27-06-2012

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Entrevista a Isabel RodrA�guez Vila, autora del llibre ‘Descubriendo el corazA?n de la Tierra’

 

Isabel RodrA�guez Vila A�s fotA?grafa, escriptora i infermera. Nascuda a Barcelona, resideix a Cabrils des de fa 32 anys. Recentment ha publicat el llibre Descubriendo el corazA?n de la tierra (Plataforma Editorial), un relat on descriu la��experiA?ncia vital i espiritual que la va dur a trobar la seva vocaciA? com a cooperant. Una crida que la va impulsar a diplomar-se com a infermera la��any 1992 per tal de poder colA�laborar amb el seu marit, cirurgiA�, en paA?sos en vies de desenvolupament. Des de 2003 A�s vicepresidenta de la��associaciA? MisiA?n y Desarrollo para Goundi i la��any 2009 va escriure el seu primer llibre solidari, Goundi, unas vacaciones diferentes, (Plataforma Editorial). Amb els beneficis obtinguts es van poder remodelar els dispensaris de la��hospital da��aquesta poblaciA? del Txad. Els guanys del seu nou llibre, que tambA� publica Plataforma Editorial, A�es destinaran A�a la construcciA? da��un nou Centre de Salut per a aquest hospital.

a�?Cal no fer oA?des sordes a allA? que ens dicta la consciA?nciaa�?

Els seus llibres tenen un clar component solidari.

Crec que A�s normal que el tinguin atA?s que, tant el primer com aquest segon, han estat escrits en un moment de la meva vida en quA? estic completament immersa en aixA?. Fins i tot han estat escrits estant de cooperaciA? a l’hospital de Goundi.


El mA�s rA�cent, Descubriendo el corazA?n de la tierra, tA� molts elements autobiogrA�fics. Li ha costat mA�s da��escriure que la��anterior?


Ha estat un gran exercici da��anA�lisi, de tancar els ulls, rememorar, deixar fluir aquests records i donar-los forma procurant entrellaA�ar les descripcions dels llocs amb les aventures, experiA?ncies i els aprenentatges, per poder plasmar en els relats allA? que vull transmetre al lector, la forma en quA?, poc a poc, he anat canviant el meu a�?xipa�?.

Hi ha un moment o un fet concret que li desvetlli la seva vocaciA?, o es tracta da��un procA�s mA�s lent, fruit de la��experiA?ncia i dels anys?

Ja en l’adolescA?ncia sentia veritable admiraciA? per la vida de missiA? iA� els missioners. Em vaig educar en un colA�legi religiA?s, a�?La MercA?a�?, Hnas. Mercedarias misioneras, i sempre vaig pensar que un dia jo tambA� ho seria. Vaig conA?ixer a Mario, un estudiant de medicina amb les mateixes ilA�lusions, el 1966 (avui el meu marit) i el moment va arribar el 1991.

Ara A�s un mal moment per obtenir suport per als projectes humanitaris?


Certament ho A�s. La crisi estA� afectant a tots els sectors. AquA�, al nostre mA?n, uns malviuen mentre que uns altres s’enriqueixena�� sempre hi ha qui treu profit de l’adversitat aliena, perA?, en una paraula, aquA� ningA? es mor de gana. El veritablement trist A�s conA?ixer que el nostre govern retalla en un 45% les ajudes en cooperaciA? internacional a gent que passa fam, que estA� desplaA�ada i que viu en camps de refugiats, ells si que moren de gana, per a tots ells A�s tan mal moment que si no s’actua amb urgA?ncia acabaran morint!

Creu que la gent estA� suficientment conscienciada de la greu problemA�tica existent al mA?n? El que caldria A�s veure-ho en el lloc en qA?estiA??

 

Conscienciada no ho sA�, informada sA�a�� perA? A�s molest escoltar i saber del sofriment aliA?, A�s incA?mode veure en els mitjans les brutalitats, massacres, penA?ries, etc, a quA? ens tenen acostumats i arriba un punt que has de defensar-te canviant de canal. A�s com passar el full d’un llibre, perA? la histA?ria segueix. Per descomptat, quan tens una experiA?ncia de mA�s d’una mort en els teus propis braA�os, et canvia el xip. PerA? no A�s aconsellable per a tots estar en primera lA�nia. No tots som iguals i no tothom serveix pel mateix. Hi ha qui ajuda des de la rereguarda a aquells que sA?n a les trinxeres del camp de batalla. El cas A�s no fer oA?des sordes a allA? que ens dicta la consciA?ncia ni a la realitat que sabem que existeix i que tenim al nostre abast.A�

 

Quines sA?n les diferA?ncies que mA�s la��han impactat entre les persones dels anomenats a�?paA?sos per desenvolupara�� i les del a�?primer mA?na��?

La fortalesa fA�sica, la capacitat de sorpresa, la felicitat davant les petites coses, el respecte envers la gent gran, la dignitat davant la pobresa, la facilitat de poder dormir en els llocs mA�s inversemblants i l’alegria infinita dels nens, entre da��altres.

Es neix amb vocaciA? humanitaria o es pot adquirir?

Imagino que les dues coses. Tots, en anar creixent, anem aprenent, observant, escollinta�� i cadascA? es decanta per allA? que vol fer amb la seva vida. Es pot ser humanitari sense necessitat d’anar a cooperar, es pot ser humanitari de naixement perA?, tambA�, hi ha circumstA�ncies en la vida que et porten a abocar-te mA�s cap a una causa o una altra, circumstA�ncies que t’ho posen mA�s fA�cil a la��hora de veure el teu lloc i el teu camA�.

A banda de la construcciA? da��un nou Centre de Salut, quins objectius es planteja la��associaciA? a la qual dA?na suport?


Millorar les condicions de salut de la poblaciA? de Goundi amb la formaciA? de metges del paA�s. Nosaltres gestionem el patrocini de dues promocions d’estudiants de medicina grA�cies al suport de famA�lies espanyoles.

Continuar mantenint la despesa anual de la maternitat. Seguir amb els enviaments per contenidor, amb material mA?dic/sanitari, utillatge agrA�cola i tA?xtil. Acabar de tancar el recinte hospitalari amb un mur de maA? i tanca de ferro.

I ajudar a l’associaciA? de discapacitats fA�sics, enviant in situ professors per formar a alguns d’ells en electricitat i mecA�nica.


I vostA�, quins projectes tA� de cara al futur?

Continuar ajudant a la MissiA? de Goundi buscant recursos des d’aquA� per mitjA� de conferA?ncies, concerts solidaris, escrivint llibres i anant a cooperar mentre el cos aguanti i com dic en les A?ltimes frases del llibre: estant al seu costat fins a veure’ls A�volarA�, perA?, aixA? sA�, sempre ensenyant-los la manera de poder fer-ho.

Entrevista: SA�lvia TarragA?.

Fotos: Cedides.

Publicat a la revista La Clau que trobareu en aquest enllaA�: La Clau Revista 1253.

AquA� podeu llegir la ressenya del llibre: ‘Descubriendo el corazA?n de la Tierra‘, de la nostra colA�laboradora SA�lvia TarragA?.



Share on Facebook