Res no és igual a res, de Maria-Antonia Grau i Abadal.

El recull de poemes Res no és igual a res, de la poetessa de Premià de Mar Maria-Antonia Grau i Abadal, va ser guardonat amb l’XI Premi Alella a Maria Oleart.

Ens diu Albert Calls al pròleg que aquest “A�s un recull en clau zen. és a dir, com l’arquer que és un amb l’arc, la fletxa i la diana, Maria-Antonia Grau, l’autora, ha escrit un llibre des del fons del cor, però amb un hA�bil domini del vers, de l’estrofa, del poema i de la interrelació de cadascuna de les peces del conjunt, inclosa la connexió amb el possible lector“.

Es podria afegir, a més, que l’autora demostra el mestratge que converteix l’arc, la seva veu, en l’instrument capaA� de donar a la fletxa, la paraula, una trajectória de delicada i precisa bellesa que acaba atorgant un sentit a tots i cadascún dels elements que formen part d’aquest trajecte…

“Torna a ser a sol post el celatge malva
i l’ora fresca del vespre i la calma
d’una esquella pels marges en pendent“.

Delicat tret que defineix per un igual emocions i situacions, recreació d’un passat que s’omple de màgia i, finalment, ens embolcalla.

A�s un plaer descobrir poemaris que, com aquest, ens reconcilien amb la bellesa del món.