10-05-2012

Força 01

‘Jo amb mi’, d’Assumpta Mercader

El dia que em vaig aixecar de dormir i vaig veure que de sota el llit en sortia un peu, em vaig espantar molt. Quan, a mA�s, em vaig adonar que el peu era meu, vaig caure de cul.

No ho podia entendre. Estava dreta al costat del llit i, a la vegada, estirada a sota. Em vaig fer sortir da��allA� immediatament. Em vaig preguntar quA? carai hi feia. No em vaig saber contestar. Em vaig atabalar moltA�ssim. Fins i tot vaig estar a punt de trucar a la feina per dir que no hi anava. PerA? ma��hi vaig repensar: si no sortia de casa, comenA�aria a pensar que estava boja.

Quin dia vaig passar! Em costava horrors concentrar-me en qualsevol cosa. NomA�s pensava en casa meva. Devia haver tingut una alA�lucinaciA?. Ja ma��ho deia tothom: que treballava massa, que feia mil coses, que un dia faria un pet. A veure si encara els hauria de donar la raA?. Si em tornava a passar, potser hauria da��anar al metge.

Quan vaig acabar la jornada laboral, vaig cA?rrer cap a casa. Ma��havia tranquilA�litzat molt. Fins i tot era capaA� de fer-ne broma. Encara hi devia ser, jo, a casa meva? La tenia tota per netejar; quin dia per tenir-ma��hi de visita! La veritat A�s que em moria de ganes de posar la clau al pany i comprovar que tot havia estat fruit de la meva imaginaciA?.

Vaig pujar les escales da��una revolada, vaig obrir la porta i… Aaah! Era allA�! Socors! No ho podria suportar! Era allA� amb una bata i un plomall a la mA�, i… Aaah! Havia endreA�at i netejat tota la casa!

Vaig sortir i vaig tancar la porta darrera meu. No; fugir no serviria de res. I era evident que no ho podia explicar a ningA?: a�?No puc entrar a casa, A�s que hi sA?c a dinsa�?. Havia de ser valenta i tornar enrera; ma��havia da��enfrontar amb mi mateixa. I ho vaig fer. Vaig tornar a entrar a casa, ens vam asseure i vaig servir un parell de copes.

- Qui ets realment? Da��on has sortit? QuA? ma��estA� passant?

La meva igual em mirava, no deia res i amb la mA� ma��acaronava. Semblava que em volguA�s tranquilA�litzar. Es va aixecar i va posar a taula el meu sopar predilecte. La��havia cuinat per a mi. Semblava que em coneguA�s de tota la vida. Quin detall!

I la��endemA� tambA� era sota el llit. I la��altre. I la��altre. I jo no vaig dir res al metge ni a ningA?. Ben mirat, no em feia cap nosa. Tot al contrari, va comenA�ar a ser molt agradable arribar a casa i trobar-me amb mi mateixa. PerquA?, amb els dies, ho vaig comenA�ar a entendre: no era que tinguA�s una clA?nica; era nomA�s que jo ma��havia dividit en dos cossos.

I aixA?, ben mirat, era genial. Disposava del doble de temps per divertir-me. La casa sempre estava neta. NomA�s havia de pensar en anar a comprar o fer qualsevol altre encA�rrec, i ho trobava fet. I feia un pilA? de dies que quan arribava a casa no havia de posar-me a cuinar.

Fins i tot em va resultar positiu psicolA?gicament. Parlava llargues estones amb mi, i el fet de tenir-me per escoltar-me, ma��ajudava a reflexionar i sovint podia prendre decisions amb una calma que no havia tingut mai. Devia ser que em convenia estar mA�s per mi.

Em provava, no na��hi havia cap dubte. Mai ma��havia sentit tan bA� amb mi mateixa. I la gent ho notava. La famA�lia em va felicitar; trobaven que A?ltimament feia mA�s bona cara. A la��oficina, la��ambient era molt mA�s agradable: molts companys depenien de la meva feina i jo, ara, la podia fer molt mA�s relaxada.

Vaig comenA�ar a viure tan bA�, em sentia tan lliure, realitzada i serena, que fins em vaig enamorar. QuA? mA�s podia demanar? Vaig comenA�ar a gaudir da��una magnA�fica relaciA?. CompartA�em moltes coses, ens estimA�vem molt i A�rem feliA�os.

Tot anava com una seda fins que em va demanar de venir a casa. Sabia que vivia sola; per tant, no tenia excusa. Aquell dia, dissimuladament, vaig aconseguir donar-li allargues. PerA? havia de trobar una soluciA?.

QuA? podria fer amb mi mateixa? Em sabria greu no veurea��m mA�s: ja ma��havia acostumat a fer-me companyia. PerA? no podia ser. Aquella relaciA? amb mi sa��havia da��acabar. No podia pretendre que el meu nA?vio ho entenguA�s: era demanar massa. Mea��n vaig parlar molta estona. Em feia molta pena; em vaig emocionar. Aquella nit vaig dormir amb mi. Al matA� estava sola, i ma��hi vaig sentir molt.

Els dies que van venir em vaig sentir molt estranya. Trobava a faltar companyia a casa. Per sort, no vam tardar gaire a viure junts. Molt millor. Tenint-lo a ell a casa, deixar de pensar en mi era molt mA�s fA�cil. TambA� haig de dir que estA�vem tan enamorats, ens tenA�em tant la��un a la��altre, que molt aviat em vaig sentir tan bA� com abans.

El meu nA?vio era molt solA�lA�cit. No li feia res de fer les feines de casa. Cuinava al meu gust, anava a comprar i em feia encA�rrecs si li ho demanava. I aixA? que treballava tant o mA�s que jo! Era un autA?ntic tresor.

I un matA� em vaig llevar del llit i vaig veure que de sota en sortia un peu. Un peu gros i una mica pelut. El peu del meu home, que ja havia marxat a treballar.



Share on Facebook