Aquest A�s el Bloc de La Comarcal Edicions, un espai en el qual anirA�s trobant totes les novetats i notA�cies que generi la��editorial i les persones i entitats que hi estan vinculades.

16-12-2014

Portada L'estel dels vents.ai

PresentaciA? a Llavaneres de ‘L’estel dels vents’, de Susana Gil MicA?

 

La biblioteca municipal de Sant Andreu de Llavaneres acull aquest dissabte, 20 de desembre, a les 12 del migdia, la presentaciA? del llibre de Susana Gil MicA? L’estel dels vents

 

Es tracta del segon llibre de l’autora, un recull deA�poemes que parlen de la vida, de l’amor i del desamor. Retalls i trossets de tot allA? que ha anat observant i experimentant al llarg de la seva experiA?ncia vital.

La presentaciA? tindrA� lloc el proper dissabte, 20 de desembre, a les 12 del migdia, a la biblioteca de Sant Andreu de Llavaneres (carrer Closens, 65).

MA�s informaciA?: Ajuntament Sant Andreu de Llavaneres.



Share on Facebook
20-10-2014

8437ba50ddc4a971cc2ae069c9ced7c0

Lectura recomanada: a�?Uns amics estranysa��

El llibre, que ha estat imprA?s per La Impremta d’Argentona, sa��ha fet cooperativament en equips i entre les dues classes de 5A? de l’escola CamA� del Mig amb la��ajut de la��escriptora Care Santos i la��ilA�lustrador Ramon LlinA�s. El prA?leg el signa la mestra i escriptora Lola Casas.

En el marc del 35A? aniversari de la��escola CamA� del Mig va aparA?ixer, el passat mes de maig, el llibre Uns amics estranys. Aquesta obra A�s fruit da��un taller literari realitzat al llarg del curs amb les escriptores mataronines Care Santos i Lola Casas que va comptar tambA� amb la participaciA? de la��ilA�lustrador Ramon LlinA�s.

Uns amics estranys explica les aventures da��uns personatges que arriben a la��escola i ha estat concebut pels alumnes de 5A?. Segons explica Lola Casas en el seu prA?leg a�?A�s un cant a la��amistat entre persones i A�ssers diferents que arriben a entendrea��s perquA? en tenen ganes i posen en comA? el millor de cada una�?.



Share on Facebook
12-06-2014

Imagen1

‘Amor i silenci’ es vesteix de piano

El mA?sic igualadA� Albert GA�mez i el poeta penedesenc Marc Freixas, busquen la complicitat a travA�s d’un piano i dues veus… i tot, amb la forA�a de cada paraula, en un format de recital ple de bellesa, intimitat, melodia, crA�tica i reivindicaciA?.

A�s la primera vegada que els dos artistes comparteixen un mateix espai per portar a terme aquesta mA�gia, on el poema esdevA� canA�A? per moments, i en d’altres, es manifesta amb tota la seva puresa, tan sols fent-se acompanyar per les notes del piano.

A Sant Pere de Riudebitlles, dissabte, 14 de juny, a les 12 h del migdia, a les Escoles Velles, Casal de Cultura, teniu una oportunitat magnA�fica perdescobrir-ho tot. Entrada lliure.



Share on Facebook
20-05-2014

amorisilenci

Recital d’Amor i Silenci a Sant SadurnA� d’Anoia

 

Els poemes del llibre de Marc Freixas, Amor i Silenci, protagonitzaran aquest acte poA?tic que tindrA� lloc el proper dissabte, 24 de maig, a les set de la tarda al Casal Popular independentista El CarrA�s

El recital es basarA� en bona part dels poemes de l’obraA�Amor i Silenci, amb alguna referA?ncia obigada al poeta Vicent AndrA�s EstellA�s, alguna cosa amagada de Celdoni Fonoll a les butxaques i algun poema inA?dit de l’autor del llibre que dA?na tA�tol a l’acte poA?tic: Marc Freixas.

Els versos del recital volen mostrar el descontentament pel mA?n en quA? vivim, un enuig que es manifesta en els poemes, perA? sempre des d’un punt de vista personal i optimista de les coses per tal de sembrar esperanA�a de cara al futur. Tot amanit amb aquell amor que provA� del romanticisme mA�s pur i essencial de quan algA? estima sense esperar res a canvi. A banda d’aixA?, la reivindicaciA? i identitat dels PaA?sos Catalans tambA� es farA� evident en alguns poemes de l’acte.

El Recital d’Amor i Silenci anirA� a cA�rrec del poeta Marc Freixas i tindrA� lloc al Casal Popular independentista El CarrA�s (c/EsglA�sia, nA?m.5–Sant SadurnA� d’Anoia).



Share on Facebook
24-03-2014

Conversa amb Rafael Vallbona copia (1)

Trobada de Poetes del Maresme amb Rafael Vallbona

El Festival Espais de Poesia acull una nova Trobada de Poetes del Maresme que tindrA� com a protagonista la��escriptor Rafael Vallbona. La��autor maresmenc A�publicarA� en breu un llibre amb La Comarcal Edicions.

La Trobada de Poetes del Maresme que es fa tradicionalment dins el Festival Espais de Poesia da��Alela i que coordina la��escriptor cabrerenc i colA�laborador de La Comarcal Edicions, Albert Calls, estrena enguany un nou format consistent en una conversa-lectura centrada en un autor destacat del Maresme.

La��acte, que du el tA�tol de INTEGRAL RAFAEL VALLBONA, tindrA� lloc el proper dissabte, 29 de marA�, a les set de la tarda, a la Biblioteca Ferrer i GuA�rdia da��Alella. A�Calls conversarA� amb la��escriptor de la seva trajectA?ria en la��A�mbit de la poesia, iniciada els anys 80 al grup literari La Font del Cargol, moviment cultural de referA?ncia de la comarca, integrat per autors reconeguts com ValeriA� Pujol, MartA� RossellA? o Maria AntA?nia Grau, entre da��altres.

El nou format de proximitat da��aquest acte buscarA� la interacciA? del pA?blic, que podrA� parlar amb la��escriptor i alhora mostrar de la seva veu la��obra de Vallbona, integrada per 6 llibres. El darrer da��aquest, precisament, Platges de la ment, es presentarA� per primer cop durant la��acte.



Share on Facebook
23-12-2013

Copia de Postals2

Postals de Nadal , molt mA�s que un record

SA�lvia TarragA? CastrillA?n/Article

Felicitar les festes amb targetes impreses A�s un costum cada cop menys habitual. La comoditat i rapidesa que ofereixen els nous mitjans tecnolA?gics la��han avocat prA�cticament a la��extinciA?. PerA? la postal de Nadal encara tA� molt a oferir. En aquest article es repassen els seus orA�gens, la seva evoluciA? i tambA� el seu futur.

Postal de Cucatraca

Sempre que s’apropen les festes nadalenques evoco el temps en quA? solia felicitar amb targetes a les meves companyes de classe. D’aixA? fa mA�s de trenta anys i segurament va ser un costum que es va mantenir durant tres o quatre cursos perA?, com tot el que passa a la infantesa, ho vaig viure d’una manera molt intensa i emocionant. Abans que arribessin les vacances de Nadal, en sortir de l’escola m’acostava a una papereria a buscar unes quantes postals de Nadal. Havia de triar una quantitat limitada a unes poques companyes, perA? aixA? no treia ilA�lusiA? a la tasca d’escollir, de la caixeta que m’oferia la dependenta, set o vuit nadales per a les meves amigues. Dempeus, recolzada en un racA? del taulell, anava passant les diferents targetes fins que veia una que m’agradava i la separava de la resta deixant-la sobre el vidre. Solia endur-me les que representaven escenes de pastorets, dibuixades amb traA�os arrodonits que donaven a les caretes de nens i angelets una expressiA? molt tendra. Generalment eren les de Joan FerrA�ndiz, encara que tambA� m’agradaven molt les de Constanza i les de Vernet.

Postal de Constanza

Un cop feta l’elecciA?, em tornava a casa pensant en el que escriuria en cadascuna de les postals, ja que l’endemA� les lliuraria en mA�. Aquells dies previs al Nadal, abans que comencessin les classes o en acabar-les, solA�em treure les targetes de la cartera i ens les repartA�em. A�s curiA?s, perA? no recordo com eren les que jo rebia. NomA�s m’ha quedat gravat a la memA?ria el fet de l’elecciA?, les ilA�lustracions i aquella papereria que ara A�s una botiga de telefonia. Segurament em devien enviar el mateix estil de nadales, perquA? a totes ens agradaven les postals de FerrA�ndiz i les dels ilA�lustradors que van dibuixar els contes de la nostra infA�ncia. Uns artistes dels que ara poc sabem, tot i el color que van posar a les nostres primeres lectures: ‘Constanza’, nom artA�stic de Constanza Armengol que va ilA�lustrar contes clA�ssics i populars al llarg de mA�s de 40 anys, Juan Vernet, ilA�lustrador infantil i autor de nombroses targetes nadalenques i de Primera ComuniA?, i Carlos Vives, dissenyador grA�fic que va desenvolupar gran quantitat de nadales tridimensionals .

De tots aquells artistes nomA�s Joan FerrA�ndiz va aconseguir el reconeixement que mereixia. Els seus christmas van comenA�ar a aparA?ixer en la dA?cada dels cinquanta del segle XX, quan les targetes que s’enviava la gent consistien en reproduccions d’obres clA�ssiques. A poc a poc els dibuixos de FerrA�ndiz van acabar per desbancar aquelles imatges i els seus dissenys es van convertir en els preferits de molts. Mig segle desprA�s, els seus cA�ndids pastorets i A�ngels infantils encarnen encara la imatge que tots tenim del Nadal .

PerA? … com va sorgir la postal nadalenca ?

Aquest costum que ara evoco es remunta a molt temps enrere, concretament a 1843. En aquells dies llunyansA� la gent acostumava a intercanviar felicitacions escrites a mA�, una tasca que requeria un temps que Henry Cole, funcionari i dissenyador anglA?s, no tenia. AixA� que va pensar que podia dissenyar una targeta amb un missatge de felicitaciA?, fer-ne cA?pies i enviar-la a tots els seus familiars i amics. Amb aquest objectiu, va encarregar al pintor John Calcott Horsley que dibuixA�s una escena nadalenca per poder reproduir en una impremta afegint una frase de bons desitjos. Horsley va elaborar un trA�ptic consistent en dos panells laterals -un representava l’acte de caritat de vestir al nu i l’altre el d’alimentar el famolenc- i una ilA�lustraciA? central que mostrava a una famA�lia gaudint alegrement de les festes. Sota la imatge estava impresa la frase: ‘A Merry Christmas and a Happy New Year To You’. La postal de Nadal acabava de nA�ixer.

La primera postal de Nadal

D’aquestes primeres litografies acolorides es van fer mil cA?pies i les sobrants es van posar a la venda originant un nou i prA?sper negoci. Vint anys desprA�s d’allA? es van comenA�ar a imprimir targetes nadalenques de sA?rie, amb tant d’A?xit que aviat es va generalitzar el seu A?s molt mA�s enllA� de terres britA�niques. Als Estats Units, Louis Prang, impressor, litA?graf i editor, va comenA�ar a oferir, en 1875 , postals de Nadal convertint-se aixA� en ‘el pare del christmas americA�’ .

DesprA�s del seu naixement, la nadala va experimentar al segle XX un procA�s d’evoluciA? i declivi. Durant les primeres dA?cades es va ajustar als gustos i a les noves tA?cniques d’impressiA?. MA�s endavant, les dues guerres mundials van dur temes patriA?tics als seus dissenys i, ja en els 50, es van tornar a posar de moda les imatges nostA�lgiques i religioses dels seus inicis. Els anys segA?ents l’intercanvi de targetes de Nadal es va incrementar fins a arribar al seu punt mA�s A�lgid a finals de segle. No obstant aixA?, era el principi de la fi: les noves tecnologies, que havien afavorit el disseny i la distribuciA? del christmas, van acabar per arraconar-lo. Avui en dia, l’A?s dels telA?fons mA?bils i els ordinadors ha deixat tan desfasat el costum d’enviar felicitacions que l’ha limitat als nostA�lgics com jo mateixa.

PerA?, malgrat tot, les postals de Nadal segueixen despertant enyorances i passions. Durant anys han estat molts els que les han colA�leccionat amb aficiA?. El Museu BritA�nic conserva la gran colA�lecciA? de nadales que va reunir la reina Maria d’Anglaterra, i els christmas de l’anomenada edat d’or de la impressiA? (1840-1890) han arribat a aconseguir grans sumes en les subhastes. Al desembre de 2005, per exemple, una de les targetes originals de Horsley va ser venuda en gairebA� 9000 lliures.

Un possible ressorgiment de la nadala

No obstant aixA?, tot i que nA?vols molt foscos planen sobre el futur de les postals de Nadal, encara queden motius per a l’esperanA�a. Fa tot just un any la ilA�lustradora i professora de dibuix, Laia Codina, va escriure una entrada al seu bloc (cucatraca.blogspot.com) en la qual mostrava una selecciA? de la seva colA�lecciA? de targetes de Nadal i explicava l’origen dels seus propis christmas. AixA? va fer que ma��adonA�s que entre les noves generacions da��artistes encara es mantA� la��aficiA? per aquest tipus da��ilA�lustraciA?. Segons explica, ella va comenA�ar a dibuixar-les per felicitar a les seves amigues del colA�legi i, tret d’alguna interrupciA?, ha continuat amb la tradiciA? fins al dia d’ avui.

Les primeres postals “handmade” d’aquesta artista que signa com a Cucatraca van aparA?ixer en A?poca de l’EGB, concretament en els 80. A classe eren gairebA� 40 nenes i, atA?s que gairebA� no tenia recursos econA?mics, va haver d’inventar un sistema per poder correspondre a les targetes nadalenques que rebia de les seves companyes. AixA� doncs, va posar en prA�ctica una tA?cnica consistent a copiar algunes de les seves ilA�lustracions preferides i passar-les a tinta. D’aquesta manera confeccionava una mena de catA�leg de christmas per poder escollir desprA�s un dibuix a gust de la futura destinatA�ria, fotocopiar-lo en cartolina blanca i, finalment, acolorir-lo a mA�.

