22-11-2012

panto

‘El misteri del PantA?crator’ ressenyat a la revista del CEA

 

El Centre d’Estudis Argentonins Jaume Clavell (CEA) ha publicat aquesta interessant ressenya sobre la novelA�la a la seva revista trimestral FONTS

Narrativa amb localitzaciA? argentonina

MARIA JOSEP CASTILLO

En la��anterior nA?mero de la revista fonts fA?iem referA?ncia a la sequera en a�?narrativa comarcala�?. Sembla que aquesta tendA?ncia es va reconduint, ja que tornem al gA?nere. En aquesta ocasiA? ressenyem una novelA�la que ha vist la llum molt recentment i que fou presentada dins dels actes propers a la darrera Festa Major da��estiu. El passat 31 de juliol i al SalA? de Pedra de la��antic ajuntament en Joan Riera donava a conA?ixer als argentonins la seva obra amb lectures da��alguns fragments del llibre i amb mA?sica de piano acompanyant la vetllada. Un mes abans la presentaciA? sa��havia fet al MNAC, Museu Nacional da��Art de Catalunya, a Barcelona, un dels principals escenaris de la trama.

Es tracta de la primera novelA�la de Joan Riera, que ha escrit i traduA?t anteriorment obres de teatre i sa��ha dedicat professionalment al mA?n de la producciA? da��esdeveniments culturals. La seva vinculaciA? amb Argentona i el Maresme fa que la nostra vila aparegui tambA� com a localitzaciA? de la��acciA?. Concretament, la protagonista hi viu. El tercer parA�graf de la��obra diu aixA�: a�?La Maria AnglA?s va arribar a casa, a Argentona, el nA?mero 8 del carrer Riudemeia, a la��antiga masoveria de Can Calopa: una caseta senzilla amb jardA� que aquest llinatge maresmenc havia fet construir el 1698, a tocar de la plaA�a de la��esglA�sia, i temps enrere envoltada de vinyesa�?.

PodrA�em resumir la trama de la novelA�la dient que A�s una histA?ria da��amor que tA� com a rerafons el romA�nic catalA�. La Maria AnglA?s A�s pintora i coneix al seu estimat, en Pau, contemplant el PantocrA�tor de TaA?ll al MNAC. Aquesta pintura, arrancada de la seva localitzaciA? original, la Vall de BoA�, a principis del segle XX, A�s robada del Museu. La Maria i els seus amics es converteixen en sospitosos de la policia i la pintora argentonina emprA?n una investigaciA? paralA�lela a la policial per tal de trobar la pintura.A� PerA?, la��obra da��art robada A�s la��original o una cA?pia que va substituir en algun momentA� la��original, que ha patit al llarg dels darreres cent anys peripA?cies diverses? Da��aquA� el tA�tol de la novelA�la: el misteri envolta, segons la��autor, el famA?s PantocrA�tor de TaA?ll, obra culminant del romA�nic catalA�, amagat durant segles darrera da��un retaule gA?tic a la��esglA�sia de Sant Climent de TaA?ll.

En Joan Riera sa��ha documentat a fons per escriure El misteri del PantocrA�tor, especialment a la��arxiu i la biblioteca del MNAC. I A�s que al costat da��una intriga que incorpora la��art i els sentiments assistim a una lliA�A? da��histA?ria sobre la��anar i venir de les pintures romA�niques que dels Pirineus a�?baixarena�? a Barcelona fa uns 90 anys, viatjaren durant la Guerra Civil fugint de les bombes… A�s, per aixA?, que la Maria (i la policia) visiten els diversos escenaris on sa��allotjaren els absis romA�nics com Olot i ParA�s, i com no, el punt de partida del PantocrA�tor, el poble de TaA?ll, a la vall de BoA�.

A mA�s de la Maria i en Pau, els altres protagonistes de la novelA�la sA?n els seus tres amics: la Magda, pedagoga al MNAC; el seu marit Jan, restaurador da��obres da��art, i un informA�tic especialitzat en imatge, en LluciA�. La seva amistat els porta fins i tot a compartir una casa a Osona, als peus del Montseny, com a segona residA?ncia. I no podem oblidar el policia, el sotsinspector Maties Angelat, home racional i metA?dic perA? a qui, a poc a poc, se li encomana la passiA? de la Maria pel PantocrA�tor.

Escenaris argentonins i de la capital de la seva comarca, MatarA?, apareixen en diverses ocasions a la novelA�la. AixA�, la mare de la Maria A�s la propietA�ria del restaurant Can Baladia. La Maria visita a MatarA? la Casa Coll i RegA�s, compra material per la seva feina a can Boter, dolA�os a La Confianza o dina al restaurant mexicA� del carrer Nou; amb en Pau gaudeix de les activitats festives durant les Santes. I, sobretot, surt canA� Calopa, on viu la Maria, amb el seu hipogeu i la seva tanca modernista amb decoraciA? floral.

No podem deixar da��esmentar la manera en quA? sa��ha pogut publicar aquesta novelA�la. Sa��ha fet servir el a�?crowdfundinga�?, consistent en el finanA�ament da��un projecte, en aquest cas editorial, a partir de petites aportacions individuals. La plataforma cultural Verkami ha estat la��eina que ha permA?s trobar els mecenes que han contribuA?t econA?micament i que apareixen en un llistat al final del llibre, poc mA�s de cent persones. Un altre llistat que apareix al llibre A�s el de tots aquells que han ajudat da��alguna manera a la tasca de la��autor. En Joan Riera mostra el seu agraA?ment a familiars i amics, a estudiosos del RomA�nic a qui ha consultat, a personal da��arxius i biblioteques… Esmentem en particular a dues da��aquests persones: Dolors Llavina, vA�dua de Gallifa i propietA�ria de can Calopa, i Joan Agut, autor recentment traspassat (el novembre del 2011) que va escriure El mestre de TaA?ll, novelA�la histA?rica que recrea la��execuciA? de la pintura del PantocrA�tor al segle XII i que va participar en la Tardor LiterA�ria del 2009.

I per si tota la informaciA? anterior no fos suficient per animar a llegir la novelA�la esmentem un nou i darrer a�?misteria�?. La��epA�leg ens presenta un criptograma suposadament aparegut a la��absis de la��esglA�sia de Sant Climent de TaA?ll consistent en nou lletres escrites en alfabet grec i presentat per vuit paraules: a�?Sense principi ni fi fa que sA?c aquA�a�?. El misteri del PantocrA�tor estA� servit.


Us recordem que aquest divendres, 23 de novembre a les set de la tarda, tindrA� lloc una nova presentaciA? del llibre aquest cop a l’Abacus MatarA?.

 



Share on Facebook