10-10-2011

Merce-climent

‘Gener de 2002. La��assumpciA?.’, de MercA? Climent

He tornat a abocar-me a la pA�gina en blanc, als meus temors, a mi mateix. Sempre he escrit quan he sentit que em mancava quelcom per sentir-me feliA� a��A�s difA�cil definir la felicitata�� almenys sA�, tranquil. I ara em falta allA? mA�s important: temps.

Fa uns dies que torne a ser a casa, no sA� molt bA� quants, sembla que un parell de setmanes, potser menys. Ma��han extirpat un tumor cerebral: glioblastomanosequemA�s sa��anomena el bitxo que ha volgut furtar-me la vida.

La��oncA?leg ma��informA� que la��operaciA? duraria quasi vuit hores. Mentre el meu cos patia jo ma��he limitat a dormir. No recorde haver somniat res durant la��estanA�a. Ma��he despertat en una sala menuda i connectat a un fum de mA�quines. El primer pensament que he tingut ha sigut estic viu. Sent una pressiA? espantosa al cap i veure el tub que em surt de la��embenatge no em tranquilA�litza massa. El llit estA� situat una mica de gaidA? i aixA? encara augmenta la sensaciA? de mareig i da��embotament.

Em diuen Joan Antoni Climent, tinc quaranta-quatre anys i ma��acaben da��operar da��un tumor cerebral, em dic a mi mateix per comprovar que les facultats mentals han quedat intactes. Era un dels riscs, juntament a quedar-me en una cadira de rodes o, fins i tot, quedar-me fet un vegetal. Menege un dit, dos dits, la mA� sencera. El braA� dret. La��esquerre. No, pel moment no sA?c un vegetal. ContinuarA� sent animal.

Sa��acosta a mi una dona jove vestida de verd. Em pregunta com estic mentre ma��ilA�lumina les ninetes amb una llanterneta, tafaneja alguns botons de la��aparell i finalment em canvia la��ampolleta del degoter. No sA� si espera resposta, perA? li dic que tinc molta set. Ella somriu, i diu que pel moment haurA� da��estar unes hores sense ingerir lA�quids ni aliments. Amb el somriure encara dibuixat als llavis em diu, mira, assenyalant-me una finestreta que hi ha just enfront.

La meva dona, els meus fills, el meu germA�. QuA? fa acA� el meu sogre? Desapareix i apareix vestit de verd al meu costat. Em dA?na paraules da��A�nims. En un altre temps potser li haguera preguntat quA? fas acA�, com A�s que entres abans que Adela i els meus fills. Ara, no. NomA�s sa��estA� uns segons. Sent entretallades les paraules dels meus fills que em parlen per una mena de telA?fon. PapA�, com estA�s? Els tremola la veu i a estones fugen del marc de la finestra, per retornar amb els ulls rojos i enfonsats. Els somric i els dic que estic bA�. PerA?, estic bA�? Adela, que han dit els metges? li demane quan A�s ella la que emplena de verd la��habitaciA?. Em diu que tot ha anat bA�, que era un tumor benigne, perA? perquA? no es torne a reproduir haurA� de seguir un tractament de quimioterA�pia i de radioterA�pia. Vull creurea��m aixA?, perA? li he vist el dolor enganxat al rostre i la��absA?ncia de mirades darrere del vidre. No insistesc mA�s, amb eixa a�?veritata�? serA� mA�s fA�cil.



Share on Facebook