isabel del Río: La Red información


alella

Entrega del premis literaris d’Alella

Dissabte 19 d’octubre, a les set de la tarda a Can Lleonart, es farà el lliurament dels Premis Literaris Alella a Maria Oleart, Alella a Guida Alzina i Isidre Pòlit.

L’acte comptarà amb la intervenció musical d’Ester Lecha, al piano.

Els guardons literaris que s’entreguen a Alella tenen una sòlida trajectòria. La Comarcal edicions publica l’obra guanyadora del premi de poesia Alella a Maria Oleart.


rec

Les Biblioteques de Catalunya i el portal Book Movies convoquen un concurs de ‘book trailers’

“Llegeix, prem el REC i…guanya!” és el lema del certamen, que està dirigit a joves d’entre 14 i 18 anys i té com a objectiu fomentar la lectura de literatura juvenil

El Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya i Book Movies impulsen aquest concurs, que consisteix en crear curtmetratges d’una durada inferior als 90 segons sobre els llibres preferits dels participants.

Els premis es divideixen en quatre categories: millor book trailer, millor guió, book trailer més creatiu i, finalment, el més votat pel públic.   Els guanyadors seran guardonats amb lectors d’ebooks, entrades per a la Filmoteca, visites al diari Ara i lots de llibres.

El termini per presentar-se finalitza el proper 12 de novembre. Podeu consultar les bases i inscriure-us a: www.booktrailer.cat.

Per veure el vídeo promocional cliqueu en aquest enllaç:

Concurs de booktrailers per a joves de 14 a 18 anys.


francesc-miralles-01

Entrevista a l’escriptor Francesc Miralles

Reproduïm  l’entrevista d’Albert Calls, periodista, escriptor i col·laborador de La Comarcal Edicions, a Francesc Miralles per al setmanari La Clau

 

Francesc Miralles (Barcelona, 1968) és novel·lista, compositor i periodista especialitzat en psicologia i espiritualitat. Va començar treballant de cambrer, de professor d’idiomes i de traductor d’alemany i anglès de llibres d’espiritualitat i teràpies alternatives. Aquesta darrera feina li va permetre accedir al món editorial sent contractat com a editor per un segell d’autoajuda. L’any 2001 va guanyar el premi Gran Angular amb la novel·la juvenil Un haiku per a l’Alícia, uns anys després el premi Columna Jove amb Interrail, i des de llavors s’ha dedicat únicament a escriure, a més de fer d’assessor literari per a diferents editorials i una agència. De les seves novel·les per a lectors adults destaquen Amor en minúsculaTant debo fossis aquí, publicades en 14 i 7 països respectivament, a més dels thrillers protagonitzats pel periodista Leo Vidal, molt coneguts pel públic: El quart reichLa profecia 2013El secret de Picasso. També cal destacar la sèrie juvenil Retrum, traduïda a 7 idiomes; i El laberint de la felicitat, escrit en co-autoria amb Àlex Rovira i que ja ha estat traduïda a 10 idiomes. Amb Rovira, precisament, va rebre, l’any 2009, el VIII Premi Torrevieja per la novel·la L’última resposta, traduïda a 8 idiomes. Actualment combina la literatura i el periodisme –escriu mensualment a El País Semanal– amb la seva banda de música NIKOSIA, que ha editat els discos The long journey of wolfes, The ghost of tomorrow i Panda Sonora. Una part important de la seva producció es centra en l’autoajuda, el coaching i la literatura inspiracional, gèneres que ha conreat amb obres com 365 ideas para cambiar tu vida i les més recents Cineterapia i La dieta espiritual. Aquesta darrera es presenta com una proposta revolucionària per eliminar tot allò que sobrecarrega la nostra vida mitjançant un programa pràctic per fer-nos caminar més lleugers de dia en dia.

Amb ‘La dieta espiritual’, el nou llibre que ha publicat, què vol transmetre als lectors?

En aquest llibre hi trobaran un programa per desaprendre els mals hàbits que sobrecarreguen la nostra vida, per treure’ns de sobre tots els quilos de negativitat que ens sobren.

Perdre ‘pes físic’, del nostre cos, i perdre ‘pes espiritual’, és un procés que està inevitablement entrellaçat?

L’ansietat està directament relacionada amb el sobrepès físic, això està comprovat. Precisament, les persones ansioses que no són fumadores obren la nevera molts més cops dels que haurien de fer-ho.

Segons el que planteja en el llibre, quines són les principals actituds tòxiques que hem de deixar de banda per alleugerir el nostre ‘pes espiritual’?

Jo al llibre n’he tipificat un total de 24. Entre les més importants estarien el mal hàbit de ‘pre-ocupar-se’ o la dependència de les opinions alienes. Entre la resta hi ha l’estrès, la rigidesa mental, l’enveja i la gelosia, l’ego, quedar-se en el passat, la impaciència, el perfeccionisme…

Per a la societat i per tant, per a les persones, són uns moments de crisi molt intensa. Es detecta, però, encara que sigui en l’horitzó, un canvi de paradigma social?

Això del canvi de paradigma és un tòpic, perquè quan torni a remuntar l’economia tornarem a la mateix inconsciència d’abans. Però és cert que en moments de crisi la gent té més temps per dedicar a l’espiritualitat i a la recerca d’un mateix.

No pot deixar-se de banda, però, que diàriament dominen més les males notícies que les bones. Com plantar-hi cara a aquest fet que, d’altra banda, és molt difícil de controlar des de la individualitat?

Desconnectant les notícies. M’ho deia l’altre dia un taxista que posava música clàssica al seu cotxe. Li vaig dir: “Quin plaer no haver d’escoltar males notícies”. I em va contestar: “No me’n cap una de sola més. He escollit aïllar-me perquè no m’afectin.”

