‘La literatura sempre s’ha vist afectada per les innovacions i sempre ha aconseguit fer-se-les seves, domar-les’

Toni Sala (Sant Feliu de GuA�xols, 1969), és autor del conegut llibre ‘Petita crúnica d’un professor a secundA�ria’, publicat l’any 2001, obra que li va donar popularitat i que va provocar una certa controvA?rsia en mostrar les interioritats del món de l’ensenyament. Abans, però, ja s’havia donat a conèixer amb el llibre de relats ‘Entomologia’, que va ser guardonat amb el Premi Documenta l’any 1997. Desprès, va escriure la novel·la ‘Pere MarA�n’, un dels seus llibres més valorats per la crA�tica i ‘Bones notA�cies’, publicada el mateix any que ‘Petita crúnica d’un professor a secundA�ria’. Segueixen la incursiA? en el gènere biogràfic, ‘Goril·la blanc’, narració en primera persona de les memòries de Floquet de Neu, i ‘Un relat de la nova immigració africana’, que explica les aventures d’un gambiA� a Catalunya. L’any 2004 va obtenir el Premi Sant Joan de literatura catalana per la novel·la ‘Rodalies’ i, l’any segA?ent, li van concedir el Premi Nacional de Literatura. Posteriorment va escriure ‘Quatre dies a l’A�frica’, narració sobre un viatge a Guinea Equatorial, ‘Comelade, Casasses, Perejaume’, un reconeixement a l’obra d’aquests creadors i ‘Autoestop.Viatges per la Catalunya d’ara’, en què fa un retrat de la nostra geofrafia actual. La novel·la ‘Marina’ és la seva obra més recent. En aquesta entrevista per a La Comarcal Edicions, Sala ens parla de la seva opiniA? i perspectiva sobre el món literari i el procès de l’escriptura.

Comencem pels grans temes. Com veu el panorama literari actual?

A�s una pregunta massa general. Suposo que bA�. La literatura va fent pel seu compte. S’ha construA?t un mercat al voltant seu, però, com sempre, la literatura s’ha desplaçat, ha sortit del cercle d’aquest negoci. és inevitable, amb qualsevol creació sempre passa igual. La creació va a davant, amb grans esforA�os, és clar, i la resta segueix.

Centrant-nos en la literatura catalana, què li manca i què li sobra?

Li falta fe i li sobren fantasies, li falta ambició i li sobra pretensiA?, li falta llengua i li sobra retòrica, li falta dedicació i li sobra… BA�, li falten llibres sA?lids i li sobren llibres fluixos, cosa que es podria dir de qualsevol literatura en qualsevol moment. Però potser ara mateix la distància entre el que falta i sobra és més gran que en altres moments. Segurament li falta veritat i li sobra mentida. Però aquesta és una feina seva, i, si no la fa, simplement podràem dir que no existeix. Potser la pregunta seria: existeix una literatura catalana? N’hi ha gaire? I no n’hi ha tanta com ens agrada pensar. Una altra cosa és que en realitat la vulgui algú.

Pel que fa a la seva trajectória com a escriptor, com ha estat la seva experiència personal en el món del llibre?

Interessant. Vaig entrar a una gran editorial en un moment de canvi, que em va afavorir. Desprès he anat navegant en aquest món que s’ha anat quedant sense nord. Hi ha espais ‘les editorials, els diaris, l’ensenyament’ que estan posats en punts de confluA?ncia, llocs des d’on es detecta bA� la desorientació. El món del llibre és un d’aquests espais. Durant l’última dA?cada s’ha anat venent al mercat, i naturalment el mercat ha fet el seu procès de depredació, fins que no n’ha deixat res. I ara el món del llibre es troba que va despullat i que els nous formats li poden prendre el poc que li queda en un moment, com ha passat amb el sector de les discogrA�fiques. Ja s’ho faran.

Una pregunta que és un clA�ssic: quins consells donaria als escriptors que comencen?

No hi ha consells. La fe no es pot aconsellar. Només que sA�piguen que hauran de ser valents. Pacióncia.

Com ha incidit l’entorn 2.0 en la seva feina?

No sA� exactament què vol dir ‘entorn 2.0′. Suposo que em parles del món d’internet. Internet és poc literari, però: què ho A�s, de literari? PlatA? mateix discutia l’escriptura, i l’obra de Montaigne es pot llegir com una reacció contra la dispersiA? de coneixements que la impremta va comportar. Ara, internet sembla una dictadura del present, l’streaming és com aquell riu famA?s en què no et pots banyar dues vegades. I la literatura el que proposa, justament, és banyar-s’hi no dues, sinA? totes les vegades que ens vingui de gust o que ens calguin. En això m’entusiasma una frase d’Augusto Monterroso, citada per Roberto BolaA�o, i que diu que, en realitat, amb una bona bicicleta o amb un cavall sA� que és possible banyar-se dues o tres vegades en un mateix riu. Vull dir que sempre la literatura s’ha vist afectada per les innovacions i sempre ha aconseguit fer-se-les seves, domar-les, perquè al cap i a la fi el que fa la literatura és humanitzar, domar, portar-ho tot al nostre terreny. Que no vol dir que no representi una feinada.

Bloc de Toni Sala: www.tonisala.net

Entrevista: Sílvia Tarragó.