He de contar una història, i començarà així:

Tot un dia va estar reflexionant el senyor Blanc sobre el poder del silenci. Vint-i-quatre hores que se li van fer més llargues que un dia sense pa, com sol dir la gent del poble. No és que el tema li interessara en particular ni tampoc, és clar, en general, però des que va ser conscient de l’actitud circumspecta d’algunes persones envers ell, no parava de pensar-hi. Es tractava d’una reflexió que no el sorprenia massa sovint, que li arribava a intervals irregulars al llarg d’un matA�, d’una vesprada, fins i tot d’una nit, però que des d’un punt de vista objectiu es podia considerar com a inacceptable i impertinent. A dir veritat, l’irritava sobre manera, com cap altre aspecte de la seua vida. Tot i això, no posseA?a la suficient força de voluntat per desviar el fil dels seus pensaments cap a un altre discurs expositiu.

Havia comprovat que la paraula estava revestida d’un gran poder; qui està en possessió de la paraula, ja siga escrita o parlada, reclama l’atenció dels altres, exigeix el seu silenci i el seu respecte, fins i tot la seua comprensiA?, però s’havia adonat que el poder del silenci era molt més inquietant, molt més incisiu, més incomprensible i temible que la paraula. La paraula concentra les mirades dels qui escolten en aquell qui parla, però també provoca un despullament de qui emet la seua veu. El silenci, en canvi, converteix en misterioses les persones, les fa desconegudes. I ja se sap que tot allò misteriA?s i desconegut fa por, i la por, indubtablement, és el millor aliat del poder.

QuA? és més punyent, es demanava el senyor Blanc, una persona xarraire, que parla pels descosits, que no escolta i que exigeix constantment l’atenció de les nostres orelles, o una persona que calla, que no respon a cap pregunta que li fas, que actua d’una manera enigmA�tica i esfereA?dora darrere del seu silenci?

En els dos casos la comunicació és impossible. Però, sens dubte, el segon exemple es pot veure com més irreal, més inhumA�, més esborrajat, fins i tot més propi de la bogeria que de la impertinA?ncia. No ho creieu així? No ho heu pensat mai, això? Per descomptat, no és necessari que estigueu d’acord amb aquesta tesi si no ho considereu oportA?. Però tant se val. Una narració, és cert, no pretàn ser un reflex de la veritat, sinA?, potser, de la mentida. Entre d’altres, aquesta podria ser una de les maneres de definir-la: l’art de dir el contrari del que es vol dir (i de silenciar moltes coses).