03-02-2012

nuria_lopez1

‘L’Alegoria a la Primavera de Botticelli’, de Núria López Garcia

Llorenç Mèdicis, el Magnífic com l’anomenen el seus partidaris a Florència, em va encomanar un quadre per a regalar-lo al seu cosí que s’havia de casar. Aquest era un encàrrec seriòs que faria treballar el meu taller durant mesos. Com coneixia el seu gust artístic per l’Antiguitat, li vaig preguntar si havia pensat en alguna escena mitològica. Crec que estava abstret llegint llibre de Ficino mentre jo li parlava i em va contestar. Es casen l’any vinent, per primavera.

Em feu venir l’idea al cap. Una al·legoria a la Primavera és un tema bonic per fer un regal de casament, li vaig dir, i em vaig posar a treballar en uns esbossos abans de presentar-me per segon cop davant del meu mecenes.

He pensat en situar l’escena a un jardí de tarongers, sire. L’arbre heràldic de la vostra família. La composició és un tríptic d’escenes on al centre s’hi troben Venus i Cupid, els símbols de l’amor. Ara bé, com és un regal per a un matrimoni cristià he pensat pintar a la deesa vestida com a dona casada. Llorenç somrigué, No hi ha doncs dones nues en aquest quadre? Estava clar que les hi volia. Oh, si, a la dreta de la deesa hi ballen les tres gràcies, la Joventut, l’Amor i la Bellesa, només vestides per uns tuls transparents. I on és el nuvi en l’escena? em preguntà el Magnífic mirant els únics dos homes de la composició que jo li mostrava en esbós. Com a home de negocis que és, l’he representat com a Mercuri, el deu del comerç.

Alessandro, no cal que m’expliquis més detalls, ho deixo en les teves mans. Però recorda, el quadre es regal meu. No n’hi ha d’haver cap altre que li faci ombra.

Tota la cort de Florència va passar per l’estudi mentre pintava La Primavera. Poques vegades venia el Duc, però qualsevol insinuació que ell fes, l’incorporava immediatament al quadre. Així les Gràcies acabaren tenint el rostre de les dames de la cort que més plaïen al Magnífic.

Mentre els meus aprenents pintaven els arbres, les flors i els doblecs de les túniques; jo em concentrava en les línies del cos humà. Em fascinaven les mans, el gest de cada figura, l’expressió dels rostres.

Clara, la meva dona, mirà un dia el quadre, quasi acabat i em preguntà: Per què cap d’ells s’adona que els estem mirant? Fins i tot Venus sembla abstreta, sense veure’ns. Clara estava embarassada de vuit mesos del que seria el nostre tercer fill. Vaig refer el personatge de Flora. Ara mirant-nos fit a fit, amb el rostre de la meva dona i el seu ventre.

Arribà el gran dia, quan Llorenç el Magnífic havia de donar el vist-i-plau final, a l’obra acabada. Sospito que es va adonar que la model per a la deesa Flora no era cap dona de la noblesa de Florència, sinó l’humil esposa d’aquest artesà pintor. Tanmateix, aquest només era un petit detall en la complexitat de personatges i referències mitològiques del quadre. Tothom en deia meravelles i ell, com a mecenes, n’estava molt orgullós. Però potser em vaig equivocar i no se’n havia adonat. Unes setmanes més tard, els homes del Magnífic s’endugueren el quadre cap al palau del nuvi, a Castello, i ja mai més el vaig tornar a veure.

Tot seguit, Llorenç Mèdici em va fer un altre encàrrec que va omplir la gran paret buida que havia quedat al fons del taller. Alessandro, em va dir, el quadre m’ha agradat tant que si no fos que havia promès regalar-lo me l’hagués quedat. Ara pintaràs un quadre per a mi, una al·legoria de l’amor etern. El que només pot existir en el món dels deus de la Mitologia. Aquest cop, no hi vull referències al matrimoni, ni un munt de dones ballant. Vull a la deesa de l’amor sola per a mi, nua com a les estàtues romanes.

El Magnífic em semblà de sobte trist. Feu un gest a un dels seus criats que m’entregà un petit quadre. El vaig reconèixer a l’instant puix l’havia pintat jo, el retrat pòstum de Simonetta Vespucci.



Share on Facebook