-
CERCADOR
BLOCS AMICS
- Anotacions rizomàtiques
- Associació de Relataires en Català (ARC)
- Biblioteca Can Salvador de la Plaça
- bloc sense fulls
- Blog de Carlos Vitale
- bloGuejat
- Brisalls de mar
- Care Santos
- Cartes sense sobre
- Casa de VbN
- Cucatraca
- El Gòlem
- El pensador
- El pessebre de la mula
- El Quadern d’Albert Calls
- El riu
- Els papers de Can Perla
- Els primers gestos del verd
- És l’hora d’hissar els somnis
- Escribe y tacha
- Escrits a Cabrera
- Francesc Miralles
- La panxa del bou
- La veu del roure
- Lectures de l'Espolsada
- Les muralles d'Ilturo
- Nàufragiobrer
- Olga Xirinacs
- Poesia visual
- Quadern blau
- Relats en Català
- Silenciolodemás
- Susana Hernández
- Tens un racó dalt del món
- Toni Sala
- Uendos, Greixets i Maremortes
- Via Sole
- xavieramat.com
ARXIU
13-04-2012
Article d’opiniA? sobre la Xerrada de Nadia Ghulam: ‘Situació de les dones a l’Afganistan’ del dia 8 de març de 2012
GlA?ria Olivella
ASSOCIACIA� UNESCO EL MASNOU
Quan la Nadia Ghulam – el dia de la dona treballadora – va acabar la seva xerrada a la biblioteca de Can Llaurador, hi va haver silenci. Ella ens va animar a que li fA�ssim preguntes. Hi va haver silenci. NingA? podia parlar. El que ens havia explicat la Nadia ens havia impressionat massa. I ens havia emocionat molt. I tant que volA�em saber coses de la seva vida, millor dit, de les seves vides! Perquè la Nadia, una noia afganesa de 26 anys que parla correctament català, no té set vides com els gats; no, la Nadia de vides n’ha viscudes moltes més.
La Nadia , quan tenia 8 anys, va morir per a tothom excepte per a la seva mare que la va fer néixer per segon cop. Una bomba havia caigut a casa seva, a Kabul, destruint la vivenda i la Nadia, però ella no oblidarA� mai les rondalles que li va explicar la mare ni les canA�ons que li cantava per ajudar-la a sobreviure.
La Nadia, per tirar endavant la seva fam·lia, va ser un noi adolescent, l’home de casa seva. Es va quedar amb el nom del seu germA� estimat, en Zelmai, mort durant la guerra.
La Nadia té ara una vida, una fam·lia i uns amics aquí, però treballa, estudia i ens parla t
ot pensant en la seva vida, la seva fam·lia i els seus amics d’allA�, de l’Afganistan.
La Nadia cada any retorna al seu paA�s amb una maleta ben plena de coses per als seus, però sap que ‘ allA� – la seva vida està en perill. Ho sap, és clar que n’A�s conscient, però no hi pensa,no té por.
Recupero el fil del principi. A�rem a la biblioteca de TeiA�. La Nadia havia parlat i s’havia fet silenci. Una veu tremolosa, una veu emocionada, va llenA�ar la primera pregunta. I va ser el inici perquè tothom en volia saber més. Les respostes de la Nadia eren segures, directes, contundents. La Nadia no disfressa mai la realitat, parla amb tota franquesa, sense embuts, no té pels a la llengua. I el que diu sorprA?n.
I quan vam sortir de la biblioteca, commocionats encara per les vivA?ncies de la Nadia, segur que molts de nosaltres anA�vem buscant mentalment un adjectiu que la definA�s: coratjosa, valenta, ferma, resistent, esperançada, optimista .
HaurA�em d’inventar un nou mot per definir les dones com la Nadia.