DesprA�s d’aquesta faceta com a creadora de les seves prA?pies postals, la jove artista va passar per un llarg perA�ode en quA? amb prou feines dibuixava. No va ser fins fa alguns anys que, en entrar a l’ Escola de la Dona, va descobrir que la seva vocaciA? era la ilA�lustraciA?. Recorda que, poc abans de les vacances de Nadal, el seu professor, el dibuixant i ilA�lustrador Ignasi Blanch, va proposar un exercici a classe que desprA�s es va repetir curs rere curs: ilA�lustrar el text dels clA�ssics literaris El Trencanous, d’ETA Hoffman, o el Conte de Nadal, de Charles Dickens.

 

 

 

Trilogia de nadales a�?El Cascanousa�� , de Cucatraca

 

Des d’un primer moment, Laia es va sentir atreta pel conte que va inspirar Txaikovski per compondre el seu ballet. Aquesta obra es va convertir en la seva particular obsessiA?, especialment desprA�s d’haver descobert a la biblioteca l’A�lbum ilA�lustrat per Roberto Innocent. Del primer capA�tol va arribar a fer fins a 3 versions diferents component la seva particular trilogia de postals de Nadal de El Trencanous, l’A?ltima de les quals la va realitzar sota la supervisiA? de la ilA�lustradora Mariona Cabassa.

Jo he tingut la sort de ser la destinatA�ria d’aquestes targetes. La primera me la va donar en mA�, el dia en que ens vam conA?ixer, i em va sorprendre que encara hi haguA�s algA? que mantinguA�s viu el costum. PerA? la meva sorpresa va ser encara mA�s gran quan vaig saber que l’havia dibuixat ella. Els seus traA�os tenen una rodonesa diferent a la de les imatges de les velles nadales, perA? en la seva expressiA? hi ha una tendresa similar, un aire de somni que evoca, com les felicitacions que jo recordo, al Nadal de sempre.

Laia Codina , comenA�a ara a obrir-se camA� en el mA?n de la ilA�lustraciA?. Entre els seus projectes s’inclouen les postals nadalenques, ja que A�s una defensora de l’hA�bit d’escriure i enviar christmas per correu tradicional. Una opiniA? que comparteixo, perquA? l’A?nica cosa comparable a l’emociA? de triar da��un calaix la targeta ideal A�s rebre-la. Aquest sentiment s’aprecia en els traA�os de Cucatraca, potser perquA? els encoratja l’A�nim d’aquella nena que vam ser tots: la que escollia postals d’una caixa i la que acoloria les seves prA?pies reproduccions.

 

SA�lvia TarragA? CastrillA?n A�s escriptora i ha estat llibretera durant 14 anys. La seva primera novelA�la, La veu del roure, es va publicar l’any 2009 amb La Comarcal Edicions desprA�s de guanyar el Premi de Narrativa Juvenil de la Vall d’UixA?. Amb anterioritat ja havia publicat un llibre de relats i dos poemaris. La seva obra mA�s recent sA?n els dos primers volums de la sA?rie juvenil Top Fairies que publica l’editorial EdebA� . El seu bloc A�s:A�http://silviatarragocastrillon.blogspot.com.es/

Laia Codina A�s ilA�lustradora. Llicenciada en Belles Arts, va iniciar la seva trajectA?ria professional com a professora d’EducaciA? Visual i PlA�stica i Batxillerat artA�stic. Recentment ha inaugurat l’exposiciA? Aquellas postales de Navidad, unA�homenatge al gA?nere delA�A�christmas on es poden veure els seus originals i adquirir algunes de les seves postals. La mostra es pot visitar a la botigaA�Cute and Crafts de Santa Coloma de Gramanet finsA� la��11 de gener de 2014.




Share on Facebook
05-12-2013

TF

SA�lvia TarragA? publica dues novelA�les juvenils sobre fades i moda

L’autora de La vida venA�uda i Estiu immA?bil, SA�lvia TarragA? CastrillA?n, acaba de publicar amb editorial EdebA� la saga per a jovesA�Top Fairies, escola de fades que recrea la��univers da��aquests A�ssers mA�gics des da��una perspectiva actual i innovadora

 

El primer volum, Somerset, presenta a la protagonista, la��A?lia, una jove tA�mida i reservada que troba per casualitat un antic llibre on hi ha la convocatA?ria a un concurs literari convocat un segle abans. Tot i amb aixA?, la noia decideix participar-hi i, sorprenentment, el guanya. El premi consisteix en una estada a una mansiA? del Sud da��Anglaterra per fer un curs sobre el mA?n de les fades. Poc a poc, el que ella creia que era una formaciA? teA?rica acaba convertint-se en una experiA?ncia ben real. La��aprenentatge de la��A?lia i les seves aventures continuen en el segon llibre, Aurora Boreal, que tanca el cicle formatiu de la noia.

Amb Top Fairies, TarragA? ha volgut recuperar el llegendari da��aquests A�ssers fabulosos a travA�s da��una histA?ria actual que aplega mites, aventura, amor i moda. AixA�, ens mostra com la mA�gia sa��ha adaptat als nous temps i com les fades dissimulen la seva existA?ncia entre les passarelA�les. El seu llegat, perA?, continua molt vigent a la novelA�la on hi ha forA�a referA?ncies als seus mA?todes terapA?utics naturals i al seu costumari.

La presentaciA? de Top Fairies tindrA� lloc el proper divendres, 13 de desembre, a les set del vespre, a Casa del Llibre (Rambla Catalunya, 37). La��acte anirA� a cA�rrec de la��escriptor Francesc Miralles i comptarA� amb la��actuaciA? del grup musical Nikosia que interpretarA� la canA�A? inspirada en les novelA�les, Rock Fairies, composta per Miralles i amb lletra de la prA?pia autora.



Share on Facebook
22-10-2013

Copia de IsabelDelRio_laredinformacion_0

Les 100 Barcelones d’Isabel del RA�o

Albert Calls/Ressenya de llibre

La crisi apocalA�ptica que estem vivint, provocada principalment per la��ambiciA? humana sense mesura, ens obliga a assumir aquest tram del segle XXI a��als antics membres de la��anomenat Primer MA?na�� amb restriccions de tota mena. Fruit da��aquesta necessitat, precisament, han sorgit interessants llibres que ens donen pistes i fulls de rutes a seguir

 

I si una de les restriccions a quA? ens veiem abocats per motius da��economia domA?stica A�s el poder viatjar, 100 coses per fer a Barcelona almenys una vegada a la vida, da��Isabel del RA�o, publicat per CossetA�nia Edicions, ens dA?na un ampli ventall de possibilitats de redescobrir la capital de Catalunya amb pocs recursos i moltes opcions.

En aquest context, la��escriptora, editora, activista cultural i per damunt de tot, jo crec, exploradora de la vida, Isabel del RA�o, ens regala 100 possibles viatges a la Barcelona que tenim a tocar de casa. La guia parteix da��una tasca de redescobriment personal que el lector pot convertir en seu. Alhora, sa��obre a multiplicitat de possibilitats i combinacions, perquA? cadascA? es faci el seu itinerari personal.

El llibre parteix de descobrir les cares que ta��observen des del sostre de Barcino i proposa conA?ixer de prop la torre Agbar, el Laberint da��Horta, el Liceu, la Cereria SubirA�, la histA?ria dels gegants, el Palau Sant Jordi, el CafA? de la��A�pera, el Mercat de Sant Antoni, els cementirisa�� entre moltes da��altres opcions, tot un ampli ventall de possibilitats que entrellacen llocs coneguts amb da��altres que no ho sA?n tant: patinar, fer un pA�nic, emprovar-se barretsa��

Un total de petits i A�gils apunts, 100, que es poden llegir seguits o de forma aleatA?ria i que ens conviden a fer un turisme de proximitat senzill i que obre universos inexplorats. En lA�nia amb el signe dels temps.

 

Foto Isabel del RA�o: La Red informaciA?n



Share on Facebook
08-10-2013

13578190456486-0-680x276

Els clubs de lectura de les biblioteques es troben per veure l’obra ‘AdreA�a desconeguda’

La Xarxa Municipal de Biblioteques organitza, per al proper 27 de novembre, una nova trobada amb els usuaris del Clubs de Lectura que aniran al Teatre-Auditori de Sant Cugat a veure l’obra basada en la novelA�la epistolar de l’escriptora nord-americana Kressmann Taylor

Els lectors que desitgin participar d’aquesta activitat nomA�s cal que s’adrecin a la seva biblioteca i facin la reserva abans del 9 d’octubre. La DiputaciA? de Barcelona facilitarA� un servei d’autocar des de la poblaciA? d’origen fins a Sant Cugat, sempre que hi hagi un mA�nim A�de 8 persones per municipi. El preu d’inscripciA? A�s de 15 euros.

L’obra AdreA�a desconeguda estA� basada en el relat escrit per Kathrine Kressmann Taylor l’any 1938. EstA� dirigida per l’actor i director teatral LluA�s Homar que tambA� l’interpreta juntament amb l’actor Eduard FernA�ndez.



Share on Facebook
05-09-2013

screenshot.7a

Arrenca la Setmana del Llibre en CatalA�

 

L’esplanada de l’avinguda de la Catedral acollirA�, a partir de demA� divendres A�i fins diumenge 15 de setembre, aquest esdeveniment literari que enguany compta amb la participaciA? de mA�s de 75 entitats

La 31a ediciA? de la Setmana del Llibre en CatalA� arriba al centre de Barcelona amb una extensa mostra al voltant la literatura i l’ediciA? en llengua catalana. Unes 15 llibreries i mA�s de 40 editorials, ubicades en una trentena de casetes, oferiran als visitants la possibilitat de descobrir les seves novetats i el seu fons editorial, que tambA� podrA� trobar les mA�s de 100 revistes editades en catalA� al Quiosc.cat, un espai de 100 m2.

La Setmana del Llibre en CatalA� reconA?ix la tasca de editorials, llibreries, revistes, distribuA?dores i altres agents actius que apropen al lector les seves publicacions en catalA� i compta, en aquesta ediciA?, A�amb la participaciA? da��una setantena da��expositors. A mA�s, es duran a terme unes 250 activitats com lectures, presentacions, propostes infantils, itineraris i A�pats amb autors, entre d’altres.

MA�s informaciA?: La Setmana del Llibre en CatalA�.

 

 

 



Share on Facebook
19-06-2013

los-tulipanes-son-siempre-un-buen-comienzo-9788495351449

‘Los tulipanes son siempre un buen comienzo’, una novelA�la punyent i reflexiva

 

La poeta i rapsoda Maribel Montero va debutar fa uns mesos com a novelA�lista amb aquesta novelA�la sobre les passions i el pas del temps.

 

Los tulipanes son siempre un buen comienzo va serA�publicat per La Comarcal Edicions a travA�s del sistema de micromecenatge. A�El llibre narra la histA?ria d’un peculiar triangle amorA?s en el que ja s’intueix un desenllaA� trA�gic. Tanmateix no es tracta d’una novelA�la d’amor i desengany, sinA? que A�s un relat que aprofundeix en les emocions mA�s humanes fent una lA?cida reflexiA? sobre la vida mateixa.

El mestratge literari de l’autora s’evidencia en l’A?s acurat del llenguage on, a mA�s, s’intueix la seva experiA?ncia com a poeta. El resultat A�s una obra amb molta forA�a que captiva al lector des de la primera pA�gina. Un llibre A�gil i alhora profund, que convida a reflexionar mostrant les mA?ltiples pulsions humanes.

Los tulipanes son siempre un buen comienzo es potA�adquirir on line a travA�s deAmazon, La Casa del Libro i a El Corte InglA�s, o encarregar a qualsevol llibreria (la distribuA?dora per a les llibreries A�s Midac Llibres).



Share on Facebook
28-02-2013

calendari presentacions març 2013 copia

La Comarcal participa a la trobada da��editors independents

DA?ria Llibres de MatarA? dedica aquest mes de marA� un cicle da��actes als editors independents

El programa da��actes comenA�arA� divendres 8 de marA�, a les 19a��30h, amb una a�?Trobada amb editors ilA�lustratsa��, amb la participaciA? de A buen paso, EkarA�, Thule

 

i Libros del Zorro Rojo.

La segona jornada serA� divendres 15, a les 19a��30h, amb a�?Visions del panorama editorial catalA�a��, amb la participaciA? de Maria Bohigas, de Club editor; Albert Calls, de La Comarcal Edicions i Jordi SolA� Camardons, de Voliana Edicions.

Finalment, la tercera sessiA?, divendres 22, a les 19a��30h, comptarA� amb Aniol Rafel, da��Edicions del periscopi; Laura Huerga, de Raig Verd i Ramon Mas, de Les males

 

herbes.



Share on Facebook
13-02-2013

coleccions

Les colA�leccions de llibres de La Comarcal Edicions

 

Els llibres publicats per La Comarcal Edicions es vertebren en diverses colA�leccions, com a�?Poesiaa��, a�?Narrativaa�� i a�?Costa de Llevanta��, que actualment estem redissenyantA� i incorporant-ne de noves

a�?Poesiaa�� acull el premi a�?Alella a Maria Olearta��, un certamen instituA?t en memA?ria de la poeta i narradora vinculada a Alella, Maria Oleart que, amb quinze edicions ja, sa��ha consolidat com un guardA? de prestigi de la poesia catalana.

Podeu veure el darrer volum publicat, a�?MA�s enllA� dels grillsa��, de Laia Llobera, en aquest enllaA�: XV Premi Alella a Maria Oleart.

La colA�lecciA? a�?Narrativaa��, per la seva banda,A� aplega reculls de contes i novelA�les, la darrera de les quals trobareu aquA�: a�?El misteri del pantocrA�tora��.

Les obres de no ficciA? tenen cabuda en les colA�leccionsA� a�?Costa de Llevanta��, que agrupa obres de carA�cter histA?ric i biogrA�fic; a�?La��escandalla��, que se centra en la��assaig; a�?MA� de

mortera��, dedicat als llibres de cuina i, per

acabar,

a�?La calaixeraa��, una secciA? que reuneix tA�tols i publicacions de carA�cter divers.



