19-12-2011

110705_APARADOR DESERT_RSURROCA_Foto Jordi Peñarroja-85

‘L’armari d’Steinbeck’, de Ramon Surroca

DesprA�s de tants dies da��insuportable xafogor, el desperten els trons i les passes de la��A�via al llarg del passadA�s, fent dringar els rajols esquerdats. Sent com tanca tots els finestrons i sea��n torna al llit. Si algA? el poguA�s veure sota els llenA�ols, el descobriria somrient per aquella inesperada expectaciA?, pels minA?sculs fenA?mens que dins la casa provoca el que sa��esdevA� centenars de metres mA�s amunt, ocult pel sostre i els dos pisos que encara hi ha abans da��arribar al terrat onA� a�� i en pensar-hi la seva complaent excitaciA? augmenta ilA�limitadament a�� deu poder-sa��hi observar el ventre fosc dels nA?vols inquietants, els risc letal dels llamps, la freda lentitud da��aquella massa obscura que voga aprofitant la��obscuritat de la nit, com un enemic alhora poderA?s i pA?rfid. Dins el llit, pensa en totes les paraules relacionades amb la tempesta que potser la��endemA� la��oncle li farA� dir, i conclou que no en sap gaires, que si ha de descriurea��n alguna la versiA? que en farA� serA� poc matisada. Humitat, nA?vol, aigua, llamps i llampecs, plumbi a�� una paraula lletja a�� plomA�s, eteri, xA�fec, pluja i gotes i encara ratxes. Els trons van sonant cada cop mA�s a prop perA? tan aviat sA?n ben a la vora com esclaten sordament, de nou remots. El seu so descriu una immensitat que Gerard mesura des de la seva flonja talaia subterrA�nia. La��estanA�a put a resclosit, perA? aquesta fetor vagament dolA�a i agre A�s la��embolcall on ara dormiten les paraules, amagades sota llenA�ols de paper imprA?s a les lleixes que sa��enlairen al seu voltant fins gairebA� tocar el sostre.

El dia anterior la��ha passat tancat a la��estudi, llegint Proust. No pots anar enlloc si no has llegit aixA?. Les paraules de la��oncle no admeten discussiA?. El mateix li havia dit al llarg da��altres estius en relaciA? als escriptors de novelA�la negra americana. Si vols saber com es fa un diA�leg, llegeix Dashiel Hammett, llegeix Raymond Chandler, llegeix Ross Macdonald. DiA�legs contundents, durs. Proust A�s tota una altra histA?ria. Gerard sospita que la��oncle no ha arribat a llegir els set volums da��Alianza Editorial, la traducciA? de Pedro Salinas i Consuelo Berges. No A�s aquell ben bA� el seu mA?n, malgrat admirar-lo.

No se li han fet excessivament dures les hores dins el minA?scul despatxet, assegut davant la��escriptori de roure americA�, flanquejat per les estibes de revistes i colA�leccions amuntegades per tot arreu iA� els vells retrats ovals dels besavis, custodiant la��eternitat de la��estanA�a damunt el seu cap. La��oncle no ha volgut anar a la cambra del davant a buscar el conte de Steinbeck. Fa massa calor, hA?stia. Ja el buscarem un altre dia.

Potser han passat ja dos estius des quA? la��oncle li parlA� per primer cop del conte de Steinbeck. Ni Gironella, ni Cela, ni Delibes ; Steinbeck. TA� un conte sensacional, meravellA?s. A�s en un dels nA?meros de Triunfo. El millor conte que hagis llegit mai. AixA? A�s la literatura!. La��oncle no ha estat mai gaire explA�cit a la��hora de justificar el seu entusiasme, perA? la rotunditat amb quA? en lloa les qualitats reemplaA�a i torna inA?til qualsevol altre argument. Gerard no sa��atreviria mai a sofrir les conseqA?A?ncies de contradir-lo, amb nomA�s catorze anys. Algun cop, perA?, la��ha replicat sense enfrontar-sa��hi, oferint-li exemples dignes que la��han permA?s sentir-se momentA�niament dins la mateixa sagrada constelA�laciA? de paraules i autors.

