19-04-2012

llibre-turro

Sobre filosofia a Catalunya, encara

Ramon Alcoberro Pericay

Professor de filosofia a la Universitat de Girona

 

En la��A�mbit sempre complicat dels estudis sobre la cultura catalana, un dels temes mA�s importants que queden per resoldre a��i en queden alguns, perA? significatiusa�� A�s el del paper de la filosofia en la manera da��entendre el paA�s. Que la filosofia A�s i ha estat el parent pobre de la��A�mbit de les humanitats a casa nostra resulta, tristament, una obvietat. Amb excepcions forA�a parcials, com ara el ressA? de la publicaciA? Els orA�gens del coneixement: la fam de TurrA? (1912), que, al seu moment, fou traduA?t a la��alemany, al francA?s i al castellA�, o la��obra de Ferrater Mora cap a la dA?cada de 1960 (mA�s conegut arreu pel seu Diccionari que per la seva obra creativa, mA�s personal), i la de Xavier Rubert de VentA?s mA�s tard, pocs o quasi cap pensador catalA� ha tingut reconeixement internacional, per mA�nim que sigui, en el mA?n acadA?mic i, per a la nostra vergonya, ara mateix les traduccions da��obres catalanes de filosofia a la��anglA?s, lingua franca del pensament da��avui, les podem comptar amb els dits da��una mA�, sabent que sobrarien dits. Comparat amb la��A�mbit de la literatura o de la histA?ria, el balanA� dels estudis de filosofia a casa nostra A�s minso a��i no sembla que les coses hagin de canviar, almenys a curt termini.

Tot i els anys passats des de la reinstauraciA? de la democrA�cia, encara cap universitat catalana tA�, ja no un departament, sinA? ni tan sols un programa da��estudis coherent dedicat a la histA?ria de la filosofia del paA�s, sobre la qual sa��escriu a��i no gaire sovinta�� amb mA�s passiA? que mA?tode i coneixement directe de fonts, da��altra banda disperses i mancades da��edicions fiables. En la��horitzA? quasi nomA�s destaquen unes quantes iniciatives ben intencionades, algunes de les quals articulades a travA�s de la Societat Catalana de Filosofia (IEC). TambA�, especialment, cal destacar la CA�tedra Ferrater Mora de la Universitat de Girona, que ha promogut diversos simposis sobre filA?sofs catalans i na��ha publicat les actes, entre els quals un sobre el Dr. Ramon TurrA?.

Sense fer cap judici da��intencions, resulta obvi que la��anA�lisi rigorosa de la tradiciA? filosA?fica catalana sa��ha vist entorpida per tres factors de la mA�s gran importA�ncia sociolA?gica i que, un dia o altre, en el futur, sa��haurien de reconsiderar amb prou mA�s extensiA? que la da��aquest prA?leg. Da��una banda, hem estat massa sovint presoners del “problema” per excelA�lA?ncia; A�s a dir, de les diverses teories mA�s o menys especulatives sobre el nacionalisme i, eventualment, sobre la independA?ncia que gairebA� mai han superat el nivell de la ingenuA?tat conceptual. Confondre la filosofia catalana amb la bibliografia sobre el nacionalisme significa reduir a instrumentalitat o, com es deia en altres temps, a “ideologia”, el que hauria de ser un estudi molt mA�s global i diversificat. Massa sovint les teories sobre la qA?estiA? nacional sa��han menjat la��especulaciA? de mA�s volada.

El segon element que cal considerar A�s el paper de la universitat. No hem avanA�at gens des dels temps que da��Ors o TurrA? havien de buscar a la premsa diA�ria una tribuna per tal de poder fer arribar al pA?blic les idees que no podien desplegar a travA�s de publicacions acadA?miques ni de cA�tedres. La situaciA? universitA�ria fa que resulti mA�s senzill repetir i adaptar teories alienes que crear-ne de prA?pies. La manca de continuA?tat produA?da per un sistema universitari inoperant i mancat de filtres conceptualment comprensibles fa difA�cil que es pugui establir tradicions. Si repassem obituaris de filA?sofs catalans a��un entreteniment poc recomanable, certamenta��, el que trobarem A�s que el professor Tal “fou el primer a traduir Ics” o que el doctor Qual “va incorporar el pensament de Xeix”. Ben poques vegades un filA?sof catalA� ha tingut un sistema de pensament creatiu. Cada teoria filosA?fica sa��exhaureix en ella mateixa i acaba amb la mort del seu creador sense ajudar a originar un estil propi, identificable amb el paA�s.

I, posats a repassar els problemes centrals de la filosofia catalana, no es pot oblidar el pes abassegador que ha tingut fins fa quatre dies el tradicionalisme a��religiA?s o polA�tica�� com a fre per a les noves idees. En nom da��una continuA?tat cultural mal entesa, sa��ha volgut presentar com a legA�tim pensament catalA� un seny carrinclA? o una concepciA? del mA?n allunyada del pensament cientA�fic de la modernitat. La tradiciA? republicana, tot el positivisme catalA�, de Sunyer i Capdevila a Ferrer i GuA�rdia, i el vitalisme da��arrel darwinista continuen essent avui temes poc coneguts i menys incorporats del que caldria en la nostra cultura.

Corria la��any 1877 quan Pere EstasA�n i Cortada va fer a la��Ateneu BarcelonA?s el primer cicle de divulgaciA? del positivisme i del darwinisme a Catalunya, que va provocar un gran rebombori social. Manyer i Flaquer i RubiA? i Ors fins i tot es van donar de baixa com a socis de la instituciA?, indignats per la��atreviment. I, des da��aleshores, en els corrents mA�s profunds da��un cert A�mbit del catalanisme, les coses no han canviat gaire. El mateix Ramon TurrA? va haver de veure com el P. Miquel da��Esplugues i altres membres de la��Escola Tomista de Barcelona van preferir tallar da��arrel la Societat Catalana de Filosofia (Institut da��Estudis Catalans) abans da��acceptar amb un mA�nim de tolerA�ncia les idees del TurrA? mA�s cientA�fic.

Recuperar avui filosofia i correspondA?ncia de TurrA?, tal com fa en aquest llibre Miquel Verdaguer, ens obre una magnA�fica i doble oportunitat: per una banda la seva aportaciA? permet retrobar-nos amb un pensador que, malgrat el temps transcorregut, continua oferint-nos coses per reflexionar i, per la��altra, ens obliga a preguntar-nos sobre el perquA? de la manca de coneixement, encara avui, da��un pensador fonamental que mereixeria estar mA�s ben situat en el nostre panorama cultural i en la tradiciA? de les idees a casa nostra. La publicaciA?, dins la colA�lecciA? Noms de la Filosofia Catalana, del volum colA�lectiu Ramon TurrA?, cientA�fic i pensador fou una primera fita en la comprensiA? actualitzada de la��obra turroniana. Miquel Verdaguer, que ja participava en aquell llibre, ens ofereix ara una nova aportaciA? significativa a aquest esforA� de coneixement de la nostra tradiciA?. Llegir-lo, conA?ixer i debatre treballs com aquest ens permetrA� tambA� una millor comprensiA? de tots nosaltres com a poble.

Del prA?leg del llibre ‘Ramon TurrA?. Una ment cientA�fica amb un esperit filosA?fic‘.



Share on Facebook