18-11-2011

5 Preguntes de lletres ‘ Olga Xirinacs

‘Falta l’atreviment d’escriure per a la satisfacció intel·lectual’

Olga Xirinacs (Tarragona, 1936) és coneguda per la seva extensa obra literària, que aplega tant prosa com poesia i que s’adreça a lectors de totes les edats. Ha estat guardonada amb els més prestigiosos premis: Josep Pla, Sant Jordi, CrA�tica Serra d’Or de Novel·la i de Literatura Infantil, Ramon Llull i Carles Riba, entre d’altres. El conjunt de la seva obra literària va ser distingit amb la Creu de Sant Jordi l’any 1990. Destaquen les novel·les ‘Interior amb difunts’, ‘Al meu cap una llosa’, ‘Zona marA�tima’i A�’Enterraments lleugers’; el poemari ‘Llavis que dansen’ i en narrativa infantil i juvenil ‘Marina/Cavall de Mar’i ‘Un cadA�ver per sopar’. D’altra banda, també són nombroses les seves col·laboracions amb revistes i diaris com La Vanguardia, El Punt, Diari de Tarragona, Serra d’Or o l’Avui, entre molts d’altres. Alguns dels seus contes i novel·les han estat traduA?ts al castellA�, rus, anglès i alemany. També té obra traduA?da al francA?s i al basc. En aquesta entrevista per a La Comarcal ens mostra la seva visiA? de la creació literària.

Com veu el panorama literari actual?

Hem de distingir tres factors: producciA?, edició i distribució o lectura. La producció diria que és excel·lent pel que fa a quantitat. No tant pel que fa a excel·lA?ncia, però això A?ltim ja respon a criteris editorials sobre explotació de llibres per al gran públic: es publica molt i mediocre, però si ‘ven’, aquesta és una paraula clau que obre totes les portes. Si hi ha molt públic lector o no, és qA?estiA? controvertida. és cert que ara hi ha una educació de masses o tothom pot accedir a la cultura, però la mateixa Universitat ens trobem que la qualitat no la promou i no fa conèixer autors actuals.

QuA? li manca i què li sobra a la literatura catalana?

La Literatura Catalana té bones excepcions pel que fa a qualitat. En general, falta l’atreviment d’escriure per a la satisfacció intel·lectual; no només per comprar, llenA�ar i entretenir una estona, que també va bA� en determinats moments. Les comparacions són odioses, diuen, però comparem la nostra amb la literatura russa, alemanya, nA?rdica (no sempre) i centreeuropea. Això és el que trobo a faltar: fonament, consistA?ncia. També falta una crA�tica històrica amb cara i ulls. No només qui ressenya els amics o es ven a les editorials.

El que li sobra és papanatisme i poca informació per part dels lectors. Però això em diuen que també passa a nord-AmA?rica.

Com ha estat la seva experiència personal en el món del llibre?

Gloriosa i variada. En un temps que encara no em coneixia ningA?, vaig guanyar els premis més importants, cosa que vol dir que es mirava l’obra i no la persona, i l’obra era ben feta. Tret dels infantils, que encara funcionen al cap de molts anys, els meus llibres no han estat best-seller. He tingut bona crA�tica i premis de la CrA�tica, cosa que costa molt d’aconseguir. Als catalans ens falten traductors i agents que ens facin conèixer fora, així com nosaltres comprem tants llibres estrangers. Sense traductors no coneixeràem ni els clàssics… Però la política cultural falla en aquest punt tan important. Sembla que no interessi, tret d’un parell d’autors a tot estirar.

Quins consells donaria als escriptors que comencen?

Lectura, lectura i lectura. Que llegeixin russos, per exemple. La literatura i la mA?sica russes són impressionants. Italians: que entrin a les obres de Giorgio Bassani ‘les novel·les de Ferrara, on hi ha ‘El jardA� dels Finzi-Contini’ i la notable ‘Les ulleres d’or’, portades al cinema- que sempre recomano. I Isak Dinesen, danesa (l’autora de ‘MemA?ries d’A�frica’), excel·lent narradora. Literatura portuguesa també. El valenciA� Joan Francesc Mira, esplA?ndid. El Joyce de ‘Dublinesos’. I un llarg etc.

IA� qui es dediqui a les lletres, que escrigui molt, que s’exerciti sense por, que no s’acontenti amb les frases fetes, que jugui amb les paraules, que busqui i trobi amb imaginació, que la literatura és jugar amb les paraules, com ho fa Carlos Fuentes.

Com ha incidit l’entorn 2.0 en la seva feina?
De manera molt positiva: grans serveis amb celeritat inimaginable abans: enviar novel·les i obra gràfica, dibuixo amb tauler de Photoshop; escoltar mA?sica, etc…A� Facilitat en la feina primA�ria: esborranys, etc.A� Poder expressar el pensament i compartir-lo amb els lectors en els diversos llocs de la xarxa; faig servir el correu-e i el blog perquè de moment no necessito conversa rA�pida sinA? reflexions. Sobretot, també, confeccionar i conservar arxius d’una obra ja llarga com la meva.

Reflexió irúnica però real: els escriptors necessitem i comprem la tècnica, però els tècnics no compren llibres.

Bloc d’Olga Xirinacs: http://olgaxirinacs.blogspot.com/

Foto: Marc Arias

Entrevista: Sílvia Tarragó.