Aquest és el Bloc de La Comarcal Edicions, un espai en el qual aniràs trobant totes les novetats i notícies que generi l’editorial i les persones i entitats que hi estan vinculades.

16-12-2014

Portada L'estel dels vents.ai

Presentació a Llavaneres de ‘L’estel dels vents’, de Susana Gil Micó

 

La biblioteca municipal de Sant Andreu de Llavaneres acull aquest dissabte, 20 de desembre, a les 12 del migdia, la presentació del llibre de Susana Gil Micó L’estel dels vents

 

Es tracta del segon llibre de l’autora, un recull de poemes que parlen de la vida, de l’amor i del desamor. Retalls i trossets de tot allò que ha anat observant i experimentant al llarg de la seva experiència vital.

La presentació tindrà lloc el proper dissabte, 20 de desembre, a les 12 del migdia, a la biblioteca de Sant Andreu de Llavaneres (carrer Closens, 65).

Més informació: Ajuntament Sant Andreu de Llavaneres.



Share on Facebook
20-10-2014

8437ba50ddc4a971cc2ae069c9ced7c0

Lectura recomanada: ‘Uns amics estranys’

El llibre, que ha estat imprès per La Impremta d’Argentona, s’ha fet cooperativament en equips i entre les dues classes de 5è de l’escola Camí del Mig amb l’ajut de l’escriptora Care Santos i l’il·lustrador Ramon Llinés. El pròleg el signa la mestra i escriptora Lola Casas.

En el marc del 35è aniversari de l’escola Camí del Mig va aparèixer, el passat mes de maig, el llibre Uns amics estranys. Aquesta obra és fruit d’un taller literari realitzat al llarg del curs amb les escriptores mataronines Care Santos i Lola Casas que va comptar també amb la participació de l’il·lustrador Ramon Llinés.

Uns amics estranys explica les aventures d’uns personatges que arriben a l’escola i ha estat concebut pels alumnes de 5è. Segons explica Lola Casas en el seu pròleg “és un cant a l’amistat entre persones i éssers diferents que arriben a entendre’s perquè en tenen ganes i posen en comú el millor de cada un”.



Share on Facebook
12-06-2014

Imagen1

‘Amor i silenci’ es vesteix de piano

El músic igualadí Albert Gàmez i el poeta penedesenc Marc Freixas, busquen la complicitat a través d’un piano i dues veus… i tot, amb la força de cada paraula, en un format de recital ple de bellesa, intimitat, melodia, crítica i reivindicació.

És la primera vegada que els dos artistes comparteixen un mateix espai per portar a terme aquesta màgia, on el poema esdevé cançó per moments, i en d’altres, es manifesta amb tota la seva puresa, tan sols fent-se acompanyar per les notes del piano.

A Sant Pere de Riudebitlles, dissabte, 14 de juny, a les 12 h del migdia, a les Escoles Velles, Casal de Cultura, teniu una oportunitat magnífica perdescobrir-ho tot. Entrada lliure.



Share on Facebook
20-05-2014

amorisilenci

Recital d’Amor i Silenci a Sant Sadurní d’Anoia

 

Els poemes del llibre de Marc Freixas, Amor i Silenci, protagonitzaran aquest acte poètic que tindrà lloc el proper dissabte, 24 de maig, a les set de la tarda al Casal Popular independentista El Carràs

El recital es basarà en bona part dels poemes de l’obra Amor i Silenci, amb alguna referència obigada al poeta Vicent Andrés Estellés, alguna cosa amagada de Celdoni Fonoll a les butxaques i algun poema inèdit de l’autor del llibre que dóna títol a l’acte poètic: Marc Freixas.

Els versos del recital volen mostrar el descontentament pel món en què vivim, un enuig que es manifesta en els poemes, però sempre des d’un punt de vista personal i optimista de les coses per tal de sembrar esperança de cara al futur. Tot amanit amb aquell amor que prové del romanticisme més pur i essencial de quan algú estima sense esperar res a canvi. A banda d’això, la reivindicació i identitat dels Països Catalans també es farà evident en alguns poemes de l’acte.

El Recital d’Amor i Silenci anirà a càrrec del poeta Marc Freixas i tindrà lloc al Casal Popular independentista El Carràs (c/Església, núm.5–Sant Sadurní d’Anoia).



Share on Facebook
24-03-2014

Conversa amb Rafael Vallbona copia (1)

Trobada de Poetes del Maresme amb Rafael Vallbona

El Festival Espais de Poesia acull una nova Trobada de Poetes del Maresme que tindrà com a protagonista l’escriptor Rafael Vallbona. L’autor maresmenc  publicarà en breu un llibre amb La Comarcal Edicions.

La Trobada de Poetes del Maresme que es fa tradicionalment dins el Festival Espais de Poesia d’Alela i que coordina l’escriptor cabrerenc i col·laborador de La Comarcal Edicions, Albert Calls, estrena enguany un nou format consistent en una conversa-lectura centrada en un autor destacat del Maresme.

L’acte, que du el títol de INTEGRAL RAFAEL VALLBONA, tindrà lloc el proper dissabte, 29 de març, a les set de la tarda, a la Biblioteca Ferrer i Guàrdia d’Alella.  Calls conversarà amb l’escriptor de la seva trajectòria en l’àmbit de la poesia, iniciada els anys 80 al grup literari La Font del Cargol, moviment cultural de referència de la comarca, integrat per autors reconeguts com Valerià Pujol, Martí Rosselló o Maria Antònia Grau, entre d’altres.

El nou format de proximitat d’aquest acte buscarà la interacció del públic, que podrà parlar amb l’escriptor i alhora mostrar de la seva veu l’obra de Vallbona, integrada per 6 llibres. El darrer d’aquest, precisament, Platges de la ment, es presentarà per primer cop durant l’acte.



Share on Facebook
23-12-2013

Copia de Postals2

Postals de Nadal , molt més que un record

Sílvia Tarragó Castrillón/Article

Felicitar les festes amb targetes impreses és un costum cada cop menys habitual. La comoditat i rapidesa que ofereixen els nous mitjans tecnològics l’han avocat pràcticament a l’extinció. Però la postal de Nadal encara té molt a oferir. En aquest article es repassen els seus orígens, la seva evolució i també el seu futur.

Postal de Cucatraca

Sempre que s’apropen les festes nadalenques evoco el temps en què solia felicitar amb targetes a les meves companyes de classe. D’això fa més de trenta anys i segurament va ser un costum que es va mantenir durant tres o quatre cursos però, com tot el que passa a la infantesa, ho vaig viure d’una manera molt intensa i emocionant. Abans que arribessin les vacances de Nadal, en sortir de l’escola m’acostava a una papereria a buscar unes quantes postals de Nadal. Havia de triar una quantitat limitada a unes poques companyes, però això no treia il·lusió a la tasca d’escollir, de la caixeta que m’oferia la dependenta, set o vuit nadales per a les meves amigues. Dempeus, recolzada en un racó del taulell, anava passant les diferents targetes fins que veia una que m’agradava i la separava de la resta deixant-la sobre el vidre. Solia endur-me les que representaven escenes de pastorets, dibuixades amb traços arrodonits que donaven a les caretes de nens i angelets una expressió molt tendra. Generalment eren les de Joan Ferràndiz, encara que també m’agradaven molt les de Constanza i les de Vernet.

Postal de Constanza

Un cop feta l’elecció, em tornava a casa pensant en el que escriuria en cadascuna de les postals, ja que l’endemà les lliuraria en mà. Aquells dies previs al Nadal, abans que comencessin les classes o en acabar-les, solíem treure les targetes de la cartera i ens les repartíem. És curiós, però no recordo com eren les que jo rebia. Només m’ha quedat gravat a la memòria el fet de l’elecció, les il·lustracions i aquella papereria que ara és una botiga de telefonia. Segurament em devien enviar el mateix estil de nadales, perquè a totes ens agradaven les postals de Ferràndiz i les dels il·lustradors que van dibuixar els contes de la nostra infància. Uns artistes dels que ara poc sabem, tot i el color que van posar a les nostres primeres lectures: ‘Constanza’, nom artístic de Constanza Armengol que va il·lustrar contes clàssics i populars al llarg de més de 40 anys, Juan Vernet, il·lustrador infantil i autor de nombroses targetes nadalenques i de Primera Comunió, i Carlos Vives, dissenyador gràfic que va desenvolupar gran quantitat de nadales tridimensionals .

De tots aquells artistes només Joan Ferràndiz va aconseguir el reconeixement que mereixia. Els seus christmas van començar a aparèixer en la dècada dels cinquanta del segle XX, quan les targetes que s’enviava la gent consistien en reproduccions d’obres clàssiques. A poc a poc els dibuixos de Ferràndiz van acabar per desbancar aquelles imatges i els seus dissenys es van convertir en els preferits de molts. Mig segle després, els seus càndids pastorets i àngels infantils encarnen encara la imatge que tots tenim del Nadal .

Però … com va sorgir la postal nadalenca ?

Aquest costum que ara evoco es remunta a molt temps enrere, concretament a 1843. En aquells dies llunyans  la gent acostumava a intercanviar felicitacions escrites a mà, una tasca que requeria un temps que Henry Cole, funcionari i dissenyador anglès, no tenia. Així que va pensar que podia dissenyar una targeta amb un missatge de felicitació, fer-ne còpies i enviar-la a tots els seus familiars i amics. Amb aquest objectiu, va encarregar al pintor John Calcott Horsley que dibuixés una escena nadalenca per poder reproduir en una impremta afegint una frase de bons desitjos. Horsley va elaborar un tríptic consistent en dos panells laterals -un representava l’acte de caritat de vestir al nu i l’altre el d’alimentar el famolenc- i una il·lustració central que mostrava a una família gaudint alegrement de les festes. Sota la imatge estava impresa la frase: ‘A Merry Christmas and a Happy New Year To You’. La postal de Nadal acabava de néixer.

La primera postal de Nadal

D’aquestes primeres litografies acolorides es van fer mil còpies i les sobrants es van posar a la venda originant un nou i pròsper negoci. Vint anys després d’allò es van començar a imprimir targetes nadalenques de sèrie, amb tant d’èxit que aviat es va generalitzar el seu ús molt més enllà de terres britàniques. Als Estats Units, Louis Prang, impressor, litògraf i editor, va començar a oferir, en 1875 , postals de Nadal convertint-se així en ‘el pare del christmas americà’ .

Després del seu naixement, la nadala va experimentar al segle XX un procés d’evolució i declivi. Durant les primeres dècades es va ajustar als gustos i a les noves tècniques d’impressió. Més endavant, les dues guerres mundials van dur temes patriòtics als seus dissenys i, ja en els 50, es van tornar a posar de moda les imatges nostàlgiques i religioses dels seus inicis. Els anys següents l’intercanvi de targetes de Nadal es va incrementar fins a arribar al seu punt més àlgid a finals de segle. No obstant això, era el principi de la fi: les noves tecnologies, que havien afavorit el disseny i la distribució del christmas, van acabar per arraconar-lo. Avui en dia, l’ús dels telèfons mòbils i els ordinadors ha deixat tan desfasat el costum d’enviar felicitacions que l’ha limitat als nostàlgics com jo mateixa.

Però, malgrat tot, les postals de Nadal segueixen despertant enyorances i passions. Durant anys han estat molts els que les han col·leccionat amb afició. El Museu Britànic conserva la gran col·lecció de nadales que va reunir la reina Maria d’Anglaterra, i els christmas de l’anomenada edat d’or de la impressió (1840-1890) han arribat a aconseguir grans sumes en les subhastes. Al desembre de 2005, per exemple, una de les targetes originals de Horsley va ser venuda en gairebé 9000 lliures.

Un possible ressorgiment de la nadala

No obstant això, tot i que núvols molt foscos planen sobre el futur de les postals de Nadal, encara queden motius per a l’esperança. Fa tot just un any la il·lustradora i professora de dibuix, Laia Codina, va escriure una entrada al seu bloc (cucatraca.blogspot.com) en la qual mostrava una selecció de la seva col·lecció de targetes de Nadal i explicava l’origen dels seus propis christmas. Això va fer que m’adonés que entre les noves generacions d’artistes encara es manté l’afició per aquest tipus d’il·lustració. Segons explica, ella va començar a dibuixar-les per felicitar a les seves amigues del col·legi i, tret d’alguna interrupció, ha continuat amb la tradició fins al dia d’ avui.

Les primeres postals “handmade” d’aquesta artista que signa com a Cucatraca van aparèixer en època de l’EGB, concretament en els 80. A classe eren gairebé 40 nenes i, atès que gairebé no tenia recursos econòmics, va haver d’inventar un sistema per poder correspondre a les targetes nadalenques que rebia de les seves companyes. Així doncs, va posar en pràctica una tècnica consistent a copiar algunes de les seves il·lustracions preferides i passar-les a tinta. D’aquesta manera confeccionava una mena de catàleg de christmas per poder escollir després un dibuix a gust de la futura destinatària, fotocopiar-lo en cartolina blanca i, finalment, acolorir-lo a mà.

