LlorenA� MA?dicis, el MagnA�fic com l’anomenen el seus partidaris a FlorA?ncia, em va encomanar un quadre per a regalar-lo al seu cosA� que s’havia de casar. Aquest era un encàrrec seriA?s que faria treballar el meu taller durant mesos. Com coneixia el seu gust artístic per l’Antiguitat, li vaig preguntar si havia pensat en alguna escena mitolA?gica. Crec que estava abstret llegint llibre de Ficino mentre jo li parlava i em va contestar. Es casen l’any vinent, per primavera.

Em feu venir l’idea al cap. Una al·legoria a la Primavera és un tema bonic per fer un regal de casament, li vaig dir, i em vaig posar a treballar en uns esbossos abans de presentar-me per segon cop davant del meu mecenes.

He pensat en situar l’escena a un jardA� de tarongers, sire. L’arbre her·ldic de la vostra fam·lia. La composició és un tríptic d’escenes on al centre s’hi troben Venus i Cupid, els sA�mbols de l’amor. Ara bA�, com és un regal per a un matrimoni cristiA� he pensat pintar a la deesa vestida com a dona casada. LlorenA� somriguA�, No hi ha doncs dones nues en aquest quadre? Estava clar que les hi volia. Oh, si, a la dreta de la deesa hi ballen les tres grA�cies, la Joventut, l’Amor i la Bellesa, només vestides per uns tuls transparents. I on és el nuvi en l’escena? em pregunté el MagnA�fic mirant els A?nics dos homes de la composició que jo li mostrava en esbA?s. Com a home de negocis que A�s, l’he representat com a Mercuri, el deu del comerA�.

Alessandro, no cal que m’expliquis més detalls, ho deixo en les teves mans. Però recorda, el quadre es regal meu. No n’hi ha d’haver cap altre que li faci ombra.

Tota la cort de FlorA?ncia va passar per l’estudi mentre pintava La Primavera. Poques vegades venia el Duc, però qualsevol insinuació que ell fes, l’incorporava immediatament al quadre. Així les GrA�cies acabaren tenint el rostre de les dames de la cort que més plaA?en al MagnA�fic.

Mentre els meus aprenents pintaven els arbres, les flors i els doblecs de les tA?niques; jo em concentrava en les lA�nies del cos humà. Em fascinaven les mans, el gest de cada figura, l’expressió dels rostres.

Clara, la meva dona, mirA� un dia el quadre, quasi acabat i em preguntA�: Per què cap d’ells s’adona que els estem mirant? Fins i tot Venus sembla abstreta, sense veure’ns. Clara estava embarassada de vuit mesos del que seria el nostre tercer fill. Vaig refer el personatge de Flora. Ara mirant-nos fit a fit, amb el rostre de la meva dona i el seu ventre.

ArribA� el gran dia, quan LlorenA� el MagnA�fic havia de donar el vist-i-plau final, a l’obra acabada. Sospito que es va adonar que la model per a la deesa Flora no era cap dona de la noblesa de FlorA?ncia, sinA? l’humil esposa d’aquest artesA� pintor. Tanmateix, aquest només era un petit detall en la complexitat de personatges i referA?ncies mitolA?giques del quadre. Tothom en deia meravelles i ell, com a mecenes, n’estava molt orgullA?s. Però potser em vaig equivocar i no se’n havia adonat. Unes setmanes més tard, els homes del MagnA�fic s’endugueren el quadre cap al palau del nuvi, a Castello, i ja mai més el vaig tornar a veure.

Tot seguit, LlorenA� MA?dici em va fer un altre encàrrec que va omplir la gran paret buida que havia quedat al fons del taller. Alessandro, em va dir, el quadre m’ha agradat tant que si no fos que havia promA?s regalar-lo me l’hagués quedat. Ara pintarA�s un quadre per a mi, una al·legoria de l’amor etern. El que només pot existir en el món dels deus de la Mitologia. Aquest cop, no hi vull referA?ncies al matrimoni, ni un munt de dones ballant. Vull a la deesa de l’amor sola per a mi, nua com a les estàtues romanes.

El MagnA�fic em semblA� de sobte trist. Feu un gest a un dels seus criats que m’entregA� un petit quadre. El vaig reconèixer a l’instant puix l’havia pintat jo, el retrat pA?stum de Simonetta Vespucci.