Actualment podem accedir a muntanyes de llibres de psicologia i autoajuda. Com seleccionem allò que ens interessa i ho separem del que és més aviat ‘fum’?

Hem de pensar en un procés similar a quan trïem les novel·les que ens agraden, cal doncs que cada persona trobi aquell llibre que li escau per a la seva situació personal.

No és una contradicció que una part del món lluiti per aprimar-se i una altra, molt més gran, no tingui l’opció de fer-ho?

En el teòric primer món, les persones socialment desafavorides tenen més risc d’obesitat perquè la seva alimentació és rica en greixos i de mala qualitat, del tipus ‘fast food’, mentre que els prims són els rics. Al tercer món, en canvi, passa a l’inrevès.

Cal una major didàctica social, per exemple als centres escolars, per fomentar una major ‘cultura emocional’?

Seria molt positiu, sí. En alguns centres ja es comença a fer.

Les noves tecnologies ens esclavitzen o ens alliberen?

Ens esclavitzen si estem al servei de la màquina, ens alliberen si posem la màquina al nostre servei.

Per aprimar-se el primer que cal és relaxar-se, un ‘punt de quietud’, vaja?

Un ‘punt de quietud’ permet aprimar-se o qualsevol altra cosa que ens proposem.

 

Fragments de La dieta espiritual


“Només cal eliminar tot el que ens sobra, les actituds que dificulten la nostra existència, per arribar a l’harmonia que ha quedat ofegada a sota de les capes inútils i disfuncionals.

He batejat aquest mètode com la dieta espiritual perquè, setmana rera setmana, ens proposarem aprimar-nos de tot el que no només no ens alimenta, sinó que a més suposa un llast per a la nostra vida diària”.

(…)

“Preocupar-se és una manera excel·lent de no ocupar-se de les coses, ja que mentre donem voltes al que podríem fer, al que els altres no han fet o al que podria passar, tots els nostres assumptes estan en un estat de paràlisi que ens estalvia prendre decisions i posa-nos en funcionament”.

(…)

“Sis mesures contra l’apatia: Etiqueta els teus hàbits, innova cada dia, apaga el televisor, traça petits plans a curt termini, canvia d’ambient, deixa de queixar-te i pren vitamina I, d’imaginació”.

 

 


Llegircatala

Deu editorials catalanes independents unides dins el col·lectiu ‘Llegir en català’

 

El grup està  format per editorials independents de Catalunya que sumen els seus esforços per impulsar la distribució de llibres en català

Llegir en català‘ és una iniciativa de l’editorial Raig Verd, en col·laboració amb Periscopi, LaBreu, L’Avenç, Alrevés, Gregal, Llibres del Delicte, Saldonar, Gall editor i Meteora. Deu editorials independents que no comparteixen cap estructura editorial i amb personalitats ben diferenciades, però que han volgut unir-se per crear projectes destinats a difondre millor els seus llibres.

El grup reivindica un espai a mitjans de comunicació i llibreries, alhora que defensa un model de negoci de proximitat, tant amb els autors i els professionals que intervenen en el procés d’edició, com amb els llibreters.

Una de les activitats literaries que du a terme ‘Llegir en catàla’ és la publicació d’un blog on es pot   trobar un llibre al mes per editorial, notícies i entrevistes. A més, publicarà amb caràcter semestral un càtaleg de novetats editorials que es distribuirà a llibreries, biblioteques i mitjans.

 


Invitació Cares Asterio

Presenten ‘La carpeta M’, nou projecte de Joan Poch amb textos d’Emília Illamola i Joan Carles González

L’acte tindrà lloc a la Galeria Begemot de Mataró el proper divendres 31 de maig, a les vuit del vespre, juntament amb la inauguració de l’exposició ‘Les cares d’Asterió’.

La Carpeta M és una carpeta d’art en la qual els escriptors Emília Illamola i Joan Carles González Pujalte evoquen el mite clàssic de Teseu i el Minotaure a través de textos i poemes amb il·lustracions de l’artista Joan Poch. Amb aquests escrits, els autors han volgut contribuir a donar cos a la idea original de l’artista, un projecte que ha generat una gran quantitat d’obres que es podran veure en l’exposició ‘Les cares d’Asterió’.

La mostra, que abasta tot l’ univers creatiu de Joan Poch: dibuix, pintura, escultura i ceràmica,  va néixer a partir de la gran obsessió que l’artista sent per la mitologia grega i, molt especialment, per la figura del Minotaure.

Segons afirmen els organitzadors: “Les cares d’Asterió és el resultat del poder de les històries i de les llegendes, de la rica tradició mediterrània que nodreix la personalitat artística de l’autor. Teseu, Ariadna, Asterió, Minos, Egeu… personatges de ficció, que reviuen en l’obra de Joan Poch, immortals, a l’evoca les arrels d’aquell món gloriós que arriba fins als nostres dies de la seva mà amb una visió completament actual”.

El proper 9 de juny es farà la primera lectura pública dels textos de la carpeta M., en la inauguració de la Fira d’Art Tramuntanart, al Port de la Selva.


Cartell+Presentació

Publicat ‘Deu dies a Eivissa’, de David Alenyà

El llibre, la impressió del qual ha anat a càrrec de La Impremta d’Argentona, és un relat, escrit en clau de diari, en el qual el protagonista, un home de mitjana edat, afectat per una pèrdua de valors que l’ha deixat indefens davant un món cada vegada més inhòspit, s’endinsa en un viatge iniciàtic, en una cerca del jo interior i de respostes a qüestions transcendentals, en el marc d’unes vacances a la mítica Eivissa.

