BLANC I NEGRE
Tancats a la cambra fosca
ens tornem clixA�s esguerrats.
Entre el blanc i el negre
s’estàn un color indefinible
i anem passant de l’un a l’altre
com un borinot gandul.
No sabem distinguir, a vegades,
dos colors totalment diferents.
S’estenen com tentacles d’ameba,
com una taca d’oli enganxA?s,
i esborren els límits exactes
que separen el negre del blanc.
Uns cossos difosos
s’embruten al damunt
i es rebolquen al fang
i amb les mans plenes de greixum
i els ulls plens de sang i brutA�cia
es llancen als camps plens de neu.
El crit i la paraula. Poemes. Editorial Miquel Arimany. Barcelona, 1973
Aquest meu cos estrany és com un mar de cendra
on els espills reculen davant les mans obagues.
Els trampolins em couen i m’enceten les parpelles del sexe
i l’esperit dels meus muscles arcaics.
A�s com un miralleig de molsa al juliol
-sota el vand·lic gest del peix espasa-
aquest venir i anar del meu cos a la balma
i el ser un miratge sols l’educació del sexe
quan em retalles l’hora de la posta de sol
i queda sols un buit on s’escola
aquell constant pensar que demA� serà un jorn de formigues
i no serà l’espelma més que un record
en un tractat de ioga.
No hi ha més gest que el gest del coure
al cossi on penjo els ulls i em mira a contranit.
Aquest meu cos estrany és com un pou de calA�
on crema el viu dolor de la nafra que pensa.
Dibuixo el nervi tens que m’engrapa la nuca
i és com un flagell el tremolar a les onze.
A�s llarg el jorn que pinta un estendard
a la nau que no torna.
No pot ser pas un sol una estrella de vidre
malgrat que el teu desig succioni un quA�ser
al límit de l’espai.
Hi ha un refer constant on no tot és miratge
i és aleshores quan el cos davalla al nord de molts presagis
i ve un afany de pluja
i un esgarrinx de nuclis i sintagmes
en els teu ulls i el sexe
i més les mans i l’arrel dels cabells
s’enllacen tendrament amb fA?ria de centaure
del verb al nom i tot és un ruixat
d’arestes al meu cos i al món.
Doble Fons. La Magrana, 1977
RECERCA D’ALBES
Hi ha tantes coses velles
que el record no ens abasta.
El vol distret dels nA�ufrags
a la recerca d’albes
precipita la imatge lentament esculpida:
l’angoixa del passeig
sota els plA�tans tan p·l·lidsA�:
els núvols condemnats a percaA�ar el demA�
i un ahir congriat de paraules perdudes:
l’ambidextra frenada dels cotxes a deshora:
la solitud del temps a cada portalada.
El temps perdut,
vanament escalat amb escales de plata,
vanament retallat als ·lbums més madurs,
vanament arquejat amb l’arquet dels meus dits,
ha fet un mutis lent: de contraban.
Destinatari d’Albes. Llibres del Mall, 1980.
