22-11-2012

panto

‘El misteri del Pantòcrator’ ressenyat a la revista del CEA

 

El Centre d’Estudis Argentonins Jaume Clavell (CEA) ha publicat aquesta interessant ressenya sobre la novel·la a la seva revista trimestral FONTS

Narrativa amb localització argentonina

MARIA JOSEP CASTILLO

En l’anterior número de la revista fonts fèiem referència a la sequera en “narrativa comarcal”. Sembla que aquesta tendència es va reconduint, ja que tornem al gènere. En aquesta ocasió ressenyem una novel·la que ha vist la llum molt recentment i que fou presentada dins dels actes propers a la darrera Festa Major d’estiu. El passat 31 de juliol i al Saló de Pedra de l’antic ajuntament en Joan Riera donava a conèixer als argentonins la seva obra amb lectures d’alguns fragments del llibre i amb música de piano acompanyant la vetllada. Un mes abans la presentació s’havia fet al MNAC, Museu Nacional d’Art de Catalunya, a Barcelona, un dels principals escenaris de la trama.

Es tracta de la primera novel·la de Joan Riera, que ha escrit i traduït anteriorment obres de teatre i s’ha dedicat professionalment al món de la producció d’esdeveniments culturals. La seva vinculació amb Argentona i el Maresme fa que la nostra vila aparegui també com a localització de l’acció. Concretament, la protagonista hi viu. El tercer paràgraf de l’obra diu així: “La Maria Anglès va arribar a casa, a Argentona, el número 8 del carrer Riudemeia, a l’antiga masoveria de Can Calopa: una caseta senzilla amb jardí que aquest llinatge maresmenc havia fet construir el 1698, a tocar de la plaça de l’església, i temps enrere envoltada de vinyes”.

Podríem resumir la trama de la novel·la dient que és una història d’amor que té com a rerafons el romànic català. La Maria Anglès és pintora i coneix al seu estimat, en Pau, contemplant el Pantocràtor de Taüll al MNAC. Aquesta pintura, arrancada de la seva localització original, la Vall de Boí, a principis del segle XX, és robada del Museu. La Maria i els seus amics es converteixen en sospitosos de la policia i la pintora argentonina emprèn una investigació paral·lela a la policial per tal de trobar la pintura.  Però, l’obra d’art robada és l’original o una còpia que va substituir en algun moment  l’original, que ha patit al llarg dels darreres cent anys peripècies diverses? D’aquí el títol de la novel·la: el misteri envolta, segons l’autor, el famós Pantocràtor de Taüll, obra culminant del romànic català, amagat durant segles darrera d’un retaule gòtic a l’església de Sant Climent de Taüll.

En Joan Riera s’ha documentat a fons per escriure El misteri del Pantocràtor, especialment a l’arxiu i la biblioteca del MNAC. I és que al costat d’una intriga que incorpora l’art i els sentiments assistim a una lliçó d’història sobre l’anar i venir de les pintures romàniques que dels Pirineus “baixaren” a Barcelona fa uns 90 anys, viatjaren durant la Guerra Civil fugint de les bombes… És, per això, que la Maria (i la policia) visiten els diversos escenaris on s’allotjaren els absis romànics com Olot i París, i com no, el punt de partida del Pantocràtor, el poble de Taüll, a la vall de Boí.

A més de la Maria i en Pau, els altres protagonistes de la novel·la són els seus tres amics: la Magda, pedagoga al MNAC; el seu marit Jan, restaurador d’obres d’art, i un informàtic especialitzat en imatge, en Llucià. La seva amistat els porta fins i tot a compartir una casa a Osona, als peus del Montseny, com a segona residència. I no podem oblidar el policia, el sotsinspector Maties Angelat, home racional i metòdic però a qui, a poc a poc, se li encomana la passió de la Maria pel Pantocràtor.

Escenaris argentonins i de la capital de la seva comarca, Mataró, apareixen en diverses ocasions a la novel·la. Així, la mare de la Maria és la propietària del restaurant Can Baladia. La Maria visita a Mataró la Casa Coll i Regàs, compra material per la seva feina a can Boter, dolços a La Confianza o dina al restaurant mexicà del carrer Nou; amb en Pau gaudeix de les activitats festives durant les Santes. I, sobretot, surt can  Calopa, on viu la Maria, amb el seu hipogeu i la seva tanca modernista amb decoració floral.

No podem deixar d’esmentar la manera en què s’ha pogut publicar aquesta novel·la. S’ha fet servir el “crowdfunding”, consistent en el finançament d’un projecte, en aquest cas editorial, a partir de petites aportacions individuals. La plataforma cultural Verkami ha estat l’eina que ha permès trobar els mecenes que han contribuït econòmicament i que apareixen en un llistat al final del llibre, poc més de cent persones. Un altre llistat que apareix al llibre és el de tots aquells que han ajudat d’alguna manera a la tasca de l’autor. En Joan Riera mostra el seu agraïment a familiars i amics, a estudiosos del Romànic a qui ha consultat, a personal d’arxius i biblioteques… Esmentem en particular a dues d’aquests persones: Dolors Llavina, vídua de Gallifa i propietària de can Calopa, i Joan Agut, autor recentment traspassat (el novembre del 2011) que va escriure El mestre de Taüll, novel·la històrica que recrea l’execució de la pintura del Pantocràtor al segle XII i que va participar en la Tardor Literària del 2009.

I per si tota la informació anterior no fos suficient per animar a llegir la novel·la esmentem un nou i darrer “misteri”. L’epíleg ens presenta un criptograma suposadament aparegut a l’absis de l’església de Sant Climent de Taüll consistent en nou lletres escrites en alfabet grec i presentat per vuit paraules: “Sense principi ni fi fa que sóc aquí”. El misteri del Pantocràtor està servit.


Us recordem que aquest divendres, 23 de novembre a les set de la tarda, tindrà lloc una nova presentació del llibre aquest cop a l’Abacus Mataró.

 



Share on Facebook