Rafael Vallbona

Hereva del simbolisme, de la negació de la narrativitat psicoanalA�tica i del materialisme filosA?fic, la prosa d’en Valerià Pujol és un apassionant viatge literari que va de la plasmació de la realitat desendreA�ada, a la aprehensiA? del relat com a eix de la cultura.

A�s probable que el pas d’un poeta a la prosa comenci quan els mètodes indirectes de la lA�rica per captar la veritat absoluta entren en crisi. Desprès de ‘Destinatari d’albes’ (El Mall 1980), potser el zenit de la seva obra lA�rica, en Valerià Pujol comença a pensar que el seu univers de percepció poètica s’ha quedat excessivament constret en una estA?tica que, si be formalment funciona per l’acostament que fa al pop i a la cultura de masses, literàriament s’allunya d’un lector fatigat pel devessall simbA?lic dels poetes de la generació dels 70. Al seu llibre posterior, ‘Limito al nord només amb el teu sexe’ (Oikos Tau, 1981) ja s’hi observa un cert allunyament de l’estricta suggestiA? significativa. En paral·lel amb l’edició d’aquest volum, en Valerià està treballant en la seva primera novel·la i, ho vulgueu o no, en la dura lluita entre la construcció del relat i la captació metafA?rica d’imatges, la primera va guanyant terreny poc a poc; cosa que ja s’albira en alguns poemes del ‘Limito…’.

Amb ‘Interruptus’ (Ed. 62 1982), un relat on la brutalitat de la realitat s’imposa clarament per sobre la narració, guanya el premi Documenta i el de la CrA�tica; però Pujol sap que aquella és una experiència de curta volada. ConvenA�ut del que diu Robert Musil, que al món ja no existeix una simplicitat inherent a l’ordre narratiu, i deutor només del compromés amb el rigor literari de la seva obra, l’escriptor de Premia de Dalt enceta nous camins que amb ‘Mantis i altres transformacions’ (El Mall 1983), el p

orten a la recerca del compromés entre el desconcert discursiu de la realitat i el ressorgir del relat com a estructura troncal de la cultura contemporA�nia.

L’erotisme, que a ‘Mantis’ és un prA�ctic joc de miralls per esmorteir el xoc entre realitat i narració, al llibre posterior, ‘Els conys saborosos’ (EmpA?ries 1986), reeditat ara per Cossetània, és ja un element central que trasbalsa l’estàndard del gènere i dels lectors, i que despista de tal forma a la crA�tica que, simplement, se’n desentàn i el qualifica a voltes de poc menys que joc trivial. Però el que ha fet en Valerià és acostar la comoditat del relat al caos discursiu de la realitat a través d’un gènere literari de gran tradiciA?.

De nou el rigor, l’experimentació en el límit i l’agosarament intel·lectual i vital porten en Valerià Pujol a anar unes passes per davant de la literatura a l’A?s, que llavors ja comença a ser controlada estA?ticament pels interessos comercials. Amb ‘Terra de crims’ (Laia 1987), el viatge del desordre real al relat construA?t fa un nou salt endavant incorporant-hi nous elements de la cultura popular: el gènere negre (o millor una peculiar interpretació), i un llenguatge viu i ple de modismes. El procès de reconstrucció narrativa de l’obra de Valerià Pujol culmina amb la segona novel·la, ‘Palmira’ (EUMO 1991. El llegat simbA?lic, materialista i psicoanalA�tic desemboquen en un compromés narratiu que obre les portes a la que hauria estat, sens dubte, una de les literatures sA?lides del tombant de segle. La mort de l’escriptor fa impossible el saber-ho. Però un text teatral pA?stum, ‘Les portes’ (Quaderns de Proa 1998), a més del sA�mbol del nom, és un senyal clar en aquest sentit.

Rafael Vallbona és periodista i escriptor.

FOTO: Presentació de ‘Els Conys saborosos’ a Barcelona.