Després d’aquesta faceta com a creadora de les seves pròpies postals, la jove artista va passar per un llarg període en què amb prou feines dibuixava. No va ser fins fa alguns anys que, en entrar a l’ Escola de la Dona, va descobrir que la seva vocació era la il·lustració. Recorda que, poc abans de les vacances de Nadal, el seu professor, el dibuixant i il·lustrador Ignasi Blanch, va proposar un exercici a classe que després es va repetir curs rere curs: il·lustrar el text dels clàssics literaris El Trencanous, d’ETA Hoffman, o el Conte de Nadal, de Charles Dickens.

 

 

 

Trilogia de nadales ‘El Cascanous’ , de Cucatraca

 

Des d’un primer moment, Laia es va sentir atreta pel conte que va inspirar Txaikovski per compondre el seu ballet. Aquesta obra es va convertir en la seva particular obsessió, especialment després d’haver descobert a la biblioteca l’àlbum il·lustrat per Roberto Innocent. Del primer capítol va arribar a fer fins a 3 versions diferents component la seva particular trilogia de postals de Nadal de El Trencanous, l’última de les quals la va realitzar sota la supervisió de la il·lustradora Mariona Cabassa.

Jo he tingut la sort de ser la destinatària d’aquestes targetes. La primera me la va donar en mà, el dia en que ens vam conèixer, i em va sorprendre que encara hi hagués algú que mantingués viu el costum. Però la meva sorpresa va ser encara més gran quan vaig saber que l’havia dibuixat ella. Els seus traços tenen una rodonesa diferent a la de les imatges de les velles nadales, però en la seva expressió hi ha una tendresa similar, un aire de somni que evoca, com les felicitacions que jo recordo, al Nadal de sempre.

Laia Codina , comença ara a obrir-se camí en el món de la il·lustració. Entre els seus projectes s’inclouen les postals nadalenques, ja que és una defensora de l’hàbit d’escriure i enviar christmas per correu tradicional. Una opinió que comparteixo, perquè l’única cosa comparable a l’emoció de triar d’un calaix la targeta ideal és rebre-la. Aquest sentiment s’aprecia en els traços de Cucatraca, potser perquè els encoratja l’ànim d’aquella nena que vam ser tots: la que escollia postals d’una caixa i la que acoloria les seves pròpies reproduccions.

 

Sílvia Tarragó Castrillón és escriptora i ha estat llibretera durant 14 anys. La seva primera novel·la, La veu del roure, es va publicar l’any 2009 amb La Comarcal Edicions després de guanyar el Premi de Narrativa Juvenil de la Vall d’Uixò. Amb anterioritat ja havia publicat un llibre de relats i dos poemaris. La seva obra més recent són els dos primers volums de la sèrie juvenil Top Fairies que publica l’editorial Edebé . El seu bloc és: http://silviatarragocastrillon.blogspot.com.es/

Laia Codina és il·lustradora. Llicenciada en Belles Arts, va iniciar la seva trajectòria professional com a professora d’Educació Visual i Plàstica i Batxillerat artístic. Recentment ha inaugurat l’exposició Aquellas postales de Navidad, un homenatge al gènere del  christmas on es poden veure els seus originals i adquirir algunes de les seves postals. La mostra es pot visitar a la botiga Cute and Crafts de Santa Coloma de Gramanet fins  l’11 de gener de 2014.




Share on Facebook
05-12-2013

TF

Sílvia Tarragó publica dues novel·les juvenils sobre fades i moda

L’autora de La vida vençuda i Estiu immòbil, Sílvia Tarragó Castrillón, acaba de publicar amb editorial Edebé la saga per a joves Top Fairies, escola de fades que recrea l’univers d’aquests éssers màgics des d’una perspectiva actual i innovadora

 

El primer volum, Somerset, presenta a la protagonista, l’Èlia, una jove tímida i reservada que troba per casualitat un antic llibre on hi ha la convocatòria a un concurs literari convocat un segle abans. Tot i amb això, la noia decideix participar-hi i, sorprenentment, el guanya. El premi consisteix en una estada a una mansió del Sud d’Anglaterra per fer un curs sobre el món de les fades. Poc a poc, el que ella creia que era una formació teòrica acaba convertint-se en una experiència ben real. L’aprenentatge de l’Èlia i les seves aventures continuen en el segon llibre, Aurora Boreal, que tanca el cicle formatiu de la noia.

Amb Top Fairies, Tarragó ha volgut recuperar el llegendari d’aquests éssers fabulosos a través d’una història actual que aplega mites, aventura, amor i moda. Així, ens mostra com la màgia s’ha adaptat als nous temps i com les fades dissimulen la seva existència entre les passarel·les. El seu llegat, però, continua molt vigent a la novel·la on hi ha força referències als seus mètodes terapèutics naturals i al seu costumari.

La presentació de Top Fairies tindrà lloc el proper divendres, 13 de desembre, a les set del vespre, a Casa del Llibre (Rambla Catalunya, 37). L’acte anirà a càrrec de l’escriptor Francesc Miralles i comptarà amb l’actuació del grup musical Nikosia que interpretarà la cançó inspirada en les novel·les, Rock Fairies, composta per Miralles i amb lletra de la pròpia autora.



Share on Facebook
22-10-2013

Copia de IsabelDelRio_laredinformacion_0

Les 100 Barcelones d’Isabel del Río

Albert Calls/Ressenya de llibre

La crisi apocalíptica que estem vivint, provocada principalment per l’ambició humana sense mesura, ens obliga a assumir aquest tram del segle XXI –als antics membres de l’anomenat Primer Món– amb restriccions de tota mena. Fruit d’aquesta necessitat, precisament, han sorgit interessants llibres que ens donen pistes i fulls de rutes a seguir

 

I si una de les restriccions a què ens veiem abocats per motius d’economia domèstica és el poder viatjar, 100 coses per fer a Barcelona almenys una vegada a la vida, d’Isabel del Río, publicat per Cossetània Edicions, ens dóna un ampli ventall de possibilitats de redescobrir la capital de Catalunya amb pocs recursos i moltes opcions.

En aquest context, l’escriptora, editora, activista cultural i per damunt de tot, jo crec, exploradora de la vida, Isabel del Río, ens regala 100 possibles viatges a la Barcelona que tenim a tocar de casa. La guia parteix d’una tasca de redescobriment personal que el lector pot convertir en seu. Alhora, s’obre a multiplicitat de possibilitats i combinacions, perquè cadascú es faci el seu itinerari personal.

El llibre parteix de descobrir les cares que t’observen des del sostre de Barcino i proposa conèixer de prop la torre Agbar, el Laberint d’Horta, el Liceu, la Cereria Subirà, la història dels gegants, el Palau Sant Jordi, el Cafè de l’Òpera, el Mercat de Sant Antoni, els cementiris… entre moltes d’altres opcions, tot un ampli ventall de possibilitats que entrellacen llocs coneguts amb d’altres que no ho són tant: patinar, fer un pínic, emprovar-se barrets…

Un total de petits i àgils apunts, 100, que es poden llegir seguits o de forma aleatòria i que ens conviden a fer un turisme de proximitat senzill i que obre universos inexplorats. En línia amb el signe dels temps.

 

Foto Isabel del Río: La Red información



Share on Facebook
08-10-2013

13578190456486-0-680x276

Els clubs de lectura de les biblioteques es troben per veure l’obra ‘Adreça desconeguda’

La Xarxa Municipal de Biblioteques organitza, per al proper 27 de novembre, una nova trobada amb els usuaris del Clubs de Lectura que aniran al Teatre-Auditori de Sant Cugat a veure l’obra basada en la novel·la epistolar de l’escriptora nord-americana Kressmann Taylor

Els lectors que desitgin participar d’aquesta activitat només cal que s’adrecin a la seva biblioteca i facin la reserva abans del 9 d’octubre. La Diputació de Barcelona facilitarà un servei d’autocar des de la població d’origen fins a Sant Cugat, sempre que hi hagi un mínim  de 8 persones per municipi. El preu d’inscripció és de 15 euros.

L’obra Adreça desconeguda està basada en el relat escrit per Kathrine Kressmann Taylor l’any 1938. Està dirigida per l’actor i director teatral Lluís Homar que també l’interpreta juntament amb l’actor Eduard Fernàndez.



Share on Facebook
05-09-2013

screenshot.7a

Arrenca la Setmana del Llibre en Català

 

L’esplanada de l’avinguda de la Catedral acollirà, a partir de demà divendres  i fins diumenge 15 de setembre, aquest esdeveniment literari que enguany compta amb la participació de més de 75 entitats

La 31a edició de la Setmana del Llibre en Català arriba al centre de Barcelona amb una extensa mostra al voltant la literatura i l’edició en llengua catalana. Unes 15 llibreries i més de 40 editorials, ubicades en una trentena de casetes, oferiran als visitants la possibilitat de descobrir les seves novetats i el seu fons editorial, que també podrà trobar les més de 100 revistes editades en català al Quiosc.cat, un espai de 100 m2.

La Setmana del Llibre en Català reconèix la tasca de editorials, llibreries, revistes, distribuïdores i altres agents actius que apropen al lector les seves publicacions en català i compta, en aquesta edició,  amb la participació d’una setantena d’expositors. A més, es duran a terme unes 250 activitats com lectures, presentacions, propostes infantils, itineraris i àpats amb autors, entre d’altres.

Més informació: La Setmana del Llibre en Català.

 

 

 



Share on Facebook
19-06-2013

los-tulipanes-son-siempre-un-buen-comienzo-9788495351449

‘Los tulipanes son siempre un buen comienzo’, una novel·la punyent i reflexiva

 

La poeta i rapsoda Maribel Montero va debutar fa uns mesos com a novel·lista amb aquesta novel·la sobre les passions i el pas del temps.

 

Los tulipanes son siempre un buen comienzo va ser publicat per La Comarcal Edicions a través del sistema de micromecenatge.  El llibre narra la història d’un peculiar triangle amorós en el que ja s’intueix un desenllaç tràgic. Tanmateix no es tracta d’una novel·la d’amor i desengany, sinó que és un relat que aprofundeix en les emocions més humanes fent una lùcida reflexió sobre la vida mateixa.

El mestratge literari de l’autora s’evidencia en l’ús acurat del llenguage on, a més, s’intueix la seva experiència com a poeta. El resultat és una obra amb molta força que captiva al lector des de la primera pàgina. Un llibre àgil i alhora profund, que convida a reflexionar mostrant les múltiples pulsions humanes.

Los tulipanes son siempre un buen comienzo es pot adquirir on line a través deAmazon, La Casa del Libro i a El Corte Inglés, o encarregar a qualsevol llibreria (la distribuïdora per a les llibreries és Midac Llibres).



Share on Facebook
28-02-2013

calendari presentacions març 2013 copia

La Comarcal participa a la trobada d’editors independents

Dòria Llibres de Mataró dedica aquest mes de març un cicle d’actes als editors independents

El programa d’actes començarà divendres 8 de març, a les 19’30h, amb una ‘Trobada amb editors il·lustrats’, amb la participació de A buen paso, Ekaré, Thule

 

i Libros del Zorro Rojo.

La segona jornada serà divendres 15, a les 19’30h, amb ‘Visions del panorama editorial català’, amb la participació de Maria Bohigas, de Club editor; Albert Calls, de La Comarcal Edicions i Jordi Solé Camardons, de Voliana Edicions.

Finalment, la tercera sessió, divendres 22, a les 19’30h, comptarà amb Aniol Rafel, d’Edicions del periscopi; Laura Huerga, de Raig Verd i Ramon Mas, de Les males

 

herbes.



Share on Facebook
13-02-2013

coleccions

Les col·leccions de llibres de La Comarcal Edicions

 

Els llibres publicats per La Comarcal Edicions es vertebren en diverses col·leccions, com ‘Poesia’, ‘Narrativa’ i ‘Costa de Llevant’, que actualment estem redissenyant  i incorporant-ne de noves

‘Poesia’ acull el premi ‘Alella a Maria Oleart’, un certamen instituït en memòria de la poeta i narradora vinculada a Alella, Maria Oleart que, amb quinze edicions ja, s’ha consolidat com un guardó de prestigi de la poesia catalana.

Podeu veure el darrer volum publicat, ‘Més enllà dels grills’, de Laia Llobera, en aquest enllaç: XV Premi Alella a Maria Oleart.

La col·lecció ‘Narrativa’, per la seva banda,  aplega reculls de contes i novel·les, la darrera de les quals trobareu aquí: ‘El misteri del pantocràtor’.

Les obres de no ficció tenen cabuda en les col·leccions  ‘Costa de Llevant’, que agrupa obres de caràcter històric i biogràfic; ‘L’escandall’, que se centra en l’assaig; ‘Mà de

morter’, dedicat als llibres de cuina i, per

acabar,

‘La calaixera’, una secció que reuneix títols i publicacions de caràcter divers.



