23-12-2013

Copia de Postals2

Postals de Nadal , molt mA�s que un record

SA�lvia TarragA? CastrillA?n/Article

Felicitar les festes amb targetes impreses A�s un costum cada cop menys habitual. La comoditat i rapidesa que ofereixen els nous mitjans tecnolA?gics la��han avocat prA�cticament a la��extinciA?. PerA? la postal de Nadal encara tA� molt a oferir. En aquest article es repassen els seus orA�gens, la seva evoluciA? i tambA� el seu futur.

Postal de Cucatraca

Sempre que s’apropen les festes nadalenques evoco el temps en quA? solia felicitar amb targetes a les meves companyes de classe. D’aixA? fa mA�s de trenta anys i segurament va ser un costum que es va mantenir durant tres o quatre cursos perA?, com tot el que passa a la infantesa, ho vaig viure d’una manera molt intensa i emocionant. Abans que arribessin les vacances de Nadal, en sortir de l’escola m’acostava a una papereria a buscar unes quantes postals de Nadal. Havia de triar una quantitat limitada a unes poques companyes, perA? aixA? no treia ilA�lusiA? a la tasca d’escollir, de la caixeta que m’oferia la dependenta, set o vuit nadales per a les meves amigues. Dempeus, recolzada en un racA? del taulell, anava passant les diferents targetes fins que veia una que m’agradava i la separava de la resta deixant-la sobre el vidre. Solia endur-me les que representaven escenes de pastorets, dibuixades amb traA�os arrodonits que donaven a les caretes de nens i angelets una expressiA? molt tendra. Generalment eren les de Joan FerrA�ndiz, encara que tambA� m’agradaven molt les de Constanza i les de Vernet.

Postal de Constanza

Un cop feta l’elecciA?, em tornava a casa pensant en el que escriuria en cadascuna de les postals, ja que l’endemA� les lliuraria en mA�. Aquells dies previs al Nadal, abans que comencessin les classes o en acabar-les, solA�em treure les targetes de la cartera i ens les repartA�em. A�s curiA?s, perA? no recordo com eren les que jo rebia. NomA�s m’ha quedat gravat a la memA?ria el fet de l’elecciA?, les ilA�lustracions i aquella papereria que ara A�s una botiga de telefonia. Segurament em devien enviar el mateix estil de nadales, perquA? a totes ens agradaven les postals de FerrA�ndiz i les dels ilA�lustradors que van dibuixar els contes de la nostra infA�ncia. Uns artistes dels que ara poc sabem, tot i el color que van posar a les nostres primeres lectures: ‘Constanza’, nom artA�stic de Constanza Armengol que va ilA�lustrar contes clA�ssics i populars al llarg de mA�s de 40 anys, Juan Vernet, ilA�lustrador infantil i autor de nombroses targetes nadalenques i de Primera ComuniA?, i Carlos Vives, dissenyador grA�fic que va desenvolupar gran quantitat de nadales tridimensionals .

De tots aquells artistes nomA�s Joan FerrA�ndiz va aconseguir el reconeixement que mereixia. Els seus christmas van comenA�ar a aparA?ixer en la dA?cada dels cinquanta del segle XX, quan les targetes que s’enviava la gent consistien en reproduccions d’obres clA�ssiques. A poc a poc els dibuixos de FerrA�ndiz van acabar per desbancar aquelles imatges i els seus dissenys es van convertir en els preferits de molts. Mig segle desprA�s, els seus cA�ndids pastorets i A�ngels infantils encarnen encara la imatge que tots tenim del Nadal .

PerA? … com va sorgir la postal nadalenca ?

