He tornat a abocar-me a la pàgina en blanc, als meus temors, a mi mateix. Sempre he escrit quan he sentit que em mancava quelcom per sentir-me feliA� ‘A�s difA�cil definir la felicitat’ almenys sA�, tranquil. I ara em falta allò més important: temps.

Fa uns dies que torne a ser a casa, no sA� molt bA� quants, sembla que un parell de setmanes, potser menys. M’han extirpat un tumor cerebral: glioblastomanosequemés s’anomena el bitxo que ha volgut furtar-me la vida.

L’oncA?leg m’informA� que l’operació duraria quasi vuit hores. Mentre el meu cos patia jo m’he limitat a dormir. No recorde haver somniat res durant l’estanA�a. M’he despertat en una sala menuda i connectat a un fum de mA�quines. El primer pensament que he tingut ha sigut estic viu. Sent una pressiA? espantosa al cap i veure el tub que em surt de l’embenatge no em tranquil·litza massa. El llit està situat una mica de gaidA? i això encara augmenta la sensació de mareig i d’embotament.

Em diuen Joan Antoni Climent, tinc quaranta-quatre anys i m’acaben d’operar d’un tumor cerebral, em dic a mi mateix per comprovar que les facultats mentals han quedat intactes. Era un dels riscs, juntament a quedar-me en una cadira de rodes o, fins i tot, quedar-me fet un vegetal. Menege un dit, dos dits, la mA� sencera. El braA� dret. L’esquerre. No, pel moment no sA?c un vegetal. ContinuarA� sent animal.

S’acosta a mi una dona jove vestida de verd. Em pregunta com estic mentre m’il·lumina les ninetes amb una llanterneta, tafaneja alguns botons de l’aparell i finalment em canvia l’ampolleta del degoter. No sA� si espera resposta, però li dic que tinc molta set. Ella somriu, i diu que pel moment haurA� d’estar unes hores sense ingerir lA�quids ni aliments. Amb el somriure encara dibuixat als llavis em diu, mira, assenyalant-me una finestreta que hi ha just enfront.

La meva dona, els meus fills, el meu germà. QuA? fa acA� el meu sogre? Desapareix i apareix vestit de verd al meu costat. Em dóna paraules d’A�nims. En un altre temps potser li haguera preguntat què fas acA�, com és que entres abans que Adela i els meus fills. Ara, no. Només s’està uns segons. Sent entretallades les paraules dels meus fills que em parlen per una mena de telA?fon. PapA�, com estàs? Els tremola la veu i a estones fugen del marc de la finestra, per retornar amb els ulls rojos i enfonsats. Els somric i els dic que estic bA�. Però, estic bA�? Adela, que han dit els metges? li demane quan és ella la que emplena de verd l’habitació. Em diu que tot ha anat bA�, que era un tumor benigne, però perquè no es torne a reproduir haurA� de seguir un tractament de quimioteràpia i de radioteràpia. Vull creure’m això, però li he vist el dolor enganxat al rostre i l’absA?ncia de mirades darrere del vidre. No insistesc més, amb eixa ‘veritat’ serà més fA�cil.