La locura sonreA�a en los grifos torcidos, havia gosat dir-li una vegada, recordant una frase llegida a ‘Nada’, de Carmen Laforet. Aquesta A�s bona, sentenciA� llavors, greument, la��oncle.

El conte A�s dins da��un armari vell de la cambra del davant. Un armari estret, de dues portes. A la dreta de la��armari el balcA? deixa veure la��Onyar que tot i els canvis de cabal ofereix sempre una mena da��imatge invariable. Les revistes sa��enfilen en dues estibes altA�ssimes, dividides per la llengA?eta dels diminuts paperets on la��oncle escrivA� temps enrere la data de la��any que comprA?n cada tram. Ho ha pogut veure da��amagatotis, no recorda ja quan temps fa, Gerard no provaria mai de fer res sense el permA�s de la��oncle. Un dia la��haurem de buscar, perA? em fot una mandra de nassos, no sA� pas en quin any el deurien publicar. No hi ha feina, saps, a buscar-loa��

La darrera tarda de la��A?ltim estiu estigueren a punt da��iniciar la recerca. Havia comenA�at a ploure i la pluja els fA�u anulA�lar el tomb que havien de fer per anar a trobar un amic de la��oncle. Havien encA?s els llums de la cambra del davant i la��oncle sa��havia situat enfront de la��armari, pensatiu, sense obrir-lo. Llavors apareguA� la��A�via i diguA� que estaven a punt de comenA�ar una pelA�lA�cula da��en Hitchcock. Quina?A� a�?Aquella de San Francisco, de la dona rossa i la torre da��esglA�sia en una antiga colA?nia espanyolaa��a�? responguA� la��A�via i la��oncle apagA� el llum de la cambra per anar al menjador.

Durant tot el dia no ha parat de ploure. Sense sortir, veient al televisor algun programa tan inversemblant com la��atmosfera en quA? la tempesta mantA� suspeses totes les coses, les hores no han estat llargues. La visita del propietari del pis, a algun membre de la famA�lia del qual, des de fa mA�s de cinquanta anys, la��A�via paga el lloguer, ha estat el senyal imprecA�s perA? rotund que aquell dia no havia de ser com els altres. Cada cinc o sis anys el propietari apareix impensadament i diu unes poques paraules amables. Els rebuts que semblen administrar un deute sobrenatural, que no tA� a veure amb la��ordre de les coses quotidianes, destilA�la aquesta forma de maneres cordials i expressiA? continguda, que no ha traspassat la llinda perA? ha propagat dins el pis un eco infinit, una fita en el temps que impregna la resta da��hores da��un ressA? mA�s interior; com la llum que ilA�lumina una nau incommensurable, Gerard ha sentit que aquella presA?ncia engrandia la longitud del passadA�s, la fredor de les cambres, la inexpugnabilitat de la��armari on sa��amaga el conte de Steinbeck.

La tarda, que a estones ha semblat dilatar-se i a estones comprimir-se, ha dut una estona la��oncle al llit, mentre al balcA? del menjador la pluja percudia sobre la barana de ferro perquA? la��endemA� la seva vaga exhalaciA? de rovell propaguA�s per tot Girona una sentor de la mateixa espA?cie que la de la pedra, la del terra moll de la Devesa, la de la reluctA�ncia humida del coure vibrant de la campana. MA�s tard, mentre la pluja sa��estimbava encara insensiblement sobre les lloses del carrerA?, ha tornat a aparA?ixer la��oncle, encara que potser feia estona que era llevat, encara que potser en cap moment ha anat a estirar-se al llit, traginant a la cambra del davant, la que mira la Rambla, als seus arbres xops, al riu que ara deu anar mA�s ple.

