03-02-2012

nuria_lopez1

‘La��Alegoria a la Primavera de Botticelli’, de NA?ria LA?pez Garcia

LlorenA� MA?dicis, el MagnA�fic com la��anomenen el seus partidaris a FlorA?ncia, em va encomanar un quadre per a regalar-lo al seu cosA� que sa��havia de casar. Aquest era un encA�rrec seriA?s que faria treballar el meu taller durant mesos. Com coneixia el seu gust artA�stic per la��Antiguitat, li vaig preguntar si havia pensat en alguna escena mitolA?gica. Crec que estava abstret llegint llibre de Ficino mentre jo li parlava i em va contestar. Es casen la��any vinent, per primavera.

Em feu venir la��idea al cap. Una alA�legoria a la Primavera A�s un tema bonic per fer un regal de casament, li vaig dir, i em vaig posar a treballar en uns esbossos abans de presentar-me per segon cop davant del meu mecenes.

He pensat en situar la��escena a un jardA� de tarongers, sire. La��arbre herA�ldic de la vostra famA�lia. La composiciA? A�s un trA�ptic da��escenes on al centre sa��hi troben Venus i Cupid, els sA�mbols de la��amor. Ara bA�, com A�s un regal per a un matrimoni cristiA� he pensat pintar a la deesa vestida com a dona casada. LlorenA� somriguA�, No hi ha doncs dones nues en aquest quadre? Estava clar que les hi volia. Oh, si, a la dreta de la deesa hi ballen les tres grA�cies, la Joventut, la��Amor i la Bellesa, nomA�s vestides per uns tuls transparents. I on A�s el nuvi en la��escena? em preguntA� el MagnA�fic mirant els A?nics dos homes de la composiciA? que jo li mostrava en esbA?s. Com a home de negocis que A�s, la��he representat com a Mercuri, el deu del comerA�.

Alessandro, no cal que ma��expliquis mA�s detalls, ho deixo en les teves mans. PerA? recorda, el quadre es regal meu. No na��hi ha da��haver cap altre que li faci ombra.

Tota la cort de FlorA?ncia va passar per la��estudi mentre pintava La Primavera. Poques vegades venia el Duc, perA? qualsevol insinuaciA? que ell fes, la��incorporava immediatament al quadre. AixA� les GrA�cies acabaren tenint el rostre de les dames de la cort que mA�s plaA?en al MagnA�fic.

Mentre els meus aprenents pintaven els arbres, les flors i els doblecs de les tA?niques; jo em concentrava en les lA�nies del cos humA�. Em fascinaven les mans, el gest de cada figura, la��expressiA? dels rostres.

Clara, la meva dona, mirA� un dia el quadre, quasi acabat i em preguntA�: Per quA? cap da��ells sa��adona que els estem mirant? Fins i tot Venus sembla abstreta, sense veurea��ns. Clara estava embarassada de vuit mesos del que seria el nostre tercer fill. Vaig refer el personatge de Flora. Ara mirant-nos fit a fit, amb el rostre de la meva dona i el seu ventre.

ArribA� el gran dia, quan LlorenA� el MagnA�fic havia de donar el vist-i-plau final, a la��obra acabada. Sospito que es va adonar que la model per a la deesa Flora no era cap dona de la noblesa de FlorA?ncia, sinA? la��humil esposa da��aquest artesA� pintor. Tanmateix, aquest nomA�s era un petit detall en la complexitat de personatges i referA?ncies mitolA?giques del quadre. Tothom en deia meravelles i ell, com a mecenes, na��estava molt orgullA?s. PerA? potser em vaig equivocar i no sea��n havia adonat. Unes setmanes mA�s tard, els homes del MagnA�fic sa��endugueren el quadre cap al palau del nuvi, a Castello, i ja mai mA�s el vaig tornar a veure.

Tot seguit, LlorenA� MA?dici em va fer un altre encA�rrec que va omplir la gran paret buida que havia quedat al fons del taller. Alessandro, em va dir, el quadre ma��ha agradat tant que si no fos que havia promA?s regalar-lo me la��haguA�s quedat. Ara pintarA�s un quadre per a mi, una alA�legoria de la��amor etern. El que nomA�s pot existir en el mA?n dels deus de la Mitologia. Aquest cop, no hi vull referA?ncies al matrimoni, ni un munt de dones ballant. Vull a la deesa de la��amor sola per a mi, nua com a les estA�tues romanes.

El MagnA�fic em semblA� de sobte trist. Feu un gest a un dels seus criats que ma��entregA� un petit quadre. El vaig reconA?ixer a la��instant puix la��havia pintat jo, el retrat pA?stum de Simonetta Vespucci.



Share on Facebook