Isabel RodrA�guez Vila A�s fotA?grafa, escriptora i infermera. Nascuda a Barcelona, resideix a Cabrils des de fa 32 anys. Recentment ha publicat el llibre Descubriendo el corazA?n de la tierra (Plataforma Editorial), un relat on descriu l’experiència vital i espiritual que la va dur a trobar la seva vocació com a cooperant. Una crida que la va impulsar a diplomar-se com a infermera l’any 1992 per tal de poder col·laborar amb el seu marit, cirurgiA�, en paA?sos en vies de desenvolupament. Des de 2003 és vicepresidenta de l’associació MisiA?n y Desarrollo para Goundi i l’any 2009 va escriure el seu primer llibre solidari, Goundi, unas vacaciones diferentes, (Plataforma Editorial). Amb els beneficis obtinguts es van poder remodelar els dispensaris de l’hospital d’aquesta població del Txad. Els guanys del seu nou llibre, que també publica Plataforma Editorial, A�es destinaran A�a la construcció d’un nou Centre de Salut per a aquest hospital.

‘Cal no fer oA?des sordes a allò que ens dicta la consciA?ncia’

Els seus llibres tenen un clar component solidari.

Crec que és normal que el tinguin atA?s que, tant el primer com aquest segon, han estat escrits en un moment de la meva vida en què estic completament immersa en això. Fins i tot han estat escrits estant de cooperació a l’hospital de Goundi.

El més rA�cent, Descubriendo el corazA?n de la tierra, té molts elements autobiogràfics. Li ha costat més d’escriure que l’anterior?

Ha estat un gran exercici d’an·lisi, de tancar els ulls, rememorar, deixar fluir aquests records i donar-los forma procurant entrellaA�ar les descripcions dels llocs amb les aventures, experiA?ncies i els aprenentatges, per poder plasmar en els relats allò que vull transmetre al lector, la forma en què, poc a poc, he anat canviant el meu ‘xip’.

Hi ha un moment o un fet concret que li desvetlli la seva vocació, o es tracta d’un procès més lent, fruit de l’experiència i dels anys?

Ja en l’adolescA?ncia sentia veritable admiració per la vida de missiA? iA� els missioners. Em vaig educar en un col·legi religiA?s, ‘La MercA?’, Hnas. Mercedarias misioneras, i sempre vaig pensar que un dia jo també ho seria. Vaig conèixer a Mario, un estudiant de medicina amb les mateixes il·lusions, el 1966 (avui el meu marit) i el moment va arribar el 1991.

Ara és un mal moment per obtenir suport per als projectes humanitaris?

Certament ho A�s. La crisi està afectant a tots els sectors. AquA�, al nostre món, uns malviuen mentre que uns altres s’enriqueixen’ sempre hi ha qui treu profit de l’adversitat aliena, però, en una paraula, aquí ningA? es mor de gana. El veritablement trist és conèixer que el nostre govern retalla en un 45% les ajudes en cooperació internacional a gent que passa fam, que està desplaçada i que viu en camps de refugiats, ells si que moren de gana, per a tots ells és tan mal moment que si no s’actua amb urgA?ncia acabaran morint!

Creu que la gent està suficientment conscienciada de la greu problemA�tica existent al món? El que caldria és veure-ho en el lloc en qA?estiA??

 

Conscienciada no ho sA�, informada sA�’ però és molest escoltar i saber del sofriment aliA?, és incA?mode veure en els mitjans les brutalitats, massacres, penA?ries, etc, a què ens tenen acostumats i arriba un punt que has de defensar-te canviant de canal. és com passar el full d’un llibre, però la història segueix. Per descomptat, quan tens una experiència de més d’una mort en els teus propis braA�os, et canvia el xip. Però no és aconsellable per a tots estar en primera lA�nia. No tots som iguals i no tothom serveix pel mateix. Hi ha qui ajuda des de la rereguarda a aquells que són a les trinxeres del camp de batalla. El cas és no fer oA?des sordes a allò que ens dicta la consciA?ncia ni a la realitat que sabem que existeix i que tenim al nostre abast.A�

 

Quines són les diferA?ncies que més l’han impactat entre les persones dels anomenats ‘paA?sos per desenvolupar’ i les del ‘primer món’?

La fortalesa fA�sica, la capacitat de sorpresa, la felicitat davant les petites coses, el respecte envers la gent gran, la dignitat davant la pobresa, la facilitat de poder dormir en els llocs més inversemblants i l’alegria infinita dels nens, entre d’altres.

Es neix amb vocació humanitaria o es pot adquirir?

Imagino que les dues coses. Tots, en anar creixent, anem aprenent, observant, escollint’ i cadascú es decanta per allò que vol fer amb la seva vida. Es pot ser humanitari sense necessitat d’anar a cooperar, es pot ser humanitari de naixement però, també, hi ha circumstàncies en la vida que et porten a abocar-te més cap a una causa o una altra, circumstàncies que t’ho posen més fA�cil a l’hora de veure el teu lloc i el teu camí.

A banda de la construcció d’un nou Centre de Salut, quins objectius es planteja l’associació a la qual dóna suport?

Millorar les condicions de salut de la població de Goundi amb la formació de metges del paA�s. Nosaltres gestionem el patrocini de dues promocions d’estudiants de medicina grA�cies al suport de fam·lies espanyoles.

Continuar mantenint la despesa anual de la maternitat. Seguir amb els enviaments per contenidor, amb material mA?dic/sanitari, utillatge agrA�cola i tA?xtil. Acabar de tancar el recinte hospitalari amb un mur de maA? i tanca de ferro.

I ajudar a l’associació de discapacitats fA�sics, enviant in situ professors per formar a alguns d’ells en electricitat i mecA�nica.

I vostA�, quins projectes té de cara al futur?

Continuar ajudant a la MissiA? de Goundi buscant recursos des d’aquí per mitjà de conferA?ncies, concerts solidaris, escrivint llibres i anant a cooperar mentre el cos aguanti i com dic en les A?ltimes frases del llibre: estant al seu costat fins a veure’ls A�volarA�, però, això sA�, sempre ensenyant-los la manera de poder fer-ho.

Entrevista: Sílvia Tarragó.

Fotos: Cedides.

Publicat a la revista La Clau que trobareu en aquest enllaç: La Clau Revista 1253.

AquA� podeu llegir la ressenya del llibre: ‘Descubriendo el corazA?n de la Tierra‘, de la nostra col·laboradora Sílvia Tarragó.