“Podem trobar molt bones obres dins la narrativa actual, el problema és aconseguir que arribin al lector”

Sílvia Romero i Olea (Barcelona, 1962) és escriptora. Llicenciada en Filologia Catalana, s’inicia en el món de l’escriptura amb els contes infantils (publicats a la revista Tretzevents). Al portal literari Relats en Català publica poesia i relats breus (cal remarcar el seu recull de relats ‘Verbes‘, guanyador del III Premi Ramon Planes de Narrativa Breu). Però el gènere on s’hi troba més cA?moda i on centra la seva feina com a escriptora és la novel·la: ‘Amor a sang freda’ (finalista del II Premi SA?rie Negra de Novel·la), ‘ànima mesquina’ (guanyadora del XVII Premi de Narrativa Sebastià Juan Arbó), ‘JA?lia M.‘ (guanyadora del IV Premi Ramon Roca Boncompte), i les novel·les escrites amb coautoria amb Alícia Gili: ‘Iskander. Un viatge a la màgia dels llibres’ (V Premi Lleida de Novel·la) i ‘El camí del Bandama Vermell’ (Premi Columna Jove 2010). També manté un blog de crA�tica literària, Caducitat immediata, on intenta donar veu a aquells autors i autores amb obres premiades però sense gaire ressó mediA�tic. En l’actualitat coordina diversos clubs de lectura a biblioteques, és presidenta de l’ARC (Associació de Relataires en Català), i directora de la Revista digital de literatura, art i cultura – Lo Càntich.

Quina és la seva visiA? del panorama literari actual?

Tinc tendA?ncia a veure sempre l’ampolla mig plena. Amb això pretenc dir que malgrat les notA�cies negatives que ens arriben contànuament vers aquesta matòria, jo sA?c de caire optimista. Per qA?estions professionals (i també per plaer) llegeixo una mitjana de sis o vuit llibres al mes. En base a aquestes lectures considero que dins la narrativa actual (parlo de narrativa perquè és el camp que més domino), aquella que s’escriu avui en dia, podem trobar molt bones obres. Un altre tema seria si aquestes obres són les que aconsegueixen arribar al lector. De la mateixa manera que una altra qA?estiA? seria analitzar i avaluar amb rigor els hàbits i A�ndexs de lectura.

Pel que fa a la literatura catalana, què li manca i què li sobra?

Repeteixo el que acabo de dir: podem trobar molt bones obres. Però el problema és aconseguir que aquestes arribin al lector. En aquest sentit trasllado la pregunta a un nivell més… oficial (institucions, editorials, agents literaris…). Li manca gosadia, coratge, atreviment, inventiva. Li sobren patums gratuA?tes i paternalismes innecessaris.

VostA? és escriptora però també impulsora d’activitats literàries, com valora aquestes dues experiA?ncies?

Impulsora d’activitats literàries? Suposo que us referiu al fet de ser, en aquests moments, la presidenta de l’Associació de Relataires en Català (ARC). O als clubs de lectura que condueixo en diverses biblioteques. Que com ho valoro? Molt positivament i plenament enriquidor. Jo considero que escriure, com qualsevol altra manifestació artística, és un ofici que es desenvolupa en solitud. Però és vital no perdre de vista el món en què et mous, formar-hi part, nodrir-te d’ell, crear nexes d’interrelació. Això és el que a mi em dóna aquest compartir la meva professiA? d’escriptora amb el meu vessant de dinamitzadora d’activitats literàries.

Donaria algun consell als escriptors que comencen?

Cada persona és un món, i per això sempre em resulta difA�cil donar consells genA?rics. De qualsevol tipus. De fet, em resulta tan difA�cil que mai no dono consells. Però si hagués de recomanar alguna cosa, potser diria que tinguessin molta pacióncia i grans dosis de confianA�a en ells mateixos. I perseveranA�a. A partir d’aquí: treball i sort.

Com han incidit les noves tecnologies en la seva feina?

Ha estat un canvi radical, i crec que ara em seria impossible treballar de cap altra manera. Jo pertanyo a l’A?poca de les mA�quines d’escriure… i si disposaves d’una mA�quina d’escriure elA?ctrica ja era tot un luxe. Però el canvi, o la incidA?ncia, no el valoro tant per aquesta rapidesa i A�mplies possibilitats que tenim avui en dia amb els ordinadors a l’hora d’escriure. Per a mi el gran descobriment han estat les webs, els blogs, les xarxes virtuals… Tot plegat m’ha permA?s entrar en contacte amb moltes altres persones que estimen, com jo, la literatura. I aquesta coneixenA�a és una gran riquesa.

Entrevista: Sílvia Tarragó