Precisament serà en aquesta illa mediterrània on es retrobarà finalment a si mateix, amb el seu jo veritable. Durant l’estada anirà col·leccionant experiències vitals i entrellaçant-se en el seu itinerari amb personatges amb qui compartirà anhels, inquietuds i esperances.

Aquest és el segon llibre del maresmenc David Alenyà, que va començar la seva carrera literària amb Dones de Palafolls.

Els pròlegs corren a càrrec d’Evelyn Ferri i Raül Ruiz. Tots dos coincideixen que en concloure el llibre el lector tindrà ganes de visitar l’illa i haurà passat una estona divertida i immillorable.


Amor i silenci.indd

‘Amor i silenci’, nou llibre de Marc Freixas

 

Aquest és el segon recull de l’autor i està format per una trentena de poemes que reflexionen sobre l’experiència vital.

Amor i silenci, del poeta afincat a Igualada, Marc Freixas, dóna veu a emocions i sentiments poderosos que ofereixen al lector una visió íntima del món i del dia a dia. Els seus versos converteixen les paraules en elements d’una lluita col·lectiva, que és denúncia, compromís, acció, en definitiva.

L’escriptor Joan Pinyol, autor del pròleg, ho descriu així: “Perquè el Marc Freixas vol i dol, sí, però sobretot vol. Estima la paraula amb un apassionat amor i la descriu com un homenatge al silenci amb música de fons. Estima la vida. Estima la poesia. Estima la solidaritat entre les persones i els pobles. Estima la terra que l’ha vist néixer i crèixer, que configura ‘les arrels que som’. I, per damunt de tot, estima la llibertat de l’ésser humà, el que sap oferir el cor perquè hi

 

 

cavalqui l’estimada, el que sap parar la mà per ajudar el més necessitat, el que camina descalç per besar amb els dits dels peus la terra que es mereix”.

Marc Freixas va néixer el 1975 a Sant Pere de Riudebitlles, un poble de la comarca de l’Alt Penedès.

 

A finals de l’any 2011, va publicar El llarg camí d’escriure, el seu primer poemari. Ha col·laborat en el primer i últim disc del cantautor Cesk Freixas posant-hi veu i versos.

Compartim un dels poemes del recull:

Sovint la cara se’m desfigura, perd el sentit

i tremola de por. Es parteix tot el cos

perquè no hi somni en les arrels del fracàs.

La textura de la pell ha perdut el color…;

res és per sempre, ningú protegeix aquests ulls

que perden el nord en solituds incendiàries.

Cada tres minuts arriba una guerra

mentre la casa flameja de ràbia,

busca estimar-me sense saber-ne…,

fa preguntes que no tenen resposta dins meu

i li faig entendre que són ells els culpables,

que no s’han de preocupar, que tot ho resoldrem pel bé de tots.

 


Judith

Xavier Medina publica el seu primer llibre ‘Judith’

Es tracta d’un recull de relats que giren al voltant d’una dona, Judith, que representa la personalitat de tota una època

Xavier Medina acaba d’estrenar-se com autor amb Judith, un llibre que ha comptat amb l’assessorament de La Comarcal Edicions. L’obra aplega un total de 14 relats que reflecteixen una sèrie d’històries i de visions escrites separadament però amb una mateixa idea global que els uneix.

En aquest primer llibre, Medina es serveix de les seves vivències per reflexionar i evocar, d’una manera molt particular, l’efecte emocional del pas del temps. Aquest aspecte autobiogràfic farà que molts lectors es sentin identificats amb els anys que s’hi evoquen i a uns altres els aportarà una manera diferent de percebre aquella època.

 


cobertes-novetats

Novetats editorials de La Comarcal Edicions

Els poemaris El mar dels altres i Amor i silenci; els contes infantils de Premià de Dalt i de Sant Vicenç de Montalt i la revista Viniyoga 83, són les novetats que presenta La Comarcal. Cinc nou títols que s’afegeixen a les publicacions aparegudes darrerament:  les novel·les El misteri del PantocràtorLos tulipanes son siempre un buen comienzo, l’obra de teatre Verí.


Entre les novetats que presenta La Comarcal Edicions hi trobem El mar dels altres, de Josep Fàbrega, poemari guanyador de la darrera edició del Premi Alella a Maria Oleart, la XVI.

També Amor i silenci, de Marc Freixas, un llibre de poemes  on l’autor reflexiona sobre el món actual  amb el seu particular llenguatge, original i espontani.

En l’àmbit infantil, dos títols. Un és el darrer número de la col·lecció ‘Els contes de Premià de Dalt’ –Enigma 91.4. El segrest d’en Fèlix Maldit–, de Quim Fornés i Fiol i Xavi Visa Arau–.

Mentre que l’altre està ambientat a Sant Vicenç de Montalt –La Muntala, la llum del gorg, d’Antònia Caño Bermúdez i Marion Fitzgerald.

I una altra novetat és la publicació de la revista Viniyoga 83, el darrer número d’aquesta publicació amb articles i col·laboracions de professors i especialistes en diverses disciplines relacionades amb el món del ioga.

Tanmateix, amb l’assessorament de La Comarcal també ha sortit publicat el recull de relats Judith, de Xavier Medina.

Més títols

Però, a més d’aquestes cinc novetats, La Comarcal Edicions aposta per altres publicacions que han estat editades al llarg de l’any. La més recent és Los tulipanes son siempre un buen comienzo, de Maribel Montero, una novel·la al voltant d’un triangle amorós, que es va presentar el passat 18 d’abril a la Biblioteca Serra i Moret de Pineda de Mar.

Una altra aposta és l’obra teatral Verí, de Sílvia Romero, que va ser finalista del 8è Concurs Literari Vila de Gràcia i compta amb un pròleg de l’escriptor Lluís-Anton Baulenas. Un llibret que s’endinsa en els conflictes i les rivalitats que envolten el món de la dramatúrgia.

