El Centre d’Estudis Argentonins Jaume Clavell (CEA) ha publicat aquesta interessant ressenya sobre la novel·la a la seva revista trimestral FONTS

Narrativa amb localització argentonina

MARIA JOSEP CASTILLO

En l’anterior nA?mero de la revista fonts fA?iem referéncia a la sequera en ‘narrativa comarcal’. Sembla que aquesta tendA?ncia es va reconduint, ja que tornem al gènere. En aquesta ocasiA? ressenyem una novel·la que ha vist la llum molt recentment i que fou presentada dins dels actes propers a la darrera Festa Major d’estiu. El passat 31 de juliol i al SalA? de Pedra de l’antic ajuntament en Joan Riera donava a conèixer als argentonins la seva obra amb lectures d’alguns fragments del llibre i amb mA?sica de piano acompanyant la vetllada. Un mes abans la presentació s’havia fet al MNAC, Museu Nacional d’Art de Catalunya, a Barcelona, un dels principals escenaris de la trama.

Es tracta de la primera novel·la de Joan Riera, que ha escrit i traduA?t anteriorment obres de teatre i s’ha dedicat professionalment al món de la producció d’esdeveniments culturals. La seva vinculació amb Argentona i el Maresme fa que la nostra vila aparegui també com a localització de l’acciA?. Concretament, la protagonista hi viu. El tercer parA�graf de l’obra diu així: ‘La Maria AnglA?s va arribar a casa, a Argentona, el nA?mero 8 del carrer Riudemeia, a l’antiga masoveria de Can Calopa: una caseta senzilla amb jardA� que aquest llinatge maresmenc havia fet construir el 1698, a tocar de la plaça de l’esglèsia, i temps enrere envoltada de vinyes’.

PodrA�em resumir la trama de la novel·la dient que és una història d’amor que té com a rerafons el romA�nic català. La Maria AnglA?s és pintora i coneix al seu estimat, en Pau, contemplant el PantocrA�tor de TaA?ll al MNAC. Aquesta pintura, arrancada de la seva localització original, la Vall de BoA�, a principis del segle XX, és robada del Museu. La Maria i els seus amics es converteixen en sospitosos de la policia i la pintora argentonina emprA?n una investigació paral·lela a la policial per tal de trobar la pintura.A� Però, l’obra d’art robada és l’original o una cA?pia que va substituir en algun momenté l’original, que ha patit al llarg dels darreres cent anys peripA?cies diverses? D’aquí el títol de la novel·la: el misteri envolta, segons l’autor, el famA?s PantocrA�tor de TaA?ll, obra culminant del romA�nic català, amagat durant segles darrera d’un retaule gA?tic a l’esglèsia de Sant Climent de TaA?ll.

En Joan Riera s’ha documentat a fons per escriure El misteri del PantocrA�tor, especialment a l’arxiu i la biblioteca del MNAC. I és que al costat d’una intriga que incorpora l’art i els sentiments assistim a una lliA�A? d’història sobre l’anar i venir de les pintures romA�niques que dels Pirineus ‘baixaren’ a Barcelona fa uns 90 anys, viatjaren durant la Guerra Civil fugint de les bombes… A�s, per això, que la Maria (i la policia) visiten els diversos escenaris on s’allotjaren els absis romA�nics com Olot i ParA�s, i com no, el punt de partida del PantocrA�tor, el poble de TaA?ll, a la vall de BoA�.

A més de la Maria i en Pau, els altres protagonistes de la novel·la són els seus tres amics: la Magda, pedagoga al MNAC; el seu marit Jan, restaurador d’obres d’art, i un informA�tic especialitzat en imatge, en LluciA�. La seva amistat els porta fins i tot a compartir una casa a Osona, als peus del Montseny, com a segona residA?ncia. I no podem oblidar el policia, el sotsinspector Maties Angelat, home racional i metA?dic però a qui, a poc a poc, se li encomana la passiA? de la Maria pel PantocrA�tor.

Escenaris argentonins i de la capital de la seva comarca, Mataró, apareixen en diverses ocasions a la novel·la. Així, la mare de la Maria és la propietA�ria del restaurant Can Baladia. La Maria visita a Mataró la Casa Coll i RegA�s, compra material per la seva feina a can Boter, dolA�os a La Confianza o dina al restaurant mexicA� del carrer Nou; amb en Pau gaudeix de les activitats festives durant les Santes. I, sobretot, surt canA� Calopa, on viu la Maria, amb el seu hipogeu i la seva tanca modernista amb decoració floral.

No podem deixar d’esmentar la manera en què s’ha pogut publicar aquesta novel·la. S’ha fet servir el ‘crowdfunding’, consistent en el finanA�ament d’un projecte, en aquest cas editorial, a partir de petites aportacions individuals. La plataforma cultural Verkami ha estat l’eina que ha permA?s trobar els mecenes que han contribuA?t econA?micament i que apareixen en un llistat al final del llibre, poc més de cent persones. Un altre llistat que apareix al llibre és el de tots aquells que han ajudat d’alguna manera a la tasca de l’autor. En Joan Riera mostra el seu agraA?ment a familiars i amics, a estudiosos del RomA�nic a qui ha consultat, a personal d’arxius i biblioteques… Esmentem en particular a dues d’aquests persones: Dolors Llavina, vA�dua de Gallifa i propietA�ria de can Calopa, i Joan Agut, autor recentment traspassat (el novembre del 2011) que va escriure El mestre de TaA?ll, novel·la històrica que recrea l’execució de la pintura del PantocrA�tor al segle XII i que va participar en la Tardor LiterA�ria del 2009.

I per si tota la informació anterior no fos suficient per animar a llegir la novel·la esmentem un nou i darrer ‘misteri’. L’ep·leg ens presenta un criptograma suposadament aparegut a l’absis de l’esglèsia de Sant Climent de TaA?ll consistent en nou lletres escrites en alfabet grec i presentat per vuit paraules: ‘Sense principi ni fi fa que sA?c aquí’. El misteri del PantocrA�tor està servit.

Us recordem que aquest divendres, 23 de novembre a les set de la tarda, tindrà lloc una nova presentació del llibre aquest cop a l’Abacus Mataró.