FITXA

Text contraportada:

El gran refugi del món exterior que no li plau A�s, per a Isidre JuliA�, l’obra poètica que conté Francesca. Que s’iniciA� l’any 1938 en un amor de plena adolescA?ncia i que ha abastat més de tres-cents poemes al llarg de més de seixanta-cinc anys. A�s, verament, el poema de tota una vida. I per la seva extensiA?, permet de copsar el procès de superació de l’autor al llarg del seu fer. Francesca ha estat i és el poema d’un amor que, si nasquA� tA�citament, és a dir, envoltat de silenci, ha tingut la paraula expressiva, sentida, tendra que manifesta una fidelitat molt concreta i absolutament assumida que anirà amb ell per sempre més i que serà la part més solida i estricta de la seva vida i un alt i noble exponent de la seva obra. Per a Francesca l’autor ha escollit des de l’inici, majoritariament, el sonet. L’estrofa més prestigiosa del vers clA�ssic. Dominador del bastiment estructural, posseA?dor d’un extraordinari cabal lingA?A�stic, ha aconseguit la fita d’expressar els sentiments amb la bellesa poètica per ella mateixa, el vigor de les frases i el seu contingut, el ritme dels versos, el sentit expressiu, l’agosarada metA�fora i, en definitiva, com diguA� algú referint-se a l’estri poètic, el “bell saber dir”.