19-04-2012

llibre-turro

Sobre filosofia a Catalunya, encara

Ramon Alcoberro Pericay

Professor de filosofia a la Universitat de Girona

 

En l’àmbit sempre complicat dels estudis sobre la cultura catalana, un dels temes més importants que queden per resoldre –i en queden alguns, però significatius– és el del paper de la filosofia en la manera d’entendre el país. Que la filosofia és i ha estat el parent pobre de l’àmbit de les humanitats a casa nostra resulta, tristament, una obvietat. Amb excepcions força parcials, com ara el ressò de la publicació Els orígens del coneixement: la fam de Turró (1912), que, al seu moment, fou traduït a l’alemany, al francès i al castellà, o l’obra de Ferrater Mora cap a la dècada de 1960 (més conegut arreu pel seu Diccionari que per la seva obra creativa, més personal), i la de Xavier Rubert de Ventós més tard, pocs o quasi cap pensador català ha tingut reconeixement internacional, per mínim que sigui, en el món acadèmic i, per a la nostra vergonya, ara mateix les traduccions d’obres catalanes de filosofia a l’anglès, lingua franca del pensament d’avui, les podem comptar amb els dits d’una mà, sabent que sobrarien dits. Comparat amb l’àmbit de la literatura o de la història, el balanç dels estudis de filosofia a casa nostra és minso –i no sembla que les coses hagin de canviar, almenys a curt termini.

Tot i els anys passats des de la reinstauració de la democràcia, encara cap universitat catalana té, ja no un departament, sinó ni tan sols un programa d’estudis coherent dedicat a la història de la filosofia del país, sobre la qual s’escriu –i no gaire sovint– amb més passió que mètode i coneixement directe de fonts, d’altra banda disperses i mancades d’edicions fiables. En l’horitzó quasi només destaquen unes quantes iniciatives ben intencionades, algunes de les quals articulades a través de la Societat Catalana de Filosofia (IEC). També, especialment, cal destacar la Càtedra Ferrater Mora de la Universitat de Girona, que ha promogut diversos simposis sobre filòsofs catalans i n’ha publicat les actes, entre els quals un sobre el Dr. Ramon Turró.

Sense fer cap judici d’intencions, resulta obvi que l’anàlisi rigorosa de la tradició filosòfica catalana s’ha vist entorpida per tres factors de la més gran importància sociològica i que, un dia o altre, en el futur, s’haurien de reconsiderar amb prou més extensió que la d’aquest pròleg. D’una banda, hem estat massa sovint presoners del “problema” per excel·lència; és a dir, de les diverses teories més o menys especulatives sobre el nacionalisme i, eventualment, sobre la independència que gairebé mai han superat el nivell de la ingenuïtat conceptual. Confondre la filosofia catalana amb la bibliografia sobre el nacionalisme significa reduir a instrumentalitat o, com es deia en altres temps, a “ideologia”, el que hauria de ser un estudi molt més global i diversificat. Massa sovint les teories sobre la qüestió nacional s’han menjat l’especulació de més volada.

El segon element que cal considerar és el paper de la universitat. No hem avançat gens des dels temps que d’Ors o Turró havien de buscar a la premsa diària una tribuna per tal de poder fer arribar al públic les idees que no podien desplegar a través de publicacions acadèmiques ni de càtedres. La situació universitària fa que resulti més senzill repetir i adaptar teories alienes que crear-ne de pròpies. La manca de continuïtat produïda per un sistema universitari inoperant i mancat de filtres conceptualment comprensibles fa difícil que es pugui establir tradicions. Si repassem obituaris de filòsofs catalans –un entreteniment poc recomanable, certament–, el que trobarem és que el professor Tal “fou el primer a traduir Ics” o que el doctor Qual “va incorporar el pensament de Xeix”. Ben poques vegades un filòsof català ha tingut un sistema de pensament creatiu. Cada teoria filosòfica s’exhaureix en ella mateixa i acaba amb la mort del seu creador sense ajudar a originar un estil propi, identificable amb el país.

I, posats a repassar els problemes centrals de la filosofia catalana, no es pot oblidar el pes abassegador que ha tingut fins fa quatre dies el tradicionalisme –religiós o polític– com a fre per a les noves idees. En nom d’una continuïtat cultural mal entesa, s’ha volgut presentar com a legítim pensament català un seny carrincló o una concepció del món allunyada del pensament científic de la modernitat. La tradició republicana, tot el positivisme català, de Sunyer i Capdevila a Ferrer i Guàrdia, i el vitalisme d’arrel darwinista continuen essent avui temes poc coneguts i menys incorporats del que caldria en la nostra cultura.

Corria l’any 1877 quan Pere Estasén i Cortada va fer a l’Ateneu Barcelonès el primer cicle de divulgació del positivisme i del darwinisme a Catalunya, que va provocar un gran rebombori social. Manyer i Flaquer i Rubió i Ors fins i tot es van donar de baixa com a socis de la institució, indignats per l’atreviment. I, des d’aleshores, en els corrents més profunds d’un cert àmbit del catalanisme, les coses no han canviat gaire. El mateix Ramon Turró va haver de veure com el P. Miquel d’Esplugues i altres membres de l’Escola Tomista de Barcelona van preferir tallar d’arrel la Societat Catalana de Filosofia (Institut d’Estudis Catalans) abans d’acceptar amb un mínim de tolerància les idees del Turró més científic.

Recuperar avui filosofia i correspondència de Turró, tal com fa en aquest llibre Miquel Verdaguer, ens obre una magnífica i doble oportunitat: per una banda la seva aportació permet retrobar-nos amb un pensador que, malgrat el temps transcorregut, continua oferint-nos coses per reflexionar i, per l’altra, ens obliga a preguntar-nos sobre el perquè de la manca de coneixement, encara avui, d’un pensador fonamental que mereixeria estar més ben situat en el nostre panorama cultural i en la tradició de les idees a casa nostra. La publicació, dins la col·lecció Noms de la Filosofia Catalana, del volum col·lectiu Ramon Turró, científic i pensador fou una primera fita en la comprensió actualitzada de l’obra turroniana. Miquel Verdaguer, que ja participava en aquell llibre, ens ofereix ara una nova aportació significativa a aquest esforç de coneixement de la nostra tradició. Llegir-lo, conèixer i debatre treballs com aquest ens permetrà també una millor comprensió de tots nosaltres com a poble.

Del pròleg del llibre ‘Ramon Turró. Una ment científica amb un esperit filosòfic‘.



Share on Facebook