13-11-2012

Sebastià Benassar

‘Salvador Iborra, un poeta medieval per al segle XXI’, de SebastiA� Bennasar

La primera vegada que vaig sentir a�?Tio Canyaa�? i a�?La��hereu Rieraa�? a��en les versions de Al Tall- va ser en un autocar que ens traslladava al Port da��AlcA?dia a mA�s da��una desena de joves escriptors que ens volA�em menjar el mA?n i als quals ens acabava de caure del cel una meravellosa subvenciA? per a bens fungibles. Qui cantava les canA�ons era un alA�lot jove i magre del PaA�s ValenciA� que llavors tenia 19 anys i que, jo encara no ho sabia, es convertiria en el meu millor amic. Es deia Salvador Iborra Mallol, era poeta i aleshores vivia en allA? que sempre va considerar el seu desterrament: Callosa de Segura un poble prA�cticament castellanoparlant del sud-oest alacantA�.

Salvador Iborra (ValA?ncia,1978-Barcelona, 2011) era llavors un poeta quasi inA?dit. Havia guanyat algun premi de cartes da��amor mentre cursava el batxillerat a��havia repetit alguns cursos i encara li faltaven dos anys per anar a la Universitat- i tambA� dos petits premis que el marcarien: el premi Joan Fuster da��Assaig per a Estudiants de SecundA�ria (1995) i sobretot una menciA? en els premis Solstici de Manises.

El primer fou important perquA? el comenA�A� a dotar da��aquella seguretat en la��escriptura de la��assaig a la manera fusteriana a��ja sabeu, petites reflexions sobre tot, da��alta intensitat, una elucubraciA? del pensament, un plantejament de possibilitats, defugint de la��erudiciA? del tractatus, perA? no defugint de la��erudiciA? del pensament complex- que anA� abocant a les seves llibretes i posteriorment al seu bloc; mentre que el segon li permetA� la coneixenA�a del valenciA� que mA�s admirA� en vida: Enric Valor i Vives.

El savi de Castalla va seguir amb interA?s la seva obra inicial i primerenca, ja que presidA� el jurat que amb posterioritat al 1996 li va donar a Salvador Iborra el primer i el segon premi dels guardons de Manises. Valor fou un referent constant en els inicis literaris da��Iborra, perA? sobretot ho fou pels valors A?tics i morals i pel compromA�s amb el PaA�s ValenciA�, un PaA�s ValenciA� que Iborra estimava amb bogeria. Moltes foren les reflexions sobre nacionalisme, independentisme i valors, que sorgiren en aquella primera trobada on la literatura tenguA� tambA� un pes extraordinari.

Salvador Iborra mai no va perdre aquella figura de cavaller medieval, de poeta companyA? da��AusiA�s Marc o de Jordi de Sant Jordi, tot i que en els darrers temps havia posat una mica de panxa perquA? ja no entrenava amb aquella regularitat i constA�ncia dels temps antics i sobretot perquA? en els darrers temps la seva alimentaciA? a��solitA�ria a la casa del carrer Palma de Sant Just, al GA?tic, en aquell mateix carrer on la��assassinaren amb nocturnitat i traA?doria- havia empitjorat forA�a. Adorava el dolA� per sobre totes les coses, en qualsevol de les seves varietats, des de la pastisseria industrial mA�s abjecta fins a les delA�cies dels robiols de brossat que la meva mare preparava durant la Setmana Santa. PerA? moltes vegades el seu recurs fA�cil era davallar fins al carrer de la Ciutat i demanar i emportar-se a casa unes pizzes de la pizzeria san Marino, on es va fer amic del propietari, amb qui sovint conversava al carrer mentre es feia una cigarreta. En els darrers temps la rutina sa��havia instalA�lat a la seva vida, i si bA� aquest establiment sa��havia convertit en un dels seus preferits, el del costat, el Thales, amb les seves taules de marbre i el seu aire a mig camA� entre bar carajillero de tota la vida i pub anglA?s, sa��havia convertit en el refugi per a cafA?s (tocaets) i aigA?es amb gas. Vull pensar que allA�, amb un llibre o amb la llibreta que sempre duia a la mA�, va obtenir moments de pau, quasi de felicitat.

