28-03-2012

Valeria Pujol_005-TIGRE

SelecciA? de poemes, de ValeriA� Pujol

BLANC I NEGRE

Tancats a la cambra fosca

ens tornem clixA�s esguerrats.

Entre el blanc i el negre

sa��estA�n un color indefinible

i anem passant de la��un a la��altre

com un borinot gandul.

No sabem distinguir, a vegades,

dos colors totalment diferents.

Sa��estenen com tentacles da��ameba,

com una taca da��oli enganxA?s,

i esborren els lA�mits exactes

que separen el negre del blanc.

Uns cossos difosos

sa��embruten al damunt

i es rebolquen al fang

i amb les mans plenes de greixum

i els ulls plens de sang i brutA�cia

es llancen als camps plens de neu.

El crit i la paraula. Poemes. Editorial Miquel Arimany. Barcelona, 1973


Aquest meu cos estrany A�s com un mar de cendra

on els espills reculen davant les mans obagues.

Els trampolins em couen i ma��enceten les parpelles del sexe

i la��esperit dels meus muscles arcaics.

A�s com un miralleig de molsa al juliol

-sota el vandA�lic gest del peix espasa-

aquest venir i anar del meu cos a la balma

i el ser un miratge sols la��educaciA? del sexe

quan em retalles la��hora de la posta de sol

i queda sols un buit on sa��escola

aquell constant pensar que demA� serA� un jorn de formigues

i no serA� la��espelma mA�s que un record

en un tractat de ioga.

No hi ha mA�s gest que el gest del coure

al cossi on penjo els ulls i em mira a contranit.

Aquest meu cos estrany A�s com un pou de calA�

on crema el viu dolor de la nafra que pensa.

Dibuixo el nervi tens que ma��engrapa la nuca

i A�s com un flagell el tremolar a les onze.

A�s llarg el jorn que pinta un estendard

a la nau que no torna.

No pot ser pas un sol una estrella de vidre

malgrat que el teu desig succioni un quA�ser

al lA�mit de la��espai.

Hi ha un refer constant on no tot A�s miratge

i A�s aleshores quan el cos davalla al nord de molts presagis

i ve un afany de pluja

i un esgarrinx de nuclis i sintagmes

en els teu ulls i el sexe

i mA�s les mans i la��arrel dels cabells

sa��enllacen tendrament amb fA?ria de centaure

del verb al nom i tot A�s un ruixat

da��arestes al meu cos i al mA?n.

Doble Fons. La Magrana, 1977


RECERCA Da��ALBES

Hi ha tantes coses velles

que el record no ens abasta.

El vol distret dels nA�ufrags

a la recerca da��albes

precipita la imatge lentament esculpida:

la��angoixa del passeig

sota els plA�tans tan pA�lA�lidsA�:

els nA?vols condemnats a percaA�ar el demA�

i un ahir congriat de paraules perdudes:

l’ambidextra frenada dels cotxes a deshora:

la solitud del temps a cada portalada.

El temps perdut,

vanament escalat amb escales de plata,

vanament retallat als A�lbums mA�s madurs,

vanament arquejat amb l’arquet dels meus dits,

ha fet un mutis lent: de contraban.

Destinatari d’Albes. Llibres del Mall, 1980.

 

 



Share on Facebook