Aquest costum que ara evoco es remunta a molt temps enrere, concretament a 1843. En aquells dies llunyansA� la gent acostumava a intercanviar felicitacions escrites a mA�, una tasca que requeria un temps que Henry Cole, funcionari i dissenyador anglA?s, no tenia. AixA� que va pensar que podia dissenyar una targeta amb un missatge de felicitaciA?, fer-ne cA?pies i enviar-la a tots els seus familiars i amics. Amb aquest objectiu, va encarregar al pintor John Calcott Horsley que dibuixA�s una escena nadalenca per poder reproduir en una impremta afegint una frase de bons desitjos. Horsley va elaborar un trA�ptic consistent en dos panells laterals -un representava l’acte de caritat de vestir al nu i l’altre el d’alimentar el famolenc- i una ilA�lustraciA? central que mostrava a una famA�lia gaudint alegrement de les festes. Sota la imatge estava impresa la frase: ‘A Merry Christmas and a Happy New Year To You’. La postal de Nadal acabava de nA�ixer.

La primera postal de Nadal

D’aquestes primeres litografies acolorides es van fer mil cA?pies i les sobrants es van posar a la venda originant un nou i prA?sper negoci. Vint anys desprA�s d’allA? es van comenA�ar a imprimir targetes nadalenques de sA?rie, amb tant d’A?xit que aviat es va generalitzar el seu A?s molt mA�s enllA� de terres britA�niques. Als Estats Units, Louis Prang, impressor, litA?graf i editor, va comenA�ar a oferir, en 1875 , postals de Nadal convertint-se aixA� en ‘el pare del christmas americA�’ .

DesprA�s del seu naixement, la nadala va experimentar al segle XX un procA�s d’evoluciA? i declivi. Durant les primeres dA?cades es va ajustar als gustos i a les noves tA?cniques d’impressiA?. MA�s endavant, les dues guerres mundials van dur temes patriA?tics als seus dissenys i, ja en els 50, es van tornar a posar de moda les imatges nostA�lgiques i religioses dels seus inicis. Els anys segA?ents l’intercanvi de targetes de Nadal es va incrementar fins a arribar al seu punt mA�s A�lgid a finals de segle. No obstant aixA?, era el principi de la fi: les noves tecnologies, que havien afavorit el disseny i la distribuciA? del christmas, van acabar per arraconar-lo. Avui en dia, l’A?s dels telA?fons mA?bils i els ordinadors ha deixat tan desfasat el costum d’enviar felicitacions que l’ha limitat als nostA�lgics com jo mateixa.

PerA?, malgrat tot, les postals de Nadal segueixen despertant enyorances i passions. Durant anys han estat molts els que les han colA�leccionat amb aficiA?. El Museu BritA�nic conserva la gran colA�lecciA? de nadales que va reunir la reina Maria d’Anglaterra, i els christmas de l’anomenada edat d’or de la impressiA? (1840-1890) han arribat a aconseguir grans sumes en les subhastes. Al desembre de 2005, per exemple, una de les targetes originals de Horsley va ser venuda en gairebA� 9000 lliures.

Un possible ressorgiment de la nadala

No obstant aixA?, tot i que nA?vols molt foscos planen sobre el futur de les postals de Nadal, encara queden motius per a l’esperanA�a. Fa tot just un any la ilA�lustradora i professora de dibuix, Laia Codina, va escriure una entrada al seu bloc (cucatraca.blogspot.com) en la qual mostrava una selecciA? de la seva colA�lecciA? de targetes de Nadal i explicava l’origen dels seus propis christmas. AixA? va fer que ma��adonA�s que entre les noves generacions da��artistes encara es mantA� la��aficiA? per aquest tipus da��ilA�lustraciA?. Segons explica, ella va comenA�ar a dibuixar-les per felicitar a les seves amigues del colA�legi i, tret d’alguna interrupciA?, ha continuat amb la tradiciA? fins al dia d’ avui.

Les primeres postals “handmade” d’aquesta artista que signa com a Cucatraca van aparA?ixer en A?poca de l’EGB, concretament en els 80. A classe eren gairebA� 40 nenes i, atA?s que gairebA� no tenia recursos econA?mics, va haver d’inventar un sistema per poder correspondre a les targetes nadalenques que rebia de les seves companyes. AixA� doncs, va posar en prA�ctica una tA?cnica consistent a copiar algunes de les seves ilA�lustracions preferides i passar-les a tinta. D’aquesta manera confeccionava una mena de catA�leg de christmas per poder escollir desprA�s un dibuix a gust de la futura destinatA�ria, fotocopiar-lo en cartolina blanca i, finalment, acolorir-lo a mA�.