Del fons ha arribat el seu nom i Gerard ha deixat la��A�via adormida a la butaca. La��oncle A�s enmig de la cambra, voltat dels munts de revistes que ha tret de la��armari. Puden, com els llibres, com el pis, com la tarda. El cel sa��ha enfosquit encara mA�s des de fa una estona i el llum que penja enmig del sostre tA� una incandescA?ncia mA�s groga. Aquestes sA?n dels setanta i aquesta pila del seixanta-sis, la��any que vas nA�ixer. Miren els darrers fulls de cada nA?mero. Busquen llegir La Serpiente perA? el tA�tol es resisteix. Tenint en compte que la��oncle tA� la colA�lecciA? sencera podrien passar dies i dies buscant-lo. Gerard tem que la��oncle se na��atipi, que una trucada el porti al carrer, a les barres que ilA�luminen les vetades converses dels adults. PerA? la��oncle torna a parlar del conte.

–A� A�s el millor conte del mA?n. A�s perfecte. No hi sobra ni hi falta res. A�s mA�s important el que no es diu en un conte que el que sa��hi diu. A�s breu, una columna. Hauries da��aprendre a escriure aixA�.

La��oncle no en recorda els detalls, i algun dia morirA� ignorant que la versiA? de Triunfo era un mer extracte, perA? el conte de Steinbeck deu ser grandiA?s si mereix tot sol els qualificatius que Gerard ha sentit fa temps atribuir a Stendhal, als herois de la novelA�la negra americana, al mateix Shakespeare, al gran Simenon, de la boca de la mateixa persona que ara sa��ha ajupit al seu costat a�� mai havien estat tan a prop tots dos, com autA?ntics companys de batalla, da��aquella manera a�� regirant amb determinaciA? les fulles da��un setinat somort, que sa��esbrava amb la sentor da��humitat del paper acolorit que A�s el resum del dia que ha comenA�at sota els llenA�ols i que continua condormint-ho tot dins el redA?s mA�s ample del pis .

Passa mitja hora i la��oncle va a buscar una cervesa a la cuina. Tu vols alguna cosa? Gerard voldria poder dir-li una cervesa per semblar mA�s camarades, perA? sap que aquesta pausa A�s nomA�s per a la��oncle, com ho A�s encara la��alcohol, i que haurA� de seguir buscant tot sol durant una estona, entre les pA�gines finals de cada revista. AixA? el convertirA� en un combatent solidari.

Els trons, que tornen a sonar amb forA�a, bombardegen el mA?n sense anorrear-lo, sense impedir aquesta treva parcial dins el refugi heroic de la cambra devastada, decimonA?nica, la cambra de la butaca esfilagarsada i la��immemorial llit dels besavis.

La��oncle ha tornat amb un dels llibres policA�acs de Brugera. TambA� sembla buscar-hi alguna cosa, fent amb els ulls, amb tota la cara, la ganyota de concentraciA? a la recerca de la��angle tan vertical, quasi impossible, que li permet de distingir les lletres. Diu: deixa aixA? un moment i escolta. Llegeix un parA�graf fA�cilment negligible perA? la seva veu es fa mA�s greu, mA�s lenta, en llegir finalment; el tiempo discurrA�a con un dedo de silencio en los labios. Gerard vol preguntar-li quin A�s el llibre, qui la��autor, perA? sap que ara convA� callar, perquA? ni la frase ni la mirada inquisitiva de la��oncle admeten cap comentari, qualsevol cosa en desvirtuaria la��efecte que ressona dins la cambra com al cel la��eco dels trons que semblen fer mA�s gran, mA�s poderA?s, la��univers.

La��oncle ha caminat novament fins la��armari i na��ha tret amb esforA� una estiba sencera. Al paperet que cau a terra hi diu 1972 perA? les revistes que diposita sobre el vell enllosat hidrA�ulic, entre tots dos, sA?n de la��any segA?ent. En una de les portades hi apareix un autoretrat de Picasso i la seva coneguda signatura com a titular. A�s la��any de la seva mort. 1973. La��oncle sa��atura a mirar-la.