Share on Facebook
28-01-2013

llibres-educatius

Les publicacions del sector da��EducaciA?, prioritA�ries per a La Comarcal Edicions

Da��entre els diversos A�mbits als quals sa��adreA�a La Comarcal Edicions en el seu apartat de serveis editorials, la��EducaciA? A�s un en el qual es treballa per desenvolupar els projectes que al llarg dels anys han donat prestigi i han consolidat el segell editorial

A travA�s de la��equip tA?cnic de La Impremta da��Argentona sa��han publicat agendes escolars, revistes, butlletins, memA?ries, dossiers, treballat en

 

la��elaboraciA? i manteniment de webs

 

 

o la realitzaciA? de contes a�?a midaa��a�� i molts da��altres projectes grA�fics destinats a

 

 

proporcionar una bona comunicaciA? entre el centre, les famA�lies i estudiants i aixA� oferir, alhora, la millor imatge per transmetrea��n els valors.

Actualment, entre da��altres propostes que tenim per als centres, hi ha la possibilitat de fer un agenda escolar prA?pia, amb les caracterA�stiques especA�fiques de cadascun.

Consulteu les nostres ofertes.

info@lacomarcaledicions.com



Share on Facebook
15-01-2013

llibre-pergami

Publiquen una notA�cia de a�?PergamA� llatA�, datat en 1353a��

La revista a�?TrA�bola��, de la formaciA? polA�tica Alternativa Independent Cabrera de Mar, en la seva ediciA? de desembre

 

2012, es fa ressA? de la��apariciA? del llibreA�PergamA� llatA�, datat en 1353 (ParrA?quia de Cabrera de Mar), Acta notarial de la donaciA? de la��Hort de la Rectoria, amb traducciA? i estudi del cabrerenc JesA?s SA?ez

Aquest treball ha estat publicat

 

per la��Ajuntament de Cabrera de Mar dins la colA�lecciA? a�?HistA?riaa�� de La Comarcal Edicions.

En concret, a la portada del butlletA� i sota la��editorial, es recull la��article a�?Encontrado un pergamino del siglo XIV en la

 

sacristA�a de Cabreraa��.

Podeu consultar la fitxa del llibre aquA�:

PergamA� llatA�, datat en 1353



Share on Facebook
11-01-2013

micromecenatge1

La Comarcal Edicions ofereix el mA�s ampli ventall de serveis per promocionar les empreses

 

MitjanA�ant la��equip tA?cnic de La Impremta da��Argentona, editem tot allA? que el sector del mA?n de la��empresa necessita comunicar

Amb aquest objectiu, cerquem el disseny grA�fic mA�s adient al seu posicionament, generant continguts, pensant en el millor suport per reflectir la marca i per crear preferA?ncia en els propis clients.

Naming, identitat corporativa, disseny i manteniment web, material promocional i publicitari, catA�legs, manuals, tarifes, revistes, packaging, senyalA�stica i marxandatge sA?n alguns dels nombrosos serveis que posem a la��abast dels nostres clients.

Som capaA�os de buscar i executar idees que siguin valorades

 

pel mercat final i que aportin valor als nostres clients.

Consulteu les nostres ofertes. Podeu solicitar informaciA? aA� info@lacomarcaledicions.com



Share on Facebook

Amor i silenci.indd

‘Amor i silenci’ a la revista digital Lo CA�ntich

 

La revista digital de literatura, art i cultura que edita

l’AssociaciA? de Relataires en CatalA� acaba de publicar una notA�cia sobre el poemari Amor i silenci, nova obra literaria disponible amb

el nostre sistema de micromecenatge

L’article publicat per Lo CA�ntich parla del poeta Marc Freixas i Morros, a qui defineix com a ‘aventurer de la poesia’, aixA� com de la seva trajectoria literA�ria.

A la ressenya es destaca el nou projecte de l’autor, el poemari Amor i silenci, del qual ofereix una petita mostra, en concret el poema nA?mero

5 del llibre.

Podeu llegir la notA�cia clicant en aquest enllaA�:

Amor i silenci a Lo CA�ntich



Share on Facebook
03-12-2012

Institucions

La millor oferta en comunicaciA? per a les Institucions

 

Per mitjA� de la��equip tA?cnic de La Impremta da��Argentona editem totes aquelles comunicacions necessaries perquA? les institucions pA?bliques puguin informar dels seus serveis

 

Entre les nombroses propostes que posem a la��abast dels ajuntaments, consells comarcals, Generalitat i da��altres institucions, destaquen els materials de comunicaciA? da��actes i presentacions com ara cartells, programes buy cheapest cialis o invitacions, a mA�s de revistes, butlletins, llibres o contes, entre molts da��altres.

TambA� comptem amb el projecte a�?FinanA�ament 0 del programa de Festa Majora�? en quA? el desenvolupem integralment i hi gestionem tambA� la publicitat dels comerA�os i empreses.

AixA�, les institucions poden informar dels diferents serveis que ofereixen o poden oferir a totes les persones de la comunitat a la qual representen.

Podeu consultarA� les nostres ofertes enviant un correu a:

info@lacomarcaledicions.com



Share on Facebook
22-11-2012

panto

‘El misteri del PantA?crator’ ressenyat a la revista del CEA

 

El Centre d’Estudis Argentonins Jaume Clavell (CEA) ha publicat aquesta interessant ressenya sobre la novelA�la a la seva revista trimestral FONTS

Narrativa amb localitzaciA? argentonina

MARIA JOSEP CASTILLO

En la��anterior nA?mero de la revista fonts fA?iem referA?ncia a la sequera en a�?narrativa comarcala�?. Sembla que aquesta tendA?ncia es va reconduint, ja que tornem al gA?nere. En aquesta ocasiA? ressenyem una novelA�la que ha vist la llum molt recentment i que fou presentada dins dels actes propers a la darrera Festa Major da��estiu. El passat 31 de juliol i al SalA? de Pedra de la��antic ajuntament en Joan Riera donava a conA?ixer als argentonins la seva obra amb lectures da��alguns fragments del llibre i amb mA?sica de piano acompanyant la vetllada. Un mes abans la presentaciA? sa��havia fet al MNAC, Museu Nacional da��Art de Catalunya, a Barcelona, un dels principals escenaris de la trama.

Es tracta de la primera novelA�la de Joan Riera, que ha escrit i traduA?t anteriorment obres de teatre i sa��ha dedicat professionalment al mA?n de la producciA? da��esdeveniments culturals. La seva vinculaciA? amb Argentona i el Maresme fa que la nostra vila aparegui tambA� com a localitzaciA? de la��acciA?. Concretament, la protagonista hi viu. El tercer parA�graf de la��obra diu aixA�: a�?La Maria AnglA?s va arribar a casa, a Argentona, el nA?mero 8 del carrer Riudemeia, a la��antiga masoveria de Can Calopa: una caseta senzilla amb jardA� que aquest llinatge maresmenc havia fet construir el 1698, a tocar de la plaA�a de la��esglA�sia, i temps enrere envoltada de vinyesa�?.

PodrA�em resumir la trama de la novelA�la dient que A�s una histA?ria da��amor que tA� com a rerafons el romA�nic catalA�. La Maria AnglA?s A�s pintora i coneix al seu estimat, en Pau, contemplant el PantocrA�tor de TaA?ll al MNAC. Aquesta pintura, arrancada de la seva localitzaciA? original, la Vall de BoA�, a principis del segle XX, A�s robada del Museu. La Maria i els seus amics es converteixen en sospitosos de la policia i la pintora argentonina emprA?n una investigaciA? paralA�lela a la policial per tal de trobar la pintura.A� PerA?, la��obra da��art robada A�s la��original o una cA?pia que va substituir en algun momentA� la��original, que ha patit al llarg dels darreres cent anys peripA?cies diverses? Da��aquA� el tA�tol de la novelA�la: el misteri envolta, segons la��autor, el famA?s PantocrA�tor de TaA?ll, obra culminant del romA�nic catalA�, amagat durant segles darrera da��un retaule gA?tic a la��esglA�sia de Sant Climent de TaA?ll.

En Joan Riera sa��ha documentat a fons per escriure El misteri del PantocrA�tor, especialment a la��arxiu i la biblioteca del MNAC. I A�s que al costat da��una intriga que incorpora la��art i els sentiments assistim a una lliA�A? da��histA?ria sobre la��anar i venir de les pintures romA�niques que dels Pirineus a�?baixarena�? a Barcelona fa uns 90 anys, viatjaren durant la Guerra Civil fugint de les bombes… A�s, per aixA?, que la Maria (i la policia) visiten els diversos escenaris on sa��allotjaren els absis romA�nics com Olot i ParA�s, i com no, el punt de partida del PantocrA�tor, el poble de TaA?ll, a la vall de BoA�.

A mA�s de la Maria i en Pau, els altres protagonistes de la novelA�la sA?n els seus tres amics: la Magda, pedagoga al MNAC; el seu marit Jan, restaurador da��obres da��art, i un informA�tic especialitzat en imatge, en LluciA�. La seva amistat els porta fins i tot a compartir una casa a Osona, als peus del Montseny, com a segona residA?ncia. I no podem oblidar el policia, el sotsinspector Maties Angelat, home racional i metA?dic perA? a qui, a poc a poc, se li encomana la passiA? de la Maria pel PantocrA�tor.

Escenaris argentonins i de la capital de la seva comarca, MatarA?, apareixen en diverses ocasions a la novelA�la. AixA�, la mare de la Maria A�s la propietA�ria del restaurant Can Baladia. La Maria visita a MatarA? la Casa Coll i RegA�s, compra material per la seva feina a can Boter, dolA�os a La Confianza o dina al restaurant mexicA� del carrer Nou; amb en Pau gaudeix de les activitats festives durant les Santes. I, sobretot, surt canA� Calopa, on viu la Maria, amb el seu hipogeu i la seva tanca modernista amb decoraciA? floral.

No podem deixar da��esmentar la manera en quA? sa��ha pogut publicar aquesta novelA�la. Sa��ha fet servir el a�?crowdfundinga�?, consistent en el finanA�ament da��un projecte, en aquest cas editorial, a partir de petites aportacions individuals. La plataforma cultural Verkami ha estat la��eina que ha permA?s trobar els mecenes que han contribuA?t econA?micament i que apareixen en un llistat al final del llibre, poc mA�s de cent persones. Un altre llistat que apareix al llibre A�s el de tots aquells que han ajudat da��alguna manera a la tasca de la��autor. En Joan Riera mostra el seu agraA?ment a familiars i amics, a estudiosos del RomA�nic a qui ha consultat, a personal da��arxius i biblioteques… Esmentem en particular a dues da��aquests persones: Dolors Llavina, vA�dua de Gallifa i propietA�ria de can Calopa, i Joan Agut, autor recentment traspassat (el novembre del 2011) que va escriure El mestre de TaA?ll, novelA�la histA?rica que recrea la��execuciA? de la pintura del PantocrA�tor al segle XII i que va participar en la Tardor LiterA�ria del 2009.

I per si tota la informaciA? anterior no fos suficient per animar a llegir la novelA�la esmentem un nou i darrer a�?misteria�?. La��epA�leg ens presenta un criptograma suposadament aparegut a la��absis de la��esglA�sia de Sant Climent de TaA?ll consistent en nou lletres escrites en alfabet grec i presentat per vuit paraules: a�?Sense principi ni fi fa que sA?c aquA�a�?. El misteri del PantocrA�tor estA� servit.


Us recordem que aquest divendres, 23 de novembre a les set de la tarda, tindrA� lloc una nova presentaciA? del llibre aquest cop a l’Abacus MatarA?.

 



Share on Facebook
19-11-2012

invitacio

PresentaciA? a MatarA? de la novelA�la ‘El misteri del PantA?crator’

 

El periodista i escriptor Albert Calls entrevistarA� l’autor de la novelA�la, Joan Riera, durant l’acte

L’ABACUS MATARA� acollirA�, el proper divendres 23 de novembre a les set de la tarda, la presentaciA? del llibre El misteri del PantA?crator, publicat a La Comarcal Edicions.

Per a l’autor, Joan Riera, es tracta de la seva primera incursiA? en el gA?nere narratiu ja que provA� del mA?n del teatre i del de la cooperaciA?. Abans d’escriure El misteri del PantocrA�tor, Riera va fer una extensa recerca documental a la Biblioteca i la��Arxiu del MNAC, al ColA�legi Oficial da��Arquitectes de Catalunya i a la��hemeroteca de La Vanguardia, a mA�s de visitar el Centre da��InterpretaciA? del RomA�nic de la Vall de BoA� i de consultar la Unitat da��InvestigaciA? Patrimonial dels Mossos da��Esquadra.

Si voleu saber-ne mA�s sobre l’autor, podeu llegir l’entrevista que li vam fer en sortir el llibre: Entrevista a Joan Riera.

El misteri del PantA?crator sa��inicia amb el robatori de la coneguda pintura mural de la��absis de la��esglA�sia de Sant Climent de TaA?ll, exposada al Museu Nacional da��Art de Catalunya (MNAC). La principal sospitosa A�s una pintora da��Argentona que interferirA� en la investigaciA? policial, arrossegada per una ferida da��amor que la lliga a la��obra desapareguda. Ajudada per un restaurador que potser estA� ressentit amb el museu; una pedagoga no gaire ortodoxa i un prodigiA?s informA�tic, aviat descobreixen que la pintura robada A�s una reproducciA?.

La recerca del mural autA?ntic i dels sospitosos durA� als personatges a seguir les petjades dels diferents trasllats del PantocrA�tor: des de la��arrencament de les pintures a TaA?ll la��any 1920, passant pel govern de Primo de Rivera, la fugida de la Guerra Civil a Olot i a ParA�s, i el retorn de les pintures a Barcelona durant el franquisme.

Tots aquests aspectes de la histA?ria i l’art, presents a la novelA�la, tindran un lloc destacat durant la presentaciA?, ja que ha estat concebuda com un acte dinA�mic que acosti als assistents a l’univers que es descriu al llibre.

 

 



Share on Facebook
17-07-2012

IMG_4085

Els contes per a adults de L’Espina de la Sardina a Tordera i a Pineda

La companyia L’Espina de la Sardina porta els seus contes per a adults a les biblioteques de Tordera i de Pineda de Mar

El pati de la Biblioteca de Tordera serA� l’escenari on tindrA� lloc la sessiA? ‘Contes que acaben malament o no’, el proper dimecres 18 a les 21.30h. L’acte, a mA�s, contarA� amb l’actuaciA? de Maria Carretero al piano.