També El misteri del Pantocràtor, de Joan Riera, és un dels llibres estrelles de La Comarcal. Una novel·la d’intriga que s’inicia amb el robatori de la coneguda pintura mural de l’absis de l’església de Sant Climent de Taüll, exposada al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Tots els llibres amb el segell de La Comarcal Edicions es poden encarregar ja a quaselvol llibreria i/o a través de venda de llibres online: Amazon, La Casa del Libro i a El Corte Inglés.

Pel que fa a les llibreries, la distribiuïdora és MIDAC LLIBRES.

MIDAC LLIBRES

Polígon Industrial del Sud-Oest- C/ Raimon Casellas, 5-7

08025  Sabadell

Tel. 93 746 41 10

Fax. 93 746 41 11

pedidos@midacllibres.es


9788495351449

Presentació a Pineda de Mar

La novel·la de Maribel Montero ‘Los tulipanes son siempre un buen comienzo’, publicada per La Comarcal Edicions, es presentarà en un acte a la Biblioteca Serra i Moret de Pineda de Mar. Serà el proper dijous 18 d’abril a les 8 del vespre

La trama del llibre tracta la crònica d’un triangle amorós que acaba per desencadenar una tragèdia que ja s’intueix  des de les primeres pàgines de l’obra.

L’acció comença l’estiu de 1999, una data emblemàtica triada per matisar els caràcters de dos dels protagonistes. Mentre que un representa els valors i les mancances del segle que finalitza, l’altre s’acaba convertint en el paradigma del nou segle  que s’inicia. I, enmig de tots dos s’hi troba Lucía, una dona misteriosa que busca el seu lloc al món.

Maribel Montero, l’autora d’aquesta obra inquietant i reflexiva, és poeta i rapsoda. Té un llibre de relats publicat, Visión nocturna, i un altre en preparació. No et perdis la presentació de la seva novel·la a Pineda de Mar.


doria

Una edició independent carregada de futur

La Comarcal Edicions va ser present a un dels actes centrats en els editors independents que la llibreria Dòria Llibres, de Mataró, ha organitzat aquest mes de març

En concret va fer-se el passat divendres 15 de març, a les 19’30h, sota el títol ‘Visions del panorama editorial català’.

Es va comptar amb la participació de Maria Bohigas, de Club editor; Jordi Solé Camardons, de Voliana Edicions i Albert Calls, de La Comarcal Edicions.

Durant l’acte van explorar-se els canals de publicació de les editorials independents, així com alguns dels nous mecanismes per publicar llibres que han nascut en sintonia amb els temps 2.0, com és el cas del micromecenatge.

Els editors assistents van refermar el seu compromís amb el llibre imprès en paper i van plantejar com davant uns temps de canvis en el món de les publicacions, encara és vigent el paper de l’editor per donar forma al procés de creació i distribució del llibre.

Alhora, en el marc d’una conversa distesa i carregada d’interessants interrogants, els representants de les tres editorials van explicar la seva experiència personal i apuntar les seves línies i sistemes de treball.

Foto: Dòria Llibres.

 

 


marc-freixas-2-2

Anoiadiari.cat es fa ressò del poemari ‘Amor i Silenci’

El diari digital publica una notícia sobre el llibre de Marc Freixas, que veurà la llum gràcies al nostre sistema de micromecenatge. 

L’article parla del procediment que ha fet servir l’autor per publicar el que serà el seu segon llibre de poemes. En aquest sentit, destaca la funció del nostre sistema de reserves, el micromecenatge, que farà possible la edició del poemari properament.

Podeu llegir la ressenya sencera en el següent enllaç:

Article anoiadiari.cat

 

 

 


los-tulipanes-son-siempre-p

‘Los tulipanes son siempre un buen comienzo’, a La Gaceta de Salamanca

 

La novel·la de Maribel Montero, impulsada a través del nostre sistema de micromecenatge, ha estat ressenyada al suplement cultural del periòdic La Gaceta de Salamanca

 

L’article comença fent una valoració molt positiva del servei de micromecenatge com a nova via per als autors que volen veure la seva obra publicada. Després, destaca el treball de Maribel Montero, poetessa que s’estrena en el camp de la novel·la amb ‘Los tulipanes son siempre un buen comienzo’, que califica com a interessant i recomenable. També destaca l’estil literari de l’autora i la seva habilitat a l’hora de construir l’argument.

Podeu llegir l’article sencer en aquest enllaç:

Ressenya La Gaceta de Salamanca

 

 


Amor i silenci.indd

La publicació del llibre ‘Amor i silenci’ tira endavant

 

Gràcies als suscriptors que han fet arribar ja al 96% el número de reserves, el poemari de Marc Freixas i Morros veurà la llum properament

Amor i silenci és el segon llibre de poemes escrit per Marc

Freixas, un autor original i espontani que fa servir la poesia per donar-nos la seva particular visió de les coses.

Aquest poemari  ha estat concebut com una mena de continuació del primer, El llarg camí d’escriure, publicat al desembre de 2011. Tanmateix, aquest nou treball té un fil conductor molt més definit i està format per una trentena de poemes que, segons explica l’escriptor Joan Pinyol al pròleg: ‘Marc Freixas ha escrit amb la lletra del cor i la tinta de les sensacions que neixen per ser compartides’.

A través del seus versos, l’autor manifesta el descontentament que sent cap al món que ens ha tocat viure i, al mateix  temps, anuncia que és el moment d’obrir portes a la reflexió i al pensament crític per tal d’intentar canviar les coses.

En breu informarem sobre l’estat del procés de producció d’aquest nou llibre, impulsat a través del nostre sistema de micromecenatge.

