Segons deia el llibre havia de fer un gran cercle de sal al voltant del pentagrama que havia dibuixat al terra. Era el cercle de protecció que impediria al diable matar-lo, ferir-lo o posseir-lo. El llibre d’invocacions també precisava molt bA� els tipus de materials que necessitava: sang humana per pintar el pentagrama i els sA�mbols cabalA�stics, sal pel cercle de protecciA?, espelmes negres, una calavera humana…A� A Fausté tota aquella litòrgia demonA�aca li venia grossa. Ell era un home senzill i de bon cor que es veia arrossegat per les circumstàncies a invocar el diable.

Ja ho tenia tot preparat i estava a punt per començar la cerimónia, però sentia una por i una angoixa que no el deixaven viure. En Fausté estava patint, però no pel diable sinA? perquè la seva dona no arribA�s abans d’hora i veiA�s el desordre i la brutA�cia que havia provocat.

‘Si ho veu la Marta, em mata.

Les invocacions que aconsellava el llibre estaven en llatí i eren molt llargues i rebuscades. No li feien el pes. Així que va decidir tirar pel dret. Es va posar dins el cercle de sal i va cridar, sense salms, llatinades ni litòrgies absurdes. Clar i català!

‘Dimoni, vine!

Es veu que la cosa va funcionar, perquè es va sentir una explosiA? sorda, atenuada, i va aparèixer el diable envoltat d’una fumera groga i pudenta. Un diable clA�ssic, dels de tota la vida, amb banyes, cua i la pell vermella que portava un vestit fosc molt elegant i refinat.

‘Bon dia ‘va dir en Fausté donant-li la benvinguda.

El diable se’l va mirar amb atenció abans de contestar. Va veure que l’ànima d’en Fausté era de bona qualitat i que podria fer negoci, un gran negoci amb ella.

‘Bon dia, FaustA�.

Tot seguit el diable va anar fins el cercle de sal i l’escampA� amb un peu, desfent el cercle de protecciA?.

‘No et creurA�s aquesta pantomima del cercle de protecció i tot això, oi? ‘Va dir el diable’. Això són collonades per a la gent que en realitat no em vol veure. De fet, m’ha sorprA?s molt la teva invocació. Per això he vingut. Feia temps que ningA? m’invocava a l’antiga… Des de que existeix l’Internet tot és molt més fA�cil ‘treu de la butxaca una tarja de visita’. TA�, la propera vegada envia’m un mail o entra a la meva pàgina web. En FaustA�, sorprA?s, va sortir de l’esmicolat cercle de sal i agafA� la tarja del diable.

‘Seiem? ‘va dir el diable com si fos a casa seva.

Ho van fer al sofA� de la sala d’estar.

‘Vols prendre alguna cosa? ‘va oferir el diable’ No? Doncs jo sA�. Fer negocis em fa venir set.

El diable va petar els dits i al moment tenia una copa a les mans.

‘AllA? d’allA� és l’urna amb les cendres de la teva sogra, oi? ‘va dir el diable per trencar el gel’ Doncs que sA�pigues que la tinc a l’infern. Per cert, us envia records.

En Fausté va moure el cap, però no va dir res.

‘QuA? vols a canvi de la teva ànima? ‘li va preguntar el diable’ Poder, glA?ria, reconeixement, riqueses…? O vols viure vint anys més, quaranta potser? O vols enamorar a alguna dona, o millor, que totes les dones del món caiguin enamorades als teus peus?

En Fausté negava amb el cap totes les propostes del diable.

‘No, més aviat voldria una cosa mA�

s senzilla… ‘va dir finalment.

El diable l’observA� amb molta atenciA?. La seva ànima era més pura i valuosa del que s’havia pensat en un principi. Estava disposat a pagar un preu molt alt per aconseguir-la, però es va llepar els bigotis de plaer en sentir que en Fausté volia una cosa més senzilla de les que ell li havia ofert.

‘Demana el que vulguis i t’ho concedirA�… ‘va dir el diable en un excA�s de confianA�a’ a canvi de la teva ànima.

‘Només vull feina.

El diable que estava bevent en aquell moment es va ennuegar.

‘QuA? has dit? ‘va bramar.

‘QuA? vull que m’aconsegueixis una feina amb contracte indefinit, ben pagada i del meu ram.

‘T’ofereixo, poder, riqueses, sexe sense límits… I tu vols, només, una feina? ‘El diable estava furibund, però va fer un esforA� per semblar asserenat’ I de quin ram ets, FaustA�?

‘Del ram de la construcciA?. SA?c paleta.

‘Pe.., pe.., però tu te n’adones de que em demanes una cosa impossible. Saps com està el món de la construcció en aquests moments? No has sentit parlar de la crisi?

‘A mi m’ho has de dir ‘va contestar en FaustA�’. Si estic a l’atur precisament per això.

‘Però jo t’ofereixo ser ric, famA?s…

‘SA�, sA�, ja ho he entA?s ‘va interrompre en FaustA�’, però jo només vull treballar de paleta. Amb contracte indefinit, seguritat social, plusos, hores extres… Ja saps. Per poder tenir una bona jubilació en el futur. Desprès quan em mori la meva ànima serà teva, però mentrestant podrà pagar l’hipoteca i mantenir a la fam·lia. Em sembla un tracte just.

El diable treia foc pels queixals.

‘No puc fer-ho. No tinc competA?ncies. Aconseguir el que demanes seria un miracle ‘es va retorA�ar les mans anguniA?s quan va dir la paraula miracle’. Hauries de parlar amb DA�u, o amb algú dels seus representants a la terra.

‘Ja ho he fet. Precisament ells mateixos em van recomanar els teus serveis.

El diable quedA� estupefacte durant un segon, per, immediatament, deixar anar una riota infernal.

‘La mare que els va… ‘va dir entre singlots i rialles’ Vaja, vaja. Com està la crisi. No l’arregla ni DA�u! ‘i tornA� a riure com un boig.

En Fausté estava desolat. Era la seva última oportunitat i estava veient com se li esvaA?en les possibilitats. El diable s’eixugA� les llA�grimes provocades per la riota abans de continuar parlant.

‘Ai, FaustA�, em sembla que no farem tractes… Tot i així t’he de dir que hi ha una clA�usula infernal que m’obliga a fer-te un regal de desgreuge perquè no he pogut satisfer la meva part del contracte. QuA? vols, doncs? I no tinguis por per la teva ànima. No tinc cap dret a posseir-la.

En Fausté s’ho va començar a pensar, però no sabia que demanar. Riqueses, poder…? En aquell precA�s moment va sentir el soroll d’una clau que entrava en el pany de la porta de casa.

‘Ostres, la Marta! I la casa feta un fA�stic. RA�pid ‘li va demanar al diable’, ajuda’m a recollir tot aquest enrenou…

El diable va petar els dits i la casa va quedar immediatament com una patena.

‘Estem en paus, Fausté ‘va dir el diable, amb un posat burleta a la cara, mentre s’esvaA?a lentament davant seu.