Per la seva banda, la Biblioteca de Pineda de Mar acollirA�, dijous 19 a les 21.30h, la sessiA? ‘El terrible plaer de viatjar’.

La��Espina de la Sardina va ser creada la��any 1994 i des de llavors es dediquen a escriure i explicar histA?ries a travA�s d’espectacles com titelles, interpretaciA?, teatre d’objectes o narraciA?, entre d’altres. Les seves promotores sA?n Assumpta Mercader i LA�dia MassA?, autores d’alguns dels contes que formen part de la nostra biblioteca.

Recentment vam publicar al nostre espai d’inA?dits el conte ‘Jo amb mi‘ d’Assumpta Mercader.




Share on Facebook
16-07-2012

Nuria Urioz (3)

La Biblioteca Pompeu Fabra s’omple de erotisme per Les Santes

 

Els jardinets de la Biblioteca PA?blica Pompeu Fabra de MatarA? acolliran, el proper dilluns 23 de juliol a les deu de la nit, la sessiA? de relats Humitat relativa: Contes erA?tics amb NA?ria Urioz

Es tracta d’un seguit d’histA?ries explicades des d’una perspectiva femenina i on totes les protagonistes sA?n dones. Contes erA?tics que fugen dels estereotips evocant aquelles situacions que de vegades es presenten de forma subtil i, d’altres, de manera ben explA�cita.

Aquest acte s’emmarca dins la programaciA? de Les Santes, la Festa Major de MatarA?, i del Festival Multipolar de contes per a adults, i, al final de la sessiA?, els assistents podrA�n gaudir d’un cA?ctel afrodisA�ac.

 

 



Share on Facebook
27-06-2012

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Entrevista a Isabel RodrA�guez Vila, autora del llibre ‘Descubriendo el corazA?n de la Tierra’

 

Isabel RodrA�guez Vila A�s fotA?grafa, escriptora i infermera. Nascuda a Barcelona, resideix a Cabrils des de fa 32 anys. Recentment ha publicat el llibre Descubriendo el corazA?n de la tierra (Plataforma Editorial), un relat on descriu la��experiA?ncia vital i espiritual que la va dur a trobar la seva vocaciA? com a cooperant. Una crida que la va impulsar a diplomar-se com a infermera la��any 1992 per tal de poder colA�laborar amb el seu marit, cirurgiA�, en paA?sos en vies de desenvolupament. Des de 2003 A�s vicepresidenta de la��associaciA? MisiA?n y Desarrollo para Goundi i la��any 2009 va escriure el seu primer llibre solidari, Goundi, unas vacaciones diferentes, (Plataforma Editorial). Amb els beneficis obtinguts es van poder remodelar els dispensaris de la��hospital da��aquesta poblaciA? del Txad. Els guanys del seu nou llibre, que tambA� publica Plataforma Editorial, A�es destinaran A�a la construcciA? da��un nou Centre de Salut per a aquest hospital.

a�?Cal no fer oA?des sordes a allA? que ens dicta la consciA?nciaa�?

Els seus llibres tenen un clar component solidari.

Crec que A�s normal que el tinguin atA?s que, tant el primer com aquest segon, han estat escrits en un moment de la meva vida en quA? estic completament immersa en aixA?. Fins i tot han estat escrits estant de cooperaciA? a l’hospital de Goundi.


El mA�s rA�cent, Descubriendo el corazA?n de la tierra, tA� molts elements autobiogrA�fics. Li ha costat mA�s da��escriure que la��anterior?


Ha estat un gran exercici da��anA�lisi, de tancar els ulls, rememorar, deixar fluir aquests records i donar-los forma procurant entrellaA�ar les descripcions dels llocs amb les aventures, experiA?ncies i els aprenentatges, per poder plasmar en els relats allA? que vull transmetre al lector, la forma en quA?, poc a poc, he anat canviant el meu a�?xipa�?.

Hi ha un moment o un fet concret que li desvetlli la seva vocaciA?, o es tracta da��un procA�s mA�s lent, fruit de la��experiA?ncia i dels anys?

Ja en l’adolescA?ncia sentia veritable admiraciA? per la vida de missiA? iA� els missioners. Em vaig educar en un colA�legi religiA?s, a�?La MercA?a�?, Hnas. Mercedarias misioneras, i sempre vaig pensar que un dia jo tambA� ho seria. Vaig conA?ixer a Mario, un estudiant de medicina amb les mateixes ilA�lusions, el 1966 (avui el meu marit) i el moment va arribar el 1991.

Ara A�s un mal moment per obtenir suport per als projectes humanitaris?


Certament ho A�s. La crisi estA� afectant a tots els sectors. AquA�, al nostre mA?n, uns malviuen mentre que uns altres s’enriqueixena�� sempre hi ha qui treu profit de l’adversitat aliena, perA?, en una paraula, aquA� ningA? es mor de gana. El veritablement trist A�s conA?ixer que el nostre govern retalla en un 45% les ajudes en cooperaciA? internacional a gent que passa fam, que estA� desplaA�ada i que viu en camps de refugiats, ells si que moren de gana, per a tots ells A�s tan mal moment que si no s’actua amb urgA?ncia acabaran morint!

Creu que la gent estA� suficientment conscienciada de la greu problemA�tica existent al mA?n? El que caldria A�s veure-ho en el lloc en qA?estiA??

 

Conscienciada no ho sA�, informada sA�a�� perA? A�s molest escoltar i saber del sofriment aliA?, A�s incA?mode veure en els mitjans les brutalitats, massacres, penA?ries, etc, a quA? ens tenen acostumats i arriba un punt que has de defensar-te canviant de canal. A�s com passar el full d’un llibre, perA? la histA?ria segueix. Per descomptat, quan tens una experiA?ncia de mA�s d’una mort en els teus propis braA�os, et canvia el xip. PerA? no A�s aconsellable per a tots estar en primera lA�nia. No tots som iguals i no tothom serveix pel mateix. Hi ha qui ajuda des de la rereguarda a aquells que sA?n a les trinxeres del camp de batalla. El cas A�s no fer oA?des sordes a allA? que ens dicta la consciA?ncia ni a la realitat que sabem que existeix i que tenim al nostre abast.A�

 

Quines sA?n les diferA?ncies que mA�s la��han impactat entre les persones dels anomenats a�?paA?sos per desenvolupara�� i les del a�?primer mA?na��?

La fortalesa fA�sica, la capacitat de sorpresa, la felicitat davant les petites coses, el respecte envers la gent gran, la dignitat davant la pobresa, la facilitat de poder dormir en els llocs mA�s inversemblants i l’alegria infinita dels nens, entre da��altres.

Es neix amb vocaciA? humanitaria o es pot adquirir?

Imagino que les dues coses. Tots, en anar creixent, anem aprenent, observant, escollinta�� i cadascA? es decanta per allA? que vol fer amb la seva vida. Es pot ser humanitari sense necessitat d’anar a cooperar, es pot ser humanitari de naixement perA?, tambA�, hi ha circumstA�ncies en la vida que et porten a abocar-te mA�s cap a una causa o una altra, circumstA�ncies que t’ho posen mA�s fA�cil a la��hora de veure el teu lloc i el teu camA�.

A banda de la construcciA? da��un nou Centre de Salut, quins objectius es planteja la��associaciA? a la qual dA?na suport?


Millorar les condicions de salut de la poblaciA? de Goundi amb la formaciA? de metges del paA�s. Nosaltres gestionem el patrocini de dues promocions d’estudiants de medicina grA�cies al suport de famA�lies espanyoles.

Continuar mantenint la despesa anual de la maternitat. Seguir amb els enviaments per contenidor, amb material mA?dic/sanitari, utillatge agrA�cola i tA?xtil. Acabar de tancar el recinte hospitalari amb un mur de maA? i tanca de ferro.

I ajudar a l’associaciA? de discapacitats fA�sics, enviant in situ professors per formar a alguns d’ells en electricitat i mecA�nica.


I vostA�, quins projectes tA� de cara al futur?

Continuar ajudant a la MissiA? de Goundi buscant recursos des d’aquA� per mitjA� de conferA?ncies, concerts solidaris, escrivint llibres i anant a cooperar mentre el cos aguanti i com dic en les A?ltimes frases del llibre: estant al seu costat fins a veure’ls A�volarA�, perA?, aixA? sA�, sempre ensenyant-los la manera de poder fer-ho.

Entrevista: SA�lvia TarragA?.

Fotos: Cedides.

Publicat a la revista La Clau que trobareu en aquest enllaA�: La Clau Revista 1253.

AquA� podeu llegir la ressenya del llibre: ‘Descubriendo el corazA?n de la Tierra‘, de la nostra colA�laboradora SA�lvia TarragA?.



Share on Facebook
20-06-2012

emiliteixidor

En record d’Emili Teixidor

 

Ahir ens va deixar l’escriptor Emili Teixidor, autor d’una extensa i variada obra literA�ria que abasta mA�s de quatre dA?cades

L’A?xit de la novelA�la, primer, i de la pelA�cula, desprA�s, ‘Pa negre’ va popularitzar encara mA�s aquest prolA�fic escriptor guardonat amb prestigioses distincions i premis literaris. Tanmateix, Teixidor ja feia molts anys que s’havia consolidat com a escriptor des que, a finals dels 60, iniciA�s la seva producciA? literaria amb llibres per a joves i per a infants, en un moment en quA? hi havia un buitA� d’aquest tipus de novelA�la en la literatura catalana.

Quan vaig comenA�ar a fer de llibretera, a mitjans dels 90, moltes d’aquelles histA?ries infantils i juvenils d’Emili Teixidor ocupaven un lloc destacat a les prestatgeries. Recordo el personatge de la formiga piga, les aventures del qual van omplir una

desena de llibres. TambA� ‘DA�dac, Berta i la mA�quina de lligar Boira’, ‘El crim de la Hipotenusa’ i, sobretot, el que s’ha acabat convertint, amb gairebA� trenta edicions, en el gran clA�ssic de la literatura juvenil ‘L’ocell de foc’.

Quan, l’any 2003, es va publicar ‘Pa negre’ Emili Teixidor feia temps que era un escriptor conegut i reconegut. No obstant aixA?, va aconseguir captivar a molts lectors adults que encara no l’havien descobert. Aquesta obra el va encimbellar i quedarA� com a emblema d’una trajectoria que ha captivat a lectors de totes les edats.

Podeu llegir la seva biografia en aquest enllaA� de la pA�gina de l’AssociaciA? d’Escriptors en Llengua Catalana: Emili Teixidor.

SA�lvia TarragA?

Foto: Ara.cat

 

zp8497586rq



Share on Facebook
08-06-2012

productora-audiovisual1

La Comarcal Edicions ofereix documentals da��encA�rrec i productes audiovisuals

A La Comarcal Edicions ta��oferim un servei complet per realitzar les teves publicacions que inclou assessorament en tots els A�mbits del teu projecte grA�fic

Da��altra banda, en el marc da��un mA?n canviant en el qual la comunicaciA? cada cop A�s mA�s important, tant a nivell local com global, hem incorporat grA�cies al conveni amb una productora, el servei de realitzaciA? de documentals da��encA�rrec i productes audiovisuals, sobretot pensat des de la proximitat.

Si has pensat en fer un documental o enregistrament de la teva entitat, festa o da��altres temA�tiques, consulta els nostres preus, que inclouen, a mA�s, des de la realitzaciA? del producte fins a la seva difusiA? en dvd.

Consulteu les nostres ofertes. Podeu solicitar informaciA? aA� info@lacomarcaledicions.com



Share on Facebook
15-05-2012

L'alacaldeincidental

La crisi actual inspira la primera novelA�la de l’escriptor LlorenA� Barraca

 

LlorenA� Barraca (PremiA� de Mar, 1964) ha treballat durant deu anys en l’A�mbit de l’assessorament empresarial. Des de fa dotze anys exerceix com a tA?cnic de desenvolupament local. DesprA�s d’algunes incursions en el mA?n literari amb petites colA�laboracions en mitjans locals, ha debutat com a novelA�lista amb a�?L’Alcalde Incidentala��, que va ser publicada a finals del mes da��abril per Novum publishing.

La novelA�la es situa a Catalunya la��any 2039 quan lA?actual crisi financera es veu agreujada amb la�?apariciA? da�?un nou context marcat per lA?augment de costos en lA?extracciA? del petroli. Segons sa��explica a la��argument a�?Un partit xenA?fob guanya les eleccions, l’atur augmenta de forma desmesurada i els governs dels paA?sos europeus, davant la falta de recursos, es veuen obligats a eliminar totalment l’estat del benestar i a privatitzar els serveis pA?blics essencials. En aquest escenari en Jordi Li, jove advocat fill d’un immigrant xinA?s, comenA�a la seva carrera polA�tica que culminarA� amb la seva elecciA? com a alcalde d’un municipi del Maresme.a�?

Aquest A�s el punt de partida da��una histA?ria que barreja la intriga polA�tica, la crA�tica social i el misteri des da��un punt de vista una mica irA?nic i un llenguatge A�gil.

Podeu veure el booktrailer en aquest enllaA�: L’Alcalde Incidental.



Share on Facebook
02-05-2012

Poemes-2

Llibre Poemes per a la MaratA? i la MaratA? TV3 per la pobresa

Montse Assens

AssociaciA? de Relataires

 

Benvolguts/des, amics i amigues

Com ja sabreu, el 27 de maig es durA� a terme la “MaratA? TV3 per la pobresa” i per colA�laborar-hi volem arribar al 100% del projecte del “Llibre de Poemes per a la MaratA?”.

Ara estem al 64% de vendes i queden 10 dies per aconseguir-ho.

Per tant, us volem demanar que colA�laboreu comprant el llibre i fent difusiA? del projecte.

El podeu adquirir mitjanA�ant el servei de venda anticipada de llibres a travA�s del Micromecenatge, amb La Comarcal Edicions.

a�?Poemes per a la MaratA?a�� recull el treball poA?tic de 152 autors que van cedir els seus textos i van ser ilA�lustrats per 171 artistes

http://poemesperalamarato.blogspot.com/

Fruit da��aquest treball que interrelaciona cultura i solidaritat, impulsem ara, doncs, des de La Comarcal Edicions, la publicaciA? del llibre.