Les llibretes han anat canviant. Al principi foren aquelles Miquelrius amb cinta de tela al costat i portada de tapa dura on ell enganxava indefectiblement missatges de valencianitat indubtable: ferratines del Bloc da��Estudiants Agermanats; la de a�?Som gent de la Riberaa�?, la de la Plataforma per la Llengua o la de a�?ConstruA?m el PaA�s ValenciA�a�?. Li agradaven les que tenien quadrets i escrivia amb ploma estilogrA�fica. Li agradava carregar-la amb tinta i no amb cartutx, perquA? en allA? tambA� hi havia el ritual, com en el fet de fumar, de vegades, en pipa (normalment era un addicte al tabac convencional). La pipa li la va regalar en Carlos, un asturiA� que va conA?ixer al mA�ster i que tambA� li donA� algunes lliA�ons importants sobre com beure correctament el whisky. El Carlos li va anar refinant el gust, com tambA� ho fA�u en Sergi en el vestir. Les llibretes, deia, eren la seva finestra al mA?n. Estan plenes del seu pensament, perA? tambA�, a algunes, hi inclou anotacions dels rars privilegiats que hi vA�rem poder escriure. I desprA�s, centenars de texts extrets de les lectures i apuntades amb una lletra petita i ben conformada, recomanacions de llibres, fotografies, postals, sobres de cafA?, bitllets de metro… tot el que ha nodrit la seva geografia sentimental es reflecteix en aquelles pA�gines de paper que en els darrers temps a��potser des del viatge a Liverpool, on va estudiar la��Erasmus- havia canviat per les Moleskine, cares, que tant ens agradaven.A� Dins el caos era endreA�at a mA�s no poder, aquelles llibretes eren a��sA?n, encara ara- el mapa per guiar-se per un territori mental que desprA�s es traduA?a en els poemes. En la nostra llarga amistat analA?gica, el paper escrit, la lletra menuda, hi juga un paper fonamental i essencial, i en la construcciA? de la��obra sA?n aquestes llibretes i els llibres llegits els que conformen el poeta.

La��altra inspiraciA? per a la creaciA? dels poemaris a��Un llenA�ol per embrutar (Viena, 2003); Les entranyes del foc (Ajuntament da��Arenys da��Amunt) i Els cossos oblidats (Onada Edicions, 2009) formen el corpus da��obra publicada- foren les dones i la��amor, o el desamor. En Salvador Iborra tenia una necessitat molt gran da��estimar, de donar la��amor que sentia nA�ixer al seu interior. Sa��enamorava amb una facilitat acollonant, i aquells enamoraments eren llargs, tempestuosos i mai no els oblidava. Podia estar amb noves parelles, amb noves dones, perquA? era un gran seductor. Emprava la paraula per fascinar, i de vegades aquesta mateixa paraula era la que li tancava les portes. Sa��havia da��estar molt segur o molt apassionat per seguir el ritme de la seva conversa sovint da��una alta volada intelA�lectual, fregant la pedanteria i de vegades entrant-hi de ple. AixA? hi havia dones que ho adoraven i da��altres que ho rebutjaven de totes totes i de vegades eren aquestes darreres les que a ell el marcaven. A les seves obres a��tres llibres publicats, com tres llibres de poemes varen deixar nomA�s els malaguanyats Bartomeu RossellA?-PA?rcel i el seu admiradA�ssim Gabriel Ferrater- hi sura la��ombra de tots aquells noms que ell anava anotant minuciosament al seu exemplar de Les dones i els dies, gastat de tant de rellegir.A�A�A�A�A�A�A� La primera vegada que vaig anar a ValA?ncia, pujA�rem dalt del Micalet. Va ser des da��aquella talaia privilegiada quan em va parlar da��AusiA�s March i de Vicent AndrA�s EstellA�s amb aquella coneixenA�a A�ntima i quasi reverencial que es professa pels poetes que adores. Ma��ensenyava ValA?ncia i per a ell ValA?ncia era la da��aquells homes dignes i da��honor, amants de les lletres i de les dones i valents. Ell fou totes tres coses. Era estiu i ell havia tornat a la fi a la seva ciutat enyorada, la que estA� compresa entre les Torres de Serrans i la de Quart, el barri del Carme, la ciutat Vella, la ValA?ncia catalana, en paraules da��Eliseu Climent, un altre dels homes que admirava, i mA�s encara desprA�s de la��obertura de la��Octubre Centre de Cultura ContemporA�nia a la��Edifici El Siglo. El dia de la inauguraciA? va dir a�?Xe, quins collons tA� aquest home de fer aixA? acA�, al mig de ValA?ncia, tocant-li els ous a la Rita i als blaverosa�?.