Share on Facebook
28-01-2013

llibres-educatius

Les publicacions del sector d’Educació, prioritàries per a La Comarcal Edicions

D’entre els diversos àmbits als quals s’adreça La Comarcal Edicions en el seu apartat de serveis editorials, l’Educació és un en el qual es treballa per desenvolupar els projectes que al llarg dels anys han donat prestigi i han consolidat el segell editorial

A través de l’equip tècnic de La Impremta d’Argentona s’han publicat agendes escolars, revistes, butlletins, memòries, dossiers, treballat en

 

l’elaboració i manteniment de webs

 

 

o la realització de contes ‘a mida’… i molts d’altres projectes gràfics destinats a

 

 

proporcionar una bona comunicació entre el centre, les famílies i estudiants i així oferir, alhora, la millor imatge per transmetre’n els valors.

Actualment, entre d’altres propostes que tenim per als centres, hi ha la possibilitat de fer un agenda escolar pròpia, amb les característiques específiques de cadascun.

Consulteu les nostres ofertes.

info@lacomarcaledicions.com



Share on Facebook
15-01-2013

llibre-pergami

Publiquen una notícia de ‘Pergamí llatí, datat en 1353’

La revista ‘Trébol’, de la formació política Alternativa Independent Cabrera de Mar, en la seva edició de desembre

 

2012, es fa ressò de l’aparició del llibre Pergamí llatí, datat en 1353 (Parròquia de Cabrera de Mar), Acta notarial de la donació de l’Hort de la Rectoria, amb traducció i estudi del cabrerenc Jesús Sáez

Aquest treball ha estat publicat

 

per l’Ajuntament de Cabrera de Mar dins la col·lecció ‘Història’ de La Comarcal Edicions.

En concret, a la portada del butlletí i sota l’editorial, es recull l’article ‘Encontrado un pergamino del siglo XIV en la

 

sacristía de Cabrera’.

Podeu consultar la fitxa del llibre aquí:

Pergamí llatí, datat en 1353



Share on Facebook
11-01-2013

micromecenatge1

La Comarcal Edicions ofereix el més ampli ventall de serveis per promocionar les empreses

 

Mitjançant l’equip tècnic de La Impremta d’Argentona, editem tot allò que el sector del món de l’empresa necessita comunicar

Amb aquest objectiu, cerquem el disseny gràfic més adient al seu posicionament, generant continguts, pensant en el millor suport per reflectir la marca i per crear preferència en els propis clients.

Naming, identitat corporativa, disseny i manteniment web, material promocional i publicitari, catàlegs, manuals, tarifes, revistes, packaging, senyalística i marxandatge són alguns dels nombrosos serveis que posem a l’abast dels nostres clients.

Som capaços de buscar i executar idees que siguin valorades

 

pel mercat final i que aportin valor als nostres clients.

Consulteu les nostres ofertes. Podeu solicitar informació a  info@lacomarcaledicions.com



Share on Facebook

Amor i silenci.indd

'Amor i silenci' a la revista digital Lo Càntich

 

La revista digital de literatura, art i cultura que edita

l’Associació de Relataires en Català acaba de publicar una notícia sobre el poemari Amor i silenci, nova obra literaria disponible amb

el nostre sistema de micromecenatge

L’article publicat per Lo Càntich parla del poeta Marc Freixas i Morros, a qui defineix com a ‘aventurer de la poesia’, així com de la seva trajectoria literària.

A la ressenya es destaca el nou projecte de l’autor, el poemari Amor i silenci, del qual ofereix una petita mostra, en concret el poema número

5 del llibre.

Podeu llegir la notícia clicant en aquest enllaç:

Amor i silenci a Lo Càntich



Share on Facebook
03-12-2012

Institucions

La millor oferta en comunicació per a les Institucions

 

Per mitjà de l’equip tècnic de La Impremta d’Argentona editem totes aquelles comunicacions necessaries perquè les institucions públiques puguin informar dels seus serveis

 

Entre les nombroses propostes que posem a l’abast dels ajuntaments, consells comarcals, Generalitat i d’altres institucions, destaquen els materials de comunicació d’actes i presentacions com ara cartells, programes buy cheapest cialis o invitacions, a més de revistes, butlletins, llibres o contes, entre molts d’altres.

També comptem amb el projecte “Finançament 0 del programa de Festa Major” en què el desenvolupem integralment i hi gestionem també la publicitat dels comerços i empreses.

Així, les institucions poden informar dels diferents serveis que ofereixen o poden oferir a totes les persones de la comunitat a la qual representen.

Podeu consultar  les nostres ofertes enviant un correu a:

info@lacomarcaledicions.com



Share on Facebook
22-11-2012

panto

‘El misteri del Pantòcrator’ ressenyat a la revista del CEA

 

El Centre d’Estudis Argentonins Jaume Clavell (CEA) ha publicat aquesta interessant ressenya sobre la novel·la a la seva revista trimestral FONTS

Narrativa amb localització argentonina

MARIA JOSEP CASTILLO

En l’anterior número de la revista fonts fèiem referència a la sequera en “narrativa comarcal”. Sembla que aquesta tendència es va reconduint, ja que tornem al gènere. En aquesta ocasió ressenyem una novel·la que ha vist la llum molt recentment i que fou presentada dins dels actes propers a la darrera Festa Major d’estiu. El passat 31 de juliol i al Saló de Pedra de l’antic ajuntament en Joan Riera donava a conèixer als argentonins la seva obra amb lectures d’alguns fragments del llibre i amb música de piano acompanyant la vetllada. Un mes abans la presentació s’havia fet al MNAC, Museu Nacional d’Art de Catalunya, a Barcelona, un dels principals escenaris de la trama.

Es tracta de la primera novel·la de Joan Riera, que ha escrit i traduït anteriorment obres de teatre i s’ha dedicat professionalment al món de la producció d’esdeveniments culturals. La seva vinculació amb Argentona i el Maresme fa que la nostra vila aparegui també com a localització de l’acció. Concretament, la protagonista hi viu. El tercer paràgraf de l’obra diu així: “La Maria Anglès va arribar a casa, a Argentona, el número 8 del carrer Riudemeia, a l’antiga masoveria de Can Calopa: una caseta senzilla amb jardí que aquest llinatge maresmenc havia fet construir el 1698, a tocar de la plaça de l’església, i temps enrere envoltada de vinyes”.

Podríem resumir la trama de la novel·la dient que és una història d’amor que té com a rerafons el romànic català. La Maria Anglès és pintora i coneix al seu estimat, en Pau, contemplant el Pantocràtor de Taüll al MNAC. Aquesta pintura, arrancada de la seva localització original, la Vall de Boí, a principis del segle XX, és robada del Museu. La Maria i els seus amics es converteixen en sospitosos de la policia i la pintora argentonina emprèn una investigació paral·lela a la policial per tal de trobar la pintura.  Però, l’obra d’art robada és l’original o una còpia que va substituir en algun moment  l’original, que ha patit al llarg dels darreres cent anys peripècies diverses? D’aquí el títol de la novel·la: el misteri envolta, segons l’autor, el famós Pantocràtor de Taüll, obra culminant del romànic català, amagat durant segles darrera d’un retaule gòtic a l’església de Sant Climent de Taüll.

En Joan Riera s’ha documentat a fons per escriure El misteri del Pantocràtor, especialment a l’arxiu i la biblioteca del MNAC. I és que al costat d’una intriga que incorpora l’art i els sentiments assistim a una lliçó d’història sobre l’anar i venir de les pintures romàniques que dels Pirineus “baixaren” a Barcelona fa uns 90 anys, viatjaren durant la Guerra Civil fugint de les bombes… És, per això, que la Maria (i la policia) visiten els diversos escenaris on s’allotjaren els absis romànics com Olot i París, i com no, el punt de partida del Pantocràtor, el poble de Taüll, a la vall de Boí.

A més de la Maria i en Pau, els altres protagonistes de la novel·la són els seus tres amics: la Magda, pedagoga al MNAC; el seu marit Jan, restaurador d’obres d’art, i un informàtic especialitzat en imatge, en Llucià. La seva amistat els porta fins i tot a compartir una casa a Osona, als peus del Montseny, com a segona residència. I no podem oblidar el policia, el sotsinspector Maties Angelat, home racional i metòdic però a qui, a poc a poc, se li encomana la passió de la Maria pel Pantocràtor.

Escenaris argentonins i de la capital de la seva comarca, Mataró, apareixen en diverses ocasions a la novel·la. Així, la mare de la Maria és la propietària del restaurant Can Baladia. La Maria visita a Mataró la Casa Coll i Regàs, compra material per la seva feina a can Boter, dolços a La Confianza o dina al restaurant mexicà del carrer Nou; amb en Pau gaudeix de les activitats festives durant les Santes. I, sobretot, surt can  Calopa, on viu la Maria, amb el seu hipogeu i la seva tanca modernista amb decoració floral.

No podem deixar d’esmentar la manera en què s’ha pogut publicar aquesta novel·la. S’ha fet servir el “crowdfunding”, consistent en el finançament d’un projecte, en aquest cas editorial, a partir de petites aportacions individuals. La plataforma cultural Verkami ha estat l’eina que ha permès trobar els mecenes que han contribuït econòmicament i que apareixen en un llistat al final del llibre, poc més de cent persones. Un altre llistat que apareix al llibre és el de tots aquells que han ajudat d’alguna manera a la tasca de l’autor. En Joan Riera mostra el seu agraïment a familiars i amics, a estudiosos del Romànic a qui ha consultat, a personal d’arxius i biblioteques… Esmentem en particular a dues d’aquests persones: Dolors Llavina, vídua de Gallifa i propietària de can Calopa, i Joan Agut, autor recentment traspassat (el novembre del 2011) que va escriure El mestre de Taüll, novel·la històrica que recrea l’execució de la pintura del Pantocràtor al segle XII i que va participar en la Tardor Literària del 2009.

I per si tota la informació anterior no fos suficient per animar a llegir la novel·la esmentem un nou i darrer “misteri”. L’epíleg ens presenta un criptograma suposadament aparegut a l’absis de l’església de Sant Climent de Taüll consistent en nou lletres escrites en alfabet grec i presentat per vuit paraules: “Sense principi ni fi fa que sóc aquí”. El misteri del Pantocràtor està servit.


Us recordem que aquest divendres, 23 de novembre a les set de la tarda, tindrà lloc una nova presentació del llibre aquest cop a l’Abacus Mataró.

 



Share on Facebook
19-11-2012

invitacio

Presentació a Mataró de la novel·la ‘El misteri del Pantòcrator’

 

El periodista i escriptor Albert Calls entrevistarà l’autor de la novel·la, Joan Riera, durant l’acte

L’ABACUS MATARÓ acollirà, el proper divendres 23 de novembre a les set de la tarda, la presentació del llibre El misteri del Pantòcrator, publicat a La Comarcal Edicions.

Per a l’autor, Joan Riera, es tracta de la seva primera incursió en el gènere narratiu ja que prové del món del teatre i del de la cooperació. Abans d’escriure El misteri del Pantocràtor, Riera va fer una extensa recerca documental a la Biblioteca i l’Arxiu del MNAC, al Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya i a l’hemeroteca de La Vanguardia, a més de visitar el Centre d’Interpretació del Romànic de la Vall de Boí i de consultar la Unitat d’Investigació Patrimonial dels Mossos d’Esquadra.

Si voleu saber-ne més sobre l’autor, podeu llegir l’entrevista que li vam fer en sortir el llibre: Entrevista a Joan Riera.

El misteri del Pantòcrator s’inicia amb el robatori de la coneguda pintura mural de l’absis de l’església de Sant Climent de Taüll, exposada al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). La principal sospitosa és una pintora d’Argentona que interferirà en la investigació policial, arrossegada per una ferida d’amor que la lliga a l’obra desapareguda. Ajudada per un restaurador que potser està ressentit amb el museu; una pedagoga no gaire ortodoxa i un prodigiós informàtic, aviat descobreixen que la pintura robada és una reproducció.

La recerca del mural autèntic i dels sospitosos durà als personatges a seguir les petjades dels diferents trasllats del Pantocràtor: des de l’arrencament de les pintures a Taüll l’any 1920, passant pel govern de Primo de Rivera, la fugida de la Guerra Civil a Olot i a París, i el retorn de les pintures a Barcelona durant el franquisme.

Tots aquests aspectes de la història i l’art, presents a la novel·la, tindran un lloc destacat durant la presentació, ja que ha estat concebuda com un acte dinàmic que acosti als assistents a l’univers que es descriu al llibre.

 

 



Share on Facebook
17-07-2012

IMG_4085

Els contes per a adults de L’Espina de la Sardina a Tordera i a Pineda

La companyia L’Espina de la Sardina porta els seus contes per a adults a les biblioteques de Tordera i de Pineda de Mar

El pati de la Biblioteca de Tordera serà l’escenari on tindrà lloc la sessió ‘Contes que acaben malament o no’, el proper dimecres 18 a les 21.30h. L’acte, a més, contarà amb l’actuació de Maria Carretero al piano.

