Aquest treball s’emmarca dins el camp de la història de l’art i es vol centrar principalment a l’activitat de mecenatge de la família Desplà des del final de l’edat mitjana fins a principis de l’edat moderna (s.XV_XVI). L’estudi del mecenatge en el maresme en aquestes dates forma part d’un estudi molt més genèric dins la tesi doctoral L’art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona, dirigida per la Dra. Francesca Español i Bertran de la Universitat de Barcelona (Programa “Història, teoria i crítica de les arts” Bienni 2002-2004) que va ser defensada el passat 18 d’abril de 2012. I  en aquest treball es desenvolupa i amplia el cas de la família Desplà.

L’estudi presenta una primera part a tall de context històric, en la qual s’analitza el mecenatge en obres d’art per part de la oligarquia barcelonina i la relació dels Desplà en aquest ambient com a promotors d’art. Com veurem la relació dels Desplà amb Alella la trobem marcada des dels seus orígens documentals i s’inicia amb l’adquisició de la seva jurisdicció.

Joaquim Graupera Graupera(Mataró, 1963) és historiador de l’art i professor de secundària a l’Escola Pia Balmes de Barcelona i ha impartit matèries com a professor associat al Departament d’Història de l’Art (Universitat de Barcelona – Facultat de Geografia i Història) i a la Universitat d’Estiu de la Universitat de Lleida a la Seu d’Urgell. És llicenciat en Geografia i Història (1986) i doctor en història de l’art per la Universitat de Barcelona (2012) amb la tesi «L’art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona» dirigida per la Dra. Francesca Español i Bertran. Ha estat co-fundador del Grup d’Història del Casal de Mataró i des del 2009 forma part de la junta d’Amics de l’Art Romànic, societat filial de l’Institut d’Estudis Catalans.