Ramon Alcoberro Pericay

Professor de filosofia a la Universitat de Girona

En l’àmbit sempre complicat dels estudis sobre la cultura catalana, un dels temes més importants que queden per resoldre ‘i en queden alguns, però significatius’ és el del paper de la filosofia en la manera d’entendre el paA�s. Que la filosofia és i ha estat el parent pobre de l’àmbit de les humanitats a casa nostra resulta, tristament, una obvietat. Amb excepcions força parcials, com ara el ressó de la publicació Els orígens del coneixement: la fam de TurrA? (1912), que, al seu moment, fou traduA?t a l’alemany, al francA?s i al castellA�, o l’obra de Ferrater Mora cap a la dA?cada de 1960 (més conegut arreu pel seu Diccionari que per la seva obra creativa, més personal), i la de Xavier Rubert de VentA?s més tard, pocs o quasi cap pensador català ha tingut reconeixement internacional, per mànim que sigui, en el món acadA?mic i, per a la nostra vergonya, ara mateix les traduccions d’obres catalanes de filosofia a l’anglès, lingua franca del pensament d’avui, les podem comptar amb els dits d’una mà, sabent que sobrarien dits. Comparat amb l’àmbit de la literatura o de la història, el balanA� dels estudis de filosofia a casa nostra és minso ‘i no sembla que les coses hagin de canviar, almenys a curt termini.

Tot i els anys passats des de la reinstauració de la democrA�cia, encara cap universitat catalana tA�, ja no un departament, sinA? ni tan sols un programa d’estudis coherent dedicat a la història de la filosofia del paA�s, sobre la qual s’escriu ‘i no gaire sovint’ amb més passiA? que mA?tode i coneixement directe de fonts, d’altra banda disperses i mancades d’edicions fiables. En l’horitzA? quasi només destaquen unes quantes iniciatives ben intencionades, algunes de les quals articulades a través de la Societat Catalana de Filosofia (IEC). També, especialment, cal destacar la CA�tedra Ferrater Mora de la Universitat de Girona, que ha promogut diversos simposis sobre filA?sofs catalans i n’ha publicat les actes, entre els quals un sobre el Dr. Ramon TurrA?.

Sense fer cap judici d’intencions, resulta obvi que l’an·lisi rigorosa de la tradició filosA?fica catalana s’ha vist entorpida per tres factors de la més gran importància sociolA?gica i que, un dia o altre, en el futur, s’haurien de reconsiderar amb prou més extensiA? que la d’aquest pròleg. D’una banda, hem estat massa sovint presoners del “problema” per excel·lA?ncia; és a dir, de les diverses teories més o menys especulatives sobre el nacionalisme i, eventualment, sobre la independA?ncia que gairebé mai han superat el nivell de la ingenuA?tat conceptual. Confondre la filosofia catalana amb la bibliografia sobre el nacionalisme significa reduir a instrumentalitat o, com es deia en altres temps, a “ideologia”, el que hauria de ser un estudi molt més global i diversificat. Massa sovint les teories sobre la qA?estiA? nacional s’han menjat l’especulació de més volada.

El segon element que cal considerar és el paper de la universitat. No hem avanA�at gens des dels temps que d’Ors o TurrA? havien de buscar a la premsa diA�ria una tribuna per tal de poder fer arribar al públic les idees que no podien desplegar a través de publicacions acadA?miques ni de cA�tedres. La situació universitA�ria fa que resulti més senzill repetir i adaptar teories alienes que crear-ne de prA?pies. La manca de continuA?tat produA?da per un sistema universitari inoperant i mancat de filtres conceptualment comprensibles fa difA�cil que es pugui establir tradicions. Si repassem obituaris de filA?sofs catalans ‘un entreteniment poc recomanable, certament’, el que trobarem és que el professor Tal “fou el primer a traduir Ics” o que el doctor Qual “va incorporar el pensament de Xeix”. Ben poques vegades un filA?sof català ha tingut un sistema de pensament creatiu. Cada teoria filosA?fica s’exhaureix en ella mateixa i acaba amb la mort del seu creador sense ajudar a originar un estil propi, identificable amb el paA�s.

I, posats a repassar els problemes centrals de la filosofia catalana, no es pot oblidar el pes abassegador que ha tingut fins fa quatre dies el tradicionalisme ‘religiA?s o polA�tic’ com a fre per a les noves idees. En nom d’una continuA?tat cultural mal entesa, s’ha volgut presentar com a legA�tim pensament català un seny carrinclA? o una concepció del món allunyada del pensament cientA�fic de la modernitat. La tradició republicana, tot el positivisme català, de Sunyer i Capdevila a Ferrer i GuA�rdia, i el vitalisme d’arrel darwinista continuen essent avui temes poc coneguts i menys incorporats del que caldria en la nostra cultura.

Corria l’any 1877 quan Pere EstasA�n i Cortada va fer a l’Ateneu BarcelonA?s el primer cicle de divulgació del positivisme i del darwinisme a Catalunya, que va provocar un gran rebombori social. Manyer i Flaquer i RubiA? i Ors fins i tot es van donar de baixa com a socis de la instituciA?, indignats per l’atreviment. I, des d’aleshores, en els corrents més profunds d’un cert àmbit del catalanisme, les coses no han canviat gaire. El mateix Ramon TurrA? va haver de veure com el P. Miquel d’Esplugues i altres membres de l’Escola Tomista de Barcelona van preferir tallar d’arrel la Societat Catalana de Filosofia (Institut d’Estudis Catalans) abans d’acceptar amb un mànim de tolerA�ncia les idees del TurrA? més cientA�fic.

Recuperar avui filosofia i correspondA?ncia de TurrA?, tal com fa en aquest llibre Miquel Verdaguer, ens obre una magnA�fica i doble oportunitat: per una banda la seva aportació permet retrobar-nos amb un pensador que, malgrat el temps transcorregut, continua oferint-nos coses per reflexionar i, per l’altra, ens obliga a preguntar-nos sobre el perquè de la manca de coneixement, encara avui, d’un pensador fonamental que mereixeria estar més ben situat en el nostre panorama cultural i en la tradició de les idees a casa nostra. La publicació, dins la col·lecció Noms de la Filosofia Catalana, del volum col·lectiu Ramon TurrA?, cientA�fic i pensador fou una primera fita en la comprensiA? actualitzada de l’obra turroniana. Miquel Verdaguer, que ja participava en aquell llibre, ens ofereix ara una nova aportació significativa a aquest esforA� de coneixement de la nostra tradiciA?. Llegir-lo, conèixer i debatre treballs com aquest ens permetrA� també una millor comprensiA? de tots nosaltres com a poble.

Del pròleg del llibre ‘Ramon TurrA?. Una ment cientA�fica amb un esperit filosA?fic‘.