Per la seva banda, la Biblioteca de Pineda de Mar acollirà, dijous 19 a les 21.30h, la sessió ‘El terrible plaer de viatjar’.

L’Espina de la Sardina va ser creada l’any 1994 i des de llavors es dediquen a escriure i explicar històries a través d’espectacles com titelles, interpretació, teatre d’objectes o narració, entre d’altres. Les seves promotores són Assumpta Mercader i Lídia Massó, autores d’alguns dels contes que formen part de la nostra biblioteca.

Recentment vam publicar al nostre espai d’inèdits el conte ‘Jo amb mi‘ d’Assumpta Mercader.




Share on Facebook
16-07-2012

Nuria Urioz (3)

La Biblioteca Pompeu Fabra s’omple de erotisme per Les Santes

 

Els jardinets de la Biblioteca Pública Pompeu Fabra de Mataró acolliran, el proper dilluns 23 de juliol a les deu de la nit, la sessiò de relats Humitat relativa: Contes eròtics amb Núria Urioz

Es tracta d’un seguit d’històries explicades des d’una perspectiva femenina i on totes les protagonistes són dones. Contes eròtics que fugen dels estereotips evocant aquelles situacions que de vegades es presenten de forma subtil i, d’altres, de manera ben explícita.

Aquest acte s’emmarca dins la programació de Les Santes, la Festa Major de Mataró, i del Festival Multipolar de contes per a adults, i, al final de la sessió, els assistents podràn gaudir d’un còctel afrodisíac.

 

 



Share on Facebook
27-06-2012

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Entrevista a Isabel Rodríguez Vila, autora del llibre ‘Descubriendo el corazón de la Tierra’

 

Isabel Rodríguez Vila és fotògrafa, escriptora i infermera. Nascuda a Barcelona, resideix a Cabrils des de fa 32 anys. Recentment ha publicat el llibre Descubriendo el corazón de la tierra (Plataforma Editorial), un relat on descriu l’experiència vital i espiritual que la va dur a trobar la seva vocació com a cooperant. Una crida que la va impulsar a diplomar-se com a infermera l’any 1992 per tal de poder col·laborar amb el seu marit, cirurgià, en països en vies de desenvolupament. Des de 2003 és vicepresidenta de l’associació Misión y Desarrollo para Goundi i l’any 2009 va escriure el seu primer llibre solidari, Goundi, unas vacaciones diferentes, (Plataforma Editorial). Amb els beneficis obtinguts es van poder remodelar els dispensaris de l’hospital d’aquesta població del Txad. Els guanys del seu nou llibre, que també publica Plataforma Editorial,  es destinaran  a la construcció d’un nou Centre de Salut per a aquest hospital.

“Cal no fer oïdes sordes a allò que ens dicta la consciència”

Els seus llibres tenen un clar component solidari.

Crec que és normal que el tinguin atès que, tant el primer com aquest segon, han estat escrits en un moment de la meva vida en què estic completament immersa en això. Fins i tot han estat escrits estant de cooperació a l’hospital de Goundi.


El més récent, Descubriendo el corazón de la tierra, té molts elements autobiogràfics. Li ha costat més d’escriure que l’anterior?


Ha estat un gran exercici d’anàlisi, de tancar els ulls, rememorar, deixar fluir aquests records i donar-los forma procurant entrellaçar les descripcions dels llocs amb les aventures, experiències i els aprenentatges, per poder plasmar en els relats allò que vull transmetre al lector, la forma en què, poc a poc, he anat canviant el meu “xip”.

Hi ha un moment o un fet concret que li desvetlli la seva vocació, o es tracta d’un procés més lent, fruit de l’experiència i dels anys?

Ja en l’adolescència sentia veritable admiració per la vida de missió i  els missioners. Em vaig educar en un col·legi religiós, “La Mercè”, Hnas. Mercedarias misioneras, i sempre vaig pensar que un dia jo també ho seria. Vaig conèixer a Mario, un estudiant de medicina amb les mateixes il·lusions, el 1966 (avui el meu marit) i el moment va arribar el 1991.

Ara és un mal moment per obtenir suport per als projectes humanitaris?


Certament ho és. La crisi està afectant a tots els sectors. Aquí, al nostre món, uns malviuen mentre que uns altres s’enriqueixen… sempre hi ha qui treu profit de l’adversitat aliena, però, en una paraula, aquí ningú es mor de gana. El veritablement trist és conèixer que el nostre govern retalla en un 45% les ajudes en cooperació internacional a gent que passa fam, que està desplaçada i que viu en camps de refugiats, ells si que moren de gana, per a tots ells és tan mal moment que si no s’actua amb urgència acabaran morint!

Creu que la gent està suficientment conscienciada de la greu problemàtica existent al món? El que caldria és veure-ho en el lloc en qüestió?

 

Conscienciada no ho sé, informada sí… però és molest escoltar i saber del sofriment aliè, és incòmode veure en els mitjans les brutalitats, massacres, penúries, etc, a què ens tenen acostumats i arriba un punt que has de defensar-te canviant de canal. És com passar el full d’un llibre, però la història segueix. Per descomptat, quan tens una experiència de més d’una mort en els teus propis braços, et canvia el xip. Però no és aconsellable per a tots estar en primera línia. No tots som iguals i no tothom serveix pel mateix. Hi ha qui ajuda des de la rereguarda a aquells que són a les trinxeres del camp de batalla. El cas és no fer oïdes sordes a allò que ens dicta la consciència ni a la realitat que sabem que existeix i que tenim al nostre abast. 

 

Quines són les diferències que més l’han impactat entre les persones dels anomenats ‘països per desenvolupar’ i les del ‘primer món’?

La fortalesa física, la capacitat de sorpresa, la felicitat davant les petites coses, el respecte envers la gent gran, la dignitat davant la pobresa, la facilitat de poder dormir en els llocs més inversemblants i l’alegria infinita dels nens, entre d’altres.

Es neix amb vocació humanitaria o es pot adquirir?

Imagino que les dues coses. Tots, en anar creixent, anem aprenent, observant, escollint… i cadascú es decanta per allò que vol fer amb la seva vida. Es pot ser humanitari sense necessitat d’anar a cooperar, es pot ser humanitari de naixement però, també, hi ha circumstàncies en la vida que et porten a abocar-te més cap a una causa o una altra, circumstàncies que t’ho posen més fàcil a l’hora de veure el teu lloc i el teu camí.

A banda de la construcció d’un nou Centre de Salut, quins objectius es planteja l’associació a la qual dóna suport?


Millorar les condicions de salut de la població de Goundi amb la formació de metges del país. Nosaltres gestionem el patrocini de dues promocions d’estudiants de medicina gràcies al suport de famílies espanyoles.

Continuar mantenint la despesa anual de la maternitat. Seguir amb els enviaments per contenidor, amb material mèdic/sanitari, utillatge agrícola i tèxtil. Acabar de tancar el recinte hospitalari amb un mur de maó i tanca de ferro.

I ajudar a l’associació de discapacitats físics, enviant in situ professors per formar a alguns d’ells en electricitat i mecànica.


I vosté, quins projectes té de cara al futur?

Continuar ajudant a la Missió de Goundi buscant recursos des d’aquí per mitjà de conferències, concerts solidaris, escrivint llibres i anant a cooperar mentre el cos aguanti i com dic en les últimes frases del llibre: estant al seu costat fins a veure’ls «volar», però, això sí, sempre ensenyant-los la manera de poder fer-ho.

Entrevista: Sílvia Tarragó.

Fotos: Cedides.

Publicat a la revista La Clau que trobareu en aquest enllaç: La Clau Revista 1253.

Aquí podeu llegir la ressenya del llibre: ‘Descubriendo el corazón de la Tierra‘, de la nostra col·laboradora Sílvia Tarragó.



Share on Facebook
20-06-2012

emiliteixidor

En record d’Emili Teixidor

 

Ahir ens va deixar l’escriptor Emili Teixidor, autor d’una extensa i variada obra literària que abasta més de quatre dècades

L’èxit de la novel·la, primer, i de la película, després, ‘Pa negre’ va popularitzar encara més aquest prolífic escriptor guardonat amb prestigioses distincions i premis literaris. Tanmateix, Teixidor ja feia molts anys que s’havia consolidat com a escriptor des que, a finals dels 60, iniciés la seva producció literaria amb llibres per a joves i per a infants, en un moment en què hi havia un buit  d’aquest tipus de novel·la en la literatura catalana.

Quan vaig començar a fer de llibretera, a mitjans dels 90, moltes d’aquelles històries infantils i juvenils d’Emili Teixidor ocupaven un lloc destacat a les prestatgeries. Recordo el personatge de la formiga piga, les aventures del qual van omplir una

desena de llibres. També ‘Dídac, Berta i la màquina de lligar Boira’, ‘El crim de la Hipotenusa’ i, sobretot, el que s’ha acabat convertint, amb gairebé trenta edicions, en el gran clàssic de la literatura juvenil ‘L’ocell de foc’.

Quan, l’any 2003, es va publicar ‘Pa negre’ Emili Teixidor feia temps que era un escriptor conegut i reconegut. No obstant això, va aconseguir captivar a molts lectors adults que encara no l’havien descobert. Aquesta obra el va encimbellar i quedarà com a emblema d’una trajectoria que ha captivat a lectors de totes les edats.

Podeu llegir la seva biografia en aquest enllaç de la pàgina de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana: Emili Teixidor.

Sílvia Tarragó

Foto: Ara.cat

 

zp8497586rq


Share on Facebook
08-06-2012

productora-audiovisual1

La Comarcal Edicions ofereix documentals d’encàrrec i productes audiovisuals

A La Comarcal Edicions t’oferim un servei complet per realitzar les teves publicacions que inclou assessorament en tots els àmbits del teu projecte gràfic

D’altra banda, en el marc d’un món canviant en el qual la comunicació cada cop és més important, tant a nivell local com global, hem incorporat gràcies al conveni amb una productora, el servei de realització de documentals d’encàrrec i productes audiovisuals, sobretot pensat des de la proximitat.

Si has pensat en fer un documental o enregistrament de la teva entitat, festa o d’altres temàtiques, consulta els nostres preus, que inclouen, a més, des de la realització del producte fins a la seva difusió en dvd.

Consulteu les nostres ofertes. Podeu solicitar informació a  info@lacomarcaledicions.com



Share on Facebook
15-05-2012

L'alacaldeincidental

La crisi actual inspira la primera novel·la de l’escriptor Llorenç Barraca

 

Llorenç Barraca (Premià de Mar, 1964) ha treballat durant deu anys en l’àmbit de l’assessorament empresarial. Des de fa dotze anys exerceix com a tècnic de desenvolupament local. Després d’algunes incursions en el món literari amb petites col·laboracions en mitjans locals, ha debutat com a novel·lista amb ‘L’Alcalde Incidental’, que va ser publicada a finals del mes d’abril per Novum publishing.

La novel·la es situa a Catalunya l’any 2039 quan l´actual crisi financera es veu agreujada amb l‘aparició d‘un nou context marcat per l´augment de costos en l´extracció del petroli. Segons s’explica a l’argument “Un partit xenòfob guanya les eleccions, l’atur augmenta de forma desmesurada i els governs dels països europeus, davant la falta de recursos, es veuen obligats a eliminar totalment l’estat del benestar i a privatitzar els serveis públics essencials. En aquest escenari en Jordi Li, jove advocat fill d’un immigrant xinès, comença la seva carrera política que culminarà amb la seva elecció com a alcalde d’un municipi del Maresme.

Aquest és el punt de partida d’una història que barreja la intriga política, la crítica social i el misteri des d’un punt de vista una mica irònic i un llenguatge àgil.

Podeu veure el booktrailer en aquest enllaç: L’Alcalde Incidental.



Share on Facebook
02-05-2012

Poemes-2

Llibre Poemes per a la Marató i la Marató TV3 per la pobresa

Montse Assens

Associació de Relataires

 

Benvolguts/des, amics i amigues

Com ja sabreu, el 27 de maig es durà a terme la “Marató TV3 per la pobresa” i per col·laborar-hi volem arribar al 100% del projecte del “Llibre de Poemes per a la Marató”.

Ara estem al 64% de vendes i queden 10 dies per aconseguir-ho.

Per tant, us volem demanar que col·laboreu comprant el llibre i fent difusió del projecte.

El podeu adquirir mitjançant el servei de venda anticipada de llibres a través del Micromecenatge, amb La Comarcal Edicions.

‘Poemes per a la Marató’ recull el treball poètic de 152 autors que van cedir els seus textos i van ser il·lustrats per 171 artistes

http://poemesperalamarato.blogspot.com/

Fruit d’aquest treball que interrelaciona cultura i solidaritat, impulsem ara, doncs, des de La Comarcal Edicions, la publicació del llibre.

