Rafael Vallbona

PrA?leg a la reedició de ‘Els conys saborosos’, de Valerià Pujol, publicat per Cossetània Edicions

Quan l’any 1986 es va publicar el llibre de relats erA?tics ‘Els conys saborosos’, molts crA�tics de la literatura catalana van fer un udol a l’unA�son, i no va ser de plaer precisament. Com podia ser que en Valerià Pujol (Premià de Dalt 1952-1992), fins llavors considerat un transgressor, però només en el literari, gosA�s violar el sagrat nom de la llosa noucentista jugant barroerament amb un vers de Carner per titular una col·lecció de contes plenes de sexe obscA?? Com sol passar en aquests cassos, davant la incomprensiA? del joc que plantejava l’autor, part de la crA�tica va decidir obviar el llibre o considerar-lo un divertiment menor, una grA�cia sense més transcendA?ncia. és la resposta habitual que solia donar llavors la cultura catalana a les experiA?ncies que la renovaven sacsejant algun dels seus mites i qA?estionant els seus fonaments A?tics i estA?tics.

No hi ha arguments suficients per demostrar que vint-i-cinc anys després aquesta mena de tic local hagi estat superat, i menys encara en el terreny de l’erotisme. El sexe, un element que forma part de la vida intel·ligent, sembla encara lluny d’assolir el territori expressiu en la cultura catalana. I com que encara és considerat una excentricitat creativa, la seva vis narrativa no passa de ser considerada, en el millor dels casos, una gracieta sense profunditat literària. és per això que, en l’era de la cultura sexual 2.0, ‘Els conys saborosos’ és un llibre amb una vigA?ncia insA?lita.

Els límits de l’experiència erA?tica que plantegen els relats del volum, la vigorosa pulsiA? narrativa, el tractament lingA?A�stic contemporani i la voluntat, reeixida, de transgredir l’estreta mirada de la societat lectora, situen ‘Els conys saborosos’ en lA�nia amb la tradició erA?tica europea que té en la literatura francesa i en el simbolisme i el p

ostsimbolisme, els seus moments més àlgids. Aquesta interpretació no va passar desapercebuda per alguns autors coetanis i per força lectors, que ja llavors van convertir el llibre en un referent mA�tic del gènere erA?tic català de la segona meitat de segle XX, bo i entenent que Valerià Pujol havia fixat les bases per la normalització (paraula maleA?da) de la literatura erA?tica en català posant-la en sintonia amb les cultures europees amb més tradició en el tema. Uns anys després, la col·lecció ‘La piga’, que ell va dirigir, va fer passes serioses en la consolidació d’aquest projecte. L’antologia ‘Deu claus al pany’ (1991) recollia l’evolució del tractament literari de l’erotisme que estaven fent una colla de joves autors dotze anys després de la mA�tica ‘Deu pometes’, un espasme erA?tic massa solitari en la casta literatura catalana.

Malauradament la sobtada mort d’en Valerià la primavera de 1992 i la venda de l’editorial PA?rtic vanescapA�ar l’ambiciosa empresa intel·lectual del seu impulsor.

A�s per això que ‘Els conys saborosos’ resta ara també com el llegat literari d’una proposta que tendia a empA?nyer tres fites centrals: la modernització de l’encarcarat corpus temA�tic de la literatura catalana de meitats dels vuitanta, la recerca de nous llaA�os comuns amb les grans literatures d’Europa i, perquè negar-ho, l’excitació intel·lectual del lector, el millor camí per assolir un grau homologable d’excitació fA�sica.

Una bona manera de comprovar que estem vius.

Juny de 2011

Podeu trobar més informació de l’obra als segA?ents links:

Cossetania

La Comarcal Edicions