Podeu consultar d’altres projectes en curs clicant en aquest enllaç:

Micromecenatge


Amorisilenci

El llibre ‘Amor i silenci’ arriba al 16% de reserves

 

Queden 10 dies per poder reservar exemplars i  s’ha venut un 16% del total necessari per a la seva publicació

El poeta Marc Freixas i Morros és l’autor d’aquest poemari íntim i reflexiu, el segon de l’autor, que ha estat concebut com una mena de continuació del primer, El llarg camí d’escriure, publicat al desembre de 2011.

Tanmateix, Amor i silenci té un fil conductor molt més definit format per una trentena de poemes que, segons explica l’escriptor Joan Pinyol al pròleg: ‘Marc Freixas ha escrit amb la lletra del cor i la tinta de les sensacions que neixen per ser compartides’.

En aquest nou treball, l’autor expressa amb els seus versos el  descontentament que sent cap al món que ens ha tocat viure, alhora que anuncia que és el moment d’obrir portes a la reflexió i al pensament crític per tal d’intentar canviar les coses.

Si hi estàs interessat/ada, pots clicar el següent enllaç i fes la reserva:

Amor i silenci

 


los-tulipanes-son-siempre-p

S’editarà la novela ‘Los tulipanes son siempre un buen comienzo’, de Maribel Montero

 

Entrem en la recta final perquè reserveu

la novel·la de Maribel Montero que es publicarà properament. No esperis perquè s’acaba el termini per adquirir el teu exemplar

Adquireix 

a través de subscripció o venda anticipada la novel·la Los tulipanes son siempre un buen comienzo. El llibre narra la crònica d’un triangle amorós que acaba per desencadenar una tragèdia que ja s’intueix  des de les primeres pàgines.

L’acció s’inicia l’estiu de 1999, una data emblemàtica triada per matisar els caràcters de dos dels

protagonistes. Mentre que un representa els valors i les mancances del segle que finalitza, l’altre s’acaba convertint en el paradigma del nou segle  que s’inicia. I, enmig de tots dos s’hi troba Lucía, una dona misteriosa que busca el seu lloc al món.

L’autora d’aquesta obra inquietant i reflexiva és Maribel Montero, poeta i rapsoda amb un llibre de relats publicat, Visión nocturna, i un altre en preparació.

Reserva’l a:

http://micromecenatge.lacomarcaledicions.com/


Amorisilenci

‘Amor i silenci’, nou llibre disponible a través del micromecenatge

 

El poeta Marc Freixas i Morros és l’autor d’aquest poemari íntim i reflexiu

 

Amor i silenci és el segon llibre de poemes escrit per Marc Freixas i ha estat concebut com una mena de continuació del primer, El llarg camí d’escriure, publicat al desembre de 2011. Tanmateix, aquest nou poemari té un fil conductor molt més definit format per una trentena de poemes que, segons explica l’escriptor Joan Pinyol al pròleg: ‘Marc Freixas ha escrit amb la lletra del cor i la tinta de les sensacions que neixen per ser compartides’.

En aquest nou treball, l’autor expressa amb els seus versos el  descontentament que sent cap al món que ens ha tocat viure, alhora que anuncia que és el moment d’obrir portes a la reflexió i al pensament crític per tal d’intentar canviar les coses.

Si hi estàs interessat/ada, pots clicar el següent enllaç i fer la reserva:

Amor i silenci

 

 


Cristina2

ÚLTIMS DIES PER RESERVAR ‘OBLIDANT LA CRISTINA’

Ajuda’ns a editar aquesta novel·la de Roger Simenon que tracta la realitat contundent de les relacions actuals entre els joves

 

Oblidant la Cristina, de Roger Simeon, clomid és un llibre ràpid, directe, cru i malparlat, però també incisiu i reflexiu. El sexe, present en tot el llibre, és el vincle que uneix les tres amigues i que gestiona la seva relació amb el món. Però quan sexe i amor es barregen, cheap cialis no prescription les coses sempre acaben malament.

Reserva’l a:

http://micromecenatge.lacomarcaledicions.com/

Si vols saber més detalls sobre el llibre, pots llegir l’entrevista que li

 

vam fer a l’autor:

Entrevista a Roger Simeon


RogerSimeon-e1355310987263

Entrevista a Roger Simeon, autor de la novel·la ‘Oblidant la Cristina’

“Vaig decidir donar veu a les protagonistes i elles van anar mostrant les seves personalitats”

 

Hem parlat amb l’escriptor i periodista Roger Simeon per tal de saber una mica més sobre el seu nou llibre, disponible a través del nostre sistema de micromecenatge. Oblidant la Cristina, és una novel·la punyent que retrata de manera àgil passió i sentiments. El seu autor ens desvetlla en aquesta entrevista algunes de les seves característiques més rellevants.

 

A quins lectors s’adreça ‘Oblidant la Cristina?

Directament a aquells que més fàcilment es poden identificar amb les protagonistes, és a dir, a persones d’entre 20 i 40 anys. A joves que experimenten, experimentaran casos i situacions semblants. Però també a lectors majors de

40 perquè les experiències narrades, les sensacions de les protagonistes són molt característiques d’una etapa de la vida i, per tant, és probable que ells també les hagin viscudes i les puguin trobar interessants. Encara que només sigui per la nostàlgia del temps passat.

Què el va impulsar a escriure aquesta novel·la?

La voluntat d’explorar nous mitjans narratius. Tot allò que havia escrit fins aquell moment es decantava més cap al costumisme o el modernisme més clàssic, tant temàticament com lèxicament, i em venia de gust provar nous registres. Així, partint d’una primera idea, les relacions humanes en el seu sentit més ampli (l’amistat, l’amor, els enganys, la feina…), va anar creixent la novel·la.