Com donar suport a aquest projecte?

- Fent difusió d’aquest projecte entre tots els vostres contactes.

- Entrant a la pàgina de Micromecenatge, on hi ha tota la informació necessària sobre el llibre i la manera d’adquirir-lo.

- Seguint les passes que hi ha establertes. Durant 10 dies encara es pot reservar els exemplars que es desitgin.

- Al final dels dies comunicarem si s’han assolit els objectius per finançar l’edició o no, i si aquesta va endavant. En cas afirmatiu, en aquell moment és quan es cobrarà l’import del cost del llibre i s’indicarà quan és prevista la seva aparició. Per tant, les persones que l’hagin reservat i pagat el rebran a casa en la data indicada.

- D’altra banda, a més de cobrir el cost del llibre, cada compra implica una part de diner solidari que s’aportarà a la propera Marató de TV3: “Marató per la pobresa”.

Tota aquesta informació es farà pública des dels espais web de La Comarcal i de l’ARC.

http://lacomarcaledicions.com/

http://associaciorelataires.com/

http://poemesperalamarato.blogspot.com/

Observacions referents al llibre:

Aquest llibre inclourà un poema de cada autor i un CD amb totes les il·lustracions dels artistes.

El preu de venda del llibre és de 12,95€

+ les despeses d’enviament que és d’un sol cobrament de 3€ (sigui quina sigui la quantitat de llibres demanats en una mateixa comanda)

Per tant us animem a comprar-ne més d’un en una mateixa comanda.

Tot el benefici que generi la venda d’aquest llibre s’aportarà  per la Marató de la pobresa.

Moltes gràcies per la vostra col·laboració!



Share on Facebook
26-04-2012

presentacio-alella-4

Sant Jordi amb La Comarcal Edicions

 

Les presentacions dels llibres ‘Més enllà dels grills’, ‘Ramon Turró. Una ment científica amb un un esperit filosòfic’ i ‘Romaní i Farigola, la història dels capgrossos de les escoles bressol’ van tenir lloc durant el cap de setmana de Sant Jordi

El conte ‘Romaní i Farigola, la història dels capgrossos de les escoles bressol’ es va presentar el passat dissabte 21 d’abril al pati de la biblioteca Jaume Perich i Escala, a Premià de Dalt.

Es tracta de la darrera publicació de la col·lecció ‘Els contes de Premià de Dalt’ que forma part d’un dels àmbits als quals s’adreça La Comarcal Edicions en el seu apartat de serveis editorials.

El llibre ha estat escrit per Anna Montoro, Sara Cano i Pilar Carol, mestres de les Escoles Bressol Municipals, amb la col·laboració de la resta de l’equip i amb il·lustracions de Llorenç Pubill.

En aquest enllaç trobareu la fitxa del conte : Romaní i Farigola.

El poeta visual J.M. Calleja va ser l’encarregat de presentar, el mateix dissabte, el poemari ‘Més enllà dels grills’, de Laia Llobera i Serra, a l’espai d’art i creació Can Manyè, a Alella.

El recull va ser guardonat el passat mes d’octubre amb el XV Premi de poesia Alella a Maria Oleart, publicat dins el segell La Comarcal Edicions.

Aquest és l’enllaç a la fitxa del poemari: Més enllà dels grills.

Alguns dels poemes que en formen part podreu llegir-los aquí: Selecció.

L’Arxiu Municipal de Malgrat de Mar va acollir la darrera de les presentacions,  la del llibre ‘Ramon Turró. Una ment científica amb un esperit filosòfic’, de Miquel Verdaguer i Turró, el passat diumenge 22 d’abril.

A l’acte va assistir l’autor i, també, el professor de Filosofia de la Universitat de Girona, Ramon Alcoberro que ha escrit el pròleg del llibre que podeu llegir al nostre bloc: Sobre filosofia a Catalunya encara.

Podeu accedir a la fitxa d’aquesta publicació, que  ha comptat amb l’assessorament editorial de La Comarcal Edicions, en aquest enllaç:  Ramon Turró.



Share on Facebook

biblio

Nova guia de recursos de les Biblioteques Municipals del Maresme

 

FONT: Biblioteques Municipals del Maresme

Nova guia de recursos. El Maresme: gent de terra, gent de mar

Les Biblioteques Municipals del Maresme presenten com cada any pels voltants de Sant Jordi, una guia de recursos que enguany pretén posar a l’abast dels ciutadans la història de la pesca i l’agricultura dels pobles de la comarca.

Amb el títol El Maresme: gent de terra, gent de mar, es fa un petit homenatge a les persones que han treballat la terra i el mar des de temps immemorials, i que han ajudat a construir la comarca que tenim avui.

Bona lectura!

Enllaç a la guia de la plataforma issuu



Share on Facebook
24-04-2012

microrelats

Es lliuren els premis del primer concurs de microrelats via Twitter

Font: Ajuntament de Vilassar de Mar

Coincidint amb Sant Jordi, ahir es van lliurar a Vilassar de Mar els premis del primer concurs de microrelats via Twitter organitzat per l’Ajuntament, combinant la tradició de creació literària pròpia de la Diada amb les noves tecnologies. En total es van presentar a concurs 36 microrelats

Els guanyadors van ser @albertcalls amb el microrelat “L’astronauta que va arribar al final de l’univers va veure una gran paret negra pintada d’estels i va sentir-se estafat”, @noeliasuarezf amb “Dues vides, un sol batec. Dos cossos, una sola ànima. Diferents ulls, mateixes llàgrimes. Mai fer l’amor havia estat tan de veritat”, i @SonoErectus amb “Ella, filòloga catalana; ell, d’INEF. Ella, el teu clàssic preferit? Ell, el del 2 a 6. Ella, cambrer, el compte. #microrelatclàssic”.

Els premis van ser vals de llibres per valor de 60, 50 i 40 euros a bescanviar en una llibreria de Vilassar de Mar. Amb una selecció dels microrelats participants s’ha fet una exposició a la Biblioteca, també en format codi QR, que es pot veure fins al 30 d’abril.

El concurs ha estat organitzat de forma conjunta per les regidories de Festes Populars, la de Noves Tecnologies i la de Cultura, de la mà de la Biblioteca Municipal.



Share on Facebook
19-04-2012

llibre-turro

Sobre filosofia a Catalunya, encara

Ramon Alcoberro Pericay

Professor de filosofia a la Universitat de Girona

 

En l’àmbit sempre complicat dels estudis sobre la cultura catalana, un dels temes més importants que queden per resoldre –i en queden alguns, però significatius– és el del paper de la filosofia en la manera d’entendre el país. Que la filosofia és i ha estat el parent pobre de l’àmbit de les humanitats a casa nostra resulta, tristament, una obvietat. Amb excepcions força parcials, com ara el ressò de la publicació Els orígens del coneixement: la fam de Turró (1912), que, al seu moment, fou traduït a l’alemany, al francès i al castellà, o l’obra de Ferrater Mora cap a la dècada de 1960 (més conegut arreu pel seu Diccionari que per la seva obra creativa, més personal), i la de Xavier Rubert de Ventós més tard, pocs o quasi cap pensador català ha tingut reconeixement internacional, per mínim que sigui, en el món acadèmic i, per a la nostra vergonya, ara mateix les traduccions d’obres catalanes de filosofia a l’anglès, lingua franca del pensament d’avui, les podem comptar amb els dits d’una mà, sabent que sobrarien dits. Comparat amb l’àmbit de la literatura o de la història, el balanç dels estudis de filosofia a casa nostra és minso –i no sembla que les coses hagin de canviar, almenys a curt termini.

Tot i els anys passats des de la reinstauració de la democràcia, encara cap universitat catalana té, ja no un departament, sinó ni tan sols un programa d’estudis coherent dedicat a la història de la filosofia del país, sobre la qual s’escriu –i no gaire sovint– amb més passió que mètode i coneixement directe de fonts, d’altra banda disperses i mancades d’edicions fiables. En l’horitzó quasi només destaquen unes quantes iniciatives ben intencionades, algunes de les quals articulades a través de la Societat Catalana de Filosofia (IEC). També, especialment, cal destacar la Càtedra Ferrater Mora de la Universitat de Girona, que ha promogut diversos simposis sobre filòsofs catalans i n’ha publicat les actes, entre els quals un sobre el Dr. Ramon Turró.

Sense fer cap judici d’intencions, resulta obvi que l’anàlisi rigorosa de la tradició filosòfica catalana s’ha vist entorpida per tres factors de la més gran importància sociològica i que, un dia o altre, en el futur, s’haurien de reconsiderar amb prou més extensió que la d’aquest pròleg. D’una banda, hem estat massa sovint presoners del “problema” per excel·lència; és a dir, de les diverses teories més o menys especulatives sobre el nacionalisme i, eventualment, sobre la independència que gairebé mai han superat el nivell de la ingenuïtat conceptual. Confondre la filosofia catalana amb la bibliografia sobre el nacionalisme significa reduir a instrumentalitat o, com es deia en altres temps, a “ideologia”, el que hauria de ser un estudi molt més global i diversificat. Massa sovint les teories sobre la qüestió nacional s’han menjat l’especulació de més volada.

El segon element que cal considerar és el paper de la universitat. No hem avançat gens des dels temps que d’Ors o Turró havien de buscar a la premsa diària una tribuna per tal de poder fer arribar al públic les idees que no podien desplegar a través de publicacions acadèmiques ni de càtedres. La situació universitària fa que resulti més senzill repetir i adaptar teories alienes que crear-ne de pròpies. La manca de continuïtat produïda per un sistema universitari inoperant i mancat de filtres conceptualment comprensibles fa difícil que es pugui establir tradicions. Si repassem obituaris de filòsofs catalans –un entreteniment poc recomanable, certament–, el que trobarem és que el professor Tal “fou el primer a traduir Ics” o que el doctor Qual “va incorporar el pensament de Xeix”. Ben poques vegades un filòsof català ha tingut un sistema de pensament creatiu. Cada teoria filosòfica s’exhaureix en ella mateixa i acaba amb la mort del seu creador sense ajudar a originar un estil propi, identificable amb el país.

I, posats a repassar els problemes centrals de la filosofia catalana, no es pot oblidar el pes abassegador que ha tingut fins fa quatre dies el tradicionalisme –religiós o polític– com a fre per a les noves idees. En nom d’una continuïtat cultural mal entesa, s’ha volgut presentar com a legítim pensament català un seny carrincló o una concepció del món allunyada del pensament científic de la modernitat. La tradició republicana, tot el positivisme català, de Sunyer i Capdevila a Ferrer i Guàrdia, i el vitalisme d’arrel darwinista continuen essent avui temes poc coneguts i menys incorporats del que caldria en la nostra cultura.

Corria l’any 1877 quan Pere Estasén i Cortada va fer a l’Ateneu Barcelonès el primer cicle de divulgació del positivisme i del darwinisme a Catalunya, que va provocar un gran rebombori social. Manyer i Flaquer i Rubió i Ors fins i tot es van donar de baixa com a socis de la institució, indignats per l’atreviment. I, des d’aleshores, en els corrents més profunds d’un cert àmbit del catalanisme, les coses no han canviat gaire. El mateix Ramon Turró va haver de veure com el P. Miquel d’Esplugues i altres membres de l’Escola Tomista de Barcelona van preferir tallar d’arrel la Societat Catalana de Filosofia (Institut d’Estudis Catalans) abans d’acceptar amb un mínim de tolerància les idees del Turró més científic.

Recuperar avui filosofia i correspondència de Turró, tal com fa en aquest llibre Miquel Verdaguer, ens obre una magnífica i doble oportunitat: per una banda la seva aportació permet retrobar-nos amb un pensador que, malgrat el temps transcorregut, continua oferint-nos coses per reflexionar i, per l’altra, ens obliga a preguntar-nos sobre el perquè de la manca de coneixement, encara avui, d’un pensador fonamental que mereixeria estar més ben situat en el nostre panorama cultural i en la tradició de les idees a casa nostra. La publicació, dins la col·lecció Noms de la Filosofia Catalana, del volum col·lectiu Ramon Turró, científic i pensador fou una primera fita en la comprensió actualitzada de l’obra turroniana. Miquel Verdaguer, que ja participava en aquell llibre, ens ofereix ara una nova aportació significativa a aquest esforç de coneixement de la nostra tradició. Llegir-lo, conèixer i debatre treballs com aquest ens permetrà també una millor comprensió de tots nosaltres com a poble.

Del pròleg del llibre ‘Ramon Turró. Una ment científica amb un esperit filosòfic‘.



Share on Facebook
17-04-2012

bruixes-burriac

Reediten el conte ‘Les Bruixes Burriac surten del Castell’

Les Bruixes Burriac, l’Ermessenda, la Berenguera i la Valldeflors, han reeditat el seu llibre Les Bruixes Burriac surten del Castell’, un bonic conte il·lustrat que explica com aquestes bruixes bones i esbojarrades del Maresme decideixen sortir de la foscor de la nit per viatjar per tot el món fent festes i nous amics.

