Joan Riera ha escrit diverses obres de teatre (A 10 metres sota l’asfalt, Silenci de guerra, De Delfos al Bronx, La carA�cia de la nit) i n’ha traduA?t d’altres (Esclats, MaratA? de Nova York). Ha tingut companyia pròpia, Inventari Teatral, durant 7 anys.Va crear l’empresa Hestium disseny i producciA?, amb la que va dissenyar i produir esdeveniments culturals com festivals de mA?sica, espectacles infantil i lliuraments de premis. Ha treballat amb Mubimedia en la realització de diversos museus i exposicions: Museu del Tabac Reig, Museu del Perfum JA?lia, La Farga Rossell i El RomA�nic a Andorra.Va ser director de l’ONG MetrA?poli que va obrir 60 centres de dinamització social en 14 paA?sos en vies de desenvolupament. Actualment és assessor de sensibilització a l’ONG Intervida, on formula i dissenya exposicions i activitats per fer entendre les diferA?ncies nord-sud, provocar consciA?ncia crA�tica i promoure accions que generin transformació social.

Amor, història i misteri són presents a la trama de la novel·la ‘El misteri del PantocrA�tor’

QuA? el va impulsar a escriure una novel·la?

Un instint irrefrenable que va sorgir d’un sopar d’amics. Els mirava, els escoltava, els admirava i pensava: ‘Aquesta gent és collonuda. He d’aprofitar la seva saviesa per imaginar altres vides.’ I a partir d’aquí vaig crear una història de ficciA?, alimentant-me dels amics.

L’acció transcorre en diverses A?poques històriques. Li va dur molt de temps documentar-se?

Vaig estar un any anant cada setmana a consultar la biblioteca i l’arxiu del MNAC. Tot i que el gruix principal de la novel·la es situa en el present, certament hi ha un recorregut que obligava a investigar des de començament de 1900, quan Domónech i Montaner va descobrir el fresc del PantocrA�tor amagat darrere un retaula gA?tic a l’esglèsia de Sant Climent de TaA?ll.

Per què va triar el PantocrA�tor?

Em calia una obra emblemA�tica, de fA�cil reconeixement popular, i sobretot de representació artística i cultural del paA�s. D’aquesta manera el xoc social seria més gros en ser robat, i encara més traumA�tic descobrir que es tractava d’una reproducciA?, una cA?pia. Coneixent una mica del RomA�nic català s’entàn una part de la nostra història, i situar-se davant la imatge d’aquell DA�u obre tot un camí cap a la transcendA?ncia.

A més, el fet que fos una pintura mural enganxada a un absis encara feia el robatori més complicat i per tant més enginyA?s i divertit.

QuA? té més pes en l’argument: el misteri, la història, l’art o l’amor?

L’amor és el tema principal, la visiA? d’una dona ferida d’amor, que sense saber per què l’ha perdut i es troba amb el buit, la solitud. I des d’aquí baix s’endinsa en l’art, i és a través de l’art que s’explica ella mateixa, que pinta aquest dolor. Colors, textures i traços reflecteixen la seva evolució emocional.

I la història emmarca els fets, les trames paral·leles del devenir enigmA�tic del desaparegut PantocrA�tor i del llarg recorregut de la protagonista amb el seu estimat. Tots tenim les nostres referA?ncies, el nostre destà camina amb esdeveniments històrics que poden modificar la nostra cultura i les nostres relacions.

I el misteri és l’essA?ncia de la novel·la: el misteri de la veritat o la falsedat, de l’existéncia d’un DA�u o d’una transcendA?ncia, de l’autenticitat d’una obra d’art o de la puresa de l’amor’ uns i altres fins el més enllA�?

La recerca del PantocrA�tor amaga alguna ‘metA�fora’, a

The Muscle Experiment – Top Rated Muscle Building Program

lguna simbologia?

A�s un sA�mbol, una icona per meditar sobre les creences, diferents a l’edat mitjana que pretenien sotmetre als fidels amb aquests pantocràtors, i ara que ho veiem com una obra sublim de grandesa i amor. Parlar de vertader o fals amb una obra tan famosa, també facilita provocar un debat sobre que és o com ha de ser l’autenticitat.

Quins dels personatges és el seu preferit?

SA?c el pare de tots ells, no em facis escollir (ja, ja!). Esté clar que la Maria AnglA?s, la protagonista, és en qui he abocat més intensitat i energia, amb qui he fet el gran exercici de posar-me a la seva pell; pintar, sentir, entendre, estimar com ella.

Però m’encanta en Pau, el seu company, intel·lectual rebel, seductor silenciA?s, bohemi, brillant.

I la colla d’amics que els acompanyen són genials, amb les seves aptituds enlluernadores i les seves penombres miserables; tan humans!

I no puc oblidar a Maties Angelat, el sotsinspector que viu de l’an·lisi racional, però que es va encomanant de l’encanteri del PantocrA�tor i de la Maria AnglA?s.

QuA? hi podem trobar en cadascú d’ells?

En la Maria passiA?, creativitat, aire, sang, lluita i esperança.

En en Pau inconformisme, estudi, exclusiA?, provocació, romanticisme.

En els amics complicitat, creixement, insatisfacciA?, coneixement, experiència.

En Maties quotidianitat, pragmatisme, intuA?ciA?, feblesa, intel·ligA?ncia.

La seva novel·la va néixer com a projecte finanA�at per petites aportacions individuals. Com valora aquesta experiència de ‘crowdfunding’?

Ha estat fantA�stica! Cal trobar noves fA?rmules per poder engegar projectes sense que les empreses, les editorials en aquest cas, no siguin les A?niques que arrisquen i perden. Em sembla encertat que el mateix creador sigui el seu propi ‘productor’, que per la meva trajectória professional ja és una cosa habitual. Ara, amb la plataforma cultural Verkami, tens una eina genial, de qualitat, on pots confeccionar el teu projecte i després espavilar-te per dissenyar un bon pla de difusiA?, embolicar a prou amics perquè en parlin i aconseguir l’objectiu. Aquest cop ha estat possible, ha sortit molt bA� i he aconseguit prou mecenes per poder editar el llibre.

Hi haurA� una continuació de ‘El misteri del PantocrA�tor’ o es una història completament tancada?

No hi he pensat en segones parts. Si bA� és cert que els personatges donarien per fer una novel·la de cadascun d’ells, prefereixo assaltar nous reptes, alguna cosa diferent.

TA� algun projecte literari pel futur, però?

D·lia, els amors de la florista. T’agrada el títol? SA?n possibles històries d’amor d’una noia que treballa en una floristeria que imagina com seria la seva vida amb diferents parelles. Més en clau de faula, una atmosfera Am·lie.

Però encara està molt verd, i tinc tot d’idees i arguments al meu cap que demanen torn per sortir al paper. Ja veurem. Ara per ara cal parlar d’El misteri del PantocrA�tor, que m’ha costat molt arribar fins aquí i desitjo que els lectors passin unes bones estones llegint-la.

Entrevista: Sílvia Tarragó.

Fitxa del llibre: El misteri del pantocràtor.

MÉs informació: NotA�cia.