Dostojevskij, F’odor M. Pobre gente. Barcelona: Alba, 2010.

Veure disponibilitat a es tracta d’una història dramA�tica, intensa i commovedora, que va aconseguir un gran èxit de la crA�tica als seus vint-i-quatre anys. Tot i no ser catalogat com un dels grans clàssics de la literatura, es pot començar a apreciar el seu particular estil de narració ple de realitat, patetisme, ironia i tragA?dia dins la quotidianitat dels esdeveniments que als personatges els hi succeeixen.

Novel·la epistolar, ens parla de la història de dues persones, parentes llunyanes, que s’intercanvien correspondA?ncia amb les pròpies impressions del seu dia a dia.

Aquestes cartes, plenes de di·legs carregats de detalls, ens permeten fer una aproximació a la vidaA�miserable amb què és condemnada la societat humil en una RA?ssia del segle XIX, tot aprofundint en la psicologia humana de cada personatge dins el context social i polA�tic de l’A?poca, fins al punt de commoure’ns. Lectura breu,