 

La idea original i els textos són de Xavier Miret, i les il·lustracions de Morad Abselam. Les Bruixes Burriac han editat, en només 2 anys, aquest conte il·lustrat i també el llibre ‘Secrets de les Bruixes Burriac’ que inclou un DVD amb el videoclip musical ‘Sóc Bruixa Bona’. Ambdós productes es poden comprar a les principals llibreries de Catalunya.

 


Les Bruixes estan preparant el seu primer disc de cançons ‘Quin dia més bonic’ que presentaran a la tardor. Podeu veure els seus vídeos a youtube i a www.bruixesburriac.cat.

Aquells que les vulgueu veure cantar i ballar en directe ho podreu fer el diumenge 22 d’abril, a l’una del migdia, a la Fira del Llibre de la Plaça Santa Anna de Mataró o, també, el mateix diumenge 22 d’abril, a les 6 de la tarda, a la Plaça Nova d’Argentona.



Agenda per a la setmana vinent de l’Ermessenda, la Berenguera i la Valldeflors

Sant Feliu de Llobregat. Dijous, 19 d’abril, a les 6 de la tarada a la Plaça de les Roses.

Mataró. Diumenge, 22 d’abril, a l’una del migdia a la Plaça Santa Anna.

Argentona. Diumenge, 22 d’abril, a les 6 de la tarda a la Plaça Nova.



Share on Facebook
13-04-2012

nadia ghulam gloria olivellax

Article d’opinió sobre la Xerrada de Nadia Ghulam: “Situació de les dones a l’Afganistan” del dia 8 de març de 2012

Glòria Olivella

ASSOCIACIÓ UNESCO EL MASNOU


Quan la Nadia Ghulam – el dia de la dona treballadora – va acabar la seva xerrada a la biblioteca de Can Llaurador, hi va haver silenci. Ella ens va animar a que li féssim preguntes. Hi va haver silenci. Ningú podia parlar. El que ens havia explicat la Nadia ens havia impressionat massa. I ens havia emocionat molt. I tant que volíem saber coses de la seva vida, millor dit, de les seves vides! Perquè la Nadia, una noia afganesa de 26 anys que parla correctament català, no té set vides com els gats; no, la Nadia de vides n’ha viscudes moltes més.

La Nadia , quan tenia 8 anys, va morir per a tothom excepte per a la seva mare que la va fer néixer per segon cop. Una bomba havia caigut a casa seva, a Kabul, destruint la vivenda i la Nadia, però ella no oblidarà mai les rondalles que li va explicar la mare ni les cançons que li cantava per ajudar-la a sobreviure.

La Nadia, per tirar endavant la seva família, va ser un noi adolescent, l’home de casa seva. Es va quedar amb el nom del seu germà estimat, en Zelmai, mort durant la guerra.

La Nadia té ara una vida, una família i uns amics aquí, però treballa, estudia i ens parla t

 

ot pensant en la seva vida, la seva família i els seus amics d’allà, de l’Afganistan.

La Nadia cada any retorna al seu país amb una maleta ben plena de coses per als seus, però sap que – allà – la seva vida està en perill. Ho sap, és clar que n’és conscient, però no hi pensa,no té por.

Recupero el fil del principi. Érem a la biblioteca de Teià. La Nadia havia parlat i s’havia fet silenci. Una veu tremolosa, una veu emocionada, va llençar la primera pregunta. I va ser el inici perquè tothom en volia saber més. Les respostes de la Nadia eren segures, directes, contundents. La Nadia no disfressa mai la realitat, parla amb tota franquesa, sense embuts, no té pels a la llengua. I el que diu sorprèn.

I quan vam sortir de la biblioteca, commocionats encara per les vivències de la Nadia, segur que molts de nosaltres anàvem buscant mentalment un adjectiu que la definís: coratjosa, valenta, ferma, resistent, esperançada, optimista .

Hauríem d’inventar un nou mot per definir les dones com la Nadia.


La Nadia Ghulam ha escrit un llibre conjuntament amb l’Agnès Rotger que ha guanyat el Premi Prudenci Bertrana 2010 i que ha estat editat per Columna. Es diu EL SECRET DEL MEU TURBANT.

zp8497586rq


Share on Facebook
10-04-2012

Valeria-Pujol_

Valerià Pujol, 20 anys després

El passat 29 de març va fer 20 anys de la mort de l’escriptor, activista cultural i polític Valerià Pujol (Premià de Dalt, 1952-1992).

En Valerià va ser, a més d’un escritor destacat, tot un referent per a diverses generacions i un dels principals impulsors de la cultura i la literatura comarcal, des del grup literari de La Font del Cargol, a Premià de Mar.

La seva vinculació amb El Maresme és visible en tota la seva trajectòria vital i si bé va ser un intel·lectual que va superar qualsevol marc, l’equilibri entre l‘interès pel local i la projecció universalista, és ben visible en tot el seu treball.

20 anys després de la seva desaparició, la plataforma cultural i editorial de La Comarcal Edicions (www.lacomarcaledicions.com), en col·laboració amb el suplement de Cultura del diari El Punt Avui, impulsa aquest homenatge que té doble forma: en el paper imprès de la premsa i al nostre espai web.

La plataforma digital de La Comarcal Edicions (web i xarxes socials) recull els articles publicats a El Punt Avui, dels periodistes David Castillo, Rafael Vallbona i Albert Calls, que perfilen la trajectòria vital i cultural de Valerià Pujol sota diver

ses perspectives.

Però també s’incorpora nou material, com ara una bibliografia de Valerià Pujol i el pròleg que Vallbona ha fet de la recent reedició del llibre de contes de VP, ‘Els conys saborosos’, publicat per Cossetània.

D’altra banda, per donar una visió més àmplia del treball literari de VP, s’inclou una selecció d’alguns dels seus poemes i dos textos inèdits del llibre de relats ‘Claustre’, l’obra que Valerià va deixar a punt d’edició, que es va perdre i que al cap de 10 anys de recerca Calls va localitzar en l’arxiu d’una editorial.

Els textos d’aquest petit homenatge a Valerià Pujol van estar durant 10 dies a la portada del web de la plataforma digital de La Comarcal, i es trobaven a Facebook i Twitter.  Ara es poden localitzar en el Bloc d’aquest mateix espai web.

I un darrer i important esment: aquesta tasca no s’hauria pogut realitzar sense el suport de la família de Valerià Pujol. Un especial agraïment, doncs, a la seva mare, Carme Bosch; la seva germana, Adriana Pujol i el seu cunyat, Rafael Vallbona.

FOTO: Recital a la Universitat de Bellaterra (1974-75 aprox.).

zp8497586rq


Share on Facebook
28-03-2012

Valeria Pujol_002

Un artista únic

David Castillo

 

La tenacitat i una gran confiança en ell mateix van convertir Valerià Pujol en un dels màxims exponents de la literatura catalana de la Transició. El país insisteix en la memòria de fa un segle, però oblida la història immediata, la que van forjar herois com l’estimat Valeri, escriptor i activista, militant de les lletres.

Poeta i novel·lista, Valerià Pujol va haver de lluitar el doble, tant per les dificultats que ha patit la nostra cultura com pel handicap d’una poliomielitis que el va anar trencant fins a l’últim dia, avui fa exactament vint anys. El vam enterrar un dia ventós i fresc, sense ser conscients que ens deixava un home diferent, un investigador de la literatura, compromès amb la vida. Des dels vint anys publicava amb regularitat. De fet, el seu primer llibre, ‘El crit i la paraula’, està datat el 1983.

Poc mesos abans de morir havia presentat la novel·la ‘Palmira’, una recreació del seu viatge per Orient mitjà, acompanyat del seu amic Eugeni Gascón. Tots dos recordaven les dificultats per acomplir el somni del Valeri de conèixer moltes de les ciutats mítiques de la Ruta de la Seda. Amb cadira de rodes, amb crosses o recolzant-se en l’Eugeni, la tenacitat del Valeri li va permetre recollir prou material i idees per

 

construir el seu últim llibre. Abans, però, havia obtingut grans èxits amb el premi Carles Riba del 1983 per ‘La trista veu d’Orfeu i el tornaveu de Tàntal’, i el Documenta del 1981 per ‘Interruptus’.

En prosa o en vers, Valerià Pujol va explicar la seva època, les dificultats de l’home per sobreviure al seu temps i l’encaix de la creativitat en un món decididament prosaic. Com altres companys generacionals, Valeri va voler continuar les línies experimentals de l’avantguarda, sense oblidar exercicis estilístics com la seva obra dins la narrativa eròtica, a l’estil de Bataille i d’Apollinaire. Buscava interlocutors còmplices i mai va abandonar les col·laboracions a la premsa –va ser habitual del nostre suplement fins al final–. També amb altres disciplines com la música, on amb el grup Abissal van oferir algunes de les propostes en català més interessants dels anys vuitanta mentre la majoria feien el soca. El Valeri era un artista únic.

David Castillo és periodista i coordinador suplement de Cultura El Punt Avui.

FOTO: Ventura Ametller (mort el 2008), Valerià Pujol i Lluís Racionero. Presentació a la llibreria Robafaves de Mataró del llibre ‘Summa Kaòtica’, de Ventura Ametller (1986).

zp8497586rq


Share on Facebook

Presentació 'Conys saborosos'

Un procés de reconstrucció narrativa

Rafael Vallbona

Hereva del simbolisme, de la negació de la narrativitat psicoanalítica i del materialisme filosòfic, la prosa d’en Valerià Pujol és un apassionant viatge literari que va de la plasmació de la realitat desendreçada, a la aprehensió del relat com a eix de la cultura.

És probable que el pas d’un poeta a la prosa comenci quan els mètodes indirectes de la lírica per captar la veritat absoluta entren en crisi. Després de ‘Destinatari d’albes’ (El Mall 1980), potser el zenit de la seva obra lírica, en Valerià Pujol comença a pensar que el seu univers de percepció poètica s’ha quedat excessivament constret en una estètica que, si be formalment funciona per l’acostament que fa al pop i a la cultura de masses, literàriament s’allunya d’un lector fatigat pel devessall simbòlic dels poetes de la generació dels 70. Al seu llibre posterior, ‘Limito al nord només amb el teu sexe’ (Oikos Tau, 1981) ja s’hi observa un cert allunyament de l’estricta suggestió significativa. En paral·lel amb l’edició d’aquest volum, en Valerià està treballant en la seva primera novel·la i, ho vulgueu o no, en la dura lluita entre la construcció del relat i la captació metafòrica d’imatges, la primera va guanyant terreny poc a poc; cosa que ja s’albira en alguns poemes del ‘Limito…’.

Amb ‘Interruptus’ (Ed. 62 1982), un relat on la brutalitat de la realitat s’imposa clarament per sobre la narració, guanya el premi Documenta i el de la Crítica; però Pujol sap que aquella és una experiència de curta volada. Convençut del que diu Robert Musil, que al món ja no existeix una simplicitat inherent a l’ordre narratiu, i deutor només del compromís amb el rigor literari de la seva obra, l’escriptor de Premia de Dalt enceta nous camins que amb ‘Mantis i altres transformacions’ (El Mall 1983), el p

orten a la recerca del compromís entre el desconcert discursiu de la realitat i el ressorgir del relat com a estructura troncal de la cultura contemporània.

L’erotisme, que a ‘Mantis’ és un pràctic joc de miralls per esmorteir el xoc entre realitat i narració, al llibre posterior, ‘Els conys saborosos’ (Empúries 1986), reeditat ara per Cossetània, és ja un element central que trasbalsa l’estàndard del gènere i dels lectors, i que despista de tal forma a la crítica que, simplement, se’n desentén i el qualifica a voltes de poc menys que joc trivial. Però el que ha fet en Valerià és acostar la comoditat del relat al caos discursiu de la realitat a través d’un gènere literari de gran tradició.

De nou el rigor, l’experimentació en el límit i l’agosarament intel·lectual i vital porten en Valerià Pujol a anar unes passes per davant de la literatura a l’ús, que llavors ja comença a ser controlada estèticament pels interessos comercials. Amb ‘Terra de crims’ (Laia 1987), el viatge del desordre real al relat construït fa un nou salt endavant incorporant-hi nous elements de la cultura popular: el gènere negre (o millor una peculiar interpretació), i un llenguatge viu i ple de modismes. El procés de reconstrucció narrativa de l’obra de Valerià Pujol culmina amb la segona novel·la, ‘Palmira’ (EUMO 1991. El llegat simbòlic, materialista i psicoanalític desemboquen en un compromís narratiu que obre les portes a la que hauria estat, sens dubte, una de les literatures sòlides del tombant de segle. La mort de l’escriptor fa impossible el saber-ho. Però un text teatral pòstum, ‘Les portes’ (Quaderns de Proa 1998), a més del símbol del nom, és un senyal clar en aquest sentit.

Rafael Vallbona és periodista i escriptor.

