ReproduA?m ·l’entrevista d’Albert Calls, periodista, escriptor i col·laborador de La Comarcal Edicions, a Francesc Miralles per al setmanari La Clau

Francesc Miralles (Barcelona, 1968) és novel·lista, compositor i periodista especialitzat en psicologia i espiritualitat. Va començar treballant de cambrer, de professor d’idiomes i de traductor d’alemany i anglès de llibres d’espiritualitat i terA�pies alternatives. Aquesta darrera feina li va permetre accedir al món editorial sent contractat com a editor per un segell d’autoajuda. L’any 2001 va guanyar el premi Gran Angular amb la novel·la juvenilA�Un haiku per a l’Alícia, uns anys després el premi Columna Jove ambA�Interrail, i des de llavors s’ha dedicat únicament a escriure, a més de fer d’assessor literari per a diferents editorials i una agA?ncia. De les seves novel·les per a lectors adults destaquenA�Amor en minA?scula iA�Tant debo fossis aquí, publicades en 14 i 7 paA?sos respectivament, a més delsA�thrillers protagonitzats pel periodista Leo Vidal, molt coneguts pel públic:A�El quart reich,A�La profecia 2013 iA�El secret de Picasso. També cal destacar la sèrie juvenilA�Retrum, traduA?da a 7 idiomes; iA�El laberint de la felicitat, escrit en co-autoria amb ·lex Rovira i que ja ha estat traduA?da a 10 idiomes. Amb Rovira, precisament, va rebre, l’any 2009, el VIII Premi Torrevieja per la novel·laA�L’última resposta, traduA?da a 8 idiomes. Actualment combina la literatura i el periodisme ‘escriu mensualment a El PaA�s Semanal’ amb la seva banda de mA?sica NIKOSIA, que ha editat els discosA�The long journey of wolfes, The ghost of tomorrow i Panda Sonora. Una part important de la seva producció es centra en l’autoajuda, elA�coaching i la literatura inspiracional, gèneres que ha conreat amb obres comA�365 ideas para cambiar tu vida i les més recentsA�Cineterapia i La dieta espiritual. Aquesta darrera es presenta com una proposta revolucionA�ria per eliminar tot allò que sobrecarrega la nostra vida mitjanA�ant un programa prA�ctic per fer-nos caminar més lleugers de dia en dia.

Amb ‘La dieta espiritual’, el nou llibre que ha publicat, què vol transmetre als lectors?

En aquest llibre hi trobaran un programa per desaprendre els mals hàbits que sobrecarreguen la nostra vida, per treure’ns de sobre tots els quilos de negativitat que ens sobren.

Perdre ‘pes fA�sic’, del nostre cos, i perdre ‘pes espiritual’, és un procès que està inevitablement entrellaA�at?

L’ansietat està directament relacionada amb el sobrepA?s fA�sic, això està comprovat. Precisament, les persones ansioses que no són fumadores obren la nevera molts més cops dels que haurien de fer-ho.

Segons el que planteja en el llibre, quines són les principals actituds tA?xiques que hem de deixar de banda per alleugerir el nostre ‘pes espiritual’?

Jo al llibre n’he tipificat un total de 24. Entre les més importants estarien el mal hàbit de ‘pre-ocupar-se’ o la dependA?ncia de les opinions alienes. Entre la resta hi ha l’estrA?s, la rigidesa mental, l’enveja i la gelosia, l’ego, quedar-se en el passat, la impacióncia, el perfeccionisme’

Per a la societat i per tant, per a les persones, són uns moments de crisi molt intensa. Es detecta, però, encara que sigui en l’horitzA?, un canvi de paradigma social?

Això del canvi de paradigma és un tA?pic, perquè quan torni a remuntar l’economia tornarem a la mateix inconsciA?ncia d’abans. Però és cert que en moments de crisi la gent té més temps per dedicar a l’espiritualitat i a la recerca d’un mateix.

No pot deixar-se de banda, però, que diA�riament dominen més les males notA�cies que les bones. Com plantar-hi cara a aquest fet que, d’altra banda, és molt difA�cil de controlar des de la individualitat?

Desconnectant les notA�cies. M’ho deia l’altre dia un taxista que posava mA?sica clA�ssica al seu cotxe. Li vaig dir: ‘Quin plaer no haver d’escoltar males notA�cies’. I em va contestar: ‘No me’n cap una de sola més. He escollit aA?llar-me perquè no m’afectin.’

Actualment podem accedir a muntanyes de llibres de psicologia i autoajuda. Com seleccionem allò que ens interessa i ho separem del que és més aviat ‘fum’?

Hem de pensar en un procès similar a quan trA?em les novel·les que ens agraden, cal doncs que cada persona trobi aquell llibre que li escau per a la seva situació personal.

No és una contradicció que una part del món lluiti per aprimar-se i una altra, molt més gran, no tingui l’opció de fer-ho?

En el teA?ric primer món, les persones socialment desafavorides tenen més risc d’obesitat perquè la seva alimentació és rica en greixos i de mala qualitat, del tipus ‘fast food’, mentre que els prims són els rics. Al tercer món, en canvi, passa a l’inrevA?s.

Cal una major didA�ctica social, per exemple als centres escolars, per fomentar una major ‘cultura emocional’?

Seria molt positiu, sA�.