Si pogués regalar

mig pulmA? al que no respira.

Si sabA�s nedar finsA� a lA?horitzA?

i duu lA?alA? al qui expira.

Si sabA�s escalar

tots els murs de vidre

i no decebre al que em mira.

Si corrA�s la maratA?

per portar un bocA� de pa

a aquell nen sense vida.

Potser hi hauria un demA�

per lA?agA?nic,

un present pel mancat dA?oxigen,

i un futur pel famA?lic.

Però avui,en acabar lA?oració,

mA?he calA�at les sand·lies

i carregat les espatlles

dA?engrunes de pa i de rialles,

dA?ampolles dA?aigua i dA?aire

i mA?he decidit a caminar

cap al sud,al ritme del vent,

i mA?he convertit en captaire’

Foto: Francesc Forcades Vives