Estacions de trA�nsit, de NA?ria LA?pez Garcia.

Aquest poemari va ser publicat l’any 1992 per l’editorial Columna i va tenir força reconeixement llavors, com es pot apreciar al pròleg de MA�rius Sampere i a la ressenya que va fer Xavier PA�rez al diari Avui, on definia la poesia de NA?ria LA?pez com a “veu poètica singular, entenedora i vibrant‘.

En aquesta nova edició l’autora ha inclA?s uns poemes inèdits que aconsegueixen no tan sols encaixar sinA?, a més, completar i donar molta més projecció al poemari.

NA?ria LA?pez ha aconseguit donar el toc que calia a un llibre ja de per si rodA? i que ara té un enfocament més sensual i transcendent alhora. Perquè la darrera estació d’aquest trA�nsit és la suite d’una dona d’una bellesa tan fatal i desvalguda com la de l’Ángel decapitat, protagonista del primer poema. Així, aconsegueix enllaA�ar la figura celestial amb la imatge carnal d’una estrella de cinema amb totes les llums i les ombres de la gran ciutat.

Un trA�nsit que va de la mirada a l’entorn a la reflexió l’interior, de l’evocació del record al tacte de la pell mentre s’atura en instantànies amb tanta presA?ncia com aquesta.

Llums en el parc

Llums al parc, grA�vides llunes

de regust met·l·lic.

Una, dues o potser totes

em guaiten suplicants.

No sA� el que volen,

no parlen,

els grans ulls cecs de nina blanca

com éssers d’un altre planeta

en filera ordenats.

Fanals del parc, ombres plenes de silenci.