Com donar suport a aquest projecte?

- Fent difusiA? d’aquest projecte entre tots els vostres contactes.

- Entrant a la pA�gina de Micromecenatge, on hi ha tota la informaciA? necessA�ria sobre el llibre i la manera da��adquirir-lo.

- Seguint les passes que hi ha establertes. Durant 10 dies encara es pot reservar els exemplars que es desitgin.

- Al final dels dies comunicarem si sa��han assolit els objectius per finanA�ar la��ediciA? o no, i si aquesta va endavant. En cas afirmatiu, en aquell moment A�s quan es cobrarA� la��import del cost del llibre i sa��indicarA� quan A�s prevista la seva apariciA?. Per tant, les persones que la��hagin reservat i pagat el rebran a casa en la data indicada.

- Da��altra banda, a mA�s de cobrir el cost del llibre, cada compra implica una part de diner solidari que sa��aportarA� a la propera MaratA? de TV3: “MaratA? per la pobresa”.

Tota aquesta informaciA? es farA� pA?blica des dels espais web de La Comarcal i de la��ARC.

http://lacomarcaledicions.com/

http://associaciorelataires.com/

http://poemesperalamarato.blogspot.com/

Observacions referents al llibre:

Aquest llibre inclourA� un poema de cada autor i un CD amb totes les ilA�lustracions dels artistes.

El preu de venda del llibre A�s de 12,95a��

+ les despeses d’enviament que A�s d’un sol cobrament de 3a�� (sigui quina sigui la quantitat de llibres demanats en una mateixa comanda)

Per tant us animem a comprar-ne mA�s d’un en una mateixa comanda.

Tot el benefici que generi la venda d’aquest llibre s’aportarA�A� per la MaratA? de la pobresa.

Moltes grA�cies per la vostra colA�laboraciA?!



Share on Facebook
26-04-2012

presentacio-alella-4

Sant Jordi amb La Comarcal Edicions

 

Les presentacions dels llibres ‘MA�s enllA� dels grills’, ‘Ramon TurrA?. Una ment cientA�fica amb un un esperit filosA?fic’ i ‘RomanA� i Farigola, la histA?ria dels capgrossos de les escoles bressol’ van tenir lloc durant el cap de setmana de Sant Jordi

El conte ‘RomanA� i Farigola, la histA?ria dels capgrossos de les escoles bressola�� es va presentar el passat dissabte 21 da��abril al pati de la biblioteca Jaume Perich i Escala, a PremiA� de Dalt.

Es tracta de la darrera publicaciA? de la colA�lecciA? a�?Els contes de PremiA� de Dalta�� que forma part da��un dels A�mbits als quals sa��adreA�a La Comarcal Edicions en el seu apartat de serveis editorials.

El llibre ha estat escrit per Anna Montoro, Sara Cano i Pilar Carol, mestres de les Escoles Bressol Municipals, amb la colA�laboraciA? de la resta de la��equip i amb ilA�lustracions de LlorenA� Pubill.

En aquest enllaA� trobareu la fitxa del conteA�: RomanA� i Farigola.

El poeta visual J.M. Calleja va ser la��encarregat de presentar, el mateix dissabte, el poemari a�?MA�s enllA� dels grillsa��, de Laia Llobera i Serra, a la��espai da��art i creaciA? Can ManyA?, a Alella.

El recull va ser guardonat el passat mes da��octubre amb el XV Premi de poesia Alella a Maria Oleart, publicat dins el segell La Comarcal Edicions.

Aquest A�s l’enllaA� a la fitxa del poemari: MA�s enllA� dels grills.

Alguns dels poemes que en formen part podreu llegir-los aquA�: SelecciA?.

L’Arxiu Municipal de Malgrat de Mar va acollir la darrera de les presentacions,A� la del llibre a�?Ramon TurrA?. Una ment cientA�fica amb un esperit filosA?fica��, de Miquel Verdaguer i TurrA?, el passat diumenge 22 da��abril.

A l’acte va assistir la��autor i, tambA�, el professor de Filosofia de la Universitat de Girona, Ramon Alcoberro que ha escrit el prA?leg del llibre que podeu llegir al nostre bloc: Sobre filosofia a Catalunya encara.

Podeu accedir a la fitxa d’aquesta publicaciA?, queA� ha comptat amb la��assessorament editorial de La Comarcal Edicions, en aquest enllaA�:A� Ramon TurrA?.



Share on Facebook

biblio

Nova guia de recursos de les Biblioteques Municipals del Maresme

 

FONT: Biblioteques Municipals del Maresme

Nova guia de recursos. El Maresme: gent de terra, gent de mar

Les Biblioteques Municipals del Maresme presenten com cada any pels voltants de Sant Jordi, una guia de recursos que enguany pretA�n posar a la��abast dels ciutadans la histA?ria de la pesca i la��agricultura dels pobles de la comarca.

Amb el tA�tol El Maresme: gent de terra, gent de mar, es fa un petit homenatge a les persones que han treballat la terra i el mar des de temps immemorials, i que han ajudat a construir la comarca que tenim avui.

Bona lectura!

EnllaA� a la guia de la plataforma issuu



Share on Facebook
24-04-2012

microrelats

Es lliuren els premis del primer concurs de microrelats via Twitter

Font: Ajuntament de Vilassar de Mar

Coincidint amb Sant Jordi, ahir es van lliurar a Vilassar de Mar els premis del primer concurs de microrelats via Twitter organitzat per l’Ajuntament, combinant la tradiciA? de creaciA? literA�ria prA?pia de la Diada amb les noves tecnologies. En total es van presentar a concurs 36 microrelats

Els guanyadors van ser @albertcalls amb el microrelat “L’astronauta que va arribar al final de l’univers va veure una gran paret negra pintada d’estels i va sentir-se estafat”, @noeliasuarezf amb “Dues vides, un sol batec. Dos cossos, una sola A�nima. Diferents ulls, mateixes llA�grimes. Mai fer l’amor havia estat tan de veritat”, i @SonoErectus amb “Ella, filA?loga catalana; ell, d’INEF. Ella, el teu clA�ssic preferit? Ell, el del 2 a 6. Ella, cambrer, el compte. #microrelatclA�ssic”.

Els premis van ser vals de llibres per valor de 60, 50 i 40 euros a bescanviar en una llibreria de Vilassar de Mar. Amb una selecciA? dels microrelats participants s’ha fet una exposiciA? a la Biblioteca, tambA� en format codi QR, que es pot veure fins al 30 d’abril.

El concurs ha estat organitzat de forma conjunta per les regidories de Festes Populars, la de Noves Tecnologies i la de Cultura, de la mA� de la Biblioteca Municipal.



Share on Facebook
19-04-2012

llibre-turro

Sobre filosofia a Catalunya, encara

Ramon Alcoberro Pericay

Professor de filosofia a la Universitat de Girona

 

En la��A�mbit sempre complicat dels estudis sobre la cultura catalana, un dels temes mA�s importants que queden per resoldre a��i en queden alguns, perA? significatiusa�� A�s el del paper de la filosofia en la manera da��entendre el paA�s. Que la filosofia A�s i ha estat el parent pobre de la��A�mbit de les humanitats a casa nostra resulta, tristament, una obvietat. Amb excepcions forA�a parcials, com ara el ressA? de la publicaciA? Els orA�gens del coneixement: la fam de TurrA? (1912), que, al seu moment, fou traduA?t a la��alemany, al francA?s i al castellA�, o la��obra de Ferrater Mora cap a la dA?cada de 1960 (mA�s conegut arreu pel seu Diccionari que per la seva obra creativa, mA�s personal), i la de Xavier Rubert de VentA?s mA�s tard, pocs o quasi cap pensador catalA� ha tingut reconeixement internacional, per mA�nim que sigui, en el mA?n acadA?mic i, per a la nostra vergonya, ara mateix les traduccions da��obres catalanes de filosofia a la��anglA?s, lingua franca del pensament da��avui, les podem comptar amb els dits da��una mA�, sabent que sobrarien dits. Comparat amb la��A�mbit de la literatura o de la histA?ria, el balanA� dels estudis de filosofia a casa nostra A�s minso a��i no sembla que les coses hagin de canviar, almenys a curt termini.

Tot i els anys passats des de la reinstauraciA? de la democrA�cia, encara cap universitat catalana tA�, ja no un departament, sinA? ni tan sols un programa da��estudis coherent dedicat a la histA?ria de la filosofia del paA�s, sobre la qual sa��escriu a��i no gaire sovinta�� amb mA�s passiA? que mA?tode i coneixement directe de fonts, da��altra banda disperses i mancades da��edicions fiables. En la��horitzA? quasi nomA�s destaquen unes quantes iniciatives ben intencionades, algunes de les quals articulades a travA�s de la Societat Catalana de Filosofia (IEC). TambA�, especialment, cal destacar la CA�tedra Ferrater Mora de la Universitat de Girona, que ha promogut diversos simposis sobre filA?sofs catalans i na��ha publicat les actes, entre els quals un sobre el Dr. Ramon TurrA?.

Sense fer cap judici da��intencions, resulta obvi que la��anA�lisi rigorosa de la tradiciA? filosA?fica catalana sa��ha vist entorpida per tres factors de la mA�s gran importA�ncia sociolA?gica i que, un dia o altre, en el futur, sa��haurien de reconsiderar amb prou mA�s extensiA? que la da��aquest prA?leg. Da��una banda, hem estat massa sovint presoners del “problema” per excelA�lA?ncia; A�s a dir, de les diverses teories mA�s o menys especulatives sobre el nacionalisme i, eventualment, sobre la independA?ncia que gairebA� mai han superat el nivell de la ingenuA?tat conceptual. Confondre la filosofia catalana amb la bibliografia sobre el nacionalisme significa reduir a instrumentalitat o, com es deia en altres temps, a “ideologia”, el que hauria de ser un estudi molt mA�s global i diversificat. Massa sovint les teories sobre la qA?estiA? nacional sa��han menjat la��especulaciA? de mA�s volada.

El segon element que cal considerar A�s el paper de la universitat. No hem avanA�at gens des dels temps que da��Ors o TurrA? havien de buscar a la premsa diA�ria una tribuna per tal de poder fer arribar al pA?blic les idees que no podien desplegar a travA�s de publicacions acadA?miques ni de cA�tedres. La situaciA? universitA�ria fa que resulti mA�s senzill repetir i adaptar teories alienes que crear-ne de prA?pies. La manca de continuA?tat produA?da per un sistema universitari inoperant i mancat de filtres conceptualment comprensibles fa difA�cil que es pugui establir tradicions. Si repassem obituaris de filA?sofs catalans a��un entreteniment poc recomanable, certamenta��, el que trobarem A�s que el professor Tal “fou el primer a traduir Ics” o que el doctor Qual “va incorporar el pensament de Xeix”. Ben poques vegades un filA?sof catalA� ha tingut un sistema de pensament creatiu. Cada teoria filosA?fica sa��exhaureix en ella mateixa i acaba amb la mort del seu creador sense ajudar a originar un estil propi, identificable amb el paA�s.

I, posats a repassar els problemes centrals de la filosofia catalana, no es pot oblidar el pes abassegador que ha tingut fins fa quatre dies el tradicionalisme a��religiA?s o polA�tica�� com a fre per a les noves idees. En nom da��una continuA?tat cultural mal entesa, sa��ha volgut presentar com a legA�tim pensament catalA� un seny carrinclA? o una concepciA? del mA?n allunyada del pensament cientA�fic de la modernitat. La tradiciA? republicana, tot el positivisme catalA�, de Sunyer i Capdevila a Ferrer i GuA�rdia, i el vitalisme da��arrel darwinista continuen essent avui temes poc coneguts i menys incorporats del que caldria en la nostra cultura.

Corria la��any 1877 quan Pere EstasA�n i Cortada va fer a la��Ateneu BarcelonA?s el primer cicle de divulgaciA? del positivisme i del darwinisme a Catalunya, que va provocar un gran rebombori social. Manyer i Flaquer i RubiA? i Ors fins i tot es van donar de baixa com a socis de la instituciA?, indignats per la��atreviment. I, des da��aleshores, en els corrents mA�s profunds da��un cert A�mbit del catalanisme, les coses no han canviat gaire. El mateix Ramon TurrA? va haver de veure com el P. Miquel da��Esplugues i altres membres de la��Escola Tomista de Barcelona van preferir tallar da��arrel la Societat Catalana de Filosofia (Institut da��Estudis Catalans) abans da��acceptar amb un mA�nim de tolerA�ncia les idees del TurrA? mA�s cientA�fic.

Recuperar avui filosofia i correspondA?ncia de TurrA?, tal com fa en aquest llibre Miquel Verdaguer, ens obre una magnA�fica i doble oportunitat: per una banda la seva aportaciA? permet retrobar-nos amb un pensador que, malgrat el temps transcorregut, continua oferint-nos coses per reflexionar i, per la��altra, ens obliga a preguntar-nos sobre el perquA? de la manca de coneixement, encara avui, da��un pensador fonamental que mereixeria estar mA�s ben situat en el nostre panorama cultural i en la tradiciA? de les idees a casa nostra. La publicaciA?, dins la colA�lecciA? Noms de la Filosofia Catalana, del volum colA�lectiu Ramon TurrA?, cientA�fic i pensador fou una primera fita en la comprensiA? actualitzada de la��obra turroniana. Miquel Verdaguer, que ja participava en aquell llibre, ens ofereix ara una nova aportaciA? significativa a aquest esforA� de coneixement de la nostra tradiciA?. Llegir-lo, conA?ixer i debatre treballs com aquest ens permetrA� tambA� una millor comprensiA? de tots nosaltres com a poble.

Del prA?leg del llibre ‘Ramon TurrA?. Una ment cientA�fica amb un esperit filosA?fic‘.



Share on Facebook
17-04-2012

bruixes-burriac

Reediten el conte ‘Les Bruixes Burriac surten del Castell’

Les Bruixes Burriac, la��Ermessenda, la Berenguera i la Valldeflors, han reeditat el seu llibre Les Bruixes Burriac surten del Castell’, un bonic conte ilA�lustrat que explica com aquestes bruixes bones i esbojarrades del Maresme decideixen sortir de la foscor de la nit per viatjar per tot el mA?n fent festes i nous amics.

