“Cal que vetllem per la creativitat en llibertat i des d’una dimensiA? artística”

VicençLlorca i Berrocal (Barcelona, 1965)A� és llicenciat en filologia catalana per la UAB. CatedrA�tic de llengua i literatura catalanes, s’ha dedicat preferentment al conreu literari de la poesia, de l’assaig i de la novel·la. Durant uns anys va ser secretari general de l’AELC i membre de la Junta del CongrA�s d’Escriptors Europeus. Posteriorment, va exercir de director de la Secretaria de Relacions Culturals de la Generalitat de Catalunya i, després, va ser cap del Gabinet del Conseller de Cultura i director general de Promoció Cultural. D’entre la seva extensa obra literaria destaquen els llibres de poemes ‘Places de Mans’, ‘L’Amic Desert’, ‘Atles d’Aigua’, ‘Ciutats del vers’ i ‘L’A?ltim nord’, entre d’altres. Tot el seu corpus poètic va ser publicat l’any 2010 en el llibre ‘Les places d’Ulisses. Poesia reunida 1984-2009’. Pel que fa a l’assaig, és autor dels estudis ‘MA�rius Sampere. Assaig de revisiA? del realisme històric’, ‘Salvar-se en la paraula. Introducció a la novel·lística de Miquel Ángel Riera’, ‘L’entusiasme reflexiu’ i ‘En absA?ncia de l’Ángel’, entre d’altres. Recentment ha debutat com a novel·lista amb el llibre ‘Tot el soroll del món’.

Com veu el panorama literari actual?

En general, hi ha una gran creativitat, cosa que implica una oferta molt variada. Ara bA�, cal distingir entre els títols que pertanyen a l’esfera de la indA?stria editorial estricta, i que per tant el seu objectiu principal és entretenir, i els que intenten donar sentit contemporani a la tradició literària. Malauradament, aquest segon grup sembla no figurar en molts casos com a prioritari. Això en un futur prA?xim no serà bo, ja que, al capdavall, l’activitat literària constitueix l’eix central de la nostra cultura escrita. Cal que vetllem per la creativitat en llibertat i des d’una dimensiA? artística, ja que es tracta d’un dels tresors de la cultura occidental.

QuA? li manca i què li sobra a la literatura catalana?

Nosaltres seguim de prop, des de la nostra singularitat, els fenA?mens de les lletres a Occident. Per tant, el que he dit abans també és v·lid per a la literatura catalana. En el nostre cas, sempre hem de vetllar, a més, per subsistir com a literatura en un medi de llengA?es i literatures fortes, però especialment al costat del castellA�. El que sobra, com en la resta de literatures, i en proporciA?, és l’excA�s de títols. En canvi, ens manquen col·leccions d’assaig. Avui dia publicar assaig en català és molt difA�cil, i això no és bo. En el cas de la poesia, cal fer una reflexió molt seriosa, ja que, al marge dels premis, fA?ra bo que també hi haguessin projectes literaris estructurats des de les principals editorials del paA�s, i no tan sols les petites que, dit sigui de passada, fan una gran tasca. Això permetria donar sentit de continuA?tat a la trajectória dels nostres poetes així com consolidar l’important patrimoni de traducció que hem bastit de la poesia universal en l’A?poca contemporA�nia.

Com ha estat la seva experiència personal en el món del llibre?

Personalment, crec que ha estat positiva en general. Ara bA�, tinc la sensació que, depA?n com, i en contra dels tA?pics, en la nostra literatura pot resultar, si més no fins fa poc, més fA�cil debutar que consolidar. El sistema convida a nous autors, però difA�cilment crea escales de consolidació. En el meu cas, intento treballar concentrant-me en la creació del meu món literari al marge dels aspectes conjunturals, les modes, etc. En realitat el llibre és només un suport del que realment importa: la paraula. D’altra banda, i en tant que en algunes etapes de la meva vidaA� he realitzat tasques de gestiA? cultural, he procurat sempre sumar esforA�os en pro del nostre món del llibre, l’autoria i les lletres en general.

Quins consells donaria als escriptors que comencen?

Personalment els diria que, d’entrada, no acceptin l’autodefinició d’escriptor. Durant molt de temps, em vaig limitar a dir que ‘intentava’ ser escriptor. és una manera de no donar res per fet i de pensar que el llistA? artístic ha de ser alt. L’honestedat literària consisteix a treure de tu mateix el millor escriptor que pots ser. A�Paral·lelament, cal la conquesta de la condició de lector: de la tradició literària, però també de la realitat. La literatura és un gran di·leg amb els que han estat i amb els que vindran, i això vol dir llegir i llegir.

Com li ha afectat l’entorn 2.0 en la seva feina?

L’entorn 2.0 és un instrument i, per tant, no afecta directament la tasca literària en tant que fet creatiu en sA�. Ara bA�, és una eina molt potent que sA� que incideix en dos aspectes bA�sics: la recerca d’informació i l’establiment de relacions. La consolidació de la revolució del coneixement en xarxa és un dels trets del segle XXI i, des d’aquesta perspectiva, sA� que hi incideix. PosarA� dos exemples. D’una banda, qualsevol cerca documental reconeix en la xarxa unes grans possibilitats, essent molt important a l’hora de fer assaig, articulisme, etc. La dimensiA? relacional permet establir un canal directe de comunicació amb els teus lectors i col·legues, i crear així comunitat lectora. Personalment, crec que és molt important i, per això, escric un bloc, ‘Quadern Blau‘,alhora que sA?c a Facebook.

Entrevista: Sílvia Tarragó