Salvador Iborra adorava ValA?ncia. En les llargues nits caminA�vem per la ciutat i parlA�vem de tot, de les dones, del paA�s, del futur. Volia viatjar i per a ell la��estada a Liverpool i sobretot els dos anys a Barcelona foren la porta oberta de cap a un camA� futur que intuA?a complicat: acabar fent classes de literatura o de teoria de la literatura en una universitat americana. No puc precisar quan em va parlar per primera vegada de Derrida, perA? abans del 2.000 ja hi havia cites del pensador en les seves llibretes. Ell i Paul de Man foren alguns dels seus autors de capA�alera en el mA?n de la crA�tica literA�ria. Certament, adorava aquell ofici i assegurava sempre amb aquella rotunditat absoluta que a�?als diaris no es fa crA�tica literA�riaa�? igual que deia que a�?la poesia catalana presenta alguns vicis molt greus i la mediocritat da��alguns dels llibres que es publiquen no A�s el pitjora�?. Tot i aixA?, i per guanyar algun calerA?, va acabar fent ressenyes al suplement de cultura del Diari de Balears. El 2001 havia intentat fer carrera com a periodista al mateix diari, a la secciA? de CrA?nica Negra, on es va guanyar el sobrenom de Dostoievski per la seva minuciositat en les crA?niques i de vegades per la��extrema lentitud a la��hora de redactar-les. Ja se sap que als poetes no els han anat mai bA� ni les presses ni les distA�ncies llargues.

Mallorca va ser durant una etapa llarga el seu refugi, el seu paradA�s. Hi va viure, la va conA?ixer, la va estimar, hi va estimar, va ser estimat. Davant la tomba de Robert Graves, al cementiri de DeiA�, allA� on la mar i el cel es fonen, em va dir una vegada a�?amica�? seria un bon epitafi. Tenia massa raA?. Al Salvador Iborra el mataren per ser bona persona, per ser amic. No el mataren per una bicicleta, la��assassinaren per ser amic i lleial. Hauria pogut ser una bicicleta, deu milions da��euros o un bolA�graf bic. Ell sempre hauria actuat igual, amb un cor i una generositat enorme, i amb el seu elevat sentit de justA�cia i de rectitud. Segur que els qui la��assassinaren no sabien res da��ell, no la��havien llegit mai, com els assassins o la��assassA� de Pasolini en aquella llarga platja da��A�stia, Segurament no sabien res perquA? tenien divuit anys i anaven amb ganivets de cuina i navalles per Barcelona mentre es dedicaven a robar i a furtar-nos a tots la Barcelona immortal.

Salvador Iborra no va morir sol perquA? una veA?na argentina li va aguantar la mirada i la mA� fins al darrer moment en un acte de pietat suprema, mentre al carrer dels LledA?, paralA�lel a Palma de Sant Just on va trobar la mort, allA� on hi havia la impremta dels LledA? que servA� per imprimir entre moltes altres obres el teatre da��en Pitarra i El Rei MicA?-micA?, de la��AbdA? Terrades, alguns vianants sobrevisqueren a sengles intents de robatori, vA�s a saber si fets per adolescents de divuit anys que no llegeixen poetes i que duen navalles i ganivets de cuina en lloc de llibretes per anar a escola.

En el capA�tol de proeses del meu amic deu figurar amb lletres da��or el de ser la��home que mA�s vegades ma��ha despertat. Les seves trucades telefA?niques a altes hores de la nit per demanar-me consells que mai no seguia sa��afegiren en els darrers temps a anA?cdotes memorables com cantar a la matinada la��himne dels EUA a casa amb una alA�lota, i a sobre fer-ho bA�. Ja us he dit que el vaig conA?ixer cantant,A� i aquella nit em vaig despertar pensant que sa��havien carregat A�la��Obama i activant totes les neurones del periodista per veure quA? sa��havia de fer i com reaccionar a la��esport nacional americA�, el tir al blanc contra alts cA�rrecs. PerA? era simplement la��eufA?ria da��haver conegut algA? especial. DesprA�s cantaren Lili Marlen, aquella canA�A? espectral dels soldats que el fascinava quasi tant com les aventures de Rommel, la��A?nic oficial de la��exA?rcit nazi a qui vertaderament admirava pel seu elevat concepte da��honor a les arenes del Nord da��A�frica.

En Salvador Iborra era una persona molt i molt culta, amb gustos extravagants a��cada matA�, abans da��anar a treballar a la��institut es turmentava i em turmentava escoltant canA�ons del Demis Roussos per internet- i amb una forta A?tica, un tipus que es pensava que era mediocre (i que en algunes ocasions ho va escriure) perA? que amb el seu talent hauria pogut acompanyar amb la major de les dignitats Aragorn i Gandalf en la lluita contra els mals que vA�nen de Mordor. Ara nomA�s ens queda el rar privilegi de rellegir-lo. I la��obligaciA? de no oblidar-lo.



Share on Facebook