 

La idea original i els textos sA?n de Xavier Miret, i les ilA�lustracions de Morad Abselam. Les Bruixes Burriac han editat, en nomA�s 2 anys, aquest conte ilA�lustrat i tambA� el llibre ‘Secrets de les Bruixes Burriac’ que inclou un DVD amb el videoclip musical ‘SA?c Bruixa Bona’. AmbdA?s productes es poden comprar a les principals llibreries de Catalunya.

 


Les Bruixes estan preparant el seu primer disc de canA�ons ‘Quin dia mA�s bonic’ que presentaran a la tardor. Podeu veure els seus vA�deos a youtube i a www.bruixesburriac.cat.

Aquells que les vulgueu veure cantar i ballar en directe ho podreu fer el diumenge 22 da��abril, a la��una del migdia, a la Fira del Llibre de la PlaA�a Santa Anna de MatarA? o, tambA�, el mateix diumenge 22 da��abril, a les 6 de la tarda, a la PlaA�a Nova da��Argentona.



Agenda per a la setmana vinent de l’Ermessenda, la Berenguera i la Valldeflors

Sant Feliu de Llobregat. Dijous, 19 da��abril, a les 6 de la tarada a la PlaA�a de les Roses.

MatarA?. Diumenge, 22 da��abril, a la��una del migdia a la PlaA�a Santa Anna.

Argentona. Diumenge, 22 da��abril, a les 6 de la tarda a la PlaA�a Nova.



Share on Facebook
13-04-2012

nadia ghulam gloria olivellax

Article da��opiniA? sobre la Xerrada de Nadia Ghulam: a�?SituaciA? de les dones a la��Afganistana�? del dia 8 de marA� de 2012

GlA?ria Olivella

ASSOCIACIA� UNESCO EL MASNOU


Quan la Nadia Ghulam – el dia de la dona treballadora – va acabar la seva xerrada a la biblioteca de Can Llaurador, hi va haver silenci. Ella ens va animar a que li fA�ssim preguntes. Hi va haver silenci. NingA? podia parlar. El que ens havia explicat la Nadia ens havia impressionat massa. I ens havia emocionat molt. I tant que volA�em saber coses de la seva vida, millor dit, de les seves vides! PerquA? la Nadia, una noia afganesa de 26 anys que parla correctament catalA�, no tA� set vides com els gats; no, la Nadia de vides na��ha viscudes moltes mA�s.

La Nadia , quan tenia 8 anys, va morir per a tothom excepte per a la seva mare que la va fer nA�ixer per segon cop. Una bomba havia caigut a casa seva, a Kabul, destruint la vivenda i la Nadia, perA? ella no oblidarA� mai les rondalles que li va explicar la mare ni les canA�ons que li cantava per ajudar-la a sobreviure.

La Nadia, per tirar endavant la seva famA�lia, va ser un noi adolescent, la��home de casa seva. Es va quedar amb el nom del seu germA� estimat, en Zelmai, mort durant la guerra.

La Nadia tA� ara una vida, una famA�lia i uns amics aquA�, perA? treballa, estudia i ens parla t

 

ot pensant en la seva vida, la seva famA�lia i els seus amics da��allA�, de la��Afganistan.

La Nadia cada any retorna al seu paA�s amb una maleta ben plena de coses per als seus, perA? sap que a�� allA� – la seva vida estA� en perill. Ho sap, A�s clar que na��A�s conscient, perA? no hi pensa,no tA� por.

Recupero el fil del principi. A�rem a la biblioteca de TeiA�. La Nadia havia parlat i sa��havia fet silenci. Una veu tremolosa, una veu emocionada, va llenA�ar la primera pregunta. I va ser el inici perquA? tothom en volia saber mA�s. Les respostes de la Nadia eren segures, directes, contundents. La Nadia no disfressa mai la realitat, parla amb tota franquesa, sense embuts, no tA� pels a la llengua. I el que diu sorprA?n.

I quan vam sortir de la biblioteca, commocionats encara per les vivA?ncies de la Nadia, segur que molts de nosaltres anA�vem buscant mentalment un adjectiu que la definA�s: coratjosa, valenta, ferma, resistent, esperanA�ada, optimista .

HaurA�em da��inventar un nou mot per definir les dones com la Nadia.


La Nadia Ghulam ha escrit un llibre conjuntament amb la��AgnA?s Rotger que ha guanyat el Premi Prudenci Bertrana 2010 i que ha estat editat per Columna. Es diu EL SECRET DEL MEU TURBANT.

zp8497586rq



Share on Facebook
10-04-2012

Valeria-Pujol_

ValeriA� Pujol, 20 anys desprA�s

El passat 29 de marA� va fer 20 anys de la mort de la��escriptor, activista cultural i polA�tic ValeriA� Pujol (PremiA� de Dalt, 1952-1992).

En ValeriA� va ser, a mA�s da��un escritor destacat, tot un referent per a diverses generacions i un dels principals impulsors de la cultura i la literatura comarcal, des del grup literari de La Font del Cargol, a PremiA� de Mar.

La seva vinculaciA? amb El Maresme A�s visible en tota la seva trajectA?ria vital i si bA� va ser un intelA�lectual que va superar qualsevol marc, la��equilibri entre la�?interA?s pel local i la projecciA? universalista, A�s ben visible en tot el seu treball.

20 anys desprA�s de la seva desapariciA?, la plataforma cultural i editorial de La Comarcal Edicions (www.lacomarcaledicions.com), en colA�laboraciA? amb el suplement de Cultura del diari El Punt Avui, impulsa aquest homenatge que tA� doble forma: en el paper imprA?s de la premsa i al nostre espai web.

La plataforma digital de La Comarcal Edicions (web i xarxes socials) recull els articles publicats a El Punt Avui, dels periodistes David Castillo, Rafael Vallbona i Albert Calls, que perfilen la trajectA?ria vital i cultural de ValeriA� Pujol sota diver

ses perspectives.

PerA? tambA� sa��incorpora nou material, com ara una bibliografia de ValeriA� Pujol i el prA?leg que Vallbona ha fet de la recent reediciA? del llibre de contes de VP, ‘Els conys saborosos’, publicat per CossetA�nia.

Da��altra banda, per donar una visiA? mA�s A�mplia del treball literari de VP, sa��inclou una selecciA? da��alguns dels seus poemes i dos textos inA?dits del llibre de relats ‘Claustre’, la��obra que ValeriA� va deixar a punt da��ediciA?, que es va perdre i que al cap de 10 anys de recerca Calls va localitzar en la��arxiu da��una editorial.

Els textos da��aquest petit homenatge a ValeriA� Pujol van estar durant 10 dies a la portada del web de la plataforma digital de La Comarcal, i es trobaven a Facebook i Twitter.A� Ara es poden localitzar en el Bloc da��aquest mateix espai web.

I un darrer i important esment: aquesta tasca no sa��hauria pogut realitzar sense el suport de la famA�lia de ValeriA� Pujol. Un especial agraA?ment, doncs, a la seva mare, Carme Bosch; la seva germana, Adriana Pujol i el seu cunyat, Rafael Vallbona.

FOTO: Recital a la Universitat de Bellaterra (1974-75 aprox.).

zp8497586rq



Share on Facebook
28-03-2012

Valeria Pujol_002

Un artista A?nic

David Castillo

 

La tenacitat i una gran confianA�a en ell mateix van convertir ValeriA� Pujol en un dels mA�xims exponents de la literatura catalana de la TransiciA?. El paA�s insisteix en la memA?ria de fa un segle, perA? oblida la histA?ria immediata, la que van forjar herois com la��estimat Valeri, escriptor i activista, militant de les lletres.

Poeta i novelA�lista, ValeriA� Pujol va haver de lluitar el doble, tant per les dificultats que ha patit la nostra cultura com pel handicap da��una poliomielitis que el va anar trencant fins a la��A?ltim dia, avui fa exactament vint anys. El vam enterrar un dia ventA?s i fresc, sense ser conscients que ens deixava un home diferent, un investigador de la literatura, compromA?s amb la vida. Des dels vint anys publicava amb regularitat. De fet, el seu primer llibre, a�?El crit i la paraulaa��, estA� datat el 1983.

Poc mesos abans de morir havia presentat la novelA�la a�?Palmiraa��, una recreaciA? del seu viatge per Orient mitjA�, acompanyat del seu amic Eugeni GascA?n. Tots dos recordaven les dificultats per acomplir el somni del Valeri de conA?ixer moltes de les ciutats mA�tiques de la Ruta de la Seda. Amb cadira de rodes, amb crosses o recolzant-se en la��Eugeni, la tenacitat del Valeri li va permetre recollir prou material i idees per

 

construir el seu A?ltim llibre. Abans, perA?, havia obtingut grans A?xits amb el premi Carles Riba del 1983 per a�?La trista veu da��Orfeu i el tornaveu de TA�ntala��, i el Documenta del 1981 per a�?Interruptusa��.

En prosa o en vers, ValeriA� Pujol va explicar la seva A?poca, les dificultats de la��home per sobreviure al seu temps i la��encaix de la creativitat en un mA?n decididament prosaic. Com altres companys generacionals, Valeri va voler continuar les lA�nies experimentals de la��avantguarda, sense oblidar exercicis estilA�stics com la seva obra dins la narrativa erA?tica, a la��estil de Bataille i da��Apollinaire. Buscava interlocutors cA?mplices i mai va abandonar les colA�laboracions a la premsa a��va ser habitual del nostre suplement fins al finala��. TambA� amb altres disciplines com la mA?sica, on amb el grup Abissal van oferir algunes de les propostes en catalA� mA�s interessants dels anys vuitanta mentre la majoria feien el soca. El Valeri era un artista A?nic.

David Castillo A�s periodista i coordinador suplement de Cultura El Punt Avui.

FOTO: Ventura Ametller (mort el 2008), ValeriA� Pujol i LluA�s Racionero. PresentaciA? a la llibreria Robafaves de MatarA? del llibre a�?Summa KaA?ticaa��, de Ventura Ametller (1986).

zp8497586rq



Share on Facebook

Presentació 'Conys saborosos'

Un procA�s de reconstrucciA? narrativa

Rafael Vallbona

Hereva del simbolisme, de la negaciA? de la narrativitat psicoanalA�tica i del materialisme filosA?fic, la prosa da��en ValeriA� Pujol A�s un apassionant viatge literari que va de la plasmaciA? de la realitat desendreA�ada, a la aprehensiA? del relat com a eix de la cultura.

A�s probable que el pas da��un poeta a la prosa comenci quan els mA?todes indirectes de la lA�rica per captar la veritat absoluta entren en crisi. DesprA�s de a�?Destinatari da��albesa�� (El Mall 1980), potser el zenit de la seva obra lA�rica, en ValeriA� Pujol comenA�a a pensar que el seu univers de percepciA? poA?tica sa��ha quedat excessivament constret en una estA?tica que, si be formalment funciona per la��acostament que fa al pop i a la cultura de masses, literA�riament sa��allunya da��un lector fatigat pel devessall simbA?lic dels poetes de la generaciA? dels 70. Al seu llibre posterior, a�?Limito al nord nomA�s amb el teu sexea�� (Oikos Tau, 1981) ja sa��hi observa un cert allunyament de la��estricta suggestiA? significativa. En paralA�lel amb la��ediciA? da��aquest volum, en ValeriA� estA� treballant en la seva primera novelA�la i, ho vulgueu o no, en la dura lluita entre la construcciA? del relat i la captaciA? metafA?rica da��imatges, la primera va guanyant terreny poc a poc; cosa que ja sa��albira en alguns poemes del a�?Limito…a��.

Amb a�?Interruptusa�� (Ed. 62 1982), un relat on la brutalitat de la realitat sa��imposa clarament per sobre la narraciA?, guanya el premi Documenta i el de la CrA�tica; perA? Pujol sap que aquella A�s una experiA?ncia de curta volada. ConvenA�ut del que diu Robert Musil, que al mA?n ja no existeix una simplicitat inherent a la��ordre narratiu, i deutor nomA�s del compromA�s amb el rigor literari de la seva obra, la��escriptor de Premia de Dalt enceta nous camins que amb a�?Mantis i altres transformacionsa�� (El Mall 1983), el p

orten a la recerca del compromA�s entre el desconcert discursiu de la realitat i el ressorgir del relat com a estructura troncal de la cultura contemporA�nia.

La��erotisme, que a a�?Mantisa�� A�s un prA�ctic joc de miralls per esmorteir el xoc entre realitat i narraciA?, al llibre posterior, a�?Els conys saborososa�� (EmpA?ries 1986), reeditat ara per CossetA�nia, A�s ja un element central que trasbalsa la��estA�ndard del gA?nere i dels lectors, i que despista de tal forma a la crA�tica que, simplement, sea��n desentA�n i el qualifica a voltes de poc menys que joc trivial. PerA? el que ha fet en ValeriA� A�s acostar la comoditat del relat al caos discursiu de la realitat a travA�s da��un gA?nere literari de gran tradiciA?.

De nou el rigor, la��experimentaciA? en el lA�mit i la��agosarament intelA�lectual i vital porten en ValeriA� Pujol a anar unes passes per davant de la literatura a la��A?s, que llavors ja comenA�a a ser controlada estA?ticament pels interessos comercials. Amb a�?Terra de crimsa�� (Laia 1987), el viatge del desordre real al relat construA?t fa un nou salt endavant incorporant-hi nous elements de la cultura popular: el gA?nere negre (o millor una peculiar interpretaciA?), i un llenguatge viu i ple de modismes. El procA�s de reconstrucciA? narrativa de la��obra de ValeriA� Pujol culmina amb la segona novelA�la, a�?Palmiraa�� (EUMO 1991. El llegat simbA?lic, materialista i psicoanalA�tic desemboquen en un compromA�s narratiu que obre les portes a la que hauria estat, sens dubte, una de les literatures sA?lides del tombant de segle. La mort de la��escriptor fa impossible el saber-ho. PerA? un text teatral pA?stum, a�?Les portesa�� (Quaderns de Proa 1998), a mA�s del sA�mbol del nom, A�s un senyal clar en aquest sentit.

Rafael Vallbona A�s periodista i escriptor.