FOTO: Presentació de ‘Els Conys saborosos’ a Barcelona.

zp8497586rq


Share on Facebook

Valeria-Pujol

El crit i la paraula entre nosaltres

Albert Calls

Hi ha un eix que travessa tota la trajectòria de Valerià Pujol (Premià de Dalt, 1952-1992): el compromís de l’intel·lectual amb el món en el qual viu i amb la seva obra literària. Pujol sintetitza com ningú l’escriptor rigorós, al marge de qualsevol tendència de mercat, que sap que cada llibre nou és un graó en la seva evolució personal; però també la consciència cívica i política com a brúixola permanent.

En el nord que va guiar la seva vida hi ha el sindicalisme, en defensa dels drets laborals i els de l’escriptor, quan no estaven ni reconeguts. Va ser, a més, un membre històric dels primers temps de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya (CONC), que té els seus orígens a les trobades clandestines que es feien a casa seva, a Premià de Dalt; moments perillosos de multicopista al celler i Guàrdia Civil.

Hi ha el Valerià Pujol polític, l’intel·lectual que no vol viure amagat a la torre d’ivori, que combat des de la trinxera local, conscient que la lluita abasta un radi d’acció més gran. Ell és el personatge cívic que defensa, des de la cultura o la política, la identitat del seu Maresme on neix i viu. Si hi ha algú que creu i projecta el territori des del primer moment en què es comença a desplegar l’autogovern per tot el país, és ell.

Membre de la Comissió Política Nacional (CPN) d’Iniciativa per Catalunya (IC), p

articipa amb empenta i tenacitat en l’arrencada d’aquesta formació política per la qual va ser candidat al Senat i regidor a l’Ajuntament de Premià de Dalt. És el Valerià que viu amb intensitat el trajecte de la clandestinitat cap a la represa de la democràcia.

Hi ha també el Valerià Pujol professor i mestre, el que transmet el coneixement literari des de les aules, el que provoca la necessitat d’escriure, de trencar les barreres de repressió i accedir a un coneixement vetat i silenciat durant anys. Al que va ser la seva feina quotidiana a l‘Institut Jaume Almera de Vilassar de Dalt, cal afegir-hi l’activista cultural i literari, creant el Grup de la Font del Cargol, promotor incansable d’incomptables propostes culturals, editor de llibres, organitzador de lectures de poesia…

En tots els seus camps de batalla, en Valerià va ser per damunt de tot un gran seductor capaç de convèncer i arrossegar-te cap al nord ideològic que un món millor és possible si un s’ho creu i s’hi encamina.

Per tot això i molt més que molts d’altres podrien afegir-hi, encara queda en els que el vam conèixer i seguir una part del seu mestratge i convicció. Ens ha deixat el seu clam, que encara perviu implícit en el crit i la paraula que dona títol al seu primer llibre de poemes, publicat el 1973.

Albert Calls és periodista i escriptor.

FOTO: De vacances (1984).

zp8497586rq


Share on Facebook

Mural en homenatge a VP, a PdDalt

Bibliografia Valerià Pujol

Poesia

- El crit i la paraula. Arimany, 1973

- Tricefàl·lia. Dalmau, 1975

- Doble Fons. La Magrana, 1977

- Destinatari d’albes. El Mall, 1980

- Limito al nord només amb el teu sexe. Oikos Tau, 1981

- La trista veu d’Orfeu i el tornaveu de Tàntal. Proa, 1984

- La xarxa del númida. El Mall, 1986

- Els breus estius. Tres i quatre, 1989

Novel·la

- Interruptus. Ed. 62, 1982

chocolate menthol cigarettes

>- Palmira. Eumo, 1991

Narrativa breu

- Mantis i altres transformacions. El Mall, 1982

- Els conys saborosos. Empúries, 1986 i Cossetània 2011

- Terra de crims. Laia, 1987

Teatre

- Les portes. Quaderns de Proa, 1998

Llibres traduïts

- Sabor a ti. Ultramar editores, 1990 (castellà)

FOTO: Mural en homenatge a Valerià Pujol a Premià de Dalt.

 

zp8497586rq

 



Share on Facebook

Portada-Conys1

Els límits de l’experiència eròtica en una literatura estreta

Rafael Vallbona

Pròleg a la reedició de ‘Els conys saborosos’, de Valerià Pujol, publicat per Cossetània Edicions

Quan l’any 1986 es va publicar el llibre de relats eròtics ‘Els conys saborosos’, molts crítics de la literatura catalana van fer un udol a l’uníson, i no va ser de plaer precisament. Com podia ser que en Valerià Pujol (Premià de Dalt 1952-1992), fins llavors considerat un transgressor, però només en el literari, gosés violar el sagrat nom de la llosa noucentista jugant barroerament amb un vers de Carner per titular una col·lecció de contes plenes de sexe obscè? Com sol passar en aquests cassos, davant la incomprensió del joc que plantejava l’autor, part de la crítica va decidir obviar el llibre o considerar-lo un divertiment menor, una gràcia sense més transcendència. És la resposta habitual que solia donar llavors la cultura catalana a les experiències que la renovaven sacsejant algun dels seus mites i qüestionant els seus fonaments ètics i estètics.

No hi ha arguments suficients per demostrar que vint-i-cinc anys després aquesta mena de tic local hagi estat superat, i menys encara en el terreny de l’erotisme. El sexe, un element que forma part de la vida intel·ligent, sembla encara lluny d’assolir el territori expressiu en la cultura catalana. I com que encara és considerat una excentricitat creativa, la seva vis narrativa no passa de ser considerada, en el millor dels casos, una gracieta sense profunditat literària. És per això que, en l’era de la cultura sexual 2.0, ‘Els conys saborosos’ és un llibre amb una vigència insòlita.

Els límits de l’experiència eròtica que plantegen els relats del volum, la vigorosa pulsió narrativa, el tractament lingüístic contemporani i la voluntat, reeixida, de transgredir l’estreta mirada de la societat lectora, situen ‘Els conys saborosos’ en línia amb la tradició eròtica europea que té en la literatura francesa i en el simbolisme i el p

ostsimbolisme, els seus moments més àlgids. Aquesta interpretació no va passar desapercebuda per alguns autors coetanis i per força lectors, que ja llavors van convertir el llibre en un referent mític del gènere eròtic català de la segona meitat de segle XX, bo i entenent que Valerià Pujol havia fixat les bases per la normalització (paraula maleïda) de la literatura eròtica en català posant-la en sintonia amb les cultures europees amb més tradició en el tema. Uns anys després, la col·lecció ‘La piga’, que ell va dirigir, va fer passes serioses en la consolidació d’aquest projecte. L’antologia ‘Deu claus al pany’ (1991) recollia l’evolució del tractament literari de l’erotisme que estaven fent una colla de joves autors dotze anys després de la mítica ‘Deu pometes’, un espasme eròtic massa solitari en la casta literatura catalana.

Malauradament la sobtada mort d’en Valerià la primavera de 1992 i la venda de l’editorial Pòrtic vanescapçar l’ambiciosa empresa intel·lectual del seu impulsor.

És per això que ‘Els conys saborosos’ resta ara també com el llegat literari d’una proposta que tendia a empènyer tres fites centrals: la modernització de l’encarcarat corpus temàtic de la literatura catalana de meitats dels vuitanta, la recerca de nous llaços comuns amb les grans literatures d’Europa i, perquè negar-ho, l’excitació intel·lectual del lector, el millor camí per assolir un grau homologable d’excitació física.

Una bona manera de comprovar que estem vius.

Juny de 2011

Podeu trobar més informació de l’obra als següents links:

Cossetania

La Comarcal Edicions

zp8497586rq


Share on Facebook

Valeria Pujol_005-TIGRE

Selecció de poemes, de Valerià Pujol

BLANC I NEGRE

Tancats a la cambra fosca

ens tornem clixés esguerrats.

Entre el blanc i el negre

s’estén un color indefinible

i anem passant de l’un a l’altre

com un borinot gandul.

No sabem distinguir, a vegades,

dos colors totalment diferents.

S’estenen com tentacles d’ameba,

com una taca d’oli enganxós,

i esborren els límits exactes

que separen el negre del blanc.

Uns cossos difosos

s’embruten al damunt

i es rebolquen al fang

i amb les mans plenes de greixum

i els ulls plens de sang i brutícia

es llancen als camps plens de neu.

El crit i la paraula. Poemes. Editorial Miquel Arimany. Barcelona, 1973


Aquest meu cos estrany és com un mar de cendra

on els espills reculen davant les mans obagues.

Els trampolins em couen i m’enceten les parpelles del sexe

i l’esperit dels meus muscles arcaics.

És com un miralleig de molsa al juliol

-sota el vandàlic gest del peix espasa-

aquest venir i anar del meu cos a la balma

i el ser un miratge sols l’educació del sexe

quan em retalles l’hora de la posta de sol

i queda sols un buit on s’escola

aquell constant pensar que demà serà un jorn de formigues

i no serà l’espelma més que un record

en un tractat de ioga.

No hi ha més gest que el gest del coure

al cossi on penjo els ulls i em mira a contranit.

Aquest meu cos estrany és com un pou de calç

on crema el viu dolor de la nafra que pensa.

Dibuixo el nervi tens que m’engrapa la nuca

i és com un flagell el tremolar a les onze.

És llarg el jorn que pinta un estendard

a la nau que no torna.

No pot ser pas un sol una estrella de vidre

malgrat que el teu desig succioni un quàser

al límit de l’espai.

Hi ha un refer constant on no tot és miratge

i és aleshores quan el cos davalla al nord de molts presagis

i ve un afany de pluja

i un esgarrinx de nuclis i sintagmes

en els teu ulls i el sexe

i més les mans i l’arrel dels cabells

s’enllacen tendrament amb fúria de centaure

del verb al nom i tot és un ruixat

d’arestes al meu cos i al món.

Doble Fons. La Magrana, 1977


RECERCA D’ALBES

Hi ha tantes coses velles

que el record no ens abasta.

El vol distret dels nàufrags

a la recerca d’albes

precipita la imatge lentament esculpida:

l’angoixa del passeig

sota els plàtans tan pàl·lids :

els núvols condemnats a percaçar el demà

i un ahir congriat de paraules perdudes:

l’ambidextra frenada dels cotxes a deshora:

la solitud del temps a cada portalada.

El temps perdut,

vanament escalat amb escales de plata,

vanament retallat als àlbums més madurs,

vanament arquejat amb l’arquet dels meus dits,

ha fet un mutis lent: de contraban.

Destinatari d’Albes. Llibres del Mall, 1980.

 

 



Share on Facebook

Valeria Pujol_004

Dos textos extrets de ‘Claustre’, recull de contes inèdit de Valerià Pujol

Mutació

X sempre havia desitjat construir-se una casa d’una sola cambra, en punt rodó, una mena de cúpula de palau d’esports a l’interior de la qual poder-se imaginar l’únic habitant del món. La gran sala seria el Tot. Allí dormiria, menjaria, treballaria. La disposició còncava del sostre també li recordaria la definició d’infinit però limitat. Ell, sol al centre d’allò que és infinit però limitat. La construcció, d’un blanc viu i feridor, no tindria ni una finestra i la il·luminació –suau i matitzada– s’aconseguiria amb llums indirectes estratègicament situades. Només un punt de color fixaria l’estructura perillosament blanca: la porta, una porta mínima per on caldria entrar i sortir ajupit. La porta seria pintada d’un marró fosc, gairebé negre. Aquest era el projecte i aquesta fou la realització.

El dia fixat, X entrà a la cambra i s’extasià davant la meravella. Exultant, es tragué el xandall, el plegà curosament i s’hi assegué al damunt. Les wambes restaven juntes davant seu, una al costat de l’altra. En posició de lotus, mirava fixament cap a la porta, l’únic punt que li permetia de concentrar-se en la glacera blanca.

No fou sobtat, com algú erròniament podria pensar, sinó que de mica en mica X també anà sentint-se infinit però limitat com si la cambra fos un immens grumoll de cocaïna. I tot –és a dir, ell– creixia, creixia. El seu cos s’adaptava cada cop més a la forma de la construcció, cedien els quatre vèrtex, les extremitats s’hi feien pas i amb el cap esbotzava la petita porta marró quasi negra i el treia a l’exterior.

Havia nascut una immensa tortuga albina.

 

TIGRE

Catifes per terra. Mobles baixos. Bonsais. El soroll de passos com un murmuri de mar. El sol amb un regust de coure per les persianes. Arbres florits amb rosa i blanc. Un desig. X amb els pinzells als dits, immòbil. La mateixa immobilitat que cal mostra

r davant la fera que et mira i remira amb ulls ferotges i espera un pas en fals per tirar-se damunt teu. La immobilitat eterna dels déus. X és ara davant la fera i no sap encara si aquesta és la de la destrucció o la que ell invoca en el seu desig, la que vol immortalitzar damunt la tela.

