10-05-2012

Força 01

‘Jo amb mi’, d’Assumpta Mercader

El dia que em vaig aixecar de dormir i vaig veure que de sota el llit en sortia un peu, em vaig espantar molt. Quan, a més, em vaig adonar que el peu era meu, vaig caure de cul.

No ho podia entendre. Estava dreta al costat del llit i, a la vegada, estirada a sota. Em vaig fer sortir d’allà immediatament. Em vaig preguntar què carai hi feia. No em vaig saber contestar. Em vaig atabalar moltíssim. Fins i tot vaig estar a punt de trucar a la feina per dir que no hi anava. Però m’hi vaig repensar: si no sortia de casa, començaria a pensar que estava boja.

Quin dia vaig passar! Em costava horrors concentrar-me en qualsevol cosa. Només pensava en casa meva. Devia haver tingut una al·lucinació. Ja m’ho deia tothom: que treballava massa, que feia mil coses, que un dia faria un pet. A veure si encara els hauria de donar la raó. Si em tornava a passar, potser hauria d’anar al metge.

Quan vaig acabar la jornada laboral, vaig córrer cap a casa. M’havia tranquil·litzat molt. Fins i tot era capaç de fer-ne broma. Encara hi devia ser, jo, a casa meva? La tenia tota per netejar; quin dia per tenir-m’hi de visita! La veritat és que em moria de ganes de posar la clau al pany i comprovar que tot havia estat fruit de la meva imaginació.

Vaig pujar les escales d’una revolada, vaig obrir la porta i… Aaah! Era allà! Socors! No ho podria suportar! Era allà amb una bata i un plomall a la mà, i… Aaah! Havia endreçat i netejat tota la casa!

Vaig sortir i vaig tancar la porta darrera meu. No; fugir no serviria de res. I era evident que no ho podia explicar a ningú: “No puc entrar a casa, és que hi sóc a dins”. Havia de ser valenta i tornar enrera; m’havia d’enfrontar amb mi mateixa. I ho vaig fer. Vaig tornar a entrar a casa, ens vam asseure i vaig servir un parell de copes.

- Qui ets realment? D’on has sortit? Què m’està passant?

La meva igual em mirava, no deia res i amb la mà m’acaronava. Semblava que em volgués tranquil·litzar. Es va aixecar i va posar a taula el meu sopar predilecte. L’havia cuinat per a mi. Semblava que em conegués de tota la vida. Quin detall!

I l’endemà també era sota el llit. I l’altre. I l’altre. I jo no vaig dir res al metge ni a ningú. Ben mirat, no em feia cap nosa. Tot al contrari, va començar a ser molt agradable arribar a casa i trobar-me amb mi mateixa. Perquè, amb els dies, ho vaig començar a entendre: no era que tingués una clònica; era només que jo m’havia dividit en dos cossos.

I això, ben mirat, era genial. Disposava del doble de temps per divertir-me. La casa sempre estava neta. Només havia de pensar en anar a comprar o fer qualsevol altre encàrrec, i ho trobava fet. I feia un piló de dies que quan arribava a casa no havia de posar-me a cuinar.

Fins i tot em va resultar positiu psicològicament. Parlava llargues estones amb mi, i el fet de tenir-me per escoltar-me, m’ajudava a reflexionar i sovint podia prendre decisions amb una calma que no havia tingut mai. Devia ser que em convenia estar més per mi.

Em provava, no n’hi havia cap dubte. Mai m’havia sentit tan bé amb mi mateixa. I la gent ho notava. La família em va felicitar; trobaven que últimament feia més bona cara. A l’oficina, l’ambient era molt més agradable: molts companys depenien de la meva feina i jo, ara, la podia fer molt més relaxada.

Vaig començar a viure tan bé, em sentia tan lliure, realitzada i serena, que fins em vaig enamorar. Què més podia demanar? Vaig començar a gaudir d’una magnífica relació. Compartíem moltes coses, ens estimàvem molt i érem feliços.

Tot anava com una seda fins que em va demanar de venir a casa. Sabia que vivia sola; per tant, no tenia excusa. Aquell dia, dissimuladament, vaig aconseguir donar-li allargues. Però havia de trobar una solució.

Què podria fer amb mi mateixa? Em sabria greu no veure’m més: ja m’havia acostumat a fer-me companyia. Però no podia ser. Aquella relació amb mi s’havia d’acabar. No podia pretendre que el meu nòvio ho entengués: era demanar massa. Me’n vaig parlar molta estona. Em feia molta pena; em vaig emocionar. Aquella nit vaig dormir amb mi. Al matí estava sola, i m’hi vaig sentir molt.

Els dies que van venir em vaig sentir molt estranya. Trobava a faltar companyia a casa. Per sort, no vam tardar gaire a viure junts. Molt millor. Tenint-lo a ell a casa, deixar de pensar en mi era molt més fàcil. També haig de dir que estàvem tan enamorats, ens teníem tant l’un a l’altre, que molt aviat em vaig sentir tan bé com abans.

El meu nòvio era molt sol·lícit. No li feia res de fer les feines de casa. Cuinava al meu gust, anava a comprar i em feia encàrrecs si li ho demanava. I això que treballava tant o més que jo! Era un autèntic tresor.

I un matí em vaig llevar del llit i vaig veure que de sota en sortia un peu. Un peu gros i una mica pelut. El peu del meu home, que ja havia marxat a treballar.



Share on Facebook