FOTO: PresentaciA? de ‘Els Conys saborosos’ a Barcelona.

zp8497586rq



Share on Facebook

Valeria-Pujol

El crit i la paraula entre nosaltres

Albert Calls

Hi ha un eix que travessa tota la trajectA?ria de ValeriA� Pujol (PremiA� de Dalt, 1952-1992): el compromA�s de la��intelA�lectual amb el mA?n en el qual viu i amb la seva obra literA�ria. Pujol sintetitza com ningA? la��escriptor rigorA?s, al marge de qualsevol tendA?ncia de mercat, que sap que cada llibre nou A�s un graA? en la seva evoluciA? personal; perA? tambA� la consciA?ncia cA�vica i polA�tica com a brA?ixola permanent.

En el nord que va guiar la seva vida hi ha el sindicalisme, en defensa dels drets laborals i els de la��escriptor, quan no estaven ni reconeguts. Va ser, a mA�s, un membre histA?ric dels primers temps de la ComissiA? Obrera Nacional de Catalunya (CONC), que tA� els seus orA�gens a les trobades clandestines que es feien a casa seva, a PremiA� de Dalt; moments perillosos de multicopista al celler i GuA�rdia Civil.

Hi ha el ValeriA� Pujol polA�tic, la��intelA�lectual que no vol viure amagat a la torre da��ivori, que combat des de la trinxera local, conscient que la lluita abasta un radi da��acciA? mA�s gran. Ell A�s el personatge cA�vic que defensa, des de la cultura o la polA�tica, la identitat del seu Maresme on neix i viu. Si hi ha algA? que creu i projecta el territori des del primer moment en quA? es comenA�a a desplegar la��autogovern per tot el paA�s, A�s ell.

Membre de la ComissiA? PolA�tica Nacional (CPN) da��Iniciativa per Catalunya (IC), p

articipa amb empenta i tenacitat en la��arrencada da��aquesta formaciA? polA�tica per la qual va ser candidat al Senat i regidor a la��Ajuntament de PremiA� de Dalt. A�s el ValeriA� que viu amb intensitat el trajecte de la clandestinitat cap a la represa de la democrA�cia.

Hi ha tambA� el ValeriA� Pujol professor i mestre, el que transmet el coneixement literari des de les aules, el que provoca la necessitat da��escriure, de trencar les barreres de repressiA? i accedir a un coneixement vetat i silenciat durant anys. Al que va ser la seva feina quotidiana a la�?Institut Jaume Almera de Vilassar de Dalt, cal afegir-hi la��activista cultural i literari, creant el Grup de la Font del Cargol, promotor incansable da��incomptables propostes culturals, editor de llibres, organitzador de lectures de poesia…

En tots els seus camps de batalla, en ValeriA� va ser per damunt de tot un gran seductor capaA� de convA?ncer i arrossegar-te cap al nord ideolA?gic que un mA?n millor A�s possible si un sa��ho creu i sa��hi encamina.

Per tot aixA? i molt mA�s que molts da��altres podrien afegir-hi, encara queda en els que el vam conA?ixer i seguir una part del seu mestratge i convicciA?. Ens ha deixat el seu clam, que encara perviu implA�cit en el crit i la paraula que dona tA�tol al seu primer llibre de poemes, publicat el 1973.

Albert Calls A�s periodista i escriptor.

FOTO: De vacances (1984).

zp8497586rq



Share on Facebook

Mural en homenatge a VP, a PdDalt

Bibliografia ValeriA� Pujol

Poesia

- El crit i la paraula. Arimany, 1973

- TricefA�lA�lia. Dalmau, 1975

- Doble Fons. La Magrana, 1977

- Destinatari da��albes. El Mall, 1980

- Limito al nord nomA�s amb el teu sexe. Oikos Tau, 1981

- La trista veu da��Orfeu i el tornaveu de TA�ntal. Proa, 1984

- La xarxa del nA?mida. El Mall, 1986

- Els breus estius. Tres i quatre, 1989

NovelA�la

- Interruptus. Ed. 62, 1982

chocolate menthol cigarettes

>- Palmira. Eumo, 1991

Narrativa breu

- Mantis i altres transformacions. El Mall, 1982

- Els conys saborosos. EmpA?ries, 1986 i CossetA�nia 2011

- Terra de crims. Laia, 1987

Teatre

- Les portes. Quaderns de Proa, 1998

Llibres traduA?ts

- Sabor a ti. Ultramar editores, 1990 (castellA�)

FOTO: Mural en homenatge a ValeriA� Pujol a PremiA� de Dalt.

 

zp8497586rq

 



Share on Facebook

Portada-Conys1

Els lA�mits de la��experiA?ncia erA?tica en una literatura estreta

Rafael Vallbona

PrA?leg a la reediciA? de a�?Els conys saborososa��, de ValeriA� Pujol, publicat per CossetA�nia Edicions

Quan la��any 1986 es va publicar el llibre de relats erA?tics a�?Els conys saborososa��, molts crA�tics de la literatura catalana van fer un udol a la��unA�son, i no va ser de plaer precisament. Com podia ser que en ValeriA� Pujol (PremiA� de Dalt 1952-1992), fins llavors considerat un transgressor, perA? nomA�s en el literari, gosA�s violar el sagrat nom de la llosa noucentista jugant barroerament amb un vers de Carner per titular una colA�lecciA? de contes plenes de sexe obscA?? Com sol passar en aquests cassos, davant la incomprensiA? del joc que plantejava la��autor, part de la crA�tica va decidir obviar el llibre o considerar-lo un divertiment menor, una grA�cia sense mA�s transcendA?ncia. A�s la resposta habitual que solia donar llavors la cultura catalana a les experiA?ncies que la renovaven sacsejant algun dels seus mites i qA?estionant els seus fonaments A?tics i estA?tics.

No hi ha arguments suficients per demostrar que vint-i-cinc anys desprA�s aquesta mena de tic local hagi estat superat, i menys encara en el terreny de la��erotisme. El sexe, un element que forma part de la vida intelA�ligent, sembla encara lluny da��assolir el territori expressiu en la cultura catalana. I com que encara A�s considerat una excentricitat creativa, la seva vis narrativa no passa de ser considerada, en el millor dels casos, una gracieta sense profunditat literA�ria. A�s per aixA? que, en la��era de la cultura sexual 2.0, a�?Els conys saborososa�� A�s un llibre amb una vigA?ncia insA?lita.

Els lA�mits de la��experiA?ncia erA?tica que plantegen els relats del volum, la vigorosa pulsiA? narrativa, el tractament lingA?A�stic contemporani i la voluntat, reeixida, de transgredir la��estreta mirada de la societat lectora, situen a�?Els conys saborososa�� en lA�nia amb la tradiciA? erA?tica europea que tA� en la literatura francesa i en el simbolisme i el p

ostsimbolisme, els seus moments mA�s A�lgids. Aquesta interpretaciA? no va passar desapercebuda per alguns autors coetanis i per forA�a lectors, que ja llavors van convertir el llibre en un referent mA�tic del gA?nere erA?tic catalA� de la segona meitat de segle XX, bo i entenent que ValeriA� Pujol havia fixat les bases per la normalitzaciA? (paraula maleA?da) de la literatura erA?tica en catalA� posant-la en sintonia amb les cultures europees amb mA�s tradiciA? en el tema. Uns anys desprA�s, la colA�lecciA? a�?La pigaa��, que ell va dirigir, va fer passes serioses en la consolidaciA? da��aquest projecte. La��antologia a�?Deu claus al panya�� (1991) recollia la��evoluciA? del tractament literari de la��erotisme que estaven fent una colla de joves autors dotze anys desprA�s de la mA�tica a�?Deu pometesa��, un espasme erA?tic massa solitari en la casta literatura catalana.

Malauradament la sobtada mort da��en ValeriA� la primavera de 1992 i la venda de la��editorial PA?rtic vanescapA�ar la��ambiciosa empresa intelA�lectual del seu impulsor.

A�s per aixA? que a�?Els conys saborososa�� resta ara tambA� com el llegat literari da��una proposta que tendia a empA?nyer tres fites centrals: la modernitzaciA? de la��encarcarat corpus temA�tic de la literatura catalana de meitats dels vuitanta, la recerca de nous llaA�os comuns amb les grans literatures da��Europa i, perquA? negar-ho, la��excitaciA? intelA�lectual del lector, el millor camA� per assolir un grau homologable da��excitaciA? fA�sica.

Una bona manera de comprovar que estem vius.

Juny de 2011

Podeu trobar mA�s informaciA? de la��obra als segA?ents links:

Cossetania

La Comarcal Edicions

zp8497586rq



Share on Facebook

Valeria Pujol_005-TIGRE

SelecciA? de poemes, de ValeriA� Pujol

BLANC I NEGRE

Tancats a la cambra fosca

ens tornem clixA�s esguerrats.

Entre el blanc i el negre

sa��estA�n un color indefinible

i anem passant de la��un a la��altre

com un borinot gandul.

No sabem distinguir, a vegades,

dos colors totalment diferents.

Sa��estenen com tentacles da��ameba,

com una taca da��oli enganxA?s,

i esborren els lA�mits exactes

que separen el negre del blanc.

Uns cossos difosos

sa��embruten al damunt

i es rebolquen al fang

i amb les mans plenes de greixum

i els ulls plens de sang i brutA�cia

es llancen als camps plens de neu.

El crit i la paraula. Poemes. Editorial Miquel Arimany. Barcelona, 1973


Aquest meu cos estrany A�s com un mar de cendra

on els espills reculen davant les mans obagues.

Els trampolins em couen i ma��enceten les parpelles del sexe

i la��esperit dels meus muscles arcaics.

A�s com un miralleig de molsa al juliol

-sota el vandA�lic gest del peix espasa-

aquest venir i anar del meu cos a la balma

i el ser un miratge sols la��educaciA? del sexe

quan em retalles la��hora de la posta de sol

i queda sols un buit on sa��escola

aquell constant pensar que demA� serA� un jorn de formigues

i no serA� la��espelma mA�s que un record

en un tractat de ioga.

No hi ha mA�s gest que el gest del coure

al cossi on penjo els ulls i em mira a contranit.

Aquest meu cos estrany A�s com un pou de calA�

on crema el viu dolor de la nafra que pensa.

Dibuixo el nervi tens que ma��engrapa la nuca

i A�s com un flagell el tremolar a les onze.

A�s llarg el jorn que pinta un estendard

a la nau que no torna.

No pot ser pas un sol una estrella de vidre

malgrat que el teu desig succioni un quA�ser

al lA�mit de la��espai.

Hi ha un refer constant on no tot A�s miratge

i A�s aleshores quan el cos davalla al nord de molts presagis

i ve un afany de pluja

i un esgarrinx de nuclis i sintagmes

en els teu ulls i el sexe

i mA�s les mans i la��arrel dels cabells

sa��enllacen tendrament amb fA?ria de centaure

del verb al nom i tot A�s un ruixat

da��arestes al meu cos i al mA?n.

Doble Fons. La Magrana, 1977


RECERCA Da��ALBES

Hi ha tantes coses velles

que el record no ens abasta.

El vol distret dels nA�ufrags

a la recerca da��albes

precipita la imatge lentament esculpida:

la��angoixa del passeig

sota els plA�tans tan pA�lA�lidsA�:

els nA?vols condemnats a percaA�ar el demA�

i un ahir congriat de paraules perdudes:

l’ambidextra frenada dels cotxes a deshora:

la solitud del temps a cada portalada.

El temps perdut,

vanament escalat amb escales de plata,

vanament retallat als A�lbums mA�s madurs,

vanament arquejat amb l’arquet dels meus dits,

ha fet un mutis lent: de contraban.

Destinatari d’Albes. Llibres del Mall, 1980.

 

 



Share on Facebook

Valeria Pujol_004

Dos textos extrets de ‘Claustre’, recull de contes inA?dit de ValeriA� Pujol

MutaciA?

X sempre havia desitjat construir-se una casa da��una sola cambra, en punt rodA?, una mena de cA?pula de palau da��esports a la��interior de la qual poder-se imaginar la��A?nic habitant del mA?n. La gran sala seria el Tot. AllA� dormiria, menjaria, treballaria. La disposiciA? cA?ncava del sostre tambA� li recordaria la definiciA? da��infinit perA? limitat. Ell, sol al centre da��allA? que A�s infinit perA? limitat. La construcciA?, da��un blanc viu i feridor, no tindria ni una finestra i la ilA�luminaciA? a��suau i matitzadaa�� sa��aconseguiria amb llums indirectes estratA?gicament situades. NomA�s un punt de color fixaria la��estructura perillosament blanca: la porta, una porta mA�nima per on caldria entrar i sortir ajupit. La porta seria pintada da��un marrA? fosc, gairebA� negre. Aquest era el projecte i aquesta fou la realitzaciA?.

El dia fixat, X entrA� a la cambra i sa��extasiA� davant la meravella. Exultant, es traguA� el xandall, el plegA� curosament i sa��hi asseguA� al damunt. Les wambes restaven juntes davant seu, una al costat de la��altra. En posiciA? de lotus, mirava fixament cap a la porta, la��A?nic punt que li permetia de concentrar-se en la glacera blanca.

No fou sobtat, com algA? errA?niament podria pensar, sinA? que de mica en mica X tambA� anA� sentint-se infinit perA? limitat com si la cambra fos un immens grumoll de cocaA?na. I tot a��A�s a dir, ella�� creixia, creixia. El seu cos sa��adaptava cada cop mA�s a la forma de la construcciA?, cedien els quatre vA?rtex, les extremitats sa��hi feien pas i amb el cap esbotzava la petita porta marrA? quasi negra i el treia a la��exterior.

Havia nascut una immensa tortuga albina.

 

TIGRE

Catifes per terra. Mobles baixos. Bonsais. El soroll de passos com un murmuri de mar. El sol amb un regust de coure per les persianes. Arbres florits amb rosa i blanc. Un desig. X amb els pinzells als dits, immA?bil. La mateixa immobilitat que cal mostra

r davant la fera que et mira i remira amb ulls ferotges i espera un pas en fals per tirar-se damunt teu. La immobilitat eterna dels dA�us. X A�s ara davant la fera i no sap encara si aquesta A�s la de la destrucciA? o la que ell invoca en el seu desig, la que vol immortalitzar damunt la tela.