Per què les protagonistes són dones?

Seguint una mica el que comentava abans, per una voluntat de variar. La majoria dels meus personatges havien estat masculins i em venia de gust explorar el món des d’una altra òptica. Vaig decidir donar veu a les protagonistes i elles van anar mostrant les seves personalitats.

Quines influències de la seva experiència dins del món del teatre hi podem trobar al llibre?

Hi ha alguns temes comuns en tota la meva escriptura (existencialisme, llenguatge, dubtes…) però no considero que la meva vessant de dramaturg hagi tingut una forta influència en aquesta novel·la. ‘Oblidant la Cristina és un relat que, potser, s’apropa més fàcilment al cinema, que vol generar imatges visuals i sensacions més cinematogràfiques que teatrals. Tot i això, sóc conscient que tot allò que fem i que vivim ens afecta en major o menor mesura i, per tant, suposo que es podria dir que la preeminència del diàleg, la poca especificitat de les localitazacions, són elements que he importat de les meves obres de teatre al llibre.

Text: Sílvia Tarragó

Fotos: Cedides

Oblidant la Cristina es pot reservar fins al 12 de gener. Si hi estàs interessat/ada, clica el següent enllaç i fes la reserva:

 

Oblidant la Cristina – Micromecenatge

 


MaribelMontero-e1355747261558

Entrevista a Maribel Montero, autora de ‘Los tulipanes son siempre un buen comienzo’

“Me atraía indagar en la mirada masculina acerca del amor, y profundizar en la lucha generacional”

 

Maribel Montero ha volgut compartir amb nosaltres alguns

 

dels secrets que amaga la seva primera novela Los tulipanes son siempre un buen comienzo, disponible a través del nostre servei de micromecenatge. En aquesta entrevista ens desgrana les fibres que formen l’entramat d’una historia colpidora i reflexiva.

Los tulipanes son siempre un buen comienzo, ¿es una historia de amor o de desamor?

Efectivamente, se trata de una historia de amor, que contiene a su vez varias historias: por un lado, la relación de Augusto –el hijo – con Lucía, está contaminada por una sospecha de infidelidad. Esta circunstancia vuelve la relación inestable, y la pareja oscila de manera continua en un vértigo de encuentros y desencuentros, de ilusiones y desafectos que acaban por asfixiarla, y que desde luego la hacen muy atractiva para el lector, que a menudo reconoce las dudas, las oscilaciones, los diferentes estados  del alma, en sí mismo.
Por otro lado, la relación de Augusto (padre) con Lucía está llena de interesantes matices.  Cuando el magistrado intenta conquistar a esa mujer, está al mismo tiempo compitiendo con su hijo, buscando sus propios límites, tratando de demostrar- creo que es muy masculino- que él puede ser mejor amante, o llegar más alto- y que la “edad de las mermas”, como él mismo dice en un pasaje de la novela, no ha hecho estragos en su cuerpo y en su espíritu.
Son, pues, dos historias de amor, y son dos personajes que se miran el uno en el otro como en un espejo y que deben resolver un conflicto de identidad, que ya aparece metafóricamente planteado en la coincidencia del nombre de pila.  Y Lucía, siempre ambigua y escurridiza, permite que cada uno de ellos evolucione en la búsqueda del propio camino. Porque ésta es también una historia de comienzos y finales, que transcurre durante los tres meses de verano, un tiempo muy breve e intenso, tras el cual los personajes se acabarán transformando. La evolución del padre pasa por aprender a asumir su derrota, que concluye en un acto desesperado, en una ofrenda con final trágico: la ofrenda de su propia vida. Y la evolución del hijo, redimido de la sombra protectora y agobiante del padre, tomando las riendas, creciendo a través del arte y del descenso al fondo de sí mismo, a cuanto en él hay de bueno y de malo. Aprendiendo a creer en su propia fuerza, a superar las carencias con las que creció.

¿Se dirige a algún tipo de lectores en concreto?

Creo que puede interesar a cualquier persona mínimamente formada. Y puede interesar, porque retrata personajes y situaciones reconocibles. Aunque la novela parte de un conflicto que creo es bastante original- una mujer se interpone entre un padre y un hijo y esto provoca que sus vidas y sus convicciones choquen, que descubran su verdadera personalidad- cuanto sucede en el papel podría proyectarse a una realidad cercana en la que los sentimientos se llevaran al límite, poniendo patas arriba la existencia. El lector es partícipe, no es un sujeto pasivo, es alguien que reflexiona sobre la historia, y que hace sus conjeturas sobre la forma en que acabará. Creo que el tipo de narrador en tercera persona ayuda en este caso, pues está  muy próximo a cada uno de los personajes, y las voces de todos ellos se entrecruzan creando un tapiz muy colorido. Al contemplarlo, el lector puede identificarse con su sentir, entender su postura, o notar cierta repulsa.  Entretanto, puede también deleitarse con las descripciones de la ciudad- Barcelona- del mar o de la casa de verano, y con esa mirada comprensiva y a veces crítica hacia un mundo que ofrecía más seguridades pero que debe dar paso a otra época, otra forma de sentir y de estar.

Usted es poeta y rapsoda, ¿cuánto hay de poesía en esta novela?