–A� A la vida nomA�s hi ha dues coses, o tres, que et poden fer feliA� una estona. SA?n les A?niques coses importants de la vida. Passar-ho bA� amb una dona al llit, fer un bon sopar amb quatre amics a�� un sopar per parlar a�� i viure en un altre mA?n com els artistes. Crear un mA?n diferent per a viure-hi millor, per conA?ixer millor el mA?n de cada dia, per veurea��l amb uns ulls que no poden ser els ulls de sempre, ja ma��entensa��

–A� I els llibres, no?

–A� Els llibres formen part de la tercera cosa que he esmentat. Sembles ximple. QuA?, no apareix el conte?

No ha acabat de parlar la��oncle quan sa��atura en sec en una pA�gina. Ha fet vibrar la seva gola amb un so ofegat, una implosiA? de satisfacciA?. DesprA�s ha mirat el seu nebot. Aquest no gosa preguntar-li si ja la��ha trobat, perA? la greu contenciA? de la��oncle en llegir el full, sense respirar, el convenA� que sA�. La pluja ha cessat gairebA� de sobte. El retruny dels trons fixa ara molt lluny els lA�mits de la ciutat. La��inesperat silenci converteix el mA?n en un A�sser expectant, que es concentra, que es resum a les parets, al sostre, que es condensa en la��aire que va da��un moble a la��altre, da��una decoraciA? a una altra, da��un retrat a un altre. La��oncle llegeix:

En aquel momento se escucharon unos pasos rA?pidos y suaves en los peldaA�os de madera y llamaron con fuerza a la puerta. Una ligera mueca de fastidio cruzA? la cara del joven mientras iba a abrir. Una mujer alta y delgada estaba en la entrada. Llevaba un vestido oscuro y austero a��sus cabellos negros y lisos, que clareaban en su llana frente, estaban desordenados como si el viento hubiera estado soplando en ellos… Sus ojos negros brillaban bajo la fuerte luz.

La vella cambra A�s ara omplerta da��una vibraciA? secreta, inaudible, que la��amara da��una antiga presA?ncia. En la quietud que ha seguit a la lectura del conte, el silenci ha impregnat tots els objectes da��una fonda gravetat. Tot allA? que han vist esdevenir-se al seu davant, des de fa mA�s de cent anys, en aquest mateix espai, sembla sostenir-los ara da��una forma mA�s evident, portadors de mons que ja no hi sA?n, perA? que alenen en la fredor de la tarda plujosa com si el pes de la��existA?ncia sa��haguA�s aturat al seu voltantA� i nebot i oncle fossin al centre on conflueixen tots els misteris de la vida, que els sotgen sense deixar-se veure, amb la respiraciA? continguda, amb un dit de silenci als llavis.

Com sempre que llegeix algun parA�graf notable, alguna frase fiblant, la��oncle adopta un aire melancA?lic, gairebA� trist. Si la lectura fos un sopar da��amics dirA�em que la��oncle roman assegut quan tothom ja A�s fora, jugant amb la copa buida, evocant paraules que encara ressonen en la��aire i sA?n da��alguna manera dins del cristall. Gerard pensa en la dona serp, excitat per tot el que nomA�s ha entA?s a mitges, malgrat la mirada da��intelA�ligA?ncia cA?mplice, profunda, que ha intercanviat amb la��oncle. No plou ja a penes, i els degotalls de la cornisa, de les balconades, sA?n el camA� que esclareix el mA?n on hi haurA� tantes dones i homes disposats a sorprendrea��ns o a decebrea��ns, tantes absA?ncies i presA?ncies inexplicables, tantes hores perdudes com guanyades, la��ordit incommensurable dels dies i les vides. Som a la��any deliqA?escent de mil nou-cents setanta-nou.

Foto: Jordi PeA�arroja



Share on Facebook