Mutació

X sempre havia desitjat construir-se una casa d’una sola cambra, en punt rodA?, una mena de cA?pula de palau d’esports a l’interior de la qual poder-se imaginar l’A?nic habitant del món. La gran sala seria el Tot. AllA� dormiria, menjaria, treballaria. La disposició cA?ncava del sostre també li recordaria la definició d’infinit però limitat. Ell, sol al centre d’allA? que és infinit però limitat. La construcciA?, d’un blanc viu i feridor, no tindria ni una finestra i la il·luminació ‘suau i matitzada’ s’aconseguiria amb llums indirectes estratA?gicament situades. Només un punt de color fixaria l’estructura perillosament blanca: la porta, una porta mànima per on caldria entrar i sortir ajupit. La porta seria pintada d’un marrA? fosc, gairebé negre. Aquest era el projecte i aquesta fou la realització.

El dia fixat, X entrA� a la cambra i s’extasiA� davant la meravella. Exultant, es traguA� el xandall, el plegA� curosament i s’hi asseguA� al damunt. Les wambes restaven juntes davant seu, una al costat de l’altra. En posició de lotus, mirava fixament cap a la porta, l’A?nic punt que li permetia de concentrar-se en la glacera blanca.

No fou sobtat, com algú errA?niament podria pensar, sinA? que de mica en mica X també anA� sentint-se infinit però limitat com si la cambra fos un immens grumoll de cocaA?na. I tot ‘A�s a dir, ell’ creixia, creixia. El seu cos s’adaptava cada cop més a la forma de la construcciA?, cedien els quatre vA?rtex, les extremitats s’hi feien pas i amb el cap esbotzava la petita porta marrA? quasi negra i el treia a l’exterior.

Havia nascut una immensa tortuga albina.

TIGRE

Catifes per terra. Mobles baixos. Bonsais. El soroll de passos com un murmuri de mar. El sol amb un regust de coure per les persianes. Arbres florits amb rosa i blanc. Un desig. X amb els pinzells als dits, immòbil,. La mateixa immobilitat que cal mostra

r davant la fera que et mira i remira amb ulls ferotges i espera un pas en fals per tirar-se damunt teu. La immobilitat eterna dels dA�us. X és ara davant la fera i no sap encara si aquesta és la de la destrucció o la que ell invoca en el seu desig, la que vol immortalitzar damunt la tela.

Un raig de sol fa vibrar, per un instant, la porcellana d’un gerro de la dinastia Ming i s’il·lumina la cambra. Com un esquirol bota la llum per la cara de X i resta encara immòbil,. Ni parpalleja. Absolutament sol a la cambra, condensant la realitat a la ment i al pinzell. La fera a dintre o a fora. Sentir-se fera per pintar la fera i reeixir de la pròpia destrucciA?. A�sser per no A�sser. La veritat o la trampa.

Ara el quadre s’il·lumina amb un paisatge deliciosament selvA�tic traspassat per un camí que es perd en un horitzA? invisible. La cambra: l’exterior neutre. Tota la bellesa de la natura concentrada al quadre en densitat d’instant i de prodigi. Qui imposarA� la tràgica bellesa del dolor sobre un mirall perfecte? Qui farà real la destrucció possible: la fera? Tal vegada el pintor té aquest destà inajornable? Amb un trac esquinA�arA� l’inenarrable vel? X, immòbil, al centre de la cambra. Imperceptiblement, dirA�em que el seu cos vibra, com si totes les cA?l·lules cerquessin una nova disposiciA?, cansades de viure i morir sempre al mateix lloc. Ser elles mateixes, però, alhora ser un altre. Desaparèixer i reaparèixer com en un joc de màgia. DirA�em, també, que en una possibilitat impossible tota l’essA?ncia del cos corre en direcció al pinzell que sura i batega com el somriure d’un gat. Tot en el pinzell. I es transmuta en el propi moviment i ja no és cos ni pinzell: és tigre en un paisatge deliciosament selvA�tic. I tot és el quadre i el tigre-pintor fuig per un camí que es perd en un horitzA? invisible. Tal vegada a l’altra banda hi ha una cambra neoclA�ssica amb un home molt vell que mor i un nou nat que renova la vida.

FOTO: A la plaça de l’Ajuntament de Premià de Mar després d’un recital del grup Tricef·l·lia (1980 aprox.).