Comencé mi andadura como escritora escribiendo poesía. Tanto en mi blog palidofuego como en el resto de mis escritos, me interesa la forma tanto como el fondo. No hay un argumento bueno o malo, sino una forma buena o mala de contar una historia. Soy una “yonki” de la palabra- aunque este término esté por suerte en desuso-. Me apasiona buscar el sustantivo exacto, el epíteto adecuado para retratar una emoción, una escena, un paisaje, una expresión de la cara, un gesto que parece captado al azar… Tanto en mis cuentos para adultos como en el taller de escritura que gestiono hay que disponer de los mínimos elementos para llegar al máximo, a la excelencia. En el taller, por ejemplo, se “desmenuzan”, se desmontan historias cortas: de Borges a Sherwood Anderson, de Sergi Pàmies a Saki… En el cuento cada palabra importa, cada frase debe conducir a la siguiente. Es un aprendizaje diario. La poesía y el cuento exigen mucha atención. Además, si se es capaz de describir con belleza, con elegancia, con profundidad, de hacer introspección y tratar de crear algo que perdure-en un momento en que todo parece tan instantáneo y prescindible- ¿por qué conformarse con lo primero que se te ocurre?
Intento, como digo, que mis textos perduren, que hagan reflexionar y que tengan ese ritmo, ese “tempus”, que se acerquen a la belleza musical que tiene el poema. Si consigo que las palabras y los personajes de mi novela vibren en el corazón de mis lectores, lo habré conseguido.

 

 

¿Cómo se gestó Los tulipanes son siempre un buen comienzo?

Comencé a escribirla en 2002, aunque después la dejé reposar. La acción de la novela se sitúa en 1999. Por lo tanto, transcurre casi paralela en el tiempo.
¿Qué cómo surgió? Supongo que fue a partir de la reflexión, de una mirada intuitiva sobre lo que me rodea. Me pareció interesante enfrentar a dos personajes tan opuestos, que además pertenecen a una generación diferente y tienen un vínculo familiar de primer grado. Me atraía como escritora indagar en la mirada masculina acerca del amor, y también me interesaba profundizar un poco en la lucha generacional, en el relevo que por ley de vida toda generación nueva debe tomar. Creé a estos dos personajes antagónicos. Al padre socialmente brillante, con un pasado a sus espaldas, con éxito y reconocimiento profesional, y al hijo, tratando de labrarse un futuro por sí mismo. Lo que no resulta sencillo cuando no has tenido que luchar para sobrevivir y desconoces por tanto las normas que rigen “afuera”, más allá de la situación desahogada y de clase media-alta. No es fácil cuando además tienes que superar otro hándicap: el éxito y el poder de tu progenitor, poder que se ejerce de manera sutil, y que lleva implícitas la protección y el paternalismo, pero que de algún modo también humilla.
Creo que en este aspecto la novela es muy actual. El conflicto generacional siempre ha existido, pero la brecha se ha profundizado aún más a causa de la coyuntura en la que estamos envueltos; las distancias y la tensión se agrandan. Creo que los chicos en algún momento pueden realmente sentir que sus padres son competencia desleal, son usurpadores de su destino, invasivos, por más que el amor y el respeto guíe sus relaciones.

Text: Sílvia Tarragó

Fotos: Cedides

Los tulipanes son siempre un buen comienzo es pot reservar fins al 18 de gener. Si hi estàs interessat/ada, clica el següent enllaç i fes la reserva:

Los tulipanes son siempre un buen comienzo – Micromecenatge


Arqueologia

'L'arqueologia medieval en el Maresme', una publicació amb assessorament de La Comarcal Edicions

 

Es tracta del darrer número del butlletí del Grup d’Història del Casal, que aplega les ponències i comunicacions de les V Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme

L’associació cultural Grup d’Història del Casal de Mataró és una entitat que es dedica a la divulgació de la història local, al foment de la recerca històrica i a la defensa del patrimoni històric i cultural.

Des de l’any 1994 editen Felibrejada, la Revista d’Història i Arqueologia del Maresme, amb articles, actualitat, bibliografies i documents relacionats amb aquestes dues ciències.

Aquesta darrera publicació, Felibrejada 94, ha comptat amb l’assessorament de La Comarcal Edicions/La Impremta d’Argentona i està dedicada a les Jornades d’Història i Arquelologia Medieval del Maresme que

van tenir lloc a Argentona l’hivern de 2011.

Podeu consultar la fitxa del llibre en aquest enllaç:

L’arqueologia medieval en el Maresme


MaribelMontero

Entrevista a Maribel Montero, autora de ‘Los tulipanes son siempre un buen comienzo’

 

“Me atraía indagar en la mirada masculina acerca del amor, y profundizar en la lucha generacional”

Maribel Montero ha volgut compartir amb nosaltres alguns dels secrets que amaga la seva primera novela Los tulipanes son siempre un buen comienzo, disponible a través del nostre servei de micromecenatge. En aquesta entrevista ens desgrana les fibres que formen l’entramat d’una historia colpidora i reflexiva.

Los tulipanes son siempre un buen comienzo, ¿es una historia de amor o de desamor?

Efectivamente, se trata de una historia de amor, que contiene a su vez varias historias: por un lado, la relación de Augusto –el hijo – con Lucía, está contaminada por una sospecha de infidelidad. Esta circunstancia vuelve la relación inestable, y la pareja oscila de manera continua en un vértigo de encuentros y desencuentros, de ilusiones y desafectos que acaban por asfixiarla, y que desde luego la hacen muy atractiva para el lector, que a menudo reconoce las dudas, las oscilaciones, los diferentes estados  del alma, en sí mismo.
Por otro lado, la relación de Augusto (padre) con Lucía está llena de interesantes matices.  Cuando el magistrado intenta conquistar a esa mujer, está al mismo tiempo compitiendo con su hijo, buscando sus propios límites, tratando de demostrar- creo que es muy masculino- que él puede ser mejor amante, o llegar más alto- y que la “edad de las mermas”, como él mismo dice en un pasaje de la novela, no ha hecho estragos en su cuerpo y en su espíritu.
Son, pues, dos historias de amor, y son dos personajes que se miran el uno en el otro como en un espejo y que deben resolver un conflicto de identidad, que ya aparece metafóricamente planteado en la coincidencia del nombre de pila.  Y Lucía, siempre ambigua y escurridiza, permite que cada uno de ellos evolucione en la búsqueda del propio camino. Porque ésta es también una historia de comienzos y finales, que transcurre durante los tres meses de verano, un tiempo muy breve e intenso, tras el cual los personajes se acabarán transformando. La evolución del padre pasa por aprender a asumir su derrota, que concluye en un acto desesperado, en una ofrenda con final trágico: la ofrenda de su propia vida. Y la evolución del hijo, redimido de la sombra protectora y agobiante del padre, tomando las riendas, creciendo a través del arte y del descenso al fondo de sí mismo, a cuanto en él hay de bueno y de malo. Aprendiendo a creer en su propia fuerza, a superar las carencias con las que creció.

