Joan-Daniel Bezsonoff i Montalat (PerpinyA�, 1963) és escriptor i professor. Desprès d’haver impulsat la reedició de ‘Les Catalanades d’Un Tal’, de l’escriptor rossellonA?s Albert Saisset, es va donar a conèixer com a autor a través de l’editorial Trabucaire, un dels pilars de la producció escrita en català i en occité a la Catalunya del Nord. Sota aquest segell va publicar ‘Les rambles de Saigon’ (1996), ‘Les lletres d’amor no serveixen de res’ (1997), ‘La revolta dels Geperuts’ (1999) i ‘Les dones de paper’ (2001). L’any 2002 publica amb editorial EmpA?ries ‘La presonera d’Alguer’ i, dos anys més tard, ‘La guerra dels cornuts’ que va ser guardonada amb el Premi Just M. Casero 2003 i el premi MA�diterranA�e 2004. Segueixen les noveles, ‘Les amnA?sies de DA�u’ (2006), guanyadora dels premis Crexells, SalambA? i Maria Àngels Anglada; ‘Els taxistes del tsar’ (2007);A� ‘Una educació francesa’, amb quèA� va obtenir el Premi Lletra d’Or, i’Un paA�s de butxaca’ (2010). Bezsonoff és col·laborador del PeriA?dico de Catalunya, del diari digital E-notA�cies i de les revistas El Temps i l’AvenA�. A més, es dedica a la defensa de les llengA?es sense estat i de les cultures dites ‘minoritA�ries’, especialment el català però, també, l’occitA�. és considerat un dels autors contemporanis en llengua catalana més rellevants de la Catalunya Nord.

‘La literatura travessa una nit molt negra. I la catalana no se’n surt pas tan malament’

Creu que la literatura en general gaudeix de bona salut actualment?

Si m’ho demaneu, ja teniu la resposta. No…Per mi, la literatura travessa una nit molt negra. I la literatura catalana no se’n surt pas tan malament. La majoria dels llibres que es publiquen a FranA�a tenen un nivell lamentable, nul…I hi ha tants bons llibres francesos que no s’han traduA?t i que caldria incorporar urgentment a la nostra cultura com Les deux A�tendards de Lucien Rebatet, Les horreurs de l’amour de Jean Dutourd, Madame Arnoul de Jean-No·l Pancrazzi, Diane Lanster de Jean-Didier Wolfromm i tants altres…La literatura actual pateix de dos mals majors. Hi ha massa literatura comercial. Esté bA� que la gent se diverteixi però hi hauria d’haver un mànim de qualitat. Popular no vol dir populatxer. Hi ha el mal contrari que és l’alexandrinisme, les experiA?ncies de laboratori que menen a l’avorriment o a la desesperança. Per plagiar Jean Gabin, una bona novel·la és 1/ una bona història 2/ una bona història 3/ una bona història. Amb un estil, un talent al darrere.

Pel que fa a la literatura catalana, quina visiA? té del que s’està fent ara?

No puc llegir tant com m’agradaria els llibres recents en català. Cal saber llestar (triar, que diueu). Escriure o llegir. Llegeixi molt

els clàssics, llegeixi molts llibres per documentar-me i, com més va menys llegeixi llibres recents, llevat de les obres que ressenyi per revistes o diaris. Hi ha uns quants llibres excel·lents com MemA?ries d’un porc d’en Santiago Diaz (una obra mestra que recomani a tothom), les novel·les d’en VicençPagA?s, Els castellans de Jordi PuntA�, La pell freda d’en SA�nchez PiA�ol, els dietaris de Joan GarA�,els records d’en Manuel Joan ArinyA?. No està mal per un paA�s tan petit com el nostre. DA�u n’hi do!

Defensar la llengua i la cultura catalanes a la Catalunya Nord continua sent una situació resistencial. CanviarA� algun dia la situació?

Crec que sA�, ai las…Tindrem encara un petit nucli de catalanoparlantsA�. Quan era petit, el català era tan viu al paA�s que el vaig aprendre a cals avis durant les vacances. Com ho expliqui a Una educació francesa (si em permeteu l’auto-bombo) vaig passar tota la meua infantesa i la meua adolescA?ncia a tota la geografia francesa. Quan tornavi al Rosselló, tothom parlava català i el vaig aprendre sense adonar-me’n. Ara, aquest procès seria impossible. Cap minyA? català que viu a FranA�a endins podria aprendre un català viu al Rosselló. Hi ha expressions, girs que aprens a casa i a cap escola…Com entendre ‘ tu rai’ si no l’has sentit a casa o ‘A�s tan bA?stia aqueixa persona que li faries creure que la Mare de DA�u se diu Joana’? Per què visqui la creació en català, cal que se senti català natural al voltant.

De la seva experiència com a autor n’extreu algun consell que pugui ajudar als escriptors novells?

Que siguin molt seriosos i penquin de valent. Tret dels genis (n’hi ha un o dos per segle a cada literatura) han de saber que la inspiració els visitarA� poc. és una amant molt inconstant. Cal treballar regularment. Si deixes massa temps un llibre, és ell que t’acaba deixant. Els personatges ja no te coneixen (parli de novel·les naturalment) i no ets dins l’ambient…Per escriure, cal ser molt exigents i fer molts sacrificis.

Com ha estat per a vostA? l’aplicació de les noves tecnologies en la seva feina?

La informA�tica és una eina sensacional. Quan pensi en els meus primers llibres que vaig picar a mA�quina. Quan t’enguanyaves, era complicadA�ssim. La informA�tica constitueix una eina remarcable per podar l’estil, eliminar les repeticions, els tics de llenguatge que traginem tots. A més, Internet m’ha ajudat força per ‘normalitzar’ la meua parla. Quan escric, sempre miri de respectar la variant septentrional i la normativa alhora. Quan dubti davant d’alguns girs, els cerqui a Google i endavant. Per una novel·lista, un invent com Streetview és quelcom d’extraordinari…Viatges arreu del món sense s·ller de casa.

Entrevista: Sílvia Tarragó