Un raig de sol fa vibrar, per un instant, la porcellana d’un gerro de la dinastia Ming i s’il·lumina la cambra. Com un esquirol bota la llum per la cara de X i resta encara immòbil. Ni parpalleja. Absolutament sol a la cambra, condensant la realitat a la ment i al pinzell. La fera a dintre o a fora. Sentir-se fera per pintar la fera i reeixir de la pròpia destrucció. Ésser per no ésser. La veritat o la trampa.

Ara el quadre s’il·lumina amb un paisatge deliciosament selvàtic traspassat per un camí que es perd en un horitzó invisible. La cambra: l’exterior neutre. Tota la bellesa de la natura concentrada al quadre en densitat d’instant i de prodigi. Qui imposarà la tràgica bellesa del dolor sobre un mirall perfecte? Qui farà real la destrucció possible: la fera? Tal vegada el pintor té aquest destí inajornable? Amb un trac esquinçarà l’inenarrable vel? X, immòbil al centre de la cambra. Imperceptiblement, diríem que el seu cos vibra, com si totes les cèl·lules cerquessin una nova disposició, cansades de viure i morir sempre al mateix lloc. Ser elles mateixes, però, alhora ser un altre. Desaparèixer i reaparèixer com en un joc de màgia. Diríem, també, que en una possibilitat impossible tota l’essència del cos corre en direcció al pinzell que sura i batega com el somriure d’un gat. Tot en el pinzell. I es transmuta en el propi moviment i ja no és cos ni pinzell: és tigre en un paisatge deliciosament selvàtic. I tot és el quadre i el tigre-pintor fuig per un camí que es perd en un horitzó invisible. Tal vegada a l’altra banda hi ha una cambra neoclàssica amb un home molt vell que mor i un nou nat que renova la vida.

FOTO: A la plaça de l’Ajuntament de Premià de Mar després d’un recital del grup Tricefàl·lia (1980 aprox.).

zp8497586rq


Share on Facebook

Dibuix 2

En marxa el servei de venda anticipada de llibres a través del Micromecenatge

Per fi ja és una realitat. Hem estat uns mesos treballant intensament en aquest projecte i avui es posa en marxa. Entrant a la secció de Micromecenatge de la nostra plataforma digital, trobareu ja el primer llibre que es pot adquirir pel servei de susbcripció anticipada.

La primera obra que inaugura aquesta secció és ‘Poemes per a la Marató’, una antologia impulsada per l’Associació de Relataires en Català (ARC), que recull el treball poètic de més de 150 autors que van cedir els seus textos perquè fossin il·lustrats i venuts en exposicions i subhasta pública, amb l’objectiu de recaptar fons per la darrera Marató de TV3.

Fruit d’aquest treball que interrelaciona cultura i solidaritat, promovem ara, doncs, des de La Comarcal Edicions i de l’ARC, la publicació del llibre.

Com donar suport a aquest projecte?

- Entrant a la pàgina de Micromecenatge, on hi ha tota la informació necessària sobre el llibre i la manera d’adquirir-lo.

- Seguint les passe

s que hi ha establertes, durant 45 dies es podran reservar els exemplars que es desitgin.

- Si en aquest període s’assoleix un mínim que s’ha marcat per garantir la despesa de l’edició, aquesta anirà endavant. Informarem periòdicament del ritme de vendes anticipades.

- Al final dels 45 dies comunicarem si s’han assolit els objectius per finançar l’edició o no, i si aquesta va endavant. En cas afirmatiu, en aquell moment és quan es cobrarà l’import del cost del llibre i s’indicarà quan és prevista la seva aparició. Per tant, les persones que l’hagin reservat i pagat, el rebran a casa en la data indicada.

- D’altra banda, a més de cobrir el cost del llibre, cada compra implica una part de diner solidari que anirà a l’ARC. I aquesta entitat l’aportarà a la propera Marató de TV3: Marató per la pobresa que es durà a terme el mes de maig de 2012.

- Tota aquesta informació es farà pública des dels espais web de La Comarcal i de l’ARC.

zp8497586rq


Share on Facebook
22-03-2012

camins-damunt-les-dunes

Rafael Vallbona presenta el seu nou llibre, ‘Camins damunt les dunes’, a Premià de Dalt

La Sala de l’Orfeó de Sant Jaume acollirà el proper divendres 23 de març, a les vuit del vespre, la presentació de la nova novel·la de Rafael Vallbona

En aquesta novel·la, publicada per La Galera, l’autor s’endinsa en una de les temàtiques que més li agraden: el xoc de cultures.

El trepidant punt d’arrencada comença quan l’Eddie Smithee arriba al Marroc i troba a faltar la seva vida benestant i avorrida de Beverly Hills. La seva mare, actriu de telenovel·les, se l’ha endut perquè no estigui sol a casa. Però l’Eddie continua es

tant sol a l’hotel. Segons ells, només ha canviat de presó. Fins que, de sobte, es troba corrent entre carerrons, perseguit per uns carteristes quan l’Ahmed el salva.

‘Camins damunt les dunes’ és, a més, un títol que tot i estar emmarcat en una col·lecció per a joves pot ser llegit per tota mena de lectors, en clau molt actual.

Podeu llegir l’entrevista que vam fer a l’autor aquí: 5 Preguntes de lletres.

zp8497586rq


Share on Facebook
06-03-2012

dones_feb12 019 (Copy)

La poesia de Núria López omple la Sala de l’Orfeó del Sant Jaume de Premià de Dalt

L’escriptora Montse Assens va ser l’encarregada de la presentació, el passat dimecres 29 de febrer, el llibre Estacions de trànsit, de l’autora i promotora cultural Núria López Garcia

 

La Sala de l’Orfeó de la Societat San Jaume de Premià de Dalt va acollir,  dimecres 29 de febrer, la presentació del poemari Estacions de trànsit, de Núria López, que organitzava l’agrupació Dones de Dalt, d’aquest mateix municipi.

L’acte va consistir en un diàleg entre l’autora i la presentadora que, de manera molt amena, va anar creant un ambient distès i acollidor.

D’aquesta manera, López va poder compartir amb els assistents la seva experiència com a escriptora i el procés de creació d’aquest llibre, editat recentment per La Comarcal Edicions.

Como Bajar De Peso En Un Mes

tent/uploads/2012/03/dones_feb12-029-Copy-e1331027693242.jpg” alt=”" width=”490″ height=”362″ />

A més, el públic va poder conèixer de primera mà les motivacions, emocions i impulsos que van forjar les poesies que formen el llibre.

Si voleu saber una mica més del llibre, trobareu més informació aquí: Estacions de trànsit.

FOTOS: NÚRIA LÓPEZ

 

zp8497586rq


Share on Facebook
26-02-2012

21_portada_llibretlluch2008-1

VII Jornada Ernest Lluch de Ciències Polítiques i Socials a la Universitat Pompeu Fabra

La Fundació Ernest Lluch i la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra organitzen, per setè any consecutiu, la Jornada Ernest Lluch de Ciències Polítiques i Socials amb el propòsit comú d’incentivar el debat i el diàleg sobre qüestions candents de l’actualitat política i social.

La Jornada tindrà lloc dimecres 7 de març a les 10 del matí a l’Auditori de l’Àgora Jordi Rubió i Balaguer, al Campus de la Ciutadella de la UPF i el tema de debat triat serà ‘Política i mercats, després de la tempesta: rivalitat o cooperació?’.

Segons expliquen els seus organitzadors, “La jornada Ernest Lluch de Ciències Polítiques i Socials és una cita anual de reflexió i debat sobre qüestions candents de l’actualitat política i social,  destinada a l’alumnat i professorat universitari, sociòlegs, politòlegs i oberta a tota persona interessada”.

El programa d’enguany és el següent:

Programa

10:00h. Benvinguda i presentació.

10:15h. Conferència a càrrec d’Antón Costas

. Catedràtic de Política Econòmica de la UB.

11:00h. Torn obert de preguntes

11:30h. Taula rodona, amb:

Salvador Estapé. Director General d’Afers Economics Generalitat de Catalunya

Joan Subirats. Catedràtic de Ciència Política de la UAB

Milagros Pérez Oliva. Presidenta de la Comissió de Promoció del Consell Social de la UPF, periodista i defensora del lector d’El País

13:30h. Cloenda.

FONT: FUNDACIÓ ERNEST LLUCH

Més informació: VII Jornada Ernest Lluch de Ciències Polítiques i Socials a la UPF

La Fundació Ernest Lluch ha coeditat, amb l’assessorament editorial de La Comarcal Edicions/La Imprempta d’Argentona, els reculls d’articles ‘Ernest Lluch opina’.

zp8497586rq


Share on Facebook
22-01-2012

subhasta-026r

Subhasta d’art per la Marató de TV3

Les obres participants en la iniciativa ‘Poemes per a la Marató‘ que encara no havien estat adquirides van ser posades a la venda, la tarda del passat dissabte 21 de gener, en una subhasta que va  tenir lloc a la sala d’actes de l’Ajuntament de Premià de Dalt.

Els assistents a l’acte van tenir la possibilitat d’adquirir els poemes il·lustrats, realitzats gràcies a la col·laboració dels 151 poetes i 158 artistes que s’han involucrat en la proposta ‘Poemes per la Marató’ impulsada des de l’Associació de Relataires en Català (ARC).

El preu de sortida  va ser molt assequible, d’entre 5 i 10 euros, i el total recaptat serà donat a la Marató de TV3, dedicada enguany a la regeneració i trasplantament d’òrgans i teixits.

L’ARC i La Comarcal Edicions estem tramitant l’edició del llibre de ‘Poemes per a la Marató’, per tal que sorti properament a la venda mitjançant el sistema de Micromecenatge i a benefici de la Marató de TV3.

Fotos: Núria López Garcia

Text: Sílvia Tarragó Castrillón



Share on Facebook
18-01-2012

Josep-puig-i-llibre

Col·loqui sobre ‘Figures amb paisatges’ de Josep Puig i Pla

L’Associació de Veïns de l’ Havana i Rodalies, de Mataró,  ha organitzat una conferència/col.loqui sobre el llibre ‘Figures amb paisatges”, de l’escriptor de la ciutat Josep Puig Pla.

L’acte tindrà lloc el proper dimarts 24 de gener, a les 8 del vespre, al local de l’entitat  i comptarà amb la presència de l’ autor que parlarà sobre diverses personalitats de la capital del Maresme que surten al llibre, com Puig i Cadafach, Manuel Cusachs, Merce Sala i Honorat Vilamanyà, Peret, Joaquin Casas o ‘Terri’, entre molts d’altres.

Trobareu més informació sobre el llibre en aquest enllaç: ‘Figures amb paisatges’.

Podeu consultar la biografia de l’autor aquí: Josep Puig i Pla.



Share on Facebook
04-01-2012

manel-alonso

El poema ‘Dona’, de Manel Alonso, en un videoclip

L’escriptor Manel Alonso i Català va publicar l’any 2009 el recull ‘Correspondència de guerra’ (Editorial Aguaclara) que incloïa el poema ‘Dona’, en el que parlava de la violència exercida sobre les dones.

L’any següent, el músic i cantant Carles Pastor es va interessar per ell, el va musicar i el va incloure dins del seu darrer disc ‘Els ulls de Bob’, on l’interpretava fent duet amb el cantant i músic de llarga i intensa trajectòria, Miquel Gil.

Ara, un grup de tècnics de l’audiovisual liderats per Marc Gomar han fet un vídeoclip reinterpretant les imatges que la música i el text suggerien, entrant tots ells (guionista, director de fotografia, actors, càmeres i muntadors)  a formar part d’una cadena de creació i recreació artística que compta, a més a més, amb músics com ara Juanjo Blanco, Pere Rodenas, Paco Lucas o el polifacètic  Jordi Albinyana.

Podeu veure el vídeo en aquest enllaç: Dona.



Share on Facebook
03-01-2012

ARBRET3b

Felicitació d’any nou de Mercè Climent

L’escriptora Mercè Climent ens ha enviat aquesta felicitació que volem compartir amb tots vosaltres.



Share on Facebook
30-12-2011

ma

Felicitació d’any nou de Montse Assens i Ferran Planell

Els escriptors Montse Assens i Ferran Planell ens han felicitat l’any 2012 amb aquesta bellíssima creació de paraules i imatge:

 

 

Confonc la nit i el dia, el jorn desaparegut dins les mirades. La pell

del mar, avui és un vel de seda acaronat pel vent.

Un feix de versos, deambulant pels blaus, s’acosta a l’abisme dels

mots incontrolats.

El murmuri trenca el crepuscle del silenci, la soledat del cos, el

misteri de la nit… i en la brevetat dibuixa un bri de llum als llavis

del poeta.

Dia i nit, ara són poema.

 

Amb nous propòsits

avancem per aquest temps

que encara és incert.

Ens hi acompanya el desig

d’anomenar-lo nostre.

 

Feliç 2012

 

Text: Montse Assens.

Imatge: Ferran Planell.



Share on Facebook