¿Se dirige a algún tipo de lectores en concreto?

Creo que puede interesar a cualquier persona mínimamente formada. Y puede interesar, porque retrata personajes y situaciones reconocibles. Aunque la novela parte de un conflicto que creo es bastante original- una mujer se interpone entre un padre y un hijo y esto provoca que sus vidas y sus convicciones choquen, que descubran su verdadera personalidad- cuanto sucede en el papel podría proyectarse a una realidad cercana en la que los sentimientos se llevaran al límite, poniendo patas arriba la existencia. El lector es partícipe, no es un sujeto pasivo, es alguien que reflexiona sobre la historia, y que hace sus conjeturas sobre la forma en que acabará. Creo que el tipo de narrador en tercera persona ayuda en este caso, pues está  muy próximo a cada uno de los personajes, y las voces de todos ellos se entrecruzan creando un tapiz muy colorido. Al contemplarlo, el lector puede identificarse con su sentir, entender su postura, o notar cierta repulsa.  Entretanto, puede también deleitarse con las descripciones de la ciudad- Barcelona- del mar o de la casa de verano, y con esa mirada comprensiva y a veces crítica hacia un mundo que ofrecía más seguridades pero que debe dar paso a otra época, otra forma de sentir y de estar.

Usted es poeta y rapsoda, ¿cuánto hay de poesía en esta novela?

Comencé mi andadura como escritora escribiendo poesía. Tanto en mi blog palidofuego como en el resto de mis escritos, me interesa la forma tanto como el fondo. No hay un argumento bueno o malo, sino una forma buena o mala de contar una historia. Soy una “yonki” de la palabra- aunque este término esté por suerte en desuso-. Me apasiona buscar el sustantivo exacto, el epíteto adecuado para retratar una emoción, una escena, un paisaje, una expresión de la cara, un gesto que parece captado al azar… Tanto en mis cuentos para adultos como en el taller de escritura que gestiono hay que disponer de los mínimos elementos para llegar al máximo, a la excelencia. En el taller, por ejemplo, se “desmenuzan”, se desmontan historias cortas: de Borges a Sherwood Anderson, de Sergi Pàmies a Saki… En el cuento cada palabra importa, cada frase debe conducir a la siguiente. Es un aprendizaje diario. La poesía y el cuento exigen mucha atención. Además, si se es capaz de describir con belleza, con elegancia, con profundidad, de hacer introspección y tratar de crear algo que perdure-en un momento en que todo parece tan instantáneo y prescindible- ¿por qué conformarse con lo primero que se te ocurre?
Intento, como digo, que mis textos perduren, que hagan reflexionar y que tengan ese ritmo, ese “tempus”, que se acerquen a la belleza musical que tiene el poema. Si consigo que las palabras y los personajes de mi novela vibren en el corazón de mis lectores, lo habré conseguido.

 

¿Cómo se gestó Los tulipanes son siempre un buen comienzo?

Comencé a escribirla en 2002, aunque después la dejé reposar. La acción de la novela se sitúa en 1999. Por lo tanto, transcurre casi paralela en el tiempo.
¿Qué cómo surgió? Supongo que fue a partir de la reflexión, de una mirada intuitiva sobre lo que me rodea. Me pareció interesante enfrentar a dos personajes tan opuestos, que además pertenecen a una generación diferente y tienen un vínculo familiar de primer grado. Me atraía como escritora indagar en la mirada masculina acerca del amor, y también me interesaba profundizar un poco en la lucha generacional, en el relevo que por ley de vida toda generación nueva debe tomar. Creé a estos dos personajes antagónicos. Al padre socialmente brillante, con un pasado a sus espaldas, con éxito y reconocimiento profesional, y al hijo, tratando de labrarse un futuro por sí mismo. Lo que no resulta sencillo cuando no has tenido que luchar para sobrevivir y desconoces por tanto las normas que rigen “afuera”, más allá de la situación desahogada y de clase media-alta. No es fácil cuando además tienes que superar otro hándicap: el éxito y el poder de tu progenitor, poder que se ejerce de manera sutil, y que lleva implícitas la protección y el paternalismo, pero que de algún modo también humilla.
Creo que en este aspecto la novela es muy actual. El conflicto generacional siempre ha existido, pero la brecha se ha profundizado aún más a causa de la coyuntura en la que estamos envueltos; las distancias y la tensión se agrandan. Creo que los chicos en algún momento pueden realmente sentir que sus padres son competencia desleal, son usurpadores de su destino, invasivos, por más que el amor y el respeto guíe sus relaciones.

Text: Sílvia Tarragó

Fotos: Cedides

Los tulipanes son siempre un buen comienzo es pot reservar fins al 18 de gener. Si hi estàs interessat/ada, clica el següent enllaç i fes la reserva:

Los tulipanes son siempre un buen comienzo – Micromecenatge