19-03-2012

jordi lopesino foto bona 2012

‘El pacte’, de Jordi Lopesino

Segons deia el llibre havia de fer un gran cercle de sal al voltant del pentagrama que havia dibuixat al terra. Era el cercle de protecciA? que impediria al diable matar-lo, ferir-lo o posseir-lo. El llibre da��invocacions tambA� precisava molt bA� els tipus de materials que necessitava: sang humana per pintar el pentagrama i els sA�mbols cabalA�stics, sal pel cercle de protecciA?, espelmes negres, una calavera humana…A� A FaustA� tota aquella litA?rgia demonA�aca li venia grossa. Ell era un home senzill i de bon cor que es veia arrossegat per les circumstA�ncies a invocar el diable.

Ja ho tenia tot preparat i estava a punt per comenA�ar la cerimA?nia, perA? sentia una por i una angoixa que no el deixaven viure. En FaustA� estava patint, perA? no pel diable sinA? perquA? la seva dona no arribA�s abans da��hora i veiA�s el desordre i la brutA�cia que havia provocat.

a��Si ho veu la Marta, em mata.

Les invocacions que aconsellava el llibre estaven en llatA� i eren molt llargues i rebuscades. No li feien el pes. AixA� que va decidir tirar pel dret. Es va posar dins el cercle de sal i va cridar, sense salms, llatinades ni litA?rgies absurdes. Clar i catalA�!

a��Dimoni, vine!

Es veu que la cosa va funcionar, perquA? es va sentir una explosiA? sorda, atenuada, i va aparA?ixer el diable envoltat da��una fumera groga i pudenta. Un diable clA�ssic, dels de tota la vida, amb banyes, cua i la pell vermella que portava un vestit fosc molt elegant i refinat.

a��Bon dia a��va dir en FaustA� donant-li la benvinguda.

El diable sea��l va mirar amb atenciA? abans de contestar. Va veure que la��A�nima da��en FaustA� era de bona qualitat i que podria fer negoci, un gran negoci amb ella.

a��Bon dia, FaustA�.

Tot seguit el diable va anar fins el cercle de sal i la��escampA� amb un peu, desfent el cercle de protecciA?.

a��No et creurA�s aquesta pantomima del cercle de protecciA? i tot aixA?, oi? a��Va dir el diablea��. AixA? sA?n collonades per a la gent que en realitat no em vol veure. De fet, ma��ha sorprA?s molt la teva invocaciA?. Per aixA? he vingut. Feia temps que ningA? ma��invocava a la��antiga… Des de que existeix la��Internet tot A�s molt mA�s fA�cil a��treu de la butxaca una tarja de visitaa��. TA�, la propera vegada enviaa��m un mail o entra a la meva pA�gina web. En FaustA�, sorprA?s, va sortir de la��esmicolat cercle de sal i agafA� la tarja del diable.

a��Seiem? a��va dir el diable com si fos a casa seva.

Ho van fer al sofA� de la sala da��estar.

a��Vols prendre alguna cosa? a��va oferir el diablea�� No? Doncs jo sA�. Fer negocis em fa venir set.

El diable va petar els dits i al moment tenia una copa a les mans.

a��AllA? da��allA� A�s la��urna amb les cendres de la teva sogra, oi? a��va dir el diable per trencar el gela�� Doncs que sA�pigues que la tinc a la��infern. Per cert, us envia records.

En FaustA� va moure el cap, perA? no va dir res.

a��QuA? vols a canvi de la teva A�nima? a��li va preguntar el diablea�� Poder, glA?ria, reconeixement, riqueses…? O vols viure vint anys mA�s, quaranta potser? O vols enamorar a alguna dona, o millor, que totes les dones del mA?n caiguin enamorades als teus peus?

En FaustA� negava amb el cap totes les propostes del diable.

a��No, mA�s aviat voldria una cosa mA�

s senzilla… a��va dir finalment.

El diable la��observA� amb molta atenciA?. La seva A�nima era mA�s pura i valuosa del que sa��havia pensat en un principi. Estava disposat a pagar un preu molt alt per aconseguir-la, perA? es va llepar els bigotis de plaer en sentir que en FaustA� volia una cosa mA�s senzilla de les que ell li havia ofert.

a��Demana el que vulguis i ta��ho concedirA�… a��va dir el diable en un excA�s de confianA�aa�� a canvi de la teva A�nima.

a��NomA�s vull feina.

El diable que estava bevent en aquell moment es va ennuegar.

a��QuA? has dit? a��va bramar.

a��QuA? vull que ma��aconsegueixis una feina amb contracte indefinit, ben pagada i del meu ram.

a��Ta��ofereixo, poder, riqueses, sexe sense lA�mits… I tu vols, nomA�s, una feina? a��El diable estava furibund, perA? va fer un esforA� per semblar asserenata�� I de quin ram ets, FaustA�?

a��Del ram de la construcciA?. SA?c paleta.

a��Pe.., pe.., perA? tu te na��adones de que em demanes una cosa impossible. Saps com estA� el mA?n de la construcciA? en aquests moments? No has sentit parlar de la crisi?

a��A mi ma��ho has de dir a��va contestar en FaustA�a��. Si estic a la��atur precisament per aixA?.

a��PerA? jo ta��ofereixo ser ric, famA?s…

a��SA�, sA�, ja ho he entA?s a��va interrompre en FaustA�a��, perA? jo nomA�s vull treballar de paleta. Amb contracte indefinit, seguritat social, plusos, hores extres… Ja saps. Per poder tenir una bona jubilaciA? en el futur. DesprA�s quan em mori la meva A�nima serA� teva, perA? mentrestant podrA� pagar la��hipoteca i mantenir a la famA�lia. Em sembla un tracte just.

El diable treia foc pels queixals.

a��No puc fer-ho. No tinc competA?ncies. Aconseguir el que demanes seria un miracle a��es va retorA�ar les mans anguniA?s quan va dir la paraula miraclea��. Hauries de parlar amb DA�u, o amb algA? dels seus representants a la terra.

a��Ja ho he fet. Precisament ells mateixos em van recomanar els teus serveis.

El diable quedA� estupefacte durant un segon, per, immediatament, deixar anar una riota infernal.

a��La mare que els va… a��va dir entre singlots i riallesa�� Vaja, vaja. Com estA� la crisi. No la��arregla ni DA�u! a��i tornA� a riure com un boig.

En FaustA� estava desolat. Era la seva A?ltima oportunitat i estava veient com se li esvaA?en les possibilitats. El diable sa��eixugA� les llA�grimes provocades per la riota abans de continuar parlant.

a��Ai, FaustA�, em sembla que no farem tractes… Tot i aixA� ta��he de dir que hi ha una clA�usula infernal que ma��obliga a fer-te un regal de desgreuge perquA? no he pogut satisfer la meva part del contracte. QuA? vols, doncs? I no tinguis por per la teva A�nima. No tinc cap dret a posseir-la.

En FaustA� sa��ho va comenA�ar a pensar, perA? no sabia que demanar. Riqueses, poder…? En aquell precA�s moment va sentir el soroll da��una clau que entrava en el pany de la porta de casa.

a��Ostres, la Marta! I la casa feta un fA�stic. RA�pid a��li va demanar al diablea��, ajudaa��m a recollir tot aquest enrenou…

El diable va petar els dits i la casa va quedar immediatament com una patena.

a��Estem en paus, FaustA� a��va dir el diable, amb un posat burleta a la cara, mentre sa��esvaA?a lentament davant seu.

zp8497586rq



Share on Facebook