I vingueres a l’arbre orb

per enroscar la flama a l’escorA�a,

flama blava en tronc mil·lenari

nodrit al bosc de les tenebres,

i com un tel virginal esquinA�ares la fosca

amb una pluja de gesmil i lluernes.

Sobre la pell seca dels llavis

deixares caure espurnes de reixiu,

carboncle salvatge,

mentre que als ulls se t’abocava un alfabet

d’herba fresca i cants d’alosa.

I jo, avui, als teus peus retut,

amb revol de festa grossa,

pare les tovalles al cor

amb un cistell de pa tendre

i un pessic d’acollidora sal,

i a les mans et pose

aromes de forest novella

i un ram de gestos amatents.