28-03-2012

Valeria Pujol_004

Dos textos extrets de ‘Claustre’, recull de contes inA?dit de ValeriA� Pujol

MutaciA?

X sempre havia desitjat construir-se una casa da��una sola cambra, en punt rodA?, una mena de cA?pula de palau da��esports a la��interior de la qual poder-se imaginar la��A?nic habitant del mA?n. La gran sala seria el Tot. AllA� dormiria, menjaria, treballaria. La disposiciA? cA?ncava del sostre tambA� li recordaria la definiciA? da��infinit perA? limitat. Ell, sol al centre da��allA? que A�s infinit perA? limitat. La construcciA?, da��un blanc viu i feridor, no tindria ni una finestra i la ilA�luminaciA? a��suau i matitzadaa�� sa��aconseguiria amb llums indirectes estratA?gicament situades. NomA�s un punt de color fixaria la��estructura perillosament blanca: la porta, una porta mA�nima per on caldria entrar i sortir ajupit. La porta seria pintada da��un marrA? fosc, gairebA� negre. Aquest era el projecte i aquesta fou la realitzaciA?.

El dia fixat, X entrA� a la cambra i sa��extasiA� davant la meravella. Exultant, es traguA� el xandall, el plegA� curosament i sa��hi asseguA� al damunt. Les wambes restaven juntes davant seu, una al costat de la��altra. En posiciA? de lotus, mirava fixament cap a la porta, la��A?nic punt que li permetia de concentrar-se en la glacera blanca.

No fou sobtat, com algA? errA?niament podria pensar, sinA? que de mica en mica X tambA� anA� sentint-se infinit perA? limitat com si la cambra fos un immens grumoll de cocaA?na. I tot a��A�s a dir, ella�� creixia, creixia. El seu cos sa��adaptava cada cop mA�s a la forma de la construcciA?, cedien els quatre vA?rtex, les extremitats sa��hi feien pas i amb el cap esbotzava la petita porta marrA? quasi negra i el treia a la��exterior.

Havia nascut una immensa tortuga albina.

 

TIGRE

Catifes per terra. Mobles baixos. Bonsais. El soroll de passos com un murmuri de mar. El sol amb un regust de coure per les persianes. Arbres florits amb rosa i blanc. Un desig. X amb els pinzells als dits, immA?bil. La mateixa immobilitat que cal mostra

r davant la fera que et mira i remira amb ulls ferotges i espera un pas en fals per tirar-se damunt teu. La immobilitat eterna dels dA�us. X A�s ara davant la fera i no sap encara si aquesta A�s la de la destrucciA? o la que ell invoca en el seu desig, la que vol immortalitzar damunt la tela.

Un raig de sol fa vibrar, per un instant, la porcellana da��un gerro de la dinastia Ming i sa��ilA�lumina la cambra. Com un esquirol bota la llum per la cara de X i resta encara immA?bil. Ni parpalleja. Absolutament sol a la cambra, condensant la realitat a la ment i al pinzell. La fera a dintre o a fora. Sentir-se fera per pintar la fera i reeixir de la prA?pia destrucciA?. A�sser per no A�sser. La veritat o la trampa.

Ara el quadre sa��ilA�lumina amb un paisatge deliciosament selvA�tic traspassat per un camA� que es perd en un horitzA? invisible. La cambra: la��exterior neutre. Tota la bellesa de la natura concentrada al quadre en densitat da��instant i de prodigi. Qui imposarA� la trA�gica bellesa del dolor sobre un mirall perfecte? Qui farA� real la destrucciA? possible: la fera? Tal vegada el pintor tA� aquest destA� inajornable? Amb un trac esquinA�arA� la��inenarrable vel? X, immA?bil al centre de la cambra. Imperceptiblement, dirA�em que el seu cos vibra, com si totes les cA?lA�lules cerquessin una nova disposiciA?, cansades de viure i morir sempre al mateix lloc. Ser elles mateixes, perA?, alhora ser un altre. DesaparA?ixer i reaparA?ixer com en un joc de mA�gia. DirA�em, tambA�, que en una possibilitat impossible tota la��essA?ncia del cos corre en direcciA? al pinzell que sura i batega com el somriure da��un gat. Tot en el pinzell. I es transmuta en el propi moviment i ja no A�s cos ni pinzell: A�s tigre en un paisatge deliciosament selvA�tic. I tot A�s el quadre i el tigre-pintor fuig per un camA� que es perd en un horitzA? invisible. Tal vegada a la��altra banda hi ha una cambra neoclA�ssica amb un home molt vell que mor i un nou nat que renova la vida.

FOTO: A la plaA�a de la��Ajuntament de PremiA� de Mar desprA�s da��un recital del grup TricefA�lA�lia (1980 aprox.).

zp8497586rq



Share on Facebook