Un raig de sol fa vibrar, per un instant, la porcellana da��un gerro de la dinastia Ming i sa��ilA�lumina la cambra. Com un esquirol bota la llum per la cara de X i resta encara immA?bil. Ni parpalleja. Absolutament sol a la cambra, condensant la realitat a la ment i al pinzell. La fera a dintre o a fora. Sentir-se fera per pintar la fera i reeixir de la prA?pia destrucciA?. A�sser per no A�sser. La veritat o la trampa.

Ara el quadre sa��ilA�lumina amb un paisatge deliciosament selvA�tic traspassat per un camA� que es perd en un horitzA? invisible. La cambra: la��exterior neutre. Tota la bellesa de la natura concentrada al quadre en densitat da��instant i de prodigi. Qui imposarA� la trA�gica bellesa del dolor sobre un mirall perfecte? Qui farA� real la destrucciA? possible: la fera? Tal vegada el pintor tA� aquest destA� inajornable? Amb un trac esquinA�arA� la��inenarrable vel? X, immA?bil al centre de la cambra. Imperceptiblement, dirA�em que el seu cos vibra, com si totes les cA?lA�lules cerquessin una nova disposiciA?, cansades de viure i morir sempre al mateix lloc. Ser elles mateixes, perA?, alhora ser un altre. DesaparA?ixer i reaparA?ixer com en un joc de mA�gia. DirA�em, tambA�, que en una possibilitat impossible tota la��essA?ncia del cos corre en direcciA? al pinzell que sura i batega com el somriure da��un gat. Tot en el pinzell. I es transmuta en el propi moviment i ja no A�s cos ni pinzell: A�s tigre en un paisatge deliciosament selvA�tic. I tot A�s el quadre i el tigre-pintor fuig per un camA� que es perd en un horitzA? invisible. Tal vegada a la��altra banda hi ha una cambra neoclA�ssica amb un home molt vell que mor i un nou nat que renova la vida.

FOTO: A la plaA�a de la��Ajuntament de PremiA� de Mar desprA�s da��un recital del grup TricefA�lA�lia (1980 aprox.).

zp8497586rq



Share on Facebook

Dibuix 2

En marxa el servei de venda anticipada de llibres a travA�s del Micromecenatge

Per fi ja A�s una realitat. Hem estat uns mesos treballant intensament en aquest projecte i avui es posa en marxa. Entrant a la secciA? de Micromecenatge de la nostra plataforma digital, trobareu ja el primer llibre que es pot adquirir pel servei de susbcripciA? anticipada.

La primera obra que inaugura aquesta secciA? A�s a�?Poemes per a la MaratA?a��, una antologia impulsada per la��AssociaciA? de Relataires en CatalA� (ARC), que recull el treball poA?tic de mA�s de 150 autors que van cedir els seus textos perquA? fossin ilA�lustrats i venuts en exposicions i subhasta pA?blica, amb la��objectiu de recaptar fons per la darrera MaratA? de TV3.

Fruit da��aquest treball que interrelaciona cultura i solidaritat, promovem ara, doncs, des de La Comarcal Edicions i de la��ARC, la publicaciA? del llibre.

Com donar suport a aquest projecte?

- Entrant a la pA�gina de Micromecenatge, on hi ha tota la informaciA? necessA�ria sobre el llibre i la manera da��adquirir-lo.

- Seguint les passe

s que hi ha establertes, durant 45 dies es podran reservar els exemplars que es desitgin.

- Si en aquest perA�ode sa��assoleix un mA�nim que sa��ha marcat per garantir la despesa de la��ediciA?, aquesta anirA� endavant. Informarem periA?dicament del ritme de vendes anticipades.

- Al final dels 45 dies comunicarem si sa��han assolit els objectius per finanA�ar la��ediciA? o no, i si aquesta va endavant. En cas afirmatiu, en aquell moment A�s quan es cobrarA� la��import del cost del llibre i sa��indicarA� quan A�s prevista la seva apariciA?. Per tant, les persones que la��hagin reservat i pagat, el rebran a casa en la data indicada.

- Da��altra banda, a mA�s de cobrir el cost del llibre, cada compra implica una part de diner solidari que anirA� a la��ARC. I aquesta entitat la��aportarA� a la propera MaratA? de TV3: MaratA? per la pobresa que es durA� a terme el mes de maig de 2012.

- Tota aquesta informaciA? es farA� pA?blica des dels espais web de La Comarcal i de la��ARC.

zp8497586rq



Share on Facebook
22-03-2012

camins-damunt-les-dunes

Rafael Vallbona presenta el seu nou llibre, a�?Camins damunt les dunesa��, a PremiA� de Dalt

La Sala de la��OrfeA? de Sant Jaume acollirA� el proper divendres 23 de marA�, a les vuit del vespre, la presentaciA? de la nova novelA�la de Rafael Vallbona

En aquesta novelA�la, publicada per La Galera, la��autor sa��endinsa en una de les temA�tiques que mA�s li agraden: el xoc de cultures.

El trepidant punt da��arrencada comenA�a quan la��Eddie Smithee arriba al Marroc i troba a faltar la seva vida benestant i avorrida de Beverly Hills. La seva mare, actriu de telenovelA�les, se la��ha endut perquA? no estigui sol a casa. PerA? la��Eddie continua es

tant sol a la��hotel. Segons ells, nomA�s ha canviat de presA?. Fins que, de sobte, es troba corrent entre carerrons, perseguit per uns carteristes quan la��Ahmed el salva.

a�?Camins damunt les dunesa�� A�s, a mA�s, un tA�tol que tot i estar emmarcat en una colA�lecciA? per a joves pot ser llegit per tota mena de lectors, en clau molt actual.

Podeu llegir la��entrevista que vam fer a la��autor aquA�: 5 Preguntes de lletres.

zp8497586rq



Share on Facebook
06-03-2012

dones_feb12 019 (Copy)

La poesia de NA?ria LA?pez omple la Sala de l’OrfeA? del Sant Jaume de PremiA� de Dalt

L’escriptora Montse Assens va ser l’encarregada de la presentaciA?, el passat dimecres 29 de febrer, el llibre Estacions de trA�nsit, de l’autora i promotora cultural NA?ria LA?pez Garcia

 

La Sala de l’OrfeA? de la Societat San Jaume de PremiA� de Dalt va acollir,A� dimecres 29 de febrer, la presentaciA? del poemari Estacions de trA�nsit, de NA?ria LA?pez, que organitzava l’agrupaciA? Dones de Dalt, d’aquest mateix municipi.

L’acte va consistir en un diA�leg entre l’autora i la presentadora que, de manera molt amena, va anar creant un ambient distA?s i acollidor.

D’aquesta manera, LA?pez va poder compartir amb els assistents la seva experiA?ncia com a escriptora i el procA�s de creaciA? d’aquest llibre, editat recentment per La Comarcal Edicions.

Como Bajar De Peso En Un Mes

tent/uploads/2012/03/dones_feb12-029-Copy-e1331027693242.jpg” alt=”" width=”490″ height=”362″ />

A mA�s, el pA?blic va poder conA?ixer de primera mA� les motivacions, emocions i impulsos que van forjar les poesies que formen el llibre.

Si voleu saber una mica mA�s del llibre, trobareu mA�s informaciA? aquA�: Estacions de trA�nsit.

FOTOS: NAsRIA LA�PEZ

 

zp8497586rq



Share on Facebook
26-02-2012

21_portada_llibretlluch2008-1

VII Jornada Ernest Lluch de CiA?ncies PolA�tiques i Socials a la Universitat Pompeu Fabra

La FundaciA? Ernest Lluch i la Facultat de CiA?ncies PolA�tiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra organitzen, per setA? any consecutiu, la Jornada Ernest Lluch de CiA?ncies PolA�tiques i Socials amb el propA?sit comA? da��incentivar el debat i el diA�leg sobre qA?estions candents de la��actualitat polA�tica i social.

La Jornada tindrA� lloc dimecres 7 de marA� a les 10 del matA� a la��Auditori de la��A�gora Jordi RubiA? i Balaguer, al Campus de la Ciutadella de la UPF i el tema de debat triat serA� a�?PolA�tica i mercats, desprA�s de la tempesta: rivalitat o cooperaciA??a��.

Segons expliquen els seus organitzadors, a�?La jornada Ernest Lluch de CiA?ncies PolA�tiques i Socials A�s una cita anual de reflexiA? i debat sobre qA?estions candents de la��actualitat polA�tica i social,A� destinada a l’alumnat i professorat universitari, sociA?legs, politA?legs i oberta a tota persona interessadaa�?.

El programa da��enguany A�s el segA?ent:

Programa

10:00h. Benvinguda i presentaciA?.

10:15h. ConferA?ncia a cA�rrec da��AntA?n Costas

. CatedrA�tic de PolA�tica EconA?mica de la UB.

11:00h. Torn obert de preguntes

11:30h. Taula rodona, amb:

Salvador EstapA�. Director General d’Afers Economics Generalitat de Catalunya

Joan Subirats. CatedrA�tic de CiA?ncia PolA�tica de la UAB

Milagros PA�rez Oliva. Presidenta de la ComissiA? de PromociA? del Consell Social de la UPF, periodista i defensora del lector da��El PaA�s

13:30h. Cloenda.

FONT: FUNDACIA� ERNEST LLUCH

MA�s informaciA?: VII Jornada Ernest Lluch de CiA?ncies PolA�tiques i Socials a la UPF

La FundaciA? Ernest Lluch ha coeditat, amb la��assessorament editorial de La Comarcal Edicions/La Imprempta da��Argentona, els reculls da��articles a�?Ernest Lluch opinaa��.

zp8497586rq



Share on Facebook
22-01-2012

subhasta-026r

Subhasta d’art per la MaratA? de TV3

Les obres participants en la iniciativa ‘Poemes per a la MaratA?‘ que encara no havien estat adquirides van ser posades a la venda, la tarda del passat dissabte 21 de gener, en una subhasta que vaA� tenir lloc a la sala da��actes de la��Ajuntament de PremiA� de Dalt.

Els assistents a l’acte van tenir la possibilitat d’adquirir els poemes ilA�lustrats, realitzats grA�cies a la colA�laboraciA? dels 151 poetes i 158 artistes que s’han involucrat en la proposta ‘Poemes per la MaratA?’ impulsada des de l’AssociaciA? de Relataires en CatalA� (ARC).

El preu de sortidaA� va ser molt assequible, d’entre 5 i 10 euros, i el total recaptat serA� donat a la MaratA? de TV3, dedicada enguany a la regeneraciA? i trasplantament da��A?rgans i teixits.

L’ARC i La Comarcal Edicions estem tramitant l’ediciA? del llibre de ‘Poemes per a la MaratA?’, per tal que sorti properament a la venda mitjanA�ant el sistema de Micromecenatge i a benefici de la MaratA? de TV3.

Fotos: NA?ria LA?pez Garcia

Text: SA�lvia TarragA? CastrillA?n



Share on Facebook
18-01-2012

Josep-puig-i-llibre

ColA�loqui sobre ‘Figures amb paisatges’ de Josep Puig i Pla

La��AssociaciA? de VeA?ns de la�� Havana i Rodalies, de MatarA?,A� ha organitzat una conferA?ncia/col.loqui sobre el llibre a�?Figures amb paisatgesa�?, de la��escriptor de la ciutat Josep Puig Pla.

La��acte tindrA� lloc el proper dimarts 24 de gener, a les 8 del vespre, al local de la��entitatA� i comptarA� amb la presA?ncia de la�� autor que parlarA� sobre diverses personalitats de la capital del Maresme que surten al llibre, com Puig i Cadafach, Manuel Cusachs, Merce Sala i Honorat VilamanyA�, Peret, Joaquin Casas o a�?Terria��, entre molts da��altres.

Trobareu mA�s informaciA? sobre el llibre en aquest enllaA�: ‘Figures amb paisatges’.

Podeu consultar la biografia de l’autor aquA�: Josep Puig i Pla.



Share on Facebook
04-01-2012

manel-alonso

El poema ‘Dona’, de Manel Alonso, en un videoclip

L’escriptor Manel Alonso i CatalA� va publicar l’any 2009 el recull ‘CorrespondA?ncia de guerra’ (Editorial Aguaclara) que incloA?a el poema ‘Dona’, en el que parlava de la violA?ncia exercida sobre les dones.

L’any segA?ent, el mA?sic i cantant Carles Pastor es va interessar per ell, el va musicar i el va incloure dins del seu darrer disc ‘Els ulls de Bob’, on l’interpretava fent duet amb el cantant i mA?sic de llarga i intensa trajectA?ria, Miquel Gil.

Ara, un grup de tA?cnics de l’audiovisual liderats per Marc Gomar han fet un vA�deoclip reinterpretant les imatges que la mA?sica i el text suggerien, entrant tots ells (guionista, director de fotografia, actors, cA�meres i muntadors) A�a formar part d’una cadena de creaciA? i recreaciA? artA�stica que compta, a mA�s a mA�s, amb mA?sics com ara Juanjo Blanco, Pere Rodenas, Paco Lucas o el polifacA?tic A�Jordi Albinyana.

Podeu veure el vA�deo en aquest enllaA�: Dona.



Share on Facebook
03-01-2012

ARBRET3b

FelicitaciA? d’any nou de MercA? Climent

L’escriptora MercA? Climent ens ha enviat aquesta felicitaciA? que volem compartir amb tots vosaltres.



Share on Facebook
30-12-2011

ma

FelicitaciA? d’any nou de Montse Assens i Ferran Planell

Els escriptors Montse Assens i Ferran Planell ens han felicitat la��any 2012 amb aquesta bellA�ssima creaciA? de paraules i imatge:

 

 

Confonc la nit i el dia, el jorn desaparegut dins les mirades. La pell

del mar, avui A�s un vel de seda acaronat pel vent.

Un feix de versos, deambulant pels blaus, sa��acosta a la��abisme dels

mots incontrolats.

El murmuri trenca el crepuscle del silenci, la soledat del cos, el

misteri de la nita�� i en la brevetat dibuixa un bri de llum als llavis

del poeta.

Dia i nit, ara sA?n poema.

 

Amb nous propA?sits

avancem per aquest temps

que encara A�s incert.

Ens hi acompanya el desig

da��anomenar-lo nostre.

 

FeliA� 2012

 

Text: Montse Assens.

Imatge: Ferran Planell.



Share on Facebook