DesprA�s d’aquesta faceta com a creadora de les seves prA?pies postals, la jove artista va passar per un llarg perA�ode en quA? amb prou feines dibuixava. No va ser fins fa alguns anys que, en entrar a l’ Escola de la Dona, va descobrir que la seva vocaciA? era la ilA�lustraciA?. Recorda que, poc abans de les vacances de Nadal, el seu professor, el dibuixant i ilA�lustrador Ignasi Blanch, va proposar un exercici a classe que desprA�s es va repetir curs rere curs: ilA�lustrar el text dels clA�ssics literaris El Trencanous, d’ETA Hoffman, o el Conte de Nadal, de Charles Dickens.

 

 

 

Trilogia de nadales a�?El Cascanousa�� , de Cucatraca

 

Des d’un primer moment, Laia es va sentir atreta pel conte que va inspirar Txaikovski per compondre el seu ballet. Aquesta obra es va convertir en la seva particular obsessiA?, especialment desprA�s d’haver descobert a la biblioteca l’A�lbum ilA�lustrat per Roberto Innocent. Del primer capA�tol va arribar a fer fins a 3 versions diferents component la seva particular trilogia de postals de Nadal de El Trencanous, l’A?ltima de les quals la va realitzar sota la supervisiA? de la ilA�lustradora Mariona Cabassa.

Jo he tingut la sort de ser la destinatA�ria d’aquestes targetes. La primera me la va donar en mA�, el dia en que ens vam conA?ixer, i em va sorprendre que encara hi haguA�s algA? que mantinguA�s viu el costum. PerA? la meva sorpresa va ser encara mA�s gran quan vaig saber que l’havia dibuixat ella. Els seus traA�os tenen una rodonesa diferent a la de les imatges de les velles nadales, perA? en la seva expressiA? hi ha una tendresa similar, un aire de somni que evoca, com les felicitacions que jo recordo, al Nadal de sempre.

Laia Codina , comenA�a ara a obrir-se camA� en el mA?n de la ilA�lustraciA?. Entre els seus projectes s’inclouen les postals nadalenques, ja que A�s una defensora de l’hA�bit d’escriure i enviar christmas per correu tradicional. Una opiniA? que comparteixo, perquA? l’A?nica cosa comparable a l’emociA? de triar da��un calaix la targeta ideal A�s rebre-la. Aquest sentiment s’aprecia en els traA�os de Cucatraca, potser perquA? els encoratja l’A�nim d’aquella nena que vam ser tots: la que escollia postals d’una caixa i la que acoloria les seves prA?pies reproduccions.

 

SA�lvia TarragA? CastrillA?n A�s escriptora i ha estat llibretera durant 14 anys. La seva primera novelA�la, La veu del roure, es va publicar l’any 2009 amb La Comarcal Edicions desprA�s de guanyar el Premi de Narrativa Juvenil de la Vall d’UixA?. Amb anterioritat ja havia publicat un llibre de relats i dos poemaris. La seva obra mA�s recent sA?n els dos primers volums de la sA?rie juvenil Top Fairies que publica l’editorial EdebA� . El seu bloc A�s:A�http://silviatarragocastrillon.blogspot.com.es/

Laia Codina A�s ilA�lustradora. Llicenciada en Belles Arts, va iniciar la seva trajectA?ria professional com a professora d’EducaciA? Visual i PlA�stica i Batxillerat artA�stic. Recentment ha inaugurat l’exposiciA? Aquellas postales de Navidad, unA�homenatge al gA?nere delA�A�christmas on es poden veure els seus originals i adquirir algunes de les seves postals. La mostra es pot visitar a la botigaA�Cute and Crafts de Santa Coloma de Gramanet finsA� la��11 de gener de 2014.




Share on Facebook