L’estenedor d’una casa es alguna cosa més que roba molla o mig estrangulada i neta exposada al sol.

Atenció mereix aquell estenedor, que pot ser objecte de tesis o tesina, quan d’ell pengen, llargs mitjons de color d’ala de mosca i samarretes apelfades, al costat d’immenses calces blanques de cotA? i bA?nquers com a sostenidors i faixes.

Objecte de meditació que admet diverses reflexions i certa enveja, es l’estenedor que llueix mini calA�otets estampats de lleopard o amb trompa d’elefant (no cal exagerar) o trompeta. I al costat seu penja un suport de natges femenA�, model tapa de borni, amb fil fluorescent per l’ullet negre.

MA�s… quan l’estenedor al mateix dia de la setmana, venteja entre llenA�ols, tovallons, estovalles i draps de cuina, meticulosament fent becs… mestressaA� o mestrA?s de casa, repolits, rutinaris, pot ser… avorrits, massa discrets?

SA� per experiència, que els estenedorsA� amb mes vidilla, A�sA?n aquells en els quals penja la roba que barreja molts colors, mides i estils.

Trist, molt trist, em sembla aquell estenedor, on la penyora oblidada i mig esparracada, tot just se sosté descolorida a l’extrem d’una feble i vella corda.

Observant els estenedors, doncs, puc imaginar la rentadora d’inquietuds, sexe i somnis, que té lloc als habitatges. és per això, que quan penjo la meva vida a l’estenedor de casa, ho faig de manera que resulti decorosa.

Perquè… els meus fantasmes, procuro eixugar-los sempre a l’aixopluc de les mirades.