Consol Nogueras no va ser una gran científica ni una gran intel·lectual. La Consol va emergir del sector popular disposada a lluitar per l’alliberació de les traves que des de feia segles oprimia a les dones treballadores.

Ho va fer organitzada dins el partit d’Esquerra Republicana de Catalunya, per bastir una República amb drets i llibertats i per la reconstrucció d’un país amb igualtat, llibertat i fraternitat.

Regidora de l’Ajuntament de Mataró, de gener de 1934 a gener de 1939. Va patir les pressions d’una societat culturalment masclista i la repressió política dels Fets d’Octubre de 1934.

Després de les eleccions al Front d’Esquerres de Catalunya de 1936, va poder retornar com a regidora d’un govern municipal restablert. Al cap de poc haurà d’afrontar els embats d’una guerra des de la seva regidoria d’Assistència Social. Ho va fer tot vencent els entrebancs familiars i polítics, i es va abocar a la seva gestió tal com havia fet sempre, amb tendresa i decisió.

Serà valenta  posant en marxa projectes molt progressistes per aquell temps, a favor dels que s’havien quedat a la rereguarda i molt especialment  per als refugiats que venien d’altres indrets acorralats per la repressió de les tropes franquistes.

Malauradament, el preu final va ser l’exili. Un exili definitiu, no va poder retornar mai més i va morir a Corenc (França) el 1951.