28-09-2011

Vicent_Penya

‘El poder del silenci’, de Vicent Penya

He de contar una histA?ria, i comenA�arA� aixA�:

Tot un dia va estar reflexionant el senyor Blanc sobre el poder del silenci. Vint-i-quatre hores que se li van fer mA�s llargues que un dia sense pa, com sol dir la gent del poble. No A�s que el tema li interessara en particular ni tampoc, A�s clar, en general, perA? des que va ser conscient de la��actitud circumspecta da��algunes persones envers ell, no parava de pensar-hi. Es tractava da��una reflexiA? que no el sorprenia massa sovint, que li arribava a intervals irregulars al llarg da��un matA�, da��una vesprada, fins i tot da��una nit, perA? que des da��un punt de vista objectiu es podia considerar com a inacceptable i impertinent. A dir veritat, la��irritava sobre manera, com cap altre aspecte de la seua vida. Tot i aixA?, no posseA?a la suficient forA�a de voluntat per desviar el fil dels seus pensaments cap a un altre discurs expositiu.

Havia comprovat que la paraula estava revestida da��un gran poder; qui estA� en possessiA? de la paraula, ja siga escrita o parlada, reclama la��atenciA? dels altres, exigeix el seu silenci i el seu respecte, fins i tot la seua comprensiA?, perA? sa��havia adonat que el poder del silenci era molt mA�s inquietant, molt mA�s incisiu, mA�s incomprensible i temible que la paraula. La paraula concentra les mirades dels qui escolten en aquell qui parla, perA? tambA� provoca un despullament de qui emet la seua veu. El silenci, en canvi, converteix en misterioses les persones, les fa desconegudes. I ja se sap que tot allA? misteriA?s i desconegut fa por, i la por, indubtablement, A�s el millor aliat del poder.

QuA? A�s mA�s punyent, es demanava el senyor Blanc, una persona xarraire, que parla pels descosits, que no escolta i que exigeix constantment la��atenciA? de les nostres orelles, o una persona que calla, que no respon a cap pregunta que li fas, que actua da��una manera enigmA�tica i esfereA?dora darrere del seu silenci?

En els dos casos la comunicaciA? A�s impossible. PerA?, sens dubte, el segon exemple es pot veure com mA�s irreal, mA�s inhumA�, mA�s esborrajat, fins i tot mA�s propi de la bogeria que de la impertinA?ncia. No ho creieu aixA�? No ho heu pensat mai, aixA?? Per descomptat, no A�s necessari que estigueu da��acord amb aquesta tesi si no ho considereu oportA?. PerA? tant se val. Una narraciA?, A�s cert, no pretA�n ser un reflex de la veritat, sinA?, potser, de la mentida. Entre da��altres, aquesta podria ser una de les maneres de definir-la: la��art de dir el contrari del que es vol dir (i de silenciar moltes coses).



Share on Facebook