10-05-2012

5 Preguntes de lletres – Rodolfo del Hoyo

 

Rodolfo del Hoyo Alfaro (Barcelona, 1953). Viu i treballa a Santa Coloma de Gramenet. TA� estudis de Dret i d’Art DramA�tic. Des del 1990 ha exercit com a gestor cultural, essent actualment director del Centre d’Art Contemporani Can SisterA� a la seva ciutat. Dirigeix l’edició en català de la revista literària The Barcelona Review. Ha publicat un vintena de llibres, principalment de literatura infantil i juvenil, però també de poesia i de narrativa. Per a infants i joves cal destacar ‘El secret del planeta Moix’ (2000), ‘La colla del fantasma Barruf’ (2004), ‘La vaqueta Queta’ (2004), ‘La font del cedre’ (2005), ‘Un pingA?A� damunt del televisor’ (2010) i ‘El somriure de la Nat·lia’ (2011). En l’àmbit de la poesia ‘Asuntos interiores’ (1995), ‘Els dits de l’intòrpret’ (2003) i ‘El caminant a la deriva’ (2007). En el camp de la narrativa ha publicat ‘Els amors furtius’ (2000). Darrerament, ha rebut el premi Recull-Joaquim Ruyra de Narrativa 2012, pel llibre ‘Llegir al metro’.

“Cal una crA�tica que ens descobreixi nous valors i que tregui altres de la foscor on els han amagat els interessos”

VostA? es va donar a conèixer com a poeta i, posteriorment, ha anat confegint una extensa obra adreçada al públic infantil i juvenil. Hi ha un rerefons poètic en les històries que escriu per als més joves?

La poesia m’ha ajudat a crear imatges, a treballar amb les figures retòriques, a posar ritme als meus textos i, especialment, a descriure emocions i sentiments. Sempre intento que la meva narrativa tingui un lligam amb la meva ànima de poeta, però sense excedir-me, perquè la poesia, no tota, però sA� majoritA�riament, és l’essA?ncia de la paraula, és la mA�xima condensació de sentit en el mànim espai possible. Els poetes cerquen el sentit amb la brevetat. Per aquesta raA? no podem carregar un text narratiu amb mètodes lA�rics perquè el faràem feixuc.

Des de la seva experiència com autor, quina opiniA? té de l’oferta literària actual?

Hi ha una oferta molt gran i entre tanta quantitat hi ha també molta qualitat. Cal dir, però, que no pas és or tot el que llueix. Em refereixo a que cal una crA�tica professional i rigorosa que ens ajudi a destriar el gra de la palla. Molts dels que s’hi dediquen no són realment crA�tics, sinA? escriptors que troben en els mitjans una font d’ingressos. La crA�tica literària actual respon majoritA�riament a interessos ja siguin editorials, periodA�stics, socials o d’amistat i d’intercanvi de favors. No paren de repetir sempre els mateixos noms. Per exemple, ara em mullarA�, jo penso que Jaume CabrA� és un bon autor, però no tan bo com ens volen fer creure pel fet que els alemanys s’han rendit de genolls amb la seva obra. Trobo que hi ha autors com ara Jordi Coca o Andreu Martín o Jaume Benavente que es mereixen tants o més honors dels que està rebent CabrA� amb una obra d’una qualitat extraordinA�ria. Jesús Moncada, tot i ser admirat i valorat, no va rebre mai el suport que es mereixia. I si parlem de poesia, quina és la recepció que estan tenint Jordi PA�mies o Feliu Formosa? Tots dos són A�mpliament reconeguts, sA�, però no tant com es mereixen. Les circumstàncies fan també que alguns dels premis literaris més importants estiguin sotmesos a grans pressions editorials. I també algunes grans editorials produeixen obres de consum amb autors que s’hi presten a seguir els dictats o a que algú manipuli els seus textos des d’un punt de vista comercial. Per tot això que dic, cal, com comentava, una crA�tica professional, rigorosa i independent que ens ajudi a destriar el gra de la palla, que ens descobreixi nous valors, que tregui altres de la foscor on els han amagat els interessos a què em referia, que, en definitiva, A�ens ajudi a fer un cA�non.

VostA? ha conreat gairebé tots els gèneres: poesia, teatre i narrativa, tant per a joves com per a adults. Quina és la recepció per part del públic lector en cadascú d’ells?

BA�, pel que fa al teatre, es tracta d’una assignatura pendent. Vaig anar a l’Institut del TeatreA�per estudiar dramatòrgia i direcciA?, però ho vaig deixar després del primer any a causa de problemes laborals i familiars. Desprès em vaig dedicarA� intensament al teatre amateur i vaig escriure tres obres dolentA�ssimes que no s’han representat mai. Si hagués tingut l’oportunitat de representar-les, potser les hauria pogut treballar més, però no vaig fer-ho. No renuncio a tornar a escriure teatre, però hores d’ara el tinc aparcat.

La recepció de la poesia ha estat escassa perquè he publicat en editorials petites que han acabat tancant o que no han fet difusiA?. No obstant, quan faig lectures, poques, perquè no estic en els circuits poètics, em funciona molt bA�. Es creen ambients de molta emotivitat i tinc la sort de compartir bones tertA?lies. Però, ja dic, això passa poc.

Pel que fa a la narrativa per a infants i joves, la recepció és A�mplia i positiva. La majoria dels meus llibres es reediten sovint i cada any faig desenes i desenes de fA?rums per tot el paA�s. L’opiniA? dels nens i dels joves és molt estimulant per a mi.

La narrativa per a adults em va donar molt bons resultats amb el primer llibre ‘Els amors furtius’, però des del 2000 no he tornat a publicar. El marA� del 2013 sortirA� el llibre guanyador del Recull-Joaquim Ruyra 2012, ‘Llegir al metro’, aleshores serà el moment de veure com va tot.

Donaria algun consell als escriptors que ara comencen?

Crec que serà molt tA�pic i tA?pic. D’una banda, escriure i llegir tots els dies. La millor escola per a un escriptor és escriure i llegir. Hi ha escoles d’escriptura, sA�, i va bA�, d’acord, però l’esperit creador es té o no es tA�. Cal llegir els clàssics per tenir un fons cultural i per escriure a partir d’una tradició o per saber trencar amb la tradiciA?. I cal llegir també per estar al dia, per saber que s’està publicant. I cal escriure cada dia per crear i per agafar ofici.

Cal ser també molt autocrA�tic per poder analitzar la pròpia obra.

I cal, també, tenir molta pacióncia. Avui és molt fA�cil publicar. Hi ha moltes editorials que faciliten l’edició de textos per un preu assequible. I és també molt fA�cil publicar en Internet. Això és la perdició per a molts autors que amb les presses s’atreveixen a publicar obres primerenques poc polides.

Des dels seus inicis com a escriptor fins ara hi ha hagut una revolució tecnolA?gica important. Com ha afectat això a la seva feina?

Treballo molt a mà, principalment la poesia i les primeres notes sobre qualsevol projecte literari, però puc dir que la meva feina depA?n de l’ordinador. Escric directament a l’ordinador, les correccions són més fA�cils, puc enviar els textos a les editorials per correu electrA?nic, en fi, la informA�tica ha facilitat molt la meva feina. D’altra banda, Internet em resulta molt A?til, per cercar informació, per compartir informació, per difondre la meva activitat. Tinc la meva web, el meu bloc: El temps, el riu i les oliveres,A� i dirigeixo l’edició en català de la revista literària digital The Barcelona Review.

Entrevista: Sílvia Tarragó.