28-02-2012

coberta

‘La justA�cia’, d’Albert Calls i Xart

I

El cavaller de Malasang cavalca de nit en el seu corser negre mentre plovisqueja. De lluny, encara, A�s visible el perfil, dalt del roquissar, del castell de Riumarjal. Porta dues setmanes travessant les terres del senyor de Cabestany i quan alguns dels vilatans la��han vist, han abaixat atemorits el cap perquA? han reconegut el segell que duu bordat al pit, el sA�mbol dels jutges inquisidors, capacitats per decidir i executar allA� on sospitin que hi ha vestigis de bruixeria.

II

Malasang sa��ha aturat quan el castell encara A�s visible, ben petit, com una icona, en la llunyania. FarA� nit en el bosc i calcula que la��endemA� haurA� arribat al seu destA� per fer la feina que li han encomanat.

Normalment no tarda mai gaire en reconA?ixer els sA�mbols de les persones maleA?des: a vegades A�s un gest, da��altres un estigma visible en el cos, la��olor demonA�aca alguns cops.

Si tA� algun dubte o sospita caldrA� torturar, com aA� pas previ a la gran foguera que en el pati del castell purificarA� el pecat del mA?n un cop mA�s.

III

Sa��ha descarregat de la cota de malla i de les armes i ha alliberat el cavall perquA? es relaxi dels dies de cavalcada. Sa��ajup al rierol i amb les mans beu aigua fins quedar ben sadollat. Al farcell hi resta una mica de menjar que li han donat en el darrer poble on va fer sojorn. EncA�n un foc a��no tA� por, sA?n els altres els qui el temen.

Malasang cau retut. El somni primer A�s alliberador pel cansament que arrossega. PerA? hi ha un moment que les visions apareixen i li provoquen angoixa i neguit. Davant seu, els Quatre Genets de la��Apocalipsi: la Victoria, la Guerra, la Fam i la Mort. Quan mira el rostre del quart sent un horror indescriptible i es desperta, sobtadament, amarat de suor, amb un malestar al cos que no li permet tornar a dormir.

IV

El senyor del castell ja la��espera quan Malasang arriba al seu destA�. Presentacions rA�pides i anar per feina perquA? la situaciA? aixA� ho requereix. A la��esglA�sia del castell han portat tots els posseA?ts. Malasang veu davant seu un centenar de persones estirades pel terra, amb el cos ple de purulA?ncies i nafres, gemegant de dolor, que evidencien el pas del Senyor de la��Avern.

La��inquisidor sa��avitualla amb vi i carn de cA?rvol i es prepara per a la segona part del seu treball. La��acompany

en a les garjoles on tenen detinguda una dona gran, de cabells rogencs, a quA� han colpejat i maltractat. Malasang li aixeca el cap amb la mA� enguantada i contempla el rostre sagnant pels cops, perA? cap senyal com el que havia vist en les altres persones a la capella. a�?No intenteu parlar amb ella, no us entendrA�, parla una llengua que no comprenema�?, li aclareix un dels sicaris. TambA� li explica que la dona va arribar fa unes setmanes, amb un circ estranger. El poble, en comenA�ar a caure malalats, els van linxar i cremar i ella A�s la��A?nica supervivent que van poder salvar de la multitud desfermada.

Malasang escup a terra i els recorda que ell A�s la llei i la��A?nic que pot exercir la JustA�cia. Tot seguit ordena que agafin a la dona i que la tornin a torturar. Les crueltats del botxA� nomA�s li arrenquen les mateixes paraules, un cop i altre, perA? ningA? les entA?n. SA?n uns pocs mots en una llengua inintelA�ligible que Malasang memoritza per reconA?ixer la parla infernal si se la torna a trobar. Al final, la dona mort vA�ctima de les tortures. Malasang ordena executar amb espasa totes les persones que mostrin senyals de possessiA? i els seus cadA�vers sA?n cremats en una gran foguera de fum negre, que es veu des de la llunyania.

V

El cavaller abandona el castell de Riumarjal i quan porta dos dies cavalcant es troba de front amb un grup de firaires. Sa��atura, el saluden i descobreix que parlen la mateixa llengua que la dona maligna. Quan desembeina la��espasa, sense baixar del cavall, da��entre el grup sorgeix un dels circencs que entA�n el seu idioma. Matusserament li explica que vA�nen da��un paA�s llunyA�, que sa��han dividit en dos grups per fer una gira a la zona i que van a la��encontre dels seus companys.

Malasang li pregunta quA? volen dir les paraules de la bruixa que ha memoritzat. La��altre li respon. El cavaller no sa��acomiada quan arrenca de sobte al galop per allunyar-se del grup. Passada una estona atura al cavall i baixa esperitat. Es mira les mans i els braA�os i veu el signe del Mal present en ell, les purulA?ncies i tumefaccions, mentre la traducciA? de les paraules maleA?des es repeteix un i altre cop al seu cervell: a�?la��aigua estA� infectadaa�?.

- – - – -

IL.LUSTRACIA�: MISAEL ALERM POU

Conte publicat a la revista Valors de Febrer de